



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: filosofia, Profesor: , Carrera: Sociologia, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




El liberalisme utilitarista de John Stuart Mill (1806 – 1873)
▲ Resum idees principals del llibre L’UTILITARISME
Cap.1 - Consideracions generals
Mill al principi es dedica a denunciar l'escàs progrés que s'ha fet en la controvèrsia relativa al bé i al mal. Quin és el criteri a seguir? En què es fonamenta la moralitat? El fonament haurà de ser la finalitat de les accions, la seva utilitat o felicitat. Mill combina la teoria de l'instint o sentiment moral de Hume amb l'universalisme kantià. Per Mill són necessàries lleis o normes generals per evitar el conflicte d'interessos (individus-societat), però aquestes han de basar- se en els sentiments i no en la freda racionalitat.
Cap. 2 - Què és l'utilitarisme?
Primer de tot, Mill vol deixar clar que la utilitat no està contraposada al plaer, sinó que en pot proporcionar.
La moral de la utilitat o el principi de major felicitat possible sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat. La felicitat s'ha d'entendre com a plaer i absència de dolor (tots dos desitjables com a fins). Tot seguit Mill es defensa d'algunes possibles objeccions a la seva teoria.
civils i a les relacions que s'estableixen en certes situacions ciutadanes problemàtiques: són paternalistes, moralistes o es fonamenten en el principi del dany als altres lleis com l'obligació de portar el cinturó de seguretat en vehicles o el casc en les motocicletes, la propaganda contra el consum de tabac, la prohibició de fumar en llocs públics, les lleis prohibicionistes contra les drogues, o potser els arguments a favor de la seva legalització? Tenen alguna aplicació aquests principis en la problemàtica de l'eutanàsia voluntària, la defensa del dret a una mort digna, o l'ingrés en l'hospital de la noia anorèctica contra la seva voluntat? Què diria Mill en l'ús o no de signes religiosos en l'escola laica i pública, de la problemàtica de portar el rostre tapat en els espais públics, de posar límits en forma de notes de tall a les aspiracions personals de cursar els estudis que hom vol, etc? La premsa, la publicitat o l'opinió pública han de tenir límits?
On està el límit, si és que n'hi ha, entre la iniciativa personal-privada i l'autoritat civil, col·lectiva-pública?
Cap. 1. Consideracions generals: El que defineix essencialment l’home és la llibertat : per proposar-se fins, per elegir, per desenvolupar-se en les possibilitats de la seva naturalesa, per configurar la pròpia individualitat. Per tant, la justícia i el dret han de promoure la llibertat individual.
La concepció de llibertat en Mill té dos significats:
Tot i així, trobem que la llibertat individual pot ser restringida per:
Mill indica que la relació tensa entre individu i societat, més el perill de reabsorció de l’individu en la societat aviat serà la qüestió vital del futur.
Cap. 2. Quins àmbits comprèn la llibertat? a. (^) La llibertat de consciència, que es manifesta i s’exerceix com a llibertat de pensar, sentir i expressar les pròpies opinions i d’analitzar i rebatre les alienes. b. La llibertat en la determinació dels nostres propis fins i formes de vida. c. La llibertat de reunió i associació entre individus.
“Cap societat en la qual no es respectin aquestes llibertats en el seu conjunt no és lliure, sigui quina sigui la seva forma de govern, de la mateixa manera que tampoc noho és completament cap societat en la qual no s’hi reconeguin d’una forma absoluta i incondicionada.” John Stuart Mill, Sobre la llibertat Cap. 3. Quin és el límit de la llibertat? Segons Mill, la llibertat individual només té dos límits:
Cap. 4. La relació entre llibertat i utilitarisme La llibertat entesa per Mill va establir fermament la dignitat humana i el respecte absolut que aquesta es mereix dins del marc polític i social, ja que Mill veia la llibertat no només com l’essència de l’home sinó també com un bé en si mateix. De manera que la llibertat és una part de la felicitat desitjada per l’ésser humà. La llibertat realitza l’home a través de l’enriquiment i el progrés que li proporciona i, per tant, esdevé útil.
“Concidero la utilitat com la derrera instància d’apel·lació en totes les qüestions ètiques, però em refereixo a la utilitat en el sentit més ampli, fonamentada en els interessos permanents en l’home com a ésser progressiu.” John Stuart Mill, Sobre la llibertat
hhjbjkjkjk