Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts HSPC, Apuntes de Historia

Asignatura: Història Politicosocial Contemporània, Profesor: degà degà, Carrera: Publicitat i Relacions Públiques, Universidad: URL

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 17/12/2017

josepcardonamartinez
josepcardonamartinez 🇪🇸

4

(1)

2 documentos

1 / 15

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Història Socio-Política Contemporània
Història Socio-política Contemporànea
Tema 3: BLOC OCCIDENTAL: De la Guerra de Corea a la crisi del
petroli
LA DIVISIÓ EN BLOCS
-Al acabar la Segona Guerra Mundial hi ha un primer conflicte que de manera directa
enfrontarà el món comunista amb l’occidental. Es tracta de la Guerra Civil Grega
(1946-1949).
-La “doctrina Truman” fa referència a la posició que adopta EE,UU, davant la
propagació del comunisme. Intenten com sigui reduir l’impacte del comunisme en
nous països.
-EE,UU, intervenen en Grècia, aconsegueixen derrotar als comunistes i fan que
Grècia quedi dins de la zona occidental.
-La situació dels països destruïts ajuda a que el comunisme s’expandeixi i EUA ha de
buscar maneres perquè això no passi. És per això que es crea el Pla Marshall
(1948-1951) que tingué 15 països benficiaris i generà la primera organització de
cooperació europea (OECE).
-El Pla Marshall fa una gran inversió a Europa per reconstuir-la.
-Espanya es queda al marge perquè se li demanava a Franco un canvi cap a la
democracia i aquest es nega a acceptar-la.
-Un gran episodi de la Guerra Freda és el Bloqueig de Berlín. La ciutat després de la
Segona Guerra Mundial va quedar dividida en quatre parts, una per cada guanyador.
-Les tres parts de la ciutat adopten una moneda pròpia i això acaba provocant que
Rússia bloquegi la seva part de Berlín. La URSS no deixa que entrin subministres i
ajudes del bloc oriental.
-Els Aliats promouen el Pont Aeri que serveix per a subministrar continuament amb
recursos la ciutat alemana.
-La caiguda del bloqueig de la ciutat de Berlín (1991) provoca la creació de la OTAN.
Josep Cardona Martínez
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts HSPC y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

Història Socio-política Contemporànea

Tema 3: BLOC OCCIDENTAL: De la Guerra de Corea a la crisi del

petroli

LA DIVISIÓ EN BLOCS

  • (^) Al acabar la Segona Guerra Mundial hi ha un primer conflicte que de manera directa enfrontarà el món comunista amb l’occidental. Es tracta de la Guerra Civil Grega (1946-1949).
  • (^) La “doctrina Truman” fa referència a la posició que adopta EE,UU, davant la propagació del comunisme. Intenten com sigui reduir l’impacte del comunisme en nous països.
  • (^) EE,UU, intervenen en Grècia, aconsegueixen derrotar als comunistes i fan que Grècia quedi dins de la zona occidental.
  • (^) La situació dels països destruïts ajuda a que el comunisme s’expandeixi i EUA ha de buscar maneres perquè això no passi. És per això que es crea el Pla Marshall (1948-1951) que tingué 15 països benficiaris i generà la primera organització de cooperació europea (OECE).
  • (^) El Pla Marshall fa una gran inversió a Europa per reconstuir-la.
  • (^) Espanya es queda al marge perquè se li demanava a Franco un canvi cap a la democracia i aquest es nega a acceptar-la.
  • (^) Un gran episodi de la Guerra Freda és el Bloqueig de Berlín. La ciutat després de la Segona Guerra Mundial va quedar dividida en quatre parts, una per cada guanyador.
  • (^) Les tres parts de la ciutat adopten una moneda pròpia i això acaba provocant que Rússia bloquegi la seva part de Berlín. La URSS no deixa que entrin subministres i ajudes del bloc oriental.
  • (^) Els Aliats promouen el Pont Aeri que serveix per a subministrar continuament amb recursos la ciutat alemana.
  • (^) La caiguda del bloqueig de la ciutat de Berlín (1991) provoca la creació de la OTAN.

LA GUERRA DE KOREA

  • (^) Els límits temporals de la Guerra Freda s’ubiquen entre 1945 i 1947 (fi de la Segona Guerra Mundial i fi de la Postguerra respectivament) fins a 1991 (quan es dissol la URSS).
  • (^) La Guerra de Korea (1950-1953) va ser la guerra exponent de la Guerra Freda. Succeeix ja que els EUA veuen que Korea es pot aproxima al comunisme i ho volen evitar. Entre línies va representar una guerra entre els dos blocs. EL MCCARTHISME
  • (^) Els EUA van promoure un anti-comunisme ( maccarthisme ) que afectava fins i tot al seu propi territori.
  • (^) La “cacera de bruixes o mccarthisme va ser la denúncia d’un complot comunista per quedar-se amb el país del senador Joseph R. McCarthy. El resultat va ser que va haver-hi una censura ferotge i es va crear el Comitè d’Activitats Antiamericanes. JAPÓ, EL GRAN EXPERIMENT
  • (^) Després de la Segona Guerra Mundial EUA controlava Japó. El general McArthur juntament amb Hirohito van ser els administradors de la transició del Japó cap a una democràcia. EUA va democratitzar el país, sindicalitzar als treballadors i depurar militaristes.
  • (^) EUA va conservar l’emperador de Japó ja que aquest disposa d’una dimensió espiritual per a la població del país i podia ser utilitzat com una figura clau.
  • (^) Cap a finals dels anys 60, Japó va esdevenir, com l’Alemanya Federal, una màquina industrial molt poderosa.
  • (^) Entre 1945 i 1951 els EUA van transformar Japó. L’aliança entre les dues potències va representar en gran part, la base de la recuperació japonesa. LA URSS VA ESTENDRE EL SEU PODER A EUROPA
  • (^) La victòria de la URSS consolida la tirania d’Stalin.
  • (^) El 1946 es redacta una nova Constitució i es reorganitza el govern. Es dona importància a l’industria militar: “més canyons, menys mantequilla”.
  • (^) El IV Pla Quinquennal (1946-1950) va posar prioritat a la reconstrucció de Rússia, es va fomentar el rearmament i es va começar a explotar Sibèria.
  • (^) Es dispara el consum i es produeix el “baby boom”, que originà els anomenats “boomers”. L’ESTAT DEL BENESTAR O WELFARE STATE
  • (^) L’any 1945 a Gran Bretanya aguanya el partit laborista i aquest partit començarà a desenvolupar l’Estat del Benestar i sobretot es basarà en l’informe que va fer Beveridge, en el qual es sostenia que l’estat havia de garantir a tothom unes necessitats mínimes de sanitat, educació, llar i treball.
  • (^) L’estat havia d’acompanyar als ciutadans “del bressol a la tomba”.
  • (^) La Democràcia Cristiana adopta un liberalisme més social i la Socialdemocràcia renuncia al marxisme (Bad Godesberg, 1959).
  • (^) Es crea la CECA (Comunitat Europe del Carbó i l’Acer, 1951) que més endavant es convertiria en el Tracta de Roma (1957) que representà els primers passos cap a la UE.
  • (^) Es fomenta l’intercanvi de rendes entre els països europeus per tal de desenvolupar- se de manera conjunta. CLASSES MITJANES I URBANES: CANVI CULTURAL
  • (^) Emergeixen les classes mitjanes que accedeixen a l’educació i la cultura.
  • (^) Es canvien els valors culturals dels ciutadans. Es pasa de la seguritat i l’ordre a la qualitat de vida.
  • (^) Els Beatles són una icona d’aquest canvi cultural. EL BLOC OCCIDENTAL SOTA EL LIDERATGE DELS ESTATS UNITS D’AMÈRICA
  • (^) Es forma la República Federal Alemanya i es produeix un miracle econòmic en el país.
  • (^) França està governada per el general De Gaulle.
  • (^) Gran Bretanya pateix el declivi del seu gran imperi.
  • (^) A Itàlia predomina la Democràcia Cristiana.
  • (^) El mandat del president Eisenhower (1953-1960) a EE,UU es va caracteritzar per la lluita contra el comunisme. Al 1960, Defensa consumia un 52,2% del pressupost federal i el 10% del PIB.
  • (^) Kennedy entra a la presidència el 1961 i governà fins a 1963, que va ser assassinat. L’etapa és característica per la lluita dels drets civils i la crisi dels missils.
  • (^) El substitueix Johnson (1963-1969). Durant l’etapa es produeix al Vietnam la mateixa situació que a Korea.
  • (^) El Vietnam havia estat una colònia francesa, quan acaba la IIGM els francesos els francesos volen tornar a ocupar-la (1946). Quan els francesos tornen, es troben que hi ha una gran guerrilla comunista d’alliberament del territori.
  • (^) El líder de la guerrilla va ser Ho Chi Minh. Els francesos varen lluitar contra ell fins a l’any 1954.
  • (^) Una vegada els francesos són derrotats, el Vietnam queda dividit: el nord és comunista i el sud pro-occidental.
  • (^) A incis dels anys 60, al Vietnam del sud apareix una guerrilla comunista que dona suport a Ho Chi Minh per tal d’unificar el país sota un règim comunista.
  • (^) Té un gan suport popular i EE,UU, quan veu que la guerrilla té molta influència per evitar que s’espandeixi envia assessors i més endavant tropes.
  • (^) Al 1968, al Vietnam hi havia 536.000 soldats. Va ser la primera guerra televisada en directe. Durant el conflicte, cada 30 segons queia una bomba de 250 kg sobre Vietnam del sud.
  • (^) Per a cada soldat actiu es necessitaven quatre d’intendència (cuina, infermeria, helicòpters, etc.) el que provocà que fos una guerra insostenible.
  • (^) Finalment la Guerra del Vietnam s’acaba el 1975 i provoca la derrota de Johnson que el relleva Nixon (1969-1974).
  • (^) La principal preocupació del mandat de Nixon va ser acabar la guerra i la presència americana al Vietnam. El mandat de Nixon acaba el 1974 amb un escàndol, el cas Watergate. El president havia donat ordres d’investigar al partit demòcrata.
  • (^) Aquesta etapa portarà a un punt d’inflexió que acabarà provocant la crisi del petroli. LA CRISI DEL PETROLI I LA FI DELS “ANYS DAURATS”
  • (^) Fins a l’any 1949, Palestina era una colònia governada pels britànics. Com que l’imperi britànic té un cos molt elevat i a Palestina tenen problemes d’orden públic, a l’any 1949 marexen les tropes britàniques i es proclama l’estat d’Israel.
  • (^) L’any 1949 succeeix un primer conflicte entre israelian i àrabs, del que en surten guanyant els israelians.

L’ERA KRUSCHEV (1953-1964): LA DIMENSIÓ LIMITADA

  • (^) L’any 1953 arriba al poder Nikita Kruschev després de la mort d’Stalin.
  • (^) El 1956 presenta la “desetalinització”. Kruschev converteix el totalitarisme d’Stalin en un autoritarisme. Critica les polítiques de Stalin i s’implica més en la llibertat.
  • (^) El control de l’Estat es relaxa. Fa públiques les seves crítiques en un discurs anomenat “Informe Secreto” (1956). Aquest discurs va durar 7 hores.
  • (^) Van ser uns anys de distenció amb els EE,UU,. Kruschev retira les tropes d’Àustria amb la condició de que no entrarà a la OTAN.
  • (^) Apropa l’Unió Soviètica als nous països que sorgeixen de la descolonització. Aquesta política té una sèrie de problemes; - Al relaxar el control esclata una guerra d’independència a Hongria (1956). Kruschev respongué enviant els tancs. - A l’any 1961 l’Alemanya comunista decideix tancar el sector occidental amb un mur. No es pot circular del Berlin Occidental al Comunista. - La liberalització del règim topa amb les crisis internes del bloc soviètic.
  • (^) Durant els seus anys al capdavant, Kruschev va tenir molta oposició dins del seu partit.
  • (^) S’impulsa el Pla Intern que prima els béns de consum enlloc de la indústria. Deixa de pensar en les bases industrials i busca afavorir el benestar. La URSS, durant Kruschev, creix un 8,3% anualment.
  • (^) Kruschev mostrarà la debilitat de la coexistència pacífica amb la crisi dels misils. A Cuba es plasmà en l’acció guerrillera d’Ernesto “Che” Guevara i la seva guerrilla al Congo i Bolívia, on mor l’any 1967.
  • (^) Durant el seu mandat es produeix la ruptura xineso-soviètica (1959) degut a un problema de fronteres. Això acabà dividint l’est entre Moscou i Pekín.
  • (^) La Xina maoista coneix tres grans etapes:
    • L’instauració de l’Estat comunista (1949-1957). Durant els anys 30 comença una guerra entre liberals i comunistes. Mao Zedong al capdavant dels comunistes aconsegueix guanyar la guerra civil i instaura un règim comunista totalitari, la República Popular Xina (1949). El règim durant aquests anys impulsà una industrialització del país.
  • Durant el 1958 es produeix un gran salt industrial en el país.
  • Al 1966 esclata la Revolució Cultural que durà fins al 1976. Durant la revolució es va intentar depurar l’estat de tots aquells amb ideologies liberals. Degut a aquestes tensions internes la industrialització es va estancar.
  • (^) La tensió dins del Partit Comunista incrementa fins a un punt insostenible. Kruschev pateix un Cop d’Estat (1964) que l’apartà de la Secretaria General del Partit Comunista.
  • (^) El va succeir Leonidas Breznev aquell mateix any. L’ERA BREZNEV (1964-1982): LA DISTENSIÓ A LA SEGONA GUERRA FREDA
  • (^) Al 1964, quan Kruschev va ser forçat a abandonar el poder, fou reemplaçat per Breznev. Aquest va pujar al poder aquest mateix any i governà fins al 1982, any en que va morir.
  • (^) A diferència de Kruschev, el nou líder era un personatge que representava els interessos de les noves formes del Partit.
  • (^) Breznev frena el creixement econòmic degut a la rigidesa de la seva nova estructura econòmica.
  • (^) El Partit Comunista va fer-se més gran i aleshores tenia molts quadres de diregents, molta burocràcia i molts intel·lectuals.
  • (^) Al 1968 esclata la Primavera de Praga, liderada per Alexander Dubcek i que promou un “comunisme amb rostre humà”. Dubcek proposa la separació de Txèquia i Eslovàquia de la URSS. Amb el seu “Programa dels Comunistes Txecs” perpetua la seva voluntat de distanciar-se de la Unió i promou una apertura política, augment de llibertats i unes eleccions. Tot plegat acabà amb la invasió de Breznev al país.
  • (^) La política d’armament de Breznev va arribar a qüestionar la supervivència del planeta (2.000 cohets atòmics apuntaven cadascuna de les potències). Degut a aquest risc al 1965 s’aprova la prohibició de les proves atòmiques a l’atmosfera (1963).
  • (^) Al 1967 tenen lloc unes converses entre els dos blocs en els que es debat sobre la limitació de l’arsenal atòmic, també coneguts com SALT. Aquest diàleg conclou el 1972 quan firmen un acord de limitació d’armament.
  • (^) Al 1975 es firmen els Acords d’Helsinki i es crea la OSCE (Organització de Seguretat i Cooperació Europea) per supervisar la destrucció de gran part de l’armament atòmic. L’auto-destrucció semblava cada cop més inevitable.
  • (^) A les colònies van començar a sorgir unes elits il·lustrades i uns processos d’urbanització. La formació acadèmica de la població local va propulsar la capacitat d’autogovern.
  • (^) En les colònies es perden les fronteres ètniques i es creen sentiments de comunitat.
  • (^) Durant aquesta Primera Descolonització hi va haver-hi dues vies de descolonització molt diferents: - La^ VIA^ BRITÀNICA :^ La^ descolonització^ de^ l’imperi^ britànic^ va començar en el període d’entreguerres amb Egipte (1922) i Iraq (1930). La metropolis britànica no va viure la descolonització d’una manera traumàtica, es va saber gestionar el procés de manera integradora. En general van ser processos poc traumàtics, gràcies a l’administració indirecta de les colònies (els països colonitzats tenien un govern local) i l’actitud pragmàtica dels governs britànics. La Commonwealth of Nations (1931) va ser creada com una organització d’estats independents que comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit. El seu objectiu principal és la cooperació internacional en l’àmbit polític i econòmic. Formar part d’aquesta organització no implica cap mena de submissió envers la corona britànica. El procés més traumàtic d’aquesta descolonització va ser la Índia (1947) en la que es va produir una descolonització precipitada i sagnant degut a les diferències ètniques del país. L’hinduisme de Ghandi s’enfrontava amb l’islam i es va acabar produint una separació entre la Índia i el Pakistan. La Índia finalment va entrar a la Commonwealth l’any 1949. - La^ VIA FRANCESA : Va ser diferent, França vol mantenir les colònies i tenen dos conflictes que afecten greument la metropolis: Indoxina i Argèlia. La descolonització va ser traumàtica ja que França volia mantenir la seva concepció d’imperi. La Guerra d’Indoxina (Vietnam, 1945-1954) acabà amb el desastre de Dien Bien Phu que separà el Vietnam per la meitat; al nord hi havien els comunistes i al sud els capitalistes. La batalla va ser decisiva i el francesos van ser derrotats. A Argèlia el conflicte va durar des de 1954 fins a 1962. Per als francesos era molt important aquesta colònia. A Algèria i vivien un milió de francesos. Al 1953 comença una insurrecció armada que durà vuit anys i acaba amb la independència del país. Més endavant, es va produir la crisi del Canal de Suez (1956). Els anglesos mantenien Gibraltar sota el seu domini i, juntament amb els francesos, van impulsar el projecte del Canal de Suez per tal de controlar els fluxos comercials de tot el

Mediterrani. Gamal Abdel Nasser, un general d’Egipte, està construïnt també un gran projecte; la presa d’Assuan. Per fer-ho s’ajuda de finançament d’EE,UU,. Decideix fer un apropament amb els russos per tal d’aconseguir més diners i acaba provocant que EE,UU deixi d’ajudar-lo. Com a conseqüència, el general Nasser decideix naiconalitzar el Canal de Suez, que era propietat d’una campanya anglofrancessa. Nasser va limitar el dret a navegació d’Israel. A l’any 1957, Israel, França i Anglaterra, ataquen Egipte. Davant d’aquesta situació intervé els EE,UU, i la URSS, que acaba obligant la retirada de les tropes britàniques, franceses i israelianes. Després del conflicte, Nasser es converteix en un referent per a tots els països que antigament havien estat colònies.

  • (^) La conferència de Bandung (1955) reuní a països asiàtics i africans. Hi participaven 29 països que promulgaven un nou moviment de països no alineats a cap bloc i demanaven més presència internacional. Al capdavant d’aquests països s’hi troba Iugoslàvia ja que era comunista, no alienat, europeu i d’esquerres. S’acordaren un seguit de principis que influirïen durant la Segona Descolonització, centrada en Àfrica als anys cinquanta i seixanta. S’adopten un seguit de principis respecte a l’autodeterminació dels pobles i la no interferència d’altres països.
  • (^) Els principals líders de la conferència de Bandung van ser:
    • Gamal Abdel Nasser^ (1918-1970): General egipci que nacionalitza el Canal de Suez - Ho Chi Minh^ (1890-1969): Líder revolucionari dels comunistes de Vietnam. - Zhou Enlai^ (1901-1970): polític de la República Popular Xina i Primer Ministre de Xina des de l’establiment del règim socialista el 1949 fins a la seva mort. - Achmed Sukarno^ (1901-1970): Primer president de la República d’Indonèsia després de la independència de la metropolis dels Països Baixos. - Jawaharlal Nehru^ (1889 - 1964): Primer ministre de la Índia des de la seva independència (15 d’agost de 1947) fins a la seva mort (27 de maig de 1964). LA SEGONA DESCOLONITZACIÓ -> MÓN AFRICÀ

Tema 6: Els anys 80, crisi i revolució conservadora en el món

capitalista

  • (^) Als anys 80 es produeixen dues victòries en dos païssos: Margaret Tatcher (UK, Partit Consevardor) i Ronald Reagan (USA, Partit Republicà).
  • (^) A EE,UU, hi havia un liberalisme amb un cert control per part de l’Estat.
  • (^) Entre els anys 50 i 80 es produeix una dissolució de les fronteres de l’esquerra i la dreta.
  • (^) Als 80 es produeix aquesta dissoulució ja que els partits adopten la política del catch- all-party (agafar el màxim de votants per obtenir més resultats). Això vol dir que el contingut ideològic serà menor.
  • (^) Es dissolen les classes socials, en els països en que es crea una classe mitjana, els extrems es dissolen significativament després de les diverses polítiques redistributives-
  • (^) Quan es degrada la classe mitjana (creix el nombre de rics i pobres) la gent tendeix a radicalitzar-se.
  • (^) Es passa a un nou estadi de consum: als anys 50 (o abans) es passava fam, més endavant les persones tenen les necessitats vitals cobertes i demanen millores de qualitat de vida.
  • (^) Apreixen nous moviments socials i polítics, ideologies emergents.
  • (^) El moviment més potent serà el feminisme. És un moviment que no es nou, a principis del s. XX neix el moviment de les sufragettes.
  • (^) El moviment ecologista va nèixer als 70. Fa referència a la protecció del nostre ecosistema. Aquesta destrucció comença amb la revolució industrial. D’aquest moviment neixen partits polítics com els verds.
  • (^) El pacifisme esclata als 70 quan hi ha la possibilitat de la MAD. El moviment té un fort creixement que dura fins la caiguda del mur de Berlin. El moviment tornarà a tenir força amb la segona guerra d’Iraq.
  • (^) Neix l’eurocomunisme: Sectors comunistes europeus renuncien al leninisme. Als 80, els partits comunistes segueixen sent marxistes però abandonen la via de la violència per aconseguir les seves voluntats. Abandonen la via d’assalt al poder i decideixen aconseguir-ho per la via democràtica.
  • (^) Als 70-80, són temps de canvis culturals enormes. Els 80 passaran a la història pel canvi macroeconòmic que es produeix degut al canvi de líders polítics.
  • (^) L’Estat del Benestar acceptava el lliure mercat però amb una gestió de l’Estat. Aquest model comença a tremolar amb la crisi del petroli. Al produir-se l’encariment dels preus del petroli, es produeix un sotrac a les societats occidentals.
  • (^) A l’Escola de Chicago, un grup d’economistes encapçalats per Milton Friedman creen el posteriorment hegemònic, neoliberalisme. “Amb el model keynesià es crea una rigidesa en el mercat. Si volem un mercat més eficient, hem de reduïr el poder de l’Estat, la privatització ha d’augmentar i hi ha d’haver menys regulació.”
  • (^) Friedman defensa el neoliberalisme davant del model keynesià. Com menys impostos, millor.
  • (^) Van Hayek, un economista austríac i filòsof: “Per a que una economia funcioni s’ha de donar llibertat a les persones.”
  • (^) L’individualisme: el que importa és dotar a tota persona de la màxima força per desenvolupar-se en tots els àmbits.
  • (^) A Gran Bretanya guanya Margaret Thatcher amb la seva revolució conservadora. Defensa a mort el lliure mercat, com menys regulat millor. Menys impostos i menys trabes a les empreses. Més privatització. Els rics pagaven massa segons ella. La seva política incentiva l’ocupació però de poca qualitat. Control dels sindicats ja que els acusava de regular l’economia.
  • (^) El patriotisme va ser utilitzat en favor seu. Va tenir un factor clau en la Guerra de les Malvines. Aquestes illes van ser ocupades pels argentins. Thatcher envia l’exèrcit per defensar el “britanisme” i va guanyar la guerra. Això li va donar molta reputació.
  • (^) Ronald Reagan als EUA. Va guanyar perquè el seu rival no tenia carisma. El seu principal objectiu va ser la desregulació de l’economia.
  • (^) Va glorificar el capitalisme, aquest relat va penetrar molt en les polítiques americanes i europees.
  • (^) Es retallen en polítiques socials. Va criminalitzar la pobresa. Rebrota el belicisme i la lluita contra el comunisme- Tornen els valors del liberalisme més dur.
  • (^) Les “Star Wars” va ser el sistema que crea Reagan per protegir-se del comunisme.
  • (^) L’aliança de Reagan i Thatcher tindrà una importància molt gran en els anys 80 tant a Europa com a Amèrica.