1. VIDA
→ Vida (1806-1873): Filòsof anglès del segle XIX, fill de James M ill. Educat
per ell i per Jeremy Bentham en llengües clàssiques i utilitarism e.
→Matrimoni: Casat amb Harriet Taylor, activista pels drets civils de les dones.
→ Obra: Reflexiona sobre epistemologia, lògica, ètica, filosofia p olítica,
economia, psicologia i sociologia.
→ Ètica (Utilitarisme): Basat en una epistemologia empirista.
→ Influències:
-Epirisme → pel que fa a la epistemologia
-Il·lustració → Racionalitat, progrés, ordre, mètode.
-Romanticisme → Sentiment, originalitat, individualitat,
exaltació.
KANT 1724-1804
2. ELS PRINCIPIS DE L’UTILITARISME de Bentham
Utilitarisme → parteix d’una epistemologia empirista.
→ L’utilitarisme és una teoria ètica que considera que la finalitat de l’acció h umana és la consecució d’una vida feliç.
→ Defineix els judicis morals (acció serà moral) se gons si una acció és útil o no per apropar-nos a la felicitat.
Simplificadament, “és bo allò q ue ens és útil per ser feliços”.
Jeremy Bentham (1748-1832) va ser el primer a formular l’ utilitarisme
→ El principi d’utilitat considera, que el fi últim de tota la conducta humana, de les lleis, de les institucions és c ontribuir a la felicitat humana.
→ Una acció és bona si aquesta fomenta l a felicitat o redueix la infelicitat.
→ Una acció és dolenta si fomenta la infelicitat o redueix la infelicitat.
→ El més important segons l’utilitarisme són les conseqüències (critica a Kant)
→ Consideren que la felicitat es pot mesurar.
→ NO és una ètica material SI és teleològica i autònoma
1. Influències i referents
→ Hedonisme (epicureisme): la felicitat s’identifica amb el plaer.
→ Empirisme: els judicis morals han de basar-se e n elements mesurables i experimentables.
→ Il·lustració: l’ésser humà és racional i capaç de prendre decisions equilibrades (d’acord amb Kant com a l’autonomia moral).
2. Característiques de l’utilitarisme
Ètica Teleològica o no apriorística → l’ètica es basa en la finalitat (felicitat), no en principis universals, rebutja principis
abstractes o transcendents (com Déu, Plató té una ètica teleol ogia però amb un Déu) i defensa que les accions es justifiquen per
la seva finalitat → assolir la felicitat. (premi o càstig són en aquest món en aquesta dimensió no en un altre món.)
Conseqüencialista →jutja les accions segons les seves co nseqüències, no per les intencions.
Prudencialista → Per valorar moralment una acció, cal qu e el subjecte, de manera racional i autònoma, calculi el plaer i el dolor que
aquesta genera.
ÈTICA RESTRICTIVA → Redueix la complexitat humana a pocs elements mesurables.
No pretén ser la darrera paraula, sinó una ein a de gestió de les diferències, per tant, no necessita un bé supre m, un déu o un a priori que la
fonamenti.
És una ètica de mínims→ proporciona un criteri ob jectiu i pràctic per a la convivència abans de cada acció cal pensar en la
felicitat. (generar felicitat o infelicitat)
3. REFLEXIONS DE MILL SOBRE UTILITARISME
1.Principi d’utilitat
→ Accions correctes = Augment del benestar general
→ Felicitat com a criteri moral
2.Aportacions de Mill
→ Qualitat vs. Quantitat del plaer (plaers su periors i inferiors)
→ Felicitat col·lectiva > plaer individual
→ Llibertat i desenvolupament personal
→ Justícia com a part de l’utilitarisme
primer matís → JERARQUIA DE PLAERS
1. Crítica que es fa a l’utilitarisme
→ Consideraven que l’utilitarisme era una “moral de porcs”.
→ Aquesta visió simplista assumia que l’utilitari sme es reduïa a la recerca de plaers físics i sensorial s, sense distinció qualitativa.
2.Resposta de Mill: diferenciació de plaers
→ La felicitat humana no es redueix als plaers a nimals.
→ Els éssers humans tenen facultats superiors , i el seu exercici proporciona plaers de més qualitat que el s purament físics.
→ Cap ésser humà racional canviaria la seva condici ó per la d’un animal satisfet.
3.Jerarquia de plaers
Plaers superiors
● Relacionats amb la intel·ligència, la moralitat, la sensib ilitat estètica i la solidaritat.
●Són qualitativament millors perquè impliquen el d esenvolupament de les facultats superiors.
Plaers inferiors
● Són físics, corporals, materials i egoistes .
●Són quantitativament mesurables, però tenen menys valor moral i intel·lectual.
4. Principi fonamental
→ És preferible un petit plaer superior que molts plaers i nferiors.
→ No és tan important la quantitat de plaers com la seva q ualitat. (millors plaers superiors que inferior
→ Com saber què és millor? → Consultar perso nes que han experimentat i reflexionat sobre tots dos tipus de plaer.
FELICITAT ASSOLIBLE SEGONS MILL
1. Crítica a l’utilitarisme
→ La felicitat és un ideal inassolible.
→ No pot ser la guia de les nostres accions, perquè és egoista.
3. Com aconseguir-ho?
→ Diversificant els plaers.
→ Acceptant les circumstàncies (estoïcisme, acceptar les circumstàncies de
la vida perquè la vida inclou patiment).
→ Evitant les il·lusions de la ment.
→ Equilibri entre serenitat i excitació.
(com pensar abans de decidir)
Ser feliç → Plaer i benestar
Ser infeliç → Dolor i malestar
Mentir → no està bé segons Mill perquè genera que quan
la persona descobrir la veritat li genera infelicitat.
Felicitat → és el fi últim de la vida humana i és aconseguir
tenir el màxim moment de moments bons, amb plaer i el
mínim de moment de dolor (o plaer i absència de dolor)
La felicitat → és l’últim fi de la vida humana i la r esta de
desitjos són mitjans per assolir-la.
2. Resposta de Mill
→ La felicitat no és un estat permanent, sinó moments
ocasionals.
→ Criteri moral/ la felicitat és:
→ Maximitzar els moments de plaer.
→ Minimitzar els moments de dolor.
4. Requisits per a la felicitat
→ Desig de saber.
→ Cultiu de les facultats superiors.
→ Interès pels altres (simpatia).
5. Causes de la infelicitat
→ Incultura.
→ Egoisme.
No els interessen els plaers superiors)
→ Algú pot tenir totes les necessitats
cobertes i ser infeliç.
→
→
→
→
→
→
