¡Descarga Estetica apunts URL y más Apuntes en PDF de Estética solo en Docsity!
1. OBJECTIUS I LIMITACIONS
Definicions
• Estètica: part de la filosofia que tracta la bellesa, l'art i les sensacions.
• ciència del coneixement a través del fenòmen sensible.
• Bellesa: conjunt de qualitats que dónen plaer espiritual.
Gràcia: qualitat de fer agradable.
Radigales – Marin
• Estètica = ciència (objectiva) que estudia el gust (experiencia subjectiva) →
contradicció.
• Gust = capacitat de distingir entre el que és agradable i el que és desagradable.
Teories estètiques
• Objectivistes: es centren en les propietats de l'objecte.
• Subjectivistes: es centren en la reacció estètica davant l'objecte.
Kant
• La filosofia està dividida entre la raó pràctica, la crítica del judici (estètica) i la
raó pura, per tant l'estètica és una part de la filosofia.
Teories dominants en l'art
• Aïllacionisme: el plaer depèn de la contemplació.
• Contextualisme: necessitat d'informació prèvia per el plaer (context obra).
Finals S.XX (post-modernitat) → apropiacionisme.
2.ORIGENS ETIMOLÒGICS I HISTÒRICS DE L'ESTÈTICA
Origen etimològic
• aiszetique (allò percebut) + nontá (allò conegut) = aesthesis (impressió
sensorial) + gnosis (pensament) = estètic (sensitiu) + gnòstic (intel·lectual)
• Alexander Baugmgarten → diferència entre el coneixement sensible (coneixement
bellesa) i coneixement intel·lectual
Origen històric Època Antiga (580 a.c)
• Pitàgores → la bellesa es troba en l'ordre i l'asimetria i es percep per la vista
o oïda.
• Plató→ la bellesa és fer agradable als sentits, la coneixem a través dels
sentits parcialment i a través de l'ànima. La contemplació ens produeix plaer. El ritme, la melodia, la proporció és bellesa intel·lectual.
Època Medieval (1225 d.c)
• Sant Tomàs d'Aquino → defensa l'estètica subjetiva = allò agradable està dins
la bondat, la bellesa és agradable i proporciona coneixement abstraient l'essència de l'objecte (forma).
• Bellesa = perfecció (completesa), harmonia (proporció) i lluminositat
(intensitat forma).
Renaixament i Barroc (1433) → neoplatonisme → necessitat d'una facultat mental per experimentar la bellesa (una actitud)
• Marselo Ficino → per experimentar la bellesa hi ha la contemplació (que és
tenir consciència de les formes platòniques) i la concentració.
• L.B.Alberti → cal una submissió de l'ànima a la bellesa (contemplació)
• G.V.Gravina → la bellesa es percep en un estat d'eufòria o frenesí.
La il·lustració (1600)
• Racionalisme Cartesià
• Descartes → estètica racionalista → s'han de seguir les normes de la
naturalesa i la raó. Pensament = idees clares i senzilles.
• Leibniz → remarca el problema de les normes → es crea un conflicte entre
la raó i la experiència. Sensacions = idees fosques i confuses.
• Enciclopèdia → condensa l'esperit de la il·lustració.
• A.G.Baumgarten → parla de la sensació → objectiu: demostrar la relació
entre bellesa (normes objetives de bon gust) i art (activitat social destinada a l'embelliment de la vida).
= sensibilitat Estètica = ciència coneixement sensible. A. Sensació = depèn de la sensibilitat del subjecte. B. Coneixement = experiència estètica = coneixement del món a través de la intuïció sensible = coneixement a través de la raó. Conclusions: allò bell és allò veritable. Conseqüències: plaer estètic, sensació com a via d'accés al món (arts visuals), judici del gust com a intuïció (plaer té una arrel espiritual innata i socialitzadora → gust =instintiu i educable).
• Empirisme anglès → màxim exponent David Hume → psicologia de l'art
(procès creador i afecte sobre l'observador, imaginació i gust). A. Imaginació
• Bacon → teoria de les associacions → la imaginació és fantasia,
una facultat de la memòria i raó.
• Hobbes → divideix entre imaginació simple (imatges que
subsisteixen quan ja s'ha acabat la sensació) i imaginació composta (crea noves imatges ordenant les velles).
• Hume → les idees sorgeixen de l'associació (semblança,
proximitat...)→ explicació plaer art i bellesa.
B. Problema del gust (facultat per distingir entre bell i lleig)
• Shaftyesbury → el gust té sentit moral, capta l'harmonia ètica i
estètica.
• Addison → el gust és la capacitat de distingir grandesa (sublim),
singularitat (innovació) i bellesa.
• Hume → bellesa = disposició i ordre que dóna plaer a l'ànima.
• William Hogarth → critica els costums morals (convencions no
tenen perquè representar la realitat).
Idealisme
• Progrés no líneal, canvi constant, no hi ha una cultura
única.
• Cultura global (ni alta cultura ni de masses).
• Renúncia innovació: pastitx, eclecticisme →
apropiacionisme.
• Estètica conflictiva: bellesa dissonant, fragmentació,
contradiccions internes...
• Observador és també creador, li dóna sentit a la obra, hi ha
tantes interpretacions com observadors.
Tipus postmodernisme: crític (conflicte, deconstrucció...) i hedonisme (anunci abercrombie).
Hipermodernitat No hi ha una ruptura, si no una exageració de la modernitat. Zygmunt Bauman: ens trobem en una modernitat líquida (res és sòlid, res és segur, realitat canviable i inestable. Gilles Lipovetsky: considera que no hi ha ruptura només exageració de característiques de la modernitat (consumisme, individualisme, hedonisme, fragmentació espai/ temps...): Societat hiperconsum: cada individu busca la satisfacció pròpia, productes com a serveis a la persona, culte a la novetat (no innovació), consum creador d'un mateix.
- Consum emocional: retromarketing (nostàlgia, mites...), civicmarketing (ecologia, mediambient), mercatècnica sensorial (condicions sensibles producte).
Sobremodernitat Marc Augé:
• La globalització provoca una nova relació entre els espais del
planeta (pas dels llocs als no-llocs: espai de circulació, espai de consum, espai de comunicació, espai de l'anonimat --> realitats marginades)
• Saturació esdeveniments a nivell informatiu (pas del real al virtual)
• Present sempre va canviant (pas modernitat a sobremodernitat)
CATEGORIES ESTÈTIQUES
• L'experiència estètica és part del procés de coneixement. Característiques:
• causa un plaer intens
• és fugaç però no efímera
• engloba tot el coneixement (agradable i desagradable)
• és humana
• no és útil ni interessada (busca el plaer o dolor)
• requereix contemplació (deixar-se anar, sometre l'ànima)
Condicionants:
1. psicològics (estat d'ànim, sentiments): experiència estètica diferent a cada
individu.
2. sociològics (culturals, mediàtics...)
• El gust
• Kant → facultat innata, ens permet saber si podem compartir,
conèixer. Permet la societat dels homes.
• Gust com a fet social → està mediatitzat (història, economia-cultura,
ideologia), és una eina de distinció de comunitats, és un fet social amb jerarquitzacions establertes (bon-mal gust).
• La bellesa com a forma de coneixement
Kant: diu que no es pot definir
Baudelaire: cadascú interpreta el que es bell a la seva manera(subjectiu)
Oscar Wilde: la belles acaba on comença un expressió intel·lectual, només es pot percebre amb els sentits
Origent etimològic: kalos, significa brillar, aparèixer. Exp estètica revelada: element etern del qual només en veiem una part Plató i Hegel també assimilen bellesa amb joventud eterna.
Segona meitat segle XX (Positivisme cintífic)
-En contra del subjectivisme, analitza científicament la percepció. John Ruskin : veure es pensar, percebre és pensar. Diu que l’innocència de l’ull està en la mirada infantil ja que veiem les coses com són i no com sabem que són.
-Charles Baudelaire: també incideix en què és la mirada del nen que veu les coses com són perquè ho veu tot com una novetat, no està influenciat, la seva innocència el permet veure la realitat. (naïf: es el concepte per descriure aquesta innocència i simplicitat)
Investigacions artístiques
Impressionisme: ull innocent o ull ultraviolat. Ingenuitat i analisis científic
ull innocent o ull ultraviolat :Percepció infantil i sense consciència. S. Mallarmé: l’ull ha de separar-se de la mem`roa per veure només el que mira. La visió ha de ser com si acabés de néixer(mite impressionisme).
Analisis científics: Puntillisme:reproducció de visió retina (colors primaris) Progrés visió (Hugo Magnus): primer veiem la llum i després els colors.
Post-impressionisme: primitivisme, no es mostren aparences visuals sinó característiques habituals dels objectes (oposat a l’ull innocent i l’impressionisme) (Matisse , Picasso)
Teories apol·línies segle XX
Bellesa = tipus de coneixement (exp estètica) = forma = pensament visual
Segle XX: W.Adorno: la lletjor es superior a la bellesa, la lletjor expressa l’angoixa, pànic.. que genera la relitat. No hi hauria bellesa sense lletjor. La lletjor ens permet contruir la nostre vida a partir de la realitat, ens permet veure la realitat.
Expressionisme alemany: tot és una merda, escriure i fer les coses bé és un defecte poetica lletjor:mostra una societat degradada, pervertida..
Subgèneres lletjor: el kitsch, el freak, el camp
El kitsch (origen : petita burgesia que intenta copiar burgesia alemanya): mal gust que porta a produir obres xarones, és a dir de mal gust, amb manca d’art. A diferència del lleig el kitsch no és desagradable, sinó mancat de gràcia. El lleig s’posa al bell, el kitsch intenta ser bell però no hi arriba.
El kitsch també pot ser considerat com un art industria que es basa en copiar obre considerades belles, o per altre banda, com l’art de la felicitat.
Herman Brosch: kitsch= excés de sensibilitat Deschner: kitsch= és allò falç, troba emocions fins i tot on no n’hi ha( exemple clar: reality shows).
El freak
estètica: es basa en allò deforme, anormal, monstruós Transgredeix a través del mal gust i la lletjor (exemple: exhibició de dones barbudes per atreure el públic, Torrente...) Subcultura Trash: ridiculització i paròdia de qualsevol tema seriós, negació de l’absurd ( Ex: rei Juan Carlos i Hugo Chavez : ¿porqué no te callas?
-Camp(precedent de l’ambit gay americà):
alternativa al bon gust, algo exagerat, és una mentida que s’atreveix a dir una veritat ( Ex: representacions ridícules religioses, ciencia ficció amb baix pressupost..)
• Trangressió i provocació
origen teològic: pecat, crim o ofensa a Déu. Significat etimològic: transpassar els límits. 4 significats bàsics( negació veritats doctrinals, infracció de regles, ofensa greu, traspàs dels límits físics o conceptuals)
George Bataille: l’home sempre té un impuls per depassar els límits, els tabús marquen els límits, les trangressions durens poc, les trangressions reafirmen els límits, l’experiència de la trangressió proporciona una barreja de terror, èxtasi, plaer i dolor.
Eduard Manet: pitnor que s’enfronta a la classificació tradicional de gèneres.
Trangressió artística i provocació de l’espectador:
l’artista és un geni, un violador de les regles des del romanticisme. Dues actitus:
Romàntica: artista heroi: capaç de violar les convencions.(sant) Utòpica: la creativitat artística és vista com algo bo, així que un pecador també pot ser
trangressor. Creativitat artística no és igual a immoralitat.
Tipus d’art trangressor:
1-transgressió de normes artístiques (els innovadors crean límits, els interrogatius els modifiquen) 2-transgressió de tabús( sentiments o creences que estan en l’inconscient col·lectiu. Ex: la merda fa fàstic, quan ets petit no et fa fàstic..)
_______________________________________________________________________________________
L'ART
• Tot allò creat per l'home, no per la naturalesa.
• Objectes creats per l'home que produeixen una experiència estètica.
• Època classica: capacitat per construir o transformar un objecte a partir d'unes
normes de la raó i sensibilitat humanes.
• Avantguardes: intepretació de la realitat, re-creació d'aquesta a partir de la
imaginació i mitjançant la sensibilitat.
Evolució del concepte: art deriva de ars (destresa per construir) i es basa en el coneixement d'unes regles, a partir del Renaixament hi ha una separació entre creació (configuració, art, bellesa) i invenció (útilitat, execució), al S.XVIII separació entre Belles arts (estètica) i Arts útils (artesania, arquitectura), actualment hi ha visuals (dimensions: pintura, escultura...), audibles (temps: música, dansa, poesia...) i híbrides (audiovisuals). Teories de l'art actuals:
• Tatarkiewicz
• Teoria de l'expressió – B.Croce: l'art (experiència subjectiva) ha d'expressar
emoció.
• Teoria de la contemplació - Shopenhauer: la bellesa (objectiva) està en
l'extern al subjecte, no l'ànima.
• Hospers:
• Teories formalistes: els valors sensorials defineixen l'experiència estètica.
• Teoria contemplació (Shopenhaurer)
• Teoria de Gesalt (psicología percepció)
• Teories expressives: art és l'expressió dels sentiments humans
• Estètica de l'expressió (Croce)
• Estètica simbolista (Baudelaire...)
• Teoria de la significació: art com a símbol dels processos psicològics.
Aïllacionisme i contextualisme
Aïllacionisme: és possible gaudir de l'obra d'art per si mateixa, per contemplació. L'obra da'art ha de ser autoconsistent i autosuficient, si no és estèticament defectuosa.
Contextualisme: l'obra d'art es gaudeix en el seu context, si no és
