Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts Mill Sele, Apuntes de Sociología

Asignatura: filosofia, Profesor: , Carrera: Sociologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 06/01/2018

marggalvez
marggalvez 🇪🇸

3.7

(7)

6 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
El liberalisme utilitarista de John Stuart Mill (1806 – 1873)
1. Antecedents
Neix a Anglaterra al s.XIX i segueix la tradició de l’empirisme britànic
Està influenciat pel positivisme cientificista de Compte: planteja
promoure una reforma de la societat per mitjà de plantejaments
científics.
Pren en consideració el liberalisme econòmic: Adam Smith, Thomas
Malthus i David Ricardo
El socialisme i el feminisme de la de la seva companya i esposa
Harriet Taylor
Visió pragmàtica de la societat, on el positivisme serà transformat en
utilitarisme: Jeremy Bettham i James Mill.
2. L’enfocament utilitarista:
La Ciència de la Naturalesa i Social, ha d’estar al servei de cercar el
benestar de les persones. La Ciència s’ocupa dels fets (allò que és),
mentre “l’art” s’ocupa dels fins (allò que volem que sigui). El benestar
està relacionat amb els fets, però té molt d’art en la mesura que cerca la
felicitat: l’art de viure.
La regla moral bàsica que ha de regir tota conducta social (política i
legislativa) i individual, consisteix en: fer feliç al major nombre de
persones possibles. Realitzar preferentment aquelles accions que
afavoreixen la major felicitat per al major nombre de persones =
Principi d’Utilitat o de la Màxima Felicitat = evitar el dolor i cercar el plaer
= hedonisme social
La intervenció de l’Estat en la vida social ha de ser mínima. La seva
intervenció en la vida de les persones ha de reduir-se a la mínima
expressió, limitant-se a l’àmbit en què sigui útil, preservant la llibertat de
les persones. La forma més apropiada és la democràcia i el sufragi
universal.
3. L’Utilitarisme de Mill
Resum idees principals del llibre L’UTILITARISME
Cap.1 - Consideracions generals
Mill al principi es dedica a denunciar l'escàs progrés que s'ha fet en la
controvèrsia relativa al bé i al mal.
Quin és el criteri a seguir? En què es fonamenta la moralitat?
El fonament haurà de ser la finalitat de les accions, la seva utilitat o felicitat.
Mill combina la teoria de l'instint o sentiment moral de Hume amb
l'universalisme kantià. Per Mill són necessàries lleis o normes generals per
evitar el conflicte d'interessos (individus-societat), però aquestes han de basar-
se en els sentiments i no en la freda racionalitat.
Cap. 2 - Què és l'utilitarisme?
Primer de tot, Mill vol deixar clar que la utilitat no està contraposada al plaer,
sinó que en pot proporcionar.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Mill Sele y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity!

El liberalisme utilitarista de John Stuart Mill (1806 – 1873)

  1. Antecedents
    • Neix a Anglaterra al s.XIX i segueix la tradició de l’ empirisme britànic
    • Està influenciat pel positivisme cientificista de Compte: planteja promoure una reforma de la societat per mitjà de plantejaments científics.
    • Pren en consideració el liberalisme econòmic: Adam Smith, Thomas Malthus i David Ricardo
    • El socialisme i el feminisme de la mà de la seva companya i esposa Harriet Taylor
    • Visió pragmàtica de la societat, on el positivisme serà transformat en utilitarisme : Jeremy Bettham i James Mill.
  2. L’enfocament utilitarista:
    • La Ciència de la Naturalesa i Social, ha d’estar al servei de cercar el benestar de les persones. La Ciència s’ocupa dels fets (allò que és), mentre “l’art” s’ocupa dels fins (allò que volem que sigui). El benestar està relacionat amb els fets, però té molt d’art en la mesura que cerca la felicitat: l’art de viure.
    • La regla moral bàsica que ha de regir tota conducta social (política i legislativa) i individual, consisteix en: fer feliç al major nombre de persones possibles. Realitzar preferentment aquelles accions que afavoreixen la major felicitat per al major nombre de persones = Principi d’Utilitat o de la Màxima Felicitat = evitar el dolor i cercar el plaer = hedonisme social
    • La intervenció de l’ Estat en la vida social ha de ser mínima. La seva intervenció en la vida de les persones ha de reduir-se a la mínima expressió, limitant-se a l’àmbit en què sigui útil, preservant la llibertat de les persones. La forma més apropiada és la democràcia i el sufragi universal.
  3. L’Utilitarisme de Mill

Resum idees principals del llibre L’UTILITARISME

Cap.1 - Consideracions generals

Mill al principi es dedica a denunciar l'escàs progrés que s'ha fet en la controvèrsia relativa al bé i al mal. Quin és el criteri a seguir? En què es fonamenta la moralitat? El fonament haurà de ser la finalitat de les accions, la seva utilitat o felicitat. Mill combina la teoria de l'instint o sentiment moral de Hume amb l'universalisme kantià. Per Mill són necessàries lleis o normes generals per evitar el conflicte d'interessos (individus-societat), però aquestes han de basar- se en els sentiments i no en la freda racionalitat.

Cap. 2 - Què és l'utilitarisme?

Primer de tot, Mill vol deixar clar que la utilitat no està contraposada al plaer, sinó que en pot proporcionar.

La moral de la utilitat o el principi de major felicitat possible sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat. La felicitat s'ha d'entendre com a plaer i absència de dolor (tots dos desitjables com a fins). Tot seguit Mill es defensa d'algunes possibles objeccions a la seva teoria.

  • **Objeccions:
  1. No tothom està d'acord en posar com a fi últim de la vida el plaer** (Epicuris són considerats com a porcs). Com a defensa Mill proposa una teoria qualitativa del plaer, no pas quantitativa. Introdueix la distinció entre diferents tipus de plaers:
  • corporals: sensuals
  • mentals: de l'intel·lecte o de la imaginació,
  • morals: sentiments. Hedonisme qualitatiu i universalista: "Després de l'egoisme, la principal causa que fa la vida insatisfactòria és la manca de cultiu de l'esperit ... és millor ser una persona insatisfeta que un porc satisfet; millor ser Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet." Jonh Stuart Mill, L'Utilitarisme , cap. 3. 2. La felicitat no sempre és necessària i es pot viure sense ser feliç. Mill reconeix que no sempre es pot ser feliç, la felicitat contínua no és possible. L'Utilitarisme no cerca només la felicitat, sinó la mitigació de la infelicitat. Mill, admet que a vegades és necessari el sacrifici. Altruisme moral: “La moral utilitarista reconeix en els éssers humans el poder de sacrificar el seu bé més gran pel bé dels altres." Jonh Stuart Mill Pàg. 72 De totes maneres el principi d'utilitat no s'ha d'entendre com un deure o obligació. L'objectiu de la virtut ha de ser multiplicar la felicitat. 3. No es valora si una acció és bona o dolenta sinó tan sols la seva utilitat Mill afirma que s'ha de distingir entre convenient i bo quan s'aplica a l'interès particular però no és així quan s'aplica a l'interès general, aleshores es pot dir que és útil i no simplement convenient. A vegades dir una mentida pot ser convenient, però no s'ha de prendre com a una norma utilitària. No sempre és útil dir mentides. Cap. 3 - Per què s'ha de ser utilitarista i no kantià? L’utilitarisme de Mill es presenta com una teoria ètica universal inseparable de la llibertat i la felicitat a diferència de la teoria kantiana que els considerava com a simples postulats. Mill distingeix entre dos tipus de sancions en referència a l'obligació moral:
  • Externes : reforcen la moralitat però no obliguen.
  • Internes : consciència moral o sentiment de simpatia. Aquesta s'ha d' educar , perquè no coincideix en tothom de la mateixa manera (crítica a Kant). La societat ha d'educar als seus ciutadans per a que s'adonin que és millor mirar pels interessos de tots, perquè és més útil per ser feliç. L'important és adonar-nos que només quan actuem tenint en compte la utilitat o bé general experimentarem la sensació de felicitat interna i ens sentirem bé amb nosaltres mateixos.

civils i a les relacions que s'estableixen en certes situacions ciutadanes problemàtiques: són paternalistes, moralistes o es fonamenten en el principi del dany als altres lleis com l'obligació de portar el cinturó de seguretat en vehicles o el casc en les motocicletes, la propaganda contra el consum de tabac, la prohibició de fumar en llocs públics, les lleis prohibicionistes contra les drogues, o potser els arguments a favor de la seva legalització? Tenen alguna aplicació aquests principis en la problemàtica de l'eutanàsia voluntària, la defensa del dret a una mort digna, o l'ingrés en l'hospital de la noia anorèctica contra la seva voluntat? Què diria Mill en l'ús o no de signes religiosos en l'escola laica i pública, de la problemàtica de portar el rostre tapat en els espais públics, de posar límits en forma de notes de tall a les aspiracions personals de cursar els estudis que hom vol, etc? La premsa, la publicitat o l'opinió pública han de tenir límits?

On està el límit, si és que n'hi ha, entre la iniciativa personal-privada i l'autoritat civil, col·lectiva-pública?

Cap. 1. Consideracions generals: El que defineix essencialment l’home és la llibertat : per proposar-se fins, per elegir, per desenvolupar-se en les possibilitats de la seva naturalesa, per configurar la pròpia individualitat. Per tant, la justícia i el dret han de promoure la llibertat individual.

La concepció de llibertat en Mill té dos significats:

  • com a autonomia: el control parteix d’un mateix (= llibertat positiva).
  • com a prevenció de la interferència dels altres (= llibertat negativa).

Tot i així, trobem que la llibertat individual pot ser restringida per:

  • altres homes que volen imposar el seu poder.
  • el poder polític
  • la societat que amb la seva tendència a la uniformització i despersonalització crea la tirania de l’opinió pública.

Mill indica que la relació tensa entre individu i societat, més el perill de reabsorció de l’individu en la societat aviat serà la qüestió vital del futur.

Cap. 2. Quins àmbits comprèn la llibertat? a. (^) La llibertat de consciència, que es manifesta i s’exerceix com a llibertat de pensar, sentir i expressar les pròpies opinions i d’analitzar i rebatre les alienes. b. La llibertat en la determinació dels nostres propis fins i formes de vida. c. La llibertat de reunió i associació entre individus.

“Cap societat en la qual no es respectin aquestes llibertats en el seu conjunt no és lliure, sigui quina sigui la seva forma de govern, de la mateixa manera que tampoc noho és completament cap societat en la qual no s’hi reconeguin d’una forma absoluta i incondicionada.” John Stuart Mill, Sobre la llibertat Cap. 3. Quin és el límit de la llibertat? Segons Mill, la llibertat individual només té dos límits:

  • la llibertat dels altres: no podem decidir en les accions dels altres encara que lliurement pensi que he d’intervenir-hi pel seu bé.
  • el prejudici que les conseqüències de les meves accions afectin negativament altres individus o la societat mateixa.

Cap. 4. La relació entre llibertat i utilitarisme La llibertat entesa per Mill va establir fermament la dignitat humana i el respecte absolut que aquesta es mereix dins del marc polític i social, ja que Mill veia la llibertat no només com l’essència de l’home sinó també com un bé en si mateix. De manera que la llibertat és una part de la felicitat desitjada per l’ésser humà. La llibertat realitza l’home a través de l’enriquiment i el progrés que li proporciona i, per tant, esdevé útil.

“Concidero la utilitat com la derrera instància d’apel·lació en totes les qüestions ètiques, però em refereixo a la utilitat en el sentit més ampli, fonamentada en els interessos permanents en l’home com a ésser progressiu.” John Stuart Mill, Sobre la llibertat

hhjbjkjkjk