¡Descarga Apunts Plató. 2n de Batx y más Apuntes en PDF de Idioma Español solo en Docsity!
PLATÓ
Semblança biogràfica
Plató va nàixer l’any 437 a.C a Atenes, en una família aristòcrata. Marcat pels orígens familiars i per l’experiència de la condemna de SÒCRATES, de qui va ser deixeble, PLATÓ fou incapaç de veure amb bons ulls la incipient democràcia atenesa.
Probablement, fugint del seu ambient, PLATÓ va iniciar un temps de viatges. A Itàlia va rebre la influència dels pitagòrics i a Egipte va entrar en contacte amb doctrines religioses orientals. Els seus viatges el van dur a Siracusa, on va intentar sense èxit influir el tirà Dionís I per poder implantar-hi la seva utopia política. Després d’una accidentada fugida, PLATÓ va tornar a Atenes i va fundar l’Acadèmia, la institució intel·lectual més prestigiosa de la Grècia clàssica.
Tot no pot ser relatiu
Els sofistes identificaven veritat i opinió; defensaven que l´’únic que diferència una opinió d’una altre és el seu grau d’acceptació, la realitat quedava, així, reduïda a la opinió majoritària.
PLATÓ discrepava dels sofistes; si totes les opinions valen igual i cap no és més veritable que una altre, aleshores el concepte mateix de veritat desapareix. També desapareix la possibilitat d’establir unes referències objectives, uns acords bàsics per garantir l’ordre social.
Aquesta reflexió du a PLATÓ a afirmar que existeixen veritats independents de la nostra opinió, i fins i tot de la nostra existència, veritats absolutes, universals, immutables i eternes. Aquesta afirmació és el que coneixem com a universalisme. PLATÓ pensava que qui arribava a conèixer aquestes veritats disposava d’un coneixement que val per tothom i per sempre.
Per a ell existeixen realitats que, tot i no ser materials, són eternament presents: les idees. En elles es basa el coneixement, però també l’acció moral i política.
INFLUÈNCIES
DE PLATÓ
Sòcrates
Parmènides
Pitagòrics
Món diví, intel·ligible
Dualisme platònic
Com ja afirmava Parmènides, només hi pot haver un coneixement autèntic d’allò que és estable, d’allò que es, no hi pot haver d’allò que ara és i ara no és. Només una realitat immòbil permet un coneixement que no se’ns escapi de les mans. PLATÓ opta per la solució més radical, i defensa una posició dualista , es a dir, l’existència de dos nivells de la realitat.
D’una banda PLATÓ afirma l’existència d’un món material, imperfecta i en una realitat canviant, que percibim pels sentits. Aquest món format per “coses”, són còpies de les idees del món intel·ligible. Les coses existeixen perquè existeixen les idees de coses. Ex. Taula. Es diu MÓN SENSIBLE.
Però d’altre banda, afirma també que és imprescindible acceptar l’existència d’un segon tipus de realitat, immaterial, perfecte i immutable, una realitat que s’accedeix pel pensament i la raó. Aquest món està format per “Idees”. Les idees són superiors a les coses. Es diu MÓN INTL·LIGIBLE.
El món material no es mes que una aproximació imperfecta. Plató manté que es el món intel·ligible el que justifica l’existència del món sensible. Afirma també que l’autèntica realitat és de caràcter immaterial.
El món sensible, una aproximació imperfecta al món intel·ligible
Per més que les coses materials canviïn ,les definicions ens permeten dir què és cada cosa. Només l’accés a definicions immaterials ens permet definir i ordenar el grau de semblança amb la definició pura, ens permetrà establir una ordenació de les aproximacions materials.
El món sensible no és mes que una aproximació sempre imperfecta, una imitació degradada de les definicions o idees. PLATÓ manté que és el món intel·ligible el que justifica l’existència del món sensible i ens permet el coneixement. PLATÓ, afirma que l’autèntica realitat és de caràcter immaterial.
Dos nivells de coneixement
Ciència i Opinió: Tan sols el contacte amb el món intel·ligible de les definicions pures ens autoritza a parlar de veritats matemàtiques i morals que no existeixen en el món material. Així doncs, ningú no te dret a afirmar que posseeix un coneixement cert, o que pot accedir a l’autèntica realitat. En tot cas, podrà tenir allò que PLATÓ anomena opinió raonable.
L’ordre de la realitat; La idea de BÉ
Jerarquia de les idees
En el món de les idees no totes tenen la mateixa categoria. Les idees tenen un ordre un sentit i unes relacions.
-BÉ ; Idea suprema, al nivell màxim de perfecció, que atorga la realitat i sentit al món intel·ligible.
-IDEES ÉTIQUES I ESTÈTIQUES ; la justícia, la veritat o la bellesa. Grans ideals morals.
- IDEES D’OBJECTES; Com ara un arbre o un cavall.
-CONCEPTES MATEMÀTICS; El nombre, la igualtat, les relacions numèriques. Familiaritza la ment amb les entitats abstractes i la prepara així per la contemplació de les idees superiors i del Bé.
-MÓN SENSIBLE: Hi trobem els objectes físics, les seves imitacions. És com una còpia del món intel·ligible.
Aquest BÉ s’ha d’entendre com una bondat radical que consisteix en el fet que cada cosa ocupa el lloc que li pertoca, una bondat que presenta l’ordre racional.
Una teoria no exempta de problemes (Mite de la caverna)
El mite de la caverna sintetitza els aspectes de la teoria de les idees. La narració ens mostra uns presoners encadenats que només han vist més ombres projectades per un foc a la paret del fons d’una cova. Com és lògic, creuen que aquella és l’autèntica realitat. Un d’ells és alliberat, i desprès d’un gran esforç, coneix la realitat de l’exterior i s’adona que allò que fins llavors ha conegut no és més que un pàl·lid reflex d’allò que ara descobreix. Les cadenes simbolitzen el coneixement pel sentits i les ombres les coses del món sensible.
El mite ens exposa la dualitat de realitats, una de les quals no és més que una imitació. PLATÓ, transmet la idea que el coneixement veritable és possible, però que la seva adquisició no és un camí gens fàcil ni està a l’abast de tothom.
El presoner de la caverna descobreix progressivament les figures, el foc, la natura. Només després, està en condicions d’observar el sol, origen i explicació de tot. Només llavors entén la realitat.
Aquí es presenta la idea del Bé, de l’ordre que fa que la realitat sigui la que és i ens ofereix la possibilitat de conèixer-la.
PLATÓ, es pregunta que passarà si aquest mateix individu tornés a l’interior de la caverna per explicar als seus antics companys que més enllà de les parets existeix una realitat infinitament més bella i veritable que aquell món d’ombres. Segurament el prendrien per boig i podrien fins i tot acabar matant-lo.
Antropològica (home) Psicològica (ànima)
Per entendre “qui coneix ?” PLATÓ fa referència a la seva visió de l’home.
PLATÓ ens dirà que l’home esta compost de cos i d’ànima. I que aquesta és una unió antinatural, perquè l’ànima pertany al món de les idees. Per tant, que hi fa l’ànima dins d’un cos? Per explicar això PLATÓ recorre al mite del Carro Alat ;
Mite del Carro Alat: Aquest mite ens explica que l’ànima és com un carro de cavalls alats format per una AURIGA (conductor), un CAVALL BLANC (tendències nobles), i un CAVALL NEGRE (tendències materials).
En un moment donat l’AURIGA no es capaç de controlar les diferents tendències dels dos cavalls i el carro sencer es desboca i cau al món sensible. L’ànima cau al món sensible i és empresonada dins d’un cos. Per això PLATÓ també ens diu que l’home és una unió accidental. A més a més, l’ànima quan cau oblida, oblida la seva naturalesa i com era el món el qual pertany.
Per això, l’home ha se passar per tots els nivells de coneixement per tornar a reconèixer allò que havia oblidat. Aquesta teoria és coneguda amb el nom de Teoria de la Reminiscència. PLATÓ ens diu que el coneixement és en realitat record.
Ètica – Política
