Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts planificació contable, Apuntes de Finanzas Empresariales

Asignatura: Economia, Profesor: , Carrera: Ciències Empresarials, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 09/01/2016

dark333
dark333 🇪🇸

1 documento

1 / 48

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
GRAU EN ADMINISTACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES
FACULTAD DE DRET I ECONOMIA
ASSIGNATURA:
PLANIFICACIÓ COMPTABLE
1er CURS, 2on SEMESTRE
APUNTS TEMES 1, 2, 3,4
Curs 2014/2015
Professor/es: Begoña Arias
Yolanda Montegut
Jordi Moreno
Laura Sánchez
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20
pf21
pf22
pf23
pf24
pf25
pf26
pf27
pf28
pf29
pf2a
pf2b
pf2c
pf2d
pf2e
pf2f
pf30

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts planificació contable y más Apuntes en PDF de Finanzas Empresariales solo en Docsity!

GRAU EN ADMINISTACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES

FACULTAD DE DRET I ECONOMIA

ASSIGNATURA:

PLANIFICACIÓ COMPTABLE

1er CURS, 2on SEMESTRE

APUNTS TEMES 1, 2, 3,

Curs 2014/

Professor/es: Begoña Arias

Yolanda Montegut

Jordi Moreno

Laura Sánchez

CONTINGUTS:

TEMA 1: ELS COMPTES ANUALS

  • Normes per a l'elaboració del balanç i del compte de pèrdues i guanys
  • Balanç i compte de resultats normal i abreujat
  • La memòria
  • L'estat de canvis en el patrimoni net
  • L'estat de fluxos d'efectiu

TEMA 2: ACTIU NO CORRENT

  • Immobilitzat intangible
  • Immobilitzat material
  • Inversions immobiliàries
  • Amortització de l'immobilitzat
  • El leasing
  • Deteriorament de valor

TEMA 3: EL PATRIMONI NET

  • Les aportacions de capital
  • Les reserves
  • Distribució del resultat
  • Fiances i dipòsits

TEMA 4: PROVISIONS I PERIODIFICACIÓ

  • Diferències entre provisions i deteriorament de valor
  • Les provisions del grup 1
  • Ajustaments per periodificació

1.- EL BALANÇ

Aquest document comptable recull la situació de l’empresa en un moment determinat de temps, mostrant el seu patrimoni complet. Està format per dos columnes: l’actiu i el patrimoni net i passiu. L’actiu recull el conjunt de bens i drets ordenats de menor a major liquidesa. El patrimoni net i passiu recull, per una banda, els recursos propis de l’empresa i per altra, les obligacions de pagament ordenades de menor a major exigibilitat.

2.- EL COMPTE DE PiG

Mostra el resultat de l’exercici que s’està tancant. Presenta els ingressos i despeses classificats per la seva naturalesa:

  • resultat d’explotació
  • resultat financer
  • resultat abans d’impostos
  • resultat de l’exercici

El compte de PiG estableix dos tipus d’operacions: continuades i interrompudes. Les primeres son les normals de l’exercici. Les segones fan referència a la venda d’elements classificats com “actius corrents mantinguts per a la venda” i línies de negoci que adquireix l’empresa que no tenen res a veure amb la seva activitat principal. L’estructura del compte de Pèrdues i Guanys serà vertical. El nou compte de pèrdues i guanys reflexa només una part del resultat de l’empresa, ja que hi hauran ingressos i despeses que no aniran directament a PiG, sinó que van a l’estat de canvis en el patrimoni net (ECPN) a través dels comptes 8 i 9 del PGC.

A) Operacions continuades A1) Resultat d’explotació A2) Resultat financer A3) Resultat abans d’impostos (A1+A2) Impost de societats A4) Resultat exercici procedent de les operac. continuades (A3+Impost)

B) Operacions interrompudes

A5) Resultat de l’exercici (A4+B)

3.- L’ESTAT DE CANVIS EN EL PATRIMONI NET

Recull els canvis produïts en el patrimoni net de l’empresa degut a:

  • variacions d’ingressos i despeses que van directament al patrimoni net
  • variacions produïdes per operacions amb els socis
  • el resultat de l’exercici
  • variacions produïdes en altres partides del patrimoni net (reserves, etc,)

4.- ESTAT DE FLUXES D’EFECTIU

Aquest document informa sobre l’origen i la utilització dels actius monetaris: efectiu i altres actius líquids que es troben a l’actiu corrent del balanç.

5.- MEMÒRIA

La memòria amplia i completa la informació del balanç i compte de pèrdues i guanys. Facilita informació sobre la identitat de l’empresa, activitat, estructura i normes utilitzades per elaborar la informació comptable. També subministra informació sobre la composició i moviment de les partides que figuren a la resta de comptes anuals:

  • aplicació de resultats
  • informació de determinades partides: immobilitzat, instruments financers, arrendaments, etc.
  • situació fiscal
  • subvencions
  • informació sobre medi ambient
  • negocis conjunts
  • ...

6.- ALTRES INFORMES

L’informe d’auditoria és un document mercantil que mostra el treball realitzat per l’auditor, el qual dona la seva opinió professional sobre els comptes anuals de l’empresa. És un indicador de la fiabilitat de la informació. L’auditor disposa d’un mes des de la recepció dels comptes anuals per presentar l’informe. Les empreses que han de presentar l’informe d’auditoria son:

  • que tinguin per objecte una activitat asseguradora
  • que cotitzin a borsa
  • que rebin subvencions o altres ajudes de les Administracions
  • que sobrepassin durant dos anys consecutius dos dels tres límits següents:  que el total d’actiu no superi els 2.850.000 euros  que la xifra anual de negocis no superi els 5.700. euros  que el nombre mig de treballadors no sigui superior a 50
  • Si porten la comptabilitat informatitzada, han de legalitzar els llibres obligatoris (Diari i Inventaris i Comptes Anuals) en el Registre Mercantil. (Normalment es fa amb mitjans informàtics i amb formats Excel o PDF)

Fins el 30 de juny

  • Han de convocar la junta general de socis i aprovar els CCAA (Comptes Anuals) i el repartiment del benefici.

Fins el 25 de juliol

  • Han de presentar i pagar el Impost de societats a Hisenda, que va ser comptabilitzat a finals de l’exercici anterior.

TEMA 2.- ACTIU NO CORRENT

L’actiu no corrent comprèn els actius destinats a servir de forma permanent o a llarg termini a l’empresa, en la realització de les seves activitats, incloses les inversions financeres que no s’esperin vendre en un període superior a un any.

L’actiu no corrent està format principalment pels següents subgrups:

  1. Immobilitzat intangible
  2. Immobilitzat material
  3. Inversions immobiliàries
  4. Inversions financeres

1.- IMMOBILITZAT INTANGIBLE

Són actius no monetaris, sense aparença física, susceptibles de valoració econòmica. Subgrup 20:

(200) Investigació (201) Desenvolupament (202) Concessions administratives (203) Propietat Industrial (204) Fons de Comerç (205) Drets de traspàs (206) Aplicacions informàtiques

Valoració de l’immobilitzat intangible: (norma 5ª registre i valoració del PGC)

S’aplicaran criteris semblants als continguts en les normes de l’immobilitzat material, amb algunes particularitats.

FETS COMPTABLES RELACIONATS AMB L’ADQUISICIÓ DEL L’ACTIU NO

CORRENT

Pel lliurament d’un acompte al formalitzar la comanda quan es tracta d’un immobilitzat intangible:

209

Acomptes immobilitzat Intangible HP. IVA Suportat a Tresoreria 57

Valoració de l’immobilitzat material: (norma 2ª registre i valoració del PGC)

Valoració inicial:

Els béns compresos a l’immobilitzat material es valoraran pel seu cost, és a dir, a preu d’adquisició o a cost de producció. Els impostos indirectes que graven l’immobilitzat material només s’inclouran en el preu d’adquisició o cost de producció, quan no siguin recuperables directament de la Hisenda Pública. Així mateix, formarà part del valor de l’immobilitzat material, les despeses estimades “actualitzades” de desmantellament o retirada de l’actiu, sempre que a la vegada es registri una provisió pel mateix valor. Els immobilitzats que necessitin un període de temps superior a un any per estar en condicions de funcionament, s’inclouran en el preu d’adquisició o cost de producció les despeses financeres que s’hagin meritat abans de la posada en condicions de funcionament de l’actiu.

  • Preu d’adquisició: inclou a més a més de el import facturat pel venedor després de deduir qualsevol descompte o rebaixa en el preu, totes les despeses addicionals i directament relacionades que es produeixin fins a la posada en condicions de funcionament de l’actiu. Exemple: despeses de transport, drets aranzelaris, assegurances, instal·lació i muntatge,.
  • Cost de producció: s’obtindrà afegint al preu d’adquisició de les matèries primeres, els costos directament imputables als esmentats béns. També s’afegirà la part que raonablement correspongui dels costos indirectes.

Valoració posterior: Amb posterioritat al seu reconeixement inicial, els elements de l’immobilitzat material es valoraran pel seu preu d’adquisició o cost de producció menys l’amortització acumulada i, en el seu cas, el import acumulat de les correccions valoratives per deteriorament reconegudes.

3.- INVERSIONS IMMOBILIÀRIES

Són inversions que ha efectuat l’empresa en terrenys i/o construccions que no estan destinats a l’activitat, si no a l’obtenció de plusvàlues o rendes. Exemple: el lloguer. Subgrup 22:

(220) Inversions en terrenys i béns naturals (221) Inversions en construccions

Valoració de les inversions immobiliàries: (norma 4ª registre i valoració del PGC)

S’aplicaran els mateixos criteris continguts en les normes de l’immobilitzat material.

4.- AMORTITZACIÓ DE L’IMMOBILITZAT

L’amortització és l’expressió comptable de la depreciació o pèrdua de valor de l’actiu no corrent (immobilitzat).

Aquesta pèrdua de valor és “ irreversible ” i “ sistemàtica ” i es produeix per l’ús, pas del temps, avançaments tecnològics,.. que fan que els béns i drets de l’actiu no corrent, es quedin obsolets. L’amortització es basa en un principi comptable: “el principi de prudència”

QUÈ S’AMORTITZA?

S’amortitzen els següents subgrups de l’actiu no corrent:

(20) Immobilitzat intangible. Excepció: Fons de comerç (21) Immobilitzat material. Excepció: Terrenys i béns naturals (22) Inversions immobiliàries. Excepció:Inversions en terrenys i béns naturals

QUAN S’AMORTITZA?

Normalment les amortitzacions es calculen i comptabilitzen a 31-12-XX , encara que si l’empresa fa tancaments trimestrals o mensuals, també es poden calcular en períodes trimestrals, mensuals, etc..

SISTEMES D’AMORTITZACIÓ: a) Directe (o de reducció de valor): on l’amortització es dedueix del compte que s’amortitza directament. El PGC no l’accepta perquè no respecta el criteri de valoració del preu d’adquisició.

L’assentament seria: 68 Dotacions amortització A Maquinària A Elements de Trans A Etc.....

b) Indirecte (o de permanència d’inventari): la dotació anual s’abona en un compte en el que s’acumula el total amortitzat. Aquest mètode és el acceptat pel PGC , ja que no contradiu el criteri de valoració del preu d’adquisició.

L’assentament per l’immobilitzat intangible seria:

680 Dotació A.I.I. a A.A.I.I. 280

BAIXES IMMOBILITZAT

VENDA D’UN ACTIU NO CORRENT

S’han de fer dos assentaments: El primer per calcular l’amortització que correspon al període que va des de l’inici de l’any en que es produeix la venda fins a la data en que es produeix la mateixa

a) Calcular l’amortització “proporcional” fins a la data de venda:

Segons si es tracta d’un intangible, material o una inversió immobiliària

680 Dotació A.I.I. a A.A.I.I. 280 681 Dotació A.I.M. a A.A.I.M. 281 682 Dot. Amortització I. immobiliàries a A.A. Inversions immobiliàries

b) venda de l’actiu:

L’assentament seria el següent (tenint en compte que l’amortització acumulada és la que va des que es va adquirir l’immobilitzat fins a la data de la venda). Es poden tenir beneficis o pèrdues que sorgeixen de si el preu de venda es suficient per cobrir el preu de cost menys l’amortització acumulada

57

543 253

Tresoreria

Crèdits per venda immobilit. a c/t o ll/t (preu venda + IVA)

A.A.I.M. (amortització acumulada des de la data d’adquisició fins a la data de venda )

Pèrdues procedents d’ immobilitzat (per la diferència) o

Compte d’actiu no corrent (preu d’adquisició)

HP, IVA Repercutit (21% x preu de venda)

Beneficis procedents d’immobilitzat (per la diferència)

c) Si es tracta de la baixa per un sinistre, robatori,...

L’assentament seria:

28

A.A.I.M.

(amortització acumulada fins a la data del sinistre)

Pèrdues procedents d’ immobilitzat (per la diferència) o

Compte d’actiu no corrent (preu d’adquisició)

5.- EL LEASING

Un arrendament és una operació econòmica per mitjà de la qual dos subjectes econòmics o empreses es posen d’acord per a que un d’ells (arrendatari) usi un bé propietat d’un altre (arrendador o propietari) a canvi d’una contraprestació, normalment monetària.

Hi ha dos tipus d’arrendaments:

  • arrendament operatiu: l’arrendador cedeix a l’arrendatari, a canvi de diners o d’unes quotes de pagament, el dret a utilitzar un actiu durant un període de temps determinat.
  • arrendament financer: l’arrendatari lloga el bé amb la pretensió de quedar- se’l després d’un període d’ús. Aquest tipus d’arrendament és una forma de finançar l’adquisició d’un bé, donant lloc a l’arrendament amb opció de compra.

El PGC estableix que per classificar un arrendament d’una manera o una altra cal tenir més en compte el fons econòmic i la realitat financera que no pas la forma legal. Per tant si es transfereixen tots els riscos i avantatges inherents a la propietat podem dir que es tracta d’un arrendament financer, encara que no hi hagi opció de compra.

Comptabilització per l’arrendatari de l’arrendament financer (norma 8ª de registre i valoració del PGC).

L’arrendatari registrarà en el moment inicial, un actiu (material o intangible depenen de la seva naturalesa) i un passiu financer (deute) pel mateix import que serà el menor entre:

  • valor raonable de l’actiu
  • valor actual de les quotes de lloguer (incloent la opció de compra)

Les despeses addicionals inherents a l’operació incrementen el valor de l’actiu.

Quota:

Serà la quantitat a pagar en cada període que estarà composada per la devolució del préstec més els interessos i el IVA sobre ambdues quantitats 524

Creditors per arrendament financer a c/t Interessos de deute HP IVA suportat A Tresoreria 57

Reclassificació:

En cada període es traslladarà una quota de llarg a curt termini 174 Creditors per arrendament financer a ll/t A Creditors per arrendament financer a c/t

Amortització:

Com qualsevol actiu es procedirà a la seva amortització 681 Dotació A.I.M. a A.A.I.M. 281

Comptabilització per l’arrendatari de l’arrendament operatiu (norma 8ª de registre i valoració del PGC).

En aquest cas, les despeses corresponents a l’arrendatari produïts per l’arrendament es consideraran com una despesa de l’exercici en el que es meritin, i per tant, s’hauran de portar a PiG.

Arrendaments i cànons HP IVA suportat A Tresoreria 57

6.- DETERIORAMENT DE VALOR DE L’IMMOBILITZAT

Es crea per cobrir el deteriorament de valor (correccions valoratives), que correspongui al immobilitzat intangible, material i a les inversions immobiliàries.

Per calcular l’import del deteriorament, s’ha de comparar el valor comptable dels actius amb el seu valor recuperable. Essent aquest, el major entre:

  • Valor comptable o en llibres : és l’import net pel que un actiu o passiu està reconegut en el balanç , un cop deduïts, en el cas dels actius, l’amortització acumulada i qualsevol altra correcció valorativa.
  • Valor recuperable : és el major entre: el seu valor raonable menys costos de venda i el seu valor d’ús. El valor en ús d’un actiu o d’una unitat generadora d’efectiu, és el valor actual dels fluxes d‘efectiu futurs esperats a través de la seva utilització en el curs normal del negoci, tenint en compte el seu estat actual i actualitzats a un tipus d’interès de mercat.

a) Per crear el deteriorament:

Per la diferència entre el valor comptable i el valor recuperable de l’actiu 690 691 692

Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat A Deteriorament de valor de l’immobilitzat

b) Si desapareixen les causes que van motivar el reconeixement de la correcció valorativa, el assentament seria:

Quan es recupera el valor 290 291 292

Deteriorament de valor de l’immobilitzat A Reversió del deteriorament de l’immobilitzat

c) Es tancarà també aquests comptes si es produeix la venda o la baixa de l’immobilitzat. Nota: A l’assentament d’exemple següent, s’ha prescindit de l’IVA.

Tresoreria Amort. Acumulada Deteriorament de valor de l’immobilitzat A Immobilitzat o Inversions immobiliàries

En el moment inicial de constitució d’una societat anònima , o en posteriors augments de capital els assentaments seran:

En el moment de constituir una S.A. s’emeten accions en un nombre determinat, que tenen un preu nominal cadascuna. Exemple: 25.000 accions a un preu nominal de 4€ cadascuna, ens representarà un capital de 100.000 €

190 Accions emeses A Capital Social Pel nominal de les accions emeses

La subscripció es produeix en el moment que els accionistes es comprometen a aportar els diners que corresponen a les accions que han adquirit

192 Subscriptors d’accions A Accions emeses Pel nominal de les accions subscrites

El desemborsament es produeix quan els accionistes lliuren a la Societat els diners de les accions que han subscrit. La llei exigeix que en el moment de la constitució, les accions estiguin totalment subscrites i desemborsades almenys en un 25% (Llei de Societats de Capital)

25% 75%

Caixa i Bancs Socis per desem. No exigits A Subscriptors accions 192

Quan la societat reclami que els accionistes lliurin part o el total que ha quedat pendent de desemborsar

558 Socis per desem. Exigits A Socis per desem. No exigits 103

Quan el accionista pagui la quantitat que li ha reclamat l’empresa

570 Tresoreria A Socis per desem. Exigits 558

Si no es subscriuen totes les accions emeses farem:

100 Capital Social A Accions emeses Pel nominal de les accions emeses que no han trobat subscriptor (comprador)

En el cas d’una societat limitada la llei exigeix que en el moment de la constitució, el capital sigui íntegrament subscrit i desemborsat per tant els assentaments serien:

190 Participacions emeses A Capital Social (Pel nominal de les participacions emeses)

570 Caixa i Bancs A Participacions emeses 190

Si l’empresa que es constitueix és d’un sol propietari ( empresari individual o autònom ) i no té forma societària el assentament serà:

570 Caixa i Bancs A Capital 102

2.- LES RESERVES

Són elements del patrimoni net, representats pels beneficis no repartits de l’empresa.

Els comptes més significatius que composen les Reserves es troben principalment en el subgrup:

11 Reserves 110 Prima d’emissió 112 Reserva legal 113 Reserves voluntàries 114 Reserves especials (estatutàries) 118 Aportacions de socis o propietaris

La Prima d’emissió és la quantitat que els nous accionistes lliuren per sobre del valor nominal de les accions quan l’empresa ho requereix. La Reserva Legal és la que la llei exigeix que sigui constituïda per compensar pèrdues els anys que n’hi hagi, i obliga a l’empresa que els anys que obté beneficis en reservi un 10% per cobrir la Reserva Legal, fins que aquesta arribi a una xifra igual al 20% del Capital. La Reserva Voluntària és la que l’empresa decideix dotar de forma voluntària quan li sembla oportú. La Reserva Estatutària és la que l’empresa s’obliga a cobrir, donat que figura en els Estatuts de la Societat.