¡Descarga APUNTS PLATÓ COMPLETS y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
PLATÓ – 2n BATX
INTRODUCCIÓ A PLATÓ:
-Neix el 427 aC, quan Atenes ja viu la seva decadència política i militar. -Fill de família aristocràtica. -Nom autèntic Aristocles, però el van anomenar Plató en al·lusió a l’àmplia esquena. INFLUÈNCIA DE L’ESTAT POLÍTIC: Joventut marcada per guerra entre Atenes i Esparta (Guerra del Peloponès), i per lluites de poder entre el bàndol democràtic i el bàndol dels oligarques. Després de la derrota militar d’Atenes, Esparta aboleix la democràcia i imposa un govern afí format per 30 oligarques (“Govern dels 30 tirans”). INTERÉS PER LA POLÍTICA: Des de jove sent interès per la política, i els seus parents el conviden a participar en el govern dels 30 tirans. Rebutja la invitació al comprovar la política de terror d’aquests tirans. El govern dels 30 tirans cau al cap d’un any per una revolta popular, i s’instaura la democràcia, però aquesta democràcia, que serà la que Plató coneixerà, no és la de Pèricles, sinó una democràcia descomposada per les ambicions personals i la incompetència dels dirigents. Sòcrates, víctima d’una democràcia deteriorada Als 20 anys coneix Sòcrates, de qui es fa amic i deixeble. El govern dels 30 tirans intenta implicar Sòcrates en els seus crims, però Sòcrates se’n desmarca. Com que la democràcia acaba condemnant Sòcrates, Plató es convenç que la democràcia, com tampoc l’oligarquia, no permet governar la ciutat amb justícia. La filosofia com a medecina per a la política Plató tracta de buscar en la filosofia una medecina política que pugui aplicar-se als règims polítics del seu temps. Segons ell, un govern format per filòsofs serà l’únic a governar l’Estat amb justícia i harmonia.
Els Viatges Després de la mort de Sòcrates, viatja per Egipte, Sicília i el sud d’Itàlia. Va estar tres cops a Siracusa, on hi havia uns tirans, que van demanar a Plató que s’encarregués de la seva educació filosòfica. Veu l’ocasió d’aplicar els seus projectes de reforma política, però fracassa i fins i tot la seva vida arriba a córrer perill. L’Acadèmia L’any 387 aC, després d’un primer viatge a Siracusa, funda a Atenes la seva escola de filosofia, a la qual va donar el nom d’”ACADÈMIA”. No només hi estudiaven filosofia, sinó també física, geometria, astronomia i aritmètica. L’Acadèmia havia de servir també per a la formació de futurs polítics i governants. IDEEA DE PLATÓ UN ESTAT IDEAL El tema general és l’Estat, però a Plató li interessa l’Estat Ideal, és a dir, el que l’Estat hauria de ser perquè els seus membres puguin dur una vida feliç i justa. Seria el model que haurien d’imitar tots els Estats empírics (cap no podrà encarnar a la perfecció l’ideal, però podrà acostar-s’hi si s’hi duen a terme algunes reformes). L’experiència política de Plató el convenç que tots els Estats estan “malalts” a causa d’un mal govern. Així, La República és com un “tractat de medicina política”. REMEI GOVERNS: FILOSOF REI El principal remei per al mal dels Estats és que hi hagi un “govern de filòsofs”. El bon governant prendrà com a guia l’ordre etern de les Idees, deixant de banda les seves ambicions personals. EL SÍMIL DE LES LLETRES Igual que no podem llegir bé les lletres petites d’un text i, en canvi, si les veiem en gran no tenim problema per llegir-les, Plató considera que entendrem bé què és un individu just si abans aclarim què és una comunitat justa. El problema que presenta Plató es resoldre la justicia en l’individu, per poder jutjar-lo com a persona justa o injusta.
ESTRET LLIGAM DE L’INDIVIDU AMB LA POLIS:
Hi ha una relació que ’estableix entre l’Antiga Grècia (la polis) entre individus de la polis. Hi ha un especial lligam. Ja que deien que un organisme viu permet que funcionin. L’anima d’un individu de cadascú fa el que es propi d’una manera regulada on tot s’entén. La ciutat s’organitza per sobreviure on cadascú fa el que se li dona millor, cobrint les necessitats bàsiques de manera que així sorgeixen els oficis primaris, juntament amb el oficis secundaris que aquests són els que donen les eines als primaris. GÈNESI DE LA CIUTAT:
- Sòcrates proposa « contemplar en el pensament origen d’una polis » i veure en quin moment del seu desenvolupament apareix la justícia. - Es planteja que allò que porta els individus a fundar una polis és la seva incapacitat per cobrir les seves necessitats per separat. - Llavors s’uneixen en un mateix lloc amb aquells que els poden ajudar. Es produeix un intercanvi recíproc segons el que cadascú necessita dels altres. Les necessitats que s’han de satisfer tenen a veure amb la subsistència, són necessitats bàsiques : aliment, vestits, sostre, cura del cos, etc. - Com a conseqüència de la producció i intercanvi dels bens bàsics es produeix una especialització (PRINCIPI D’ESPECIALITZACIÓ): - Cada individu s’ocupa de fer una única tasca de les necessàries per a la subsistència. Així, apareixen els oficis de pagès, arquitecte, teixidor, sabater, metge,... JUSTIFICACIÓ DE L’ESPECIALITZACIÓ: a) Cadascú neix més hàbil per realitzar una certa tasca (raó d’aptitud o talent natural). b) Es fa millor un ofici que molts (raó de perfeccionament o eficàcia d’una habilitat). c) Una tasca exigeix estar sempre pendent d’ella per fer-la bé, ja que et pot reclamar en qualsevol moment (raó de dedicació exclusiva).
Fins ara, els integrants de la Polis portaven una vida austera, agradable i senzilla amb aliments saludables degut a que gairebé tothom són artesans i agricultors però segons plató no tenim res més que una COMUNITAT. El que volem es tenir una ciutat justa i per això cal tenir un govern (Algun lider...) L’especialització porta a la necessitat de més oficis (secundaris) per complementar els oficis primaris. Els artesans : Satisfan les necessitats tècniques dels oficis primaris. Aquests nous oficis s’encarreguen de fer les eines, els materials i la força animal per a la realització dels oficis primaris. Així apareixen fusters, ferrers, i més artesans. També els boiers (bous per llaurar la terra), vaquers i pastors (cuir i pells). Amb aquests nous oficis fa falta més gent i la ciutat creix. Els comerciants: Satisfan la necessitat d’importar mercaderies. Neix l’intercanvi comercial: canviar productes propis per aquells que els manquen i necessiten. Per poder intercanviar cal doncs produir més del que es necessita per comerciar amb els productes sobrants (sobreproducció). Amb la qual cosa calen més pagesos i artesans, a més de mariners (comerç per mar). Mercaders i els obrers: Perquè no perdin temps els treballadors dels diferents oficis productors (principi d’especialització, dedicació exclusiva), apareixen els mercaders, que compren i venen productes en el mercat amb l’ús de monedes. Obrers (forts però no intel·ligents). La ciutat desenvolupada fins a aquest punt ja és prou gran per considerar-la perfecta. Pot trobar-se en ella ja la justícia? Adimant: “jo no ho veig gens, tret que sigui en el tracte mutu dels uns amb els altres”. Per entendre millor la justícia cal una ciutat més elaborada. Veurem que és una ciutat on una classe governant ha de saber conscientment què és la justícia per poder funcionar, cosa que no passa amb la ciutat elaborada fins ara. La ciutat fins ara, com un rusc d’abelles
mana sobre ningú. Ara hi haurà un grup la funció del qual és mantenir la unitat de tota la polis de forma conscient i intencionada. LA UNITAT POLÍTICA!! Apareix la primera forma d’organització no purament econòmica sinó política: la del govern. INTEL·LECTUALISME SOCRÀTIC APLICAT A LA POLÍTICA Que la ciutat funcioni bé dependrà de trobar bons governants i aquesta serà la preocupació de Plató en endavant. Veurem com establirà el vell lligam de l’intel·lectualisme socràtic aplicat aquí a la política: saber = govern. FI DEL LLIBRE II LLIBRE IV: Ara la polis ja no es una agrupació de particulars preocupats pels seus afers que es beneficien mútuament dels seus intercanvis en un mateix lloc (podríem dir, una polis que neix al voltant del mercat). La polis és ara un tot que s’ha d’organitzar. S’organitza pel principi de divisió de classes: hi ha tres classes amb diferents funcions respecte al tot, amb els seus drets i obligacions:
- Uns individus manen (filòsofs) - Els altres defensen (guardians) - Els altres produeixen i comercien (artesans) MOLTS PRODUCTORS, POCS GOVERNANTS Són molts els que mantenen (productors) i molts els que protegeixen (guardians auxiliars); els que manen, que són els mantinguts, han de ser pocs. Si molts manessin i pocs treballessin, seria un caos. Un altre motiu per què són pocs els governants Per les dificultats del procés d’aprenentatge a què estan sotmesos els governants, només uns pocs poden passar les proves. Fins als 50 anys no podien acabar de formar-se.
CADA CIUTAT, (SEGONS PLATÓ) HA DE TENIR TRES VIRTUTS:
1. MODERACIÓ-ARTESANS (MODERACIÓ=TEMPERANÇA)
Consisteix en preocupar-se per la totalitat. No ens preocupem a nivell personal o individual sinó que en el benefici de tots.
2. CORATGE-GUARDIANS Consisteix en defensar la polis. 3. SAVIESA-FILÒSOFS És una característica en la que defensa que han de preocupar-se pel benestar de la polis, deixant totalment de banda els interessos particulars. LA DEFINICIÓ DE JUSTÍCIA Justícia es defineix en el sentit que cada classe faci bé la seva pròpia funció i no es fiqui en les funcions de les altres clases (injustícia). LA JUSTÍCIA ES L’EQUILIBRI ENTRE LES CLASSES SOCIALS! Cal entendre aquesta perspectiva del tot: totes les classes han de cooperar per al bé de la ciutat. En aquest sentit la justícia fa que es desenvolupin les diferents virtuts sense que hi hagi conflicte entre les classes. PARTS DE L’ÀNIMA Cada individu té tres animes diferents i segons quina desenvolupa farà un treball a la polis o un altre. És el governador qui en funció de quina es la teva anima que decidirà sobre un ofici o un altre. 1. PART SENSIBLE/APELATIVA/CONCUPISCIBLE (Seu dels desitjos, virtut= moderació i temprança). 2. PART IRASCIBLE (Seu de la força, virtut=coratge i valentia). 3. PART RACIONAL (Seu del coneixement, virtut= prudència i saviesa). El governador ha de tenir totes les ànimes desenvolupades. Conclusió: què és la justícia en l’individu? Si cada aspecte o part de l’ànima desenvolupa la virtut que li és pròpia, s’aconseguirà l’harmonia, és a dir, la justícia en l’ànima de l’individu.
