¡Descarga Apunts MS Excel y más Apuntes en PDF de Finanzas Empresariales solo en Docsity!
Apunts Fulls de càlcul Pàgina 1
FULLS DE CÀLCUL: TEMES BÀSICS
NOTA: Creeu una carpeta que es digui EXCEL a l'arrel de la unitat T. D'ara endavant, tots els arxius que genereu o manipuleu amb el programa EXCEL els emmagatzemeu a T:\EXCEL. Copieu a T:\EXCEL els arxius que hi ha a I:\3011\12347\EXCEL.
SOBRE COM DESPLAÇAR-NOS PEL FULL DE CÀLCUL (I PEL LLIBRE DE TREBALL)
a) Prement les tecles → ↑ ← ↓ el cursor es desplaça una cel·la (o casella) a la dreta, a sobre, a l'esquerra o a sota, respectivament, de la cel·la que s'ocupa. b) Les tecles i Maj. + ens fan avançar endavant i enrera per entre les cel·les desbloquejades (i ja veurem més endavant què vol dir això). c) Av.Pág. i Re.Pág. porten una pantalla avall o amunt respectivament. d) ALT + Av.Pág. i ALT + Re.Pág. ens desplaça una pantalla a la dreta i a l'esquerra respectivament. e) CTRL + Av.Pág. i CTRL + Re.Pág. ens fan saltar (endavant o enrera) a un altre full de càlcul d'els que consta un llibre de treball. f) CTRL + Iinicio ens situa a la cel·la A1. g) CTRL + Fin ens situa a l'última cel·la ocupada del full de càlcul. h) CTRL + → i CTRL + ← (o també Inicio + → i Inicio + ← ) ens desplacen a l'última/primera columna ocupada (dins la fila en què ens trobem); si es torna a repetir anem a l'última (o primera) columna del full de càlcul. i) CTRL + ↓ i CTRL + ↑ (o també Inicio + ↓ i Inicio + ↑ ) ens desplacen a l'última/primera fila ocupada (dins la columna en què ens trobem); si es torna a repetir anem a l'última (o primera) fila del full de càlcul. j) Clicant amb el ratolí al damunt d'una cel·la l'activarem. k) Es poden utilitzar les barres vertical i horitzontal de desplaçament per recórrer el full de càlcul. l) Anant al menú Edición, Ir a..., Referencia podem escollir la cel·la sobre la qual ens volem situar.
Exercici 1
Feu una petita pràctica consistent en recórrer els angles extrems del full de càlcul. Escriviu a sobre d'algunes cel·les continguts numèrics (o bé expressions numèriques tipus =3*120, =120^3, etc.), de text, o fórmules (per exemple =seno(0,7854), que ens dóna el sinus de 0,7854 radians).
Seleccioneu el contingut de tot el full de càlcul ( clicant al botó que està a sota del quadre del menú de control del full, es a dir, a la cel·la on es creuen la primera fila, que conté les lletres de les columnes, amb la primera columna, que conté els números de les files) i esborreu-lo. Recupereu el seu contingut anant a Edición, Deshacer Borrar.
Nota: Totes les expressions o fórmules numèriques han de portar el signe = al davant.
Exercici 2
Busqueu la informació que ens subministra l'ajut interactiu de l'Excel relativa a Copiar anant al menú ?, opció Ayuda de Microsoft Excel. En el quadre Buscar: que apareix a la dreta escriviu la paraula copiar i cliqueu la fletxa_._ Un cop fet això, veureu que apareixen totes les entrades de l’ajut que contenen la paraula copia/r. Una entrada, per exemple, és Copiar un archivo. Escolliu aquella entrada que més us interessi.
Apunts Fulls de càlcul Pàgina 2
Exercici 3
Aneu a la cel·la D1 i escriviu-hi la fórmula =AHORA() (o en minúscula, tant li fa). Ens apareix la data i l’hora actuals. Ara copieu el resultat a E1: podeu fer-ho a través d’ Edición, Copiar, seguit d’Edición, Pegar ; o bé pitjant el botó de la dreta del ratolí i utilitzant el desplegable que surt; o bé situant-vos al vèrtex inferior dret de la cel·la, a sobre del requadret que hi apareix, i quan la creu del punter canvia de forma, pitjar el ratolí i arrossegar el punter cap a la dreta. Després de fer la còpia, observareu que us apareixen els caràcters ##########. Això indica que l’amplada de la columna no és suficient per donar cabuda al format de data en la nova cel·la. S’ha de canviar, doncs, l’amplada de la columna. Per fer-ho, situeu-vos amb el ratolí entre les columnes E i F, precisament allà on aquestes lletres estan escrites. Veureu que el punter canvia de forma i apareixen unes fletxetes apuntant a dreta i esquerra. Movent cap a la dreta el cursor, augmenteu l'ample de columna fins allà on convé.
Anant a Formato, Celdas, Número, canvieu l'aspecte amb què apareixen el dia i l'hora a la cel·la E1: dins del desplegable passeu de la categoria de Personalizada a Número. Escolliu dues posicions decimals per a la categoria Número. Veureu que, en lloc de la data i hora, ara tindreu un número amb dos decimals. Què vol dir aquest número? L’explicació és que Microsoft Excel per determinar les dates i hores fa servir un sistema de números de sèrie que varien d'1 fins a 2.958.465 i corresponen a les dates compreses entre l'1 de gener de 1900 i el 31 de desembre de 9999. En els números de sèrie, els dígits a la dreta de la coma decimal representen l'hora.
El número de sèrie que acabeu d'obtenir és el mateix que us apareixerà (però sense decimals) si a una cel·la qualsevol entreu la funció =fechanumero("dia-mes-any") –no poseu accent a la funció =fechanumero -, i al lloc de " dia-mes-any " hi poseu el contingut de la cel·la D1 (sense l’hora). L'argument també és pot entrar segons el format "dia/mes/any". Si el número de sèrie de la cel·la E1 el feu servir d'argument per a la funció =hora() , hauríeu d'obtenir com a resultat l'hora, sense minuts ni segons, que teniu als vostres rellotges en el moment que esteu fent l'exercici! Situeu-vos a D3 i entreu =ahora(). En acabat, entreu 0, 32.000, i 2.958.465 (els números els heu d’entrar sense punts). Observeu què passa. Guardeu l’exercici amb el nom EXERC3.
Exercici 4
Recupereu el full de càlcul FAC1.XLS, que està situat en la carpeta I:\3011\12347\EXCEL. S'han de prémer les opcions de menú Archivo, Abrir... Quan s’hagi obert el quadre de diàleg, escolliu convenientment d’entre les opcions que apareixen a Buscar en una vegada les heu fet visibles prement la fletxa avall. A continuació examineu el contingut de les cel·les d'aquest arxiu, observant que unes cel·les contenen text, i d'altres valor numèric o fórmula. Aquest full de càlcul és un model (dels molts possibles) de factura.
NOTA: Aquest full de càlcul té unes cel·les que estan protegides i d'altres que no. Només podreu modificar les que no estan protegides. Per saber quines són, situeu-vos a A1, i premeu la tecla repetidament. Us anireu desplaçant pel full de càlcul a través de les cel·les desprotegides. Si intenteu editar (canviar el contingut de) les cel·les protegides fent servir F2, us trobareu amb què EXCEL no us dóna permís.
Exercici 5
a) A la cel·la D2 del full de càlcul anterior, escriviu “N.I.F.:”, i a la cel·la E2 entreu-hi el vostre NIF (o us n'inventeu un). b) Poseu fórmula de data a la factura a la cel·la D3 -podeu fer servir la funció =hoy() -, i entreu un número a la cel·la E5.
Apunts Fulls de càlcul Pàgina 4
Llista d’opcions de Formato, Celdas... :
- Alineación: permet actuar sobre el contingut de les cel·les d'un rang, centrant-lo dins de la cel·la, o bé situant-lo a dreta o esquerra, o a dalt o a baix, posant-lo vertical en lloc d'horitzontal, etc.
- Fuente: permet canviar l'estil, la mida i el color de les fonts del contingut d'una cel·la. Per exemple, si volem que una cel·la tingui el contingut de color vermell, anem a Formato, Celdas, Fuente, ens situem a color i escollim el vermell. A Vista previa es veu com quedaria en el cas que s'acceptés.
- Bordes: permet canviar el marc d'una cel·la, actuant sobre el color, gruix, etc.
- Tramas: permet posar diferents tipus d'ombrejats a les cel·les, actuant sobre el dibuix de l'ombrejat i sobre el color del fons de la cel·la.
- Proteger: permet dues coses, a) evitar que les cel·les que contenen fórmules es puguin editar (es a dir, canviar el seu contingut), i b) evitar que es mostri una fórmula a la barra de fórmules. La primera cosa s’aconsegueix clicant (seleccionant) la casella Bloqueada i la segona clicant la casella Oculta ; si volem, podem aplicar les dues restriccions a la vegada. Aquestes opcions només tindran efecte si protegim el full de càlcul, cosa que es fa amb l’opció Herramientas , Proteger , Proteger hoja .... Podem desfer aquests bloquejos i ocultacions fent Herramientas , Proteger , Desp roteger hoja ... i desseleccionant les caselles Bloqueada i Oculta.
Una opció que ens ofereix Formato, Celdas..., Número és la d'ocultar els resultats d'un rang (fer-los "invisibles"), encara que sense esborrar-los, ja que es poden seguir veient a la barra de fórmules. La manera d'aconseguir-ho és seleccionant el rang que ens interessi, anar a Formato, Celdas..., Número, Personalizada i a l'escletxa de Tipo escriure-hi ;;; (tres punts i comes) i clicar a Aceptar. Per tornar a "fer visible" el contingut ocult d'un rang, s'ha de seleccionar, anar a Formato, Estilo... , escollir Normal a l'entrada de Nombre del estilo i acceptar. Una altra manera d'aconseguir-ho és anant a Edición, Borrar, Formatos. De fet per eliminar tots els formats que es puguin haver introduït a una cel·la i que aquesta retorni al seu aspecte "normal" (estàndard), el que s'ha de fer és seleccionar-la i escollir Edición, Borrar, Formatos.
Recupereu FAC2.XLS i modifiqueu els formats d'algunes cel·les, tant si tenen contingut numèric com de text, jugant amb les alternatives que s'han explicat a la nota anterior.
Exercici 10
Obriu un nou full de càlcul. Entreu a A1 la data 15-nov-99 i construïu a B1 una "fórmula" que doni la data corresponent a 525 dies després.
Exercici 11
Donades dues entrades de dates del tipus "DIA-MES-ANY", calculeu els dies de diferència que hi ha entre les dues. Nota: per si és d'interès, el valor absolut d'un número n és troba amb la fórmula =abs(n).
Exercici 12
Esbrineu quin dia de la setmana (dilluns, dimarts,...) va tenir lloc el vostre naixement.
Aneu a una columna i genereu les dates que van des d'avui fins al mateix dia del mes que ve. A la columna del costat feu que a cada data li correspongui el seu dia de la setmana (dilluns, dimarts,...).
Arxiveu els exercicis 10, 11 i 12 amb el nom de DATA.XLS.
Apunts Fulls de càlcul Pàgina 5
ALGUNES FUNCIONES QUE CONVÉ CONÈIXER (D'ENTRE MOLTES)
a) Funcions matemàtiques:
=aleatorio() genera un número decimal aleatori comprès entre 0 i 1.
=a+(b-a)aleatorio()* genera un número decimal aleatori comprès entre a i b.
=entero(n) retorna la part entera del número n. Exemple: =entero(3,99) torna el valor 3.
=a+entero((b-a+1)aleatorio())* genera un número aleatori enter entre a i b. (a i b són enters).
=suma(rang) calcula la suma de tots els valors numèrics del rang especificat.
=residuo(n;a) retorna el residu de dividir n per a, és a dir, n mòdul a.
=max(rang) i =min(rang) donen els valors màxim i mínim del rang, respectivament.
b) Funcions lògiques
=o(valor_lògic_1;valor_lògic_2;...) retorna el valor VERDADERO si algun dels seus arguments és cert; cas contrari torna FALSO. Exemple: =o(3<7;7>10) = VERDADERO.
=y(valor_lògic_1;valor_lògic_2;...) retorna el valor VERDADERO només si tots els seus arguments són certs; cas contrari torna FALSO. Exemple =y(3<7;7>10) = FALSO.
=si(condició;veritable;fals) retorna el text, valor numèric o fórmula que hi hagi a la posició de "veritable" si es verifica la condició i retorna el contingut de la posició de "fals" en cas contrari. Exemple =si(3<7;10;20)=10. Nota: remarqui's que la condició és una variable o expressió (del tipus: 3=3, 3<7, 7>3, 7>=3, 3<=7, 3<>7) que doni com a resultat els valors lògics VERDADERO o FALSO.
c) Funcions de text:
=igual(text1;text2) compara dues cadenes de text i retorna el valor VERDADERO si són exactament iguals i FALSO si no ho són. Exemple: =igual("si";"si") = VERDADERO; =igual("si";"s") = FALSO.
=concatenar(text1;text2; ... ) afegeix les cadenes de text especificades en text1 , text2 , etc., una radera l’altra en aquest mateix ordre, per donar com a resultat una cadena de text única. Cada texti pot ser un valor literal o una referència a cel·la.
d) Funcions de cerca i referència:
=elegir(m;opció_1;opció_2;opció_3;...;opció_n) retorna l'opció_i si m és igual a i. Per exemple, =elegir(A1;"naps";"cols";"raves") retornarà "naps" si el valor d'A1 és 1, "cols" si és 2, etc.
=buscarh(valor_cercat;rang;indicador_files) explora la fila superior d'una matriu cercant un valor particular i retorna el valor de la cel·la indicada. S'ha de fer servir =BUSCARH quan els seus valors de comparació es trobin a la fila superior de dades i es desitgi trobar informació que es troba dintre d'un número determinat de files. Si el valor cercat és numèric i no es troba en el rang especificat, llavors EXCEL agafa la cel·la amb contingut numèric més pròxim, per defecte, al donat. Per exemple, si tenim un rang anomenat TAULA1 del següent tipus:
Apunts Fulls de càlcul Pàgina 7
El que hauríem de fer per trobar la taula de freqüències és: a) situar unes columnes més enllà (per exemple a la columna E) els valors 4,9 i a sota 8,9 tal com es veu a la figura de sobre. b) a la columna del costat (F en aquest cas) seleccionar amb el ratolí el rang F1:F3. c) mentre les tres caselles del costat estan seleccionades, escriure =frecuencia (B1:B10;E1:E2). IMPORTANT: Quan s'ha acabat d'escriure, no s'ha de prémer la tecla com de costum, sinó CTRL + MAJUSC. + (sense entrar en detalls, només direm que això passa sempre que es volen introduir el que s'anomenen "fórmules matricials". Aquestes fórmules es caracteritzen per aparèixer entre els símbols { i } a la barra de fórmules). Per fer algun canvi, correcció, etc., a la fórmula matricial, s'ha de seleccionar tot el rang F1:F3 i accedir després (amb F2) a la barra de fórmules.
g) Funcions financeres:
=VA(tasa;nper;pago;vf;tipo) retorna el valor present o actual d'una inversió. El valor present és igual al valor actual ( VA ) de la quantitat total d'una sèrie de pagaments que s'efectuaran en el present o en el futur. Per exemple, quan s'obtenen diners en préstec, la quantitat del préstec és el valor present per al prestamista. Tasa: és la taxa d'interès per període. Per exemple, si s'obté un préstec per comprar un cotxe a una taxa d'interès anual del 10% i es fan pagaments mensuals, la taxa d'interès mensual serà 10%/12 o 0,83% o 0,0083. Nper: és el número total de períodes en una anualitat. Per exemple, si s'obté un préstec a quatre anys per comprar un cotxe i es fan pagaments mensuals, el préstec tindrà 4*12 o 48 períodes. Pago : és el pagament que s'efectua cada període, i no pot canviar durant l'anualitat. Per exemple, els pagaments mensuals sobre un préstec de 5.999,89 € per comprar un cotxe, a quatre anys, amb una taxa d'interès del 12%, són de 158 €. A la fórmula s'escriuria -158 com a pagament , el signe menys indicant un flux negatiu de diners. Vf: és el valor futur, o un saldo en efectiu, que es desitja aconseguir després d'efectuar l'últim pagament. Si s'omet vf , la fórmula el pren com a 0 (per exemple, el valor futur d'un préstec és 0). Per exemple, si es volen estalviar 36.000 € per pagar els estudis dels fills al cap de 18 anys del seu naixement, 36.000 € serà el valor futur. Es podria fer una estimació conservadora a una certa taxa d'interès i determinar quina quantitat s'ha d'estalviar cada mes. Tipo : és el número 0 (equivalent a ometre'l) si el pagament venç al final de cada període, o 1 si venç al principi de cada període. Aïllant un argument en termes dels altres podem fer servir les següents funcions per determinar la nova incògnita:
=NPER(tasa;pago;va;vf;tipo) , =PAGO(tasa;nper;va;vf;tipo) , =VF(tasa;nper;pago;va;tipo) , =TASA(nper;pago;va;vf;tipo).
Exemples: a) Imaginem-nos que es vol comprar una pòlissa d'assegurances que paga 300 € al final de cada mes durant els propers 20 anys. El cost de l'anualitat (és a dir, el cost d'adquisició de la pòlissa) és 36.000 € i el diner pagat obté un interès del 8%. Ens interessa comprar la pòlissa? Mitjançant la funció VA trobem que el valor actual de l'anualitat, =va (8%/12;12*20;300), és -35.866,29 € (negatiu ja que és la quantitat que hauria de pagar el comprador de la pòlissa -i per tant, flux negatiu de diners-). El valor
Apunts Fulls de càlcul Pàgina 8
present de l'anualitat (35.866,29 €) és més petit del que se'ns demana que paguem nosaltres (36. €). Per tant, comprar la pòlissa no és un bon negoci.
b) Si ens fan un préstec de 6.000 € a una taxa d'interès anual del 8%, a pagar en 10 mesos cada fi de mes, els pagaments que s'han de fer per retornar la quantitat s'obtenen fent =pago (8%/12;10;6000), que és –622,22 € (valor negatiu que indica un flux negatiu de diners).
c) Si prestem 3.000 € a una persona per un termini de cinc mesos a una taxa d'interès del 12% anual, la quantitat que la persona ens hauria de pagar cada mes seria =pago (12%/12;5;-3000), és a dir, 618,12 €.
d) Suposem que es desitja estalviar diners per a un projecte que tindrà lloc d'aquí un any. Es dipositen 600 € en un compte que paga el 6% d'interès anual capitalitzat mensualment. A més a més, es planeja dipositar 60 € al final de cada mes durant tot l'any. Quant hi haurà al compte al final dels dotze mesos?: =vf (6%/12;12;-60;-600), igual a 1.377,14 €.
Exercici 13
Imagineu-vos que un jugador va a un casino (amb una quantitat de 150 € a la cartera) i participa en un joc de daus que consisteix en el següent: a) Es llancen dos daus; si sumen 5, 6, 7, o 8 guanya el casino; si en canvi sumen 2, 3, 4, 9, 10, 11 o 12 guanya el jugador. b) L'aposta mínima és de 30 €. Si el jugador guanya, es queda amb el que havia apostat més una quantitat (igual a l'aposta feta) que li paga el casino.
Es tracta d'esbrinar qui guanyaria més sovint al cap de 40 tirades, si el casino o el jugador. Es considera que el jugador comença amb un capital inicial de 150 € i en cada tirada aposta una quantitat aleatòria entera que va de 30 € al capital total de que disposa. Per poder simular aquest joc de casino, establiu un mínim de 4 columnes: a la primera hi haurà el capital que té el jugador en tot moment, començant amb 150 €.; a la segona el capital apostat en la tirada; a la tercera el valor que sumen els daus llançats pel jugador; a la quarta tindríeu "si" o "no" depenent de si el jugador ha guanyat o no l'aposta.
Cada vegada que premeu la tecla F9 ( recalcular ), podeu considerar que es tracta d'una nit diferent que el jugador ha anat al casino. Podeu observar quantes nits guanya el casino i quantes el jugador.
Nota: Si no interessa que els valors que proporciona la funció =aleatorio() es recalculin cada vegada que es prem una tecla, poden fixar-se a valor numèric mitjançant Edición, Copiar, Edición, Pegado especial, Valores.
Guardeu l’exercici amb el nom Casino.
Exercici 14
En una columna d'un full de càlcul simuleu 1000 tirades d'un dau. En una columna del costat, fent servir la funció estadística =frecuencia , trobeu una taula de freqüències que indiqui la quantitat de vegades que ha aparegut cada cara. A la dreta feu que es calculi la freqüència relativa d'aparició de cada cara del dau (es a dir, el tant per cent sobre el total).
Guardeu el full de càlcul amb el nom Daus.
Exercici 15
Apunts Fulls de càlcul Pàgina 10
(^18) 288,08 22,47 265,61 1.660,
(^19) 288,08 19,37 268,71 1.391,
(^20) 288,08 16,23 271,85 1.119,
(^21) 288,08 13,06 275,02 844,
(^22) 288,08 9,85 278,23 566,
(^23) 288,08 6,61 281,47 284,
(^24) 288,08 3,32 284,76 0,
Guardeu l’exercici amb el nom Amort.
Exercici 17
Feu un full de càlcul com el que aquí s'indica:
Les xifres de vendes que omplen els camps TRIM1,...,TRIM4, s'han d'obtenir fent aparèixer a cada cel·la un número aleatori enter entre 0 i 90.000 €. Per estimular les vendes, els venedors perceben una comissió econòmica cada trimestre. Es calcula de la següent manera: Per vendes trimestrals de valor inferior o igual a 24.000 €, tenen un 10% de comissió. Per tots els diners que passin de 24.000 i no arribin o siguin iguals a 60.000 un 11% de comissió, i per tots els diners que passin de 60.000 un 12% de comissió. Per exemple, si un trimestre la venda ha estat de 72.000 €, la comissió seria:
10% de 24.000 = 2.400 € 11% de 36.000 = 3.960 € 12% de 12.000 = 1.440 €
Total comissió = 7.800 €
a) Calculeu les comissions trimestrals (COM1,...,COM4). b) Calculeu la suma total de vendes per trimestre, i total de comissions trimestrals. c) Calculeu la mitjana de les vendes per trimestre. d) Calculeu les vendes màxima i mínima entre els 4 trimestres i els 5 representants. e) Feu una taula de freqüències d'interval 18.000 que permeti recomptar automàticament totes les vendes efectuades per trimestres corresponents a cada interval. e) Elaboreu un full de càlcul que faci tot això que es demana i guardeu-lo amb el nom de VENDES1. Després, fixeu totes les fórmules a valors numèrics i guardeu-lo, una altra vegada, amb el nom de VENDES2.
Exercici 18
NOM TRIM1 TRIM2 TRIM3 TRIM4 TOTAL COM1 COM2 COM3 COM4 TOTAL VENDES COMIS JOAN 26.624 58.267 2.539 34.004 121.434 2.689 6.169 254 3.500 12. ANGEL 84.122 22.349 60.462 10.937 177.870 9.255 2.235 6.415 1.094 18. JAUME 31.344 67.823 23.147 5.762 128.076 3.208 7.299 2.315 576 13. LLUIS 73.298 27.112 9.475 4.023 113.908 7.956 2.742 948 402 12. RAMON 84.383 45.191 44.454 5.633 179.661 9.286 4.731 4.650 563 19. TOTAL TOTAL VENDES 299.771 220.742 140.077 60.359 COMIS 32.393 23.176 14.581 6. MITJANA VENDA MÀXIMA: 84. VENDES 59.954 44.148 28.015 12.072 VENDA MÍNIMA: 2.
Apunts Fulls de càlcul Pàgina 11
Considereu el següent joc en què hi participen dues persones (o una persona i una màquina): hi ha una pila de pedres; el primer jugador ha de treure del pilot una, dues o tres pedres (ni més ni menys); feta la primera jugada, el segon jugador procedeix a treure també una, dues o tres pedres; i així successivament. En aquest joc perd aquell jugador que es veu obligat a treure l'última pedra del pilot. Recupereu l’arxiu JOC1.XLS i jugueu contra l'ordinador. Mireu d'esbrinar quin és el mètode guanyador. Un cop l'hàgiu trobat, feu un llibre de treball en què l'ordinador jugui el millor possible per tal de guanyar a qualsevol contrincant. Guardeu aquest llibre de treball amb el nom de JOC11.XLS.
Exercici 19: Llei d’Hondt
La llei d’Hondt s’utilitza per assignar els escons d’un parlament a un determinat nombre de partits o coalicions electorals en funció dels vots obtinguts per cadascun d’ells. El procediments és el següent:
- S’assigna un escó al partit amb més vots.
- Es divideix el nombre de vots del partit al qual s’acaba d’assignar un escó pel nombre total d’escons del partit més 1.
- Es repeteixen els passos 1 i 2 fins que s’han assignat tots els escons.
A l’arxiu Hondt.xls hi ha un exemple amb les dades de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. El nombre d’escons que s’han de repartir és de 135. En la columna de l’esquerra hi ha els vots que va rebre cada partit. Si s’escriu 135 en la cel·la amb fons groc, s’observen totes les operacions de repartiment d’escons mitjançant la llei d’Hondt.
Feu un full de càlcul semblant al de l’exemple anterior. Deixeu set o vuit files en blanc i contesteu les següents preguntes. Creieu que la llei d’Hondt ofereix el repartiment més proporcional possible d’escons entre partits? Si no és així, quin seria, doncs, el mecanisme que assigna escons amb el màxim de proporcionalitat?
Guardeu-lo amb el nom d’hondt2.xls.
Apunts Fulls de càlcul Pàgina 13
Control de producció i beneficis
N. de treballadors 85 Capacitat diària de Producció..... 425 televisors Salari/dia de 42 Vendes perdudes 4.306 televisors cada treballador Despeses fixes 300. Despeses salaris 357. Beneficis bruts 1.270. Beneficis nets 613. Rendiment capital 93,40%
COMANDES COMANDES BENEFICIS TOTAL COMANDES ACUM. DIA COMANDES NO RENDIMENT VENDES BRUTS BENEFICI DIES DIARIES ANTERIOR SERVIDES SERVIDES TREBALL PERDUDES VENDES DIARIS 0 1 279 0 279 0 65,6% 0 8370 1800 2 552 127 425 127 100,0% 0 12750 6180 3 582 284 425 284 100,0% 0 12750 6180 4 213 72 425 72 100,0% 0 12750 6180 5 602 249 425 249 100,0% 0 12750 6180 6 577 401 425 401 100,0% 0 12750 6180 7 505 481 425 481 100,0% 0 12750 6180 8 800 856 425 856 100,0% 0 12750 6180 9 509 940 425 940 100,0% 0 12750 6180 10 312 827 425 827 100,0% 0 12750 6180 11 729 1131 425 1131 100,0% 0 12750 6180 12 382 1088 425 1088 100,0% 0 12750 6180 13 736 1399 425 1399 100,0% 0 12750 6180 14 257 1231 425 1231 100,0% 0 12750 6180 15 218 1024 425 1024 100,0% 0 12750 6180
85 407 2532 425 2532 100,0% 0 12750 6180 86 311 2418 425 2418 100,0% 0 12750 6180 87 739 2550 425 2732 100,0% 182 12750 6180 88 667 2550 425 2792 100,0% 242 12750 6180 89 321 2446 425 2446 100,0% 0 12750 6180 90 243 2264 425 2264 100,0% 0 12750 6180 91 569 2408 425 2408 100,0% 0 12750 6180 92 340 2323 425 2323 100,0% 0 12750 6180 93 648 2546 425 2546 100,0% 0 12750 6180 94 438 2550 425 2559 100,0% 9 12750 6180 95 672 2550 425 2797 100,0% 247 12750 6180 96 678 2550 425 2803 100,0% 253 12750 6180 97 580 2550 425 2705 100,0% 155 12750 6180 98 561 2550 425 2686 100,0% 136 12750 6180 99 619 2550 425 2744 100,0% 194 12750 6180 100 603 2550 425 2728 100,0% 178 12750 6180
Apunts Fulls de càlcul Pàgina 14
EXERCICIS SOBRE L’IPC
VARIABLES NOMINALS I VARIABLES REALS
Moltes xifres, números i estadístiques que ens trobem en la vida quotidiana estan expressades en termes monetaris: pessetes, euros, dòlars, etc. Aquestes xifres s’expressen en termes nominals, es a dir, amb el valor (o preu) de cada moment.
Donat que els preus varien constantment degut a que hi ha inflació (habitualment, creixen), no és correcte comparar les quantitats nominals, sobre tot quan ha passat un cert temps entre aquestes. Per això és necessari convertir les xifres de nominals a reals, es a dir, a xifres que ja han eliminat l’efecte inflacionari. És per això que es diu que les xifres reals s’expressen com si els preus fossin constants (es a dir, com si no hi hagués inflació).
Per fer aquesta conversió necessitem una forma d’eliminar l’inflació. Una forma d’estimar l’inflació és el canvi percentual en l’índex de preus al consum (IPC). Amb l’IPC podem realitzar les conversions entre nominal i real. Veiem alguns exemples:
a) Càlcul de l’inflació
Per calcular l’inflació en un període determinat només cal veure la diferència percentual entre els índexs de preus respectius. Per exemple, l’inflació entre desembre del 2000 i desembre de 1999 es calcula així:
(IPC2 – IPC1) * 100, es a dir (133,37 – 128,29) * 100 = 3,96% IPC1 128,
(IPC2 és l’IPC de desembre/2000, IPC1 és el de desembre/1999)
Per tant, l’inflació acumulada entre desembre del 2000 i el mateix mes de 1999 (o sigui, la taxa d’inflació de l’any 2000) va ser de 3,96%.
NOTA : les dades de l’IPC des de l’any 1961 al 2001, mes a mes, les teniu al full de càlcul Taula IPC situat a I:\3011\12347\EXCEL. Obriu-lo per seguir els exemples i per fer els exercicis que es proposen al final.
b) Comparació de quantitats.
L’IPC ens permet comparar quantitats en diferents moments del temps.
Per exemple, es poden comparar dos salaris: a juny de 1981 una persona cobrava 35. pessetes al mes (210,35 €). Si guanya 721,21 € al mes a juny del 2001, què ha passat amb el seu salari en termes reals?
Per realitzar aquesta operació, dividim cada salari pel respectiu IPC i multipliquem per
- Així obtenim dos salaris reals que podem comparar. El salari real ens dona informació sobre el poder adquisitiu, es a dir, el que podem comprar amb el nostre salari nominal.
Salari real juny 1981: (210,35 / 41,45) * 100 = 507,
Salari real juny 2001: (721,21 / 136,08) * 100 = 529,
El salari real va augmentar. Si la pregunta és en quina proporció va variar el seu salari en termes reals, llavors la resposta és:
(529,99 – 507,48) * 100 = 4,44 % 507,
Apunts Fulls de càlcul Pàgina 16
GRÀFICS (incrustat a un full)
Les taules i resultats aconseguits en el full de càlcul es poden visualitzar a través de les facilitats gràfiques que EXCEL ofereix. Imagineu-vos que s'ha generat una taula amb una llista de dades referents a les despeses del servei d’impressores durant els primers 10 mesos de l'any:
COMPRES DEL SERVEI D'IMPRESSORES
Gen-Feb Mar-Abr Mai-Jun Jul-Ago Set-Oct Paper 90 150 120 72 210 Tinta 30 48 27 18 6 Material 24 48 15 24 72 Diversos 18 6 3 15 6
Auxiliar de gràfics
Per poder visualitzar aquestes dades de forma gràfica s'ha de procedir de la següent manera:
a) Se selecciona el rang de cel·les on hi ha les dades que es volen representar gràficament. El rang pot incloure títols (Gen-Feb, Mar-Abr,...), noms de les sèries de dades (és a dir, Paper, Tinta,...), etc. b) S’accedeix a l’auxiliar de gràfics. Això pot fer-se des de i) Insertar, Gráfico..., o bé ii) prement la icona anomenada asistente para gráficos de la barra d’eines. c) Els passos anteriors duen al quadre de diàleg de l’assistent de gràfics. Consta de 4 passos:
i) " Asistente para gráficos - paso 1 de 4: tipo de gráfico ". Cada tipus de gràfic (de columnes, de barres, de línies, etc.) té una sèrie de subtipus. Es tracta d’escollir d’entre tots ells el tipus i subtipus que més convinguin (escolliu el tercer tipus: línies). En acabat, premem el botó Siguiente (també hi ha les opcions Cancelar i Finalizar ).
ii) " Paso 2 de 4: datos de origen ". La pestanya Rango de datos permet de modificar el rang on tenim les dades de les quals s’està fent una representació gràfica i decidir si les sèries de dades les volem en files o columnes. És a dir, decidir quines dades volem que hi hagi a les abscisses i a les ordenades del gràfic. Aquest pas ens dóna una primera mostra de com quedarà el gràfic. La pestanya Serie permet actuar sobre el rang de cadascuna de les sèries, eliminar-ne una d’elles del gràfic, etc. Quan ja s’hagi escollit tot allò que es vol, es prem Siguiente.
iii) " Paso 3 de 4: opciones de gráfico ". La pestanya Títulos permet de posar un nom als eixos X i Y i un títol al gràfic. La pestanya líneas de división permet de tenir línies de divisió principals i secundàries als dos eixos. La pestanya Leyenda permet eliminar o canviar de lloc el quadre amb la taula que indica a quina categoria pertany cadascun dels colors del gràfic. Premem Siguiente.
iv) " Paso 4 de 4: ubicación de gráfico ". Permet d’escollir on es vol tenir el gràfic: a un full a part o situat "al costat" de la taula que s’està il·lustrant gràficament. Suposem que s’escull aquesta última opció.
d) Ja tenim el gràfic fet. Per situar el gràfic al lloc que més ens interessa dins del full de càlcul, situem el ratolí dins del marc del gràfic, en premem el botó esquerra i arrosseguem fins allà on volem tenir el gràfic. Provem-ho. Per fixar el gràfic en aquest lloc només s’ha de clicar una vegada fora del marc del gràfic. El gràfic que s'hauria de tenir després de tots aquests passos hauria de ser similar al que es mostra a continuació.
Apunts Fulls de càlcul Pàgina 17
Despeses impressora
0
30
60
90
120
150
180
210
Gen- Feb
Mar- Abr
Mai- Jun
Jul- Ago
Set- Oct Mesos
Paper Toner Material Diversos
Si tornem a clicar dins del gràfic, en el marc apareixen uns petits quadradets negres als vèrtexs: ens indiquen que ens trobem en el mode d'edició del gràfic. Quan estem en mode d'edició, podem canviar la posició i mida del marc arrossegant el marc tot pitjant el botó esquerra del ratolí, i situant-nos a sobre dels quadradets negres i desplaçant-los a dreta o esquerra. Si anem a Ver, Barra de Herramientas, i marquem la casella de Gráfico apareix una barra d'eines gràfiques. Consta de vàries icones, algunes d’elles desplegables que ofereixen més opcions i icones. Aquest conjunt d'icones permet canviar el tipus de gràfic i les seves característiques en tot moment. Si volem veure les dades representades en un gràfic de barres, per exemple, en lloc d'un gràfic de línies, hauríem de pitjar la icona corresponent. Si cliquem dues vegades dins del gràfic quan aquest ja es troba en mode d'edició entrarem en un submode d'edició: Formato del área del gráfico. Les pestanyes adequades permeten actuar sobre els tipus de fonts, colors, tipus de vores del gràfic, etc. Si cliquem dins del gràfic per passar-lo a mode d’edició i després premem el botó dret del ratolí, apareixerà un desplegable que permet actuar sobre tots i cadascun dels elements amb què ens hem trobat en els passos del Asistente para gráficos – paso 1 de 4, paso 2 de 4 , etc. Per exemple, la quarta entrada del desplegable, Opciones de gráfico , des de la pestanya Títulos permet canviar els noms dels eixos o el títol genèric del gràfic. Si cliquem dues vegades amb el botó esquerra del ratolí a sobre d'una llegenda/text del gràfic (per exemple els valors de l’eix d’abscisses), tant si estem en mode d’edició com no, anem a un desplegable ( Formato de ejes) que permet canviar les trames, l’escala el tipus de font, d’alineació, etc Si cliquem dues vegades a sobre del dibuix del gràfic entrem a un altre desplegable que actua sobre diferents aspectes d’aquest. En fi, la gamma de possibilitats dels modes d'edició dels gràfics tendeix massa a infinit com perquè valgui la pena descriure gran cosa més aquí: val més jugar-hi una estona per familiaritzar-s'hi.
Exercici 25
Obriu un llibre de treball nou. Creeu una taula com la que se us proporciona al començament d'aquesta secció (la relativa a compres del servei d'impressores). Feu-ne una representació gràfica, que ocupi el rang B13:G27, com la que es troba a l'inici d'aquesta pàgina. Entreu en mode d'edició i submode d'edició i experimenteu totes les possibilitats que es comenten a l'apartat anterior i d'altres que pugueu descobrir.
Exercici 26
Copieu el gràfic al rang B30:G44. Activeu el mode d'edició i observeu com canvia l'aspecte de la representació gràfica quan cliqueu a les icones gràfiques referents a: llegenda, gràfic de columnes, gràfic de barres, gràfic de columnes 3D, gràfic circular 3D. Quedeu-vos amb aquest tipus de representació. Sortiu del mode d'edició del gràfic. Guardeu el llibre de treball amb el nom de GRÀFICS.XLS.
Apunts Fulls de càlcul Pàgina 19
Si es té una base de dades amb molta gent, per buscar aquells registres que interessen és molt més ràpid situar-se a Formulario... i després anar a Criterios. Per exemple, si busquéssim aquelles persones que tenen una factura superior a 150 €, un cop a Criterios ens situaríem al camp TOTALS i escriuríem >150; prement successivament el botó Buscar anterior o Buscar siguiente ens desplaçaríem per la base de dades anant a parar només a sobre d'aquells registres que complissin la condició. Si es canvia de parer després d'haver eliminat alguns registres i es vol tornar-los a afegir a la base de dades, es pot fer anant a Datos, Formulario... , i des de qualsevol fitxa prémer Nuevo i s’entra la informació adequada en els camps corresponents ( Nota : en acabar d'entrar la informació a les caselles, no s'ha de prémer la tecla , sinó saltar a la casella següent amb el ratolí o amb ). Quan ja s'ha entrat tota la informació que es volia incorporar, es torna a prémer Nuevo i ja s’ha acabat.
D) Ordenació de la base de dades: criteris.
Normalment convé tenir la base de dades ordenada per tal que sigui més fàcil de consultar-ne el contingut. ¿Com s'ha de fer per tenir el full FACTURA.XLS ordenat segons l'ordre alfabètic ascendent dels noms del deutors? Així:
- Seleccionar el rang que es vol ordenar. És a dir, es seleccionaria A2:E7 si DATA està escrit a la cel·la A1.
- Anar a Datos, Ordenar... Apareixerà un quadre de diàleg.
- A la casella Ordenar por s’ha d'obrir el desplegable del costat i triar l'opció CLIENT. Fixeu-vos que les opcions que hi ha coincideixen amb els títols dels camps. S’escull CLIENT perquè aquest és el camp que conté els noms del deutors. Ordenar de l'A a la Z, o al revés, s'aconsegueix escollint Ascendente o Descendente. I ja només cal clicar a Aceptar.
- Si hi hagués més d'una persona amb el mateix cognom, fóra útil tenir un criteri extra d'ordenació, com per exemple el total d’euros deguts: en el quadre de diàleg, a Luego por s’escolliria l'opció TOTALS.
Exercici 27
Creeu un full de càlcul amb l'estructura i contingut que es mostra a continuació:
DATA NOM EUROS IMPORT DIES DE FACTURA CLIENT TOTALS SATISFET RETARD 03-nov-04 Perales,Josep 196 SI 17-abr-05 Miralles,Joan 274 NO 15-jun-06 Tort,Pere 141 NO 25-jul-05 Ruyra,Anna 165 NO 13-feb-06 Duran,Xavier 91 SI
Cerqueu la fórmula que han de contenir les cel·les del camp DIES DE RETARD perquè es calculin els dies de forma automàtica. Classifiqueu la base de dades en ordre ascendent per ordenació alfabètica dels noms dels clients. Després feu l'ordenació per antiguitat de les factures (de més antiga a més recent). Genereu dues noves columnes que incloguin un 12% de recàrrec (amb el nom RECÀRREC) per aquelles factures que superen els 365 dies de retard, i una nova columna de total euros (amb el nom TOTAL EUROS) que incorpori el recàrrec per retard. Arxiveu el full amb el nom de FACTURA1.XLS.
Exercici 28
Utilitzant l'opció Criterios del Formulario... , cerqueu totes les factures amb un import de 91 €, i després totes les que tinguin un import (columna TOTAL EUROS) més petit o igual que 141 €.
Apunts Fulls de càlcul Pàgina 20
E) Gestió de la base de dades utilitzant Filtres.
L'opció Datos, Filtro permet un control simultani sobre tots els registres de la base de dades, i no només registre a registre com hem vist fins ara. Abans de res, ampliarem la base de dades a l’exercici següent.
Exercici 29
Recupereu FACTURA1.XLS creat a l’exercici 27, i poseu les següents fórmules a la primera fila que queda lliure, tal com s'indica a continuació:
DATA NOM EUROS IMPORT DIES DE TOTAL FACTURA CLIENT TOTALS SATISFET RETARD RECÀRREC EUROS 03-nov-04 Perales,Josep 196 SI 17-abr-05 Miralles,Joan 274 NO 15-jun-06 Tort,Pere 141 NO 25-jul-05 Ruyra,Anna 165 NO 13-feb-06 Duran,Xavier 91 SI (1) (2) (3)
(1) =37506+ (hoy()-37506)* aleatorio() (2) =entero(60+300*aleatorio()) (3) =si(aleatorio()<0,5;"SI";"NO")
Un cop fet això, copieu aquestes fórmules a les 100 files següents. Després doneu format de dia a totes les cel·les que corresponen al camp DATA FACTURA (a través de Formato, Celdas..., Número, Fecha ). A continuació, fixeu els valors concrets de les fórmules , per tal que no variïn cada cop que es recalculi el full. Per fer-ho, seleccioneu tot el rang que acabeu d'introduir i utilitzeu Edición, Copiar , i tot seguit Edición, Pegado especial..., Valores. Podeu donar una ullada a la nova base de dades seleccionant des d'A2 (incloent la fila de FACTURA CLIENT TOTALS SATISFET RETARD...) fins a l'última cel·la del nou rang i anant a Datos, Formulario... Guardeu el llibre de treball amb el nom de FACTURA2.XLS, i torneu-lo a recuperar.
E.1) Filtratge amb criteris aplicats a una sola columna.
i) Filtro, autofiltro: ara ja disposem d'una base de dades prou amplia per treballar amb les opcions de recerca. Imaginem-nos que volem cercar totes les factures d'import superior a 210 €: procedim de la següent manera:
- Anem a Datos, Filtro, Autofiltro.
- Notem que al costat dels títols dels camps han aparegut unes fletxetes. Clicant a la fletxeta del costat de TOTALS apareix una llista en un desplegable. Escollim Personalizar...
- Aquesta opció ofereix un quadre de diàleg: Autofiltro personalizado. A sota de TOTALS s’obre el desplegable i s’escull ” es mayor que ”. A la ranura del costat hi escrivim 210 i a continuació cliquem a Aceptar.
- Ara a la base de dades només es veuen aquells registres que compleixen el criteri de tenir una factura superior a 210 €.
- Si es vol esborrar el contingut d'algun registre dels que ens han quedat seleccionats, en seleccionem la seva fila i fem servir Edición, Borrar, (Todo, Formato, Contenido, Comentarios). En cas d'error es pot rectificar accedint a Edición, Deshacer borrar. Si en lloc d'eliminar el contingut d'algun registre es vol eliminar el registre com a tal, es selecciona la fila del registre en qüestió i anem a Edición, Eliminar fila. En cas d'error també es pot rectificar.
- Per recuperar la llista completa de registres de la base de dades obrim de nou el desplegable de TOTALS i escollim Todas.
