¡Descarga apunts complets y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
TEMA 1: FORMACIÓ I CONSOLIDACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
Ens remuntem a l’origen de la formació dels dos estats constituents
Espanya era una monarquia unitària, Hispania, governada per una monarquia germànica, els visigots, aquesta va patir una ruptura per la invasió àrab. La desaparició dels visigots (Septimania =Narbona també formava part del regne) suposà la fragmentació del territori on es formaren nuclis de resistència, impulsats pels carolingis,
Aragó
Els seus territoris es van formar a partir d’aquests nuclis de resistència i es formen, al igual que en el cas català, comtats independents. La personalitat d’Aragó es forma al segle XI, durant el govern de Sans III i a la seua mort els territoris es divideixen entre els seus fills, Ramir I hereta el comtat d’Aragó (ja s’havia unificat), aquest va expandint els seus dominis i a finals del segle XI conquereix Osca. El fill d’aquest últim, Alfons I el Bataller, governa en el primer terç del s.
XII, fou el que expandeix els dominis cap a l’Ebre, des del moment en que Ramir hereta el comtat te el desig d’expandir-se cap a l’Ebre.
Catalunya
Els comtats catalans eren governats per comtes, Catalunya no estava unificada, aquests comtats a poc a poc van heretant-se de pares a fills; sobreïx de tots els comtes el de Barcelona que era el principal en la jerarquia política. En principi tots els comtats estan subordinats al poder de l’Imperi Carolingi, però en cert moment el comtat de Barcelona adquireix certa importància, conformat per Barcelona, Osona i Girona, és degut a l’amplària del territori, la resta de comtes van sotmetent-se a l’autoritat del comte de Barcelona a través d’acords (convenientae), Aquest no es un territori centralitzat sino plural.
El regnat d’Alfons I el Bataller (1104-1134)
Fou un monarca molt important, conquereix l’Aragó central (rei d’Aragó i Navarra), Tarazona i Tudela.
Es casà amb la reina Urraca de Castella i Lleó
Fou un gran militar, va conquerint territoris que van adherint-se al territori castellà, va morir sense fills i així al seu testament deixava el regnat en mans de les ordres religio-militars (Templers...), fou una decisió extravagant i absurda ja que aquestes ordres no tenien formació per a regnar, aquesta decisió de Alfons resideix en el seu esperit militar ja que havia sigut educat pels templers
No estava destinat a ser rei, el seu germà major, Pere, va morir jove i sense descendència i ell va haver d’assumir el tron.
Les forces aragoneses es negaven a deixar el regne en mans dels ordres religiosos i així el regne de Navarra es va separar del de Aragó, aquests van nombrar rei a Garcia Ramírez VI el Restaurador que fou net del Cid Campeador.
El Cid va casar a la seua filla Maria amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III i a la seua filla Cristina amb el pare de Garcia Ramírez III.
Els aragonesos veient que Aragó estava en perill opten per buscar el parent més proper de Alfons I, el germà d’aquest, Ramir II el Monjo, anomenat així perquè era de fet monjo, el van traure del monestir i el van instar a casar-se, ho va fer amb Agnès de Poitou i van tindre una filla, Peronella, que es va casar amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV (1131-1162).
05.02.
Ramir II era bisbe electe de Roda (Alt Aragó, sobre el riu Isàbena), amb l’oposició del papa els nobles el van treure del monestir i el feren rei, es va casar amb Agnès de Poitou, se sabia que era una dona fèrtil perquè havia estat casada i tenia fills, del matrimoni nasqué Peronella, sent xiqueta d’un any la van prometre amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (per a evitar futures confrontacions es van aliar amb una xicoteta potència així s’asseguraven una aliança
política poderosa que futurament esdevindria la corona catalano-aragonesa),firmaren el Pacte de Balbastre, així quan va complir 15 anys es van casar, Aragó i Catalunya es van unir políticament.
Esta unió tenia importants avantatges:
- Cert equilibri amb Castella i Lleó
- Eren països complementaris, Aragó tenia cereals i Catalunya tenia rutes comercials marítimes
- Tenien polítiques d’expansió comunes (baixar pel riu Cinca i Ebre)
- Les penetracions territorials sobre el País Valencià
Ramon Berenguer IV (1131-1182) era comte de Barcelona i príncep d’Aragó
- (^) Ramir li va donar poders, Peronella en el seu testament donava el regne al seu marit, tant si tenia un fill com si no el tenia (tant si naixia xiquet o xiqueta o morien tots dos en el part)
- Va governar com a autèntic rei
- Ramir II es va retirar al monestir de San Pedro el Viejo de Osca
- El 1r problema que tingué fou el testament d’Alfons I el Bataller, que havia donar el regne als ordres religiosos, Ramon procedí a arribar a un acord, aconseguí que cediren el poder a canvi de drets i terres, el papa va acceptar les condicions i Ramon va ser reconegut com a rei internacionalment.
- Es un monarca molt importat, gran militar i conqueridor, va acabar amb la reconquesta de Catalunya, va conquerir Tortosa i tota la regió del Baix Ebre (1148 amb ajuda de Gènova).
- També va ocupar l’interior amb l’ajuda del comte d’Urguei, Armengol VI, va conquerir Lleida i fraga (1149) i va constituir d’aquests dos territori, no agregant-los jurídicament a Catalunya ni a Aragó, els va constituir com a marquesats, varen ser repoblats (ciutats contingudes baix el poder reial i les zones rurals van ser donades als nobles i bisbes en agraïment al seu servei militar)
Restauració del arquebisbat de Tarragona (1118) (Tarragona era territori moro en època carolíngia que fou quan es van crear els nous comtats), aquesta ciutat estava molt despoblada
Arquebisbat franc de Narbona adscrits per raons polítiques
Es va crear per a deixar de dependre d'un arquebisbe forany
Papa dona la Bula i després de aquesta tots els bisbats deuen rebre
obediència al arquebisbat de Tarragona (sotmesos a jurisdicció)
els bisbats restaurats del sud Tortosa i Lleida, el de Calahorra (castella), el
de Navarra i els bisbats de Aragó es van sotmetre també a aquest
L'arquebisbe era senyor feudal de Tarragona (molt normal en alemanya, un poc menys en França) era el senyor eminent, pero no senyor sense
limitacions perquè en el moment de la repoblació de Tarragona va ser ajudat per un
senyor Normand i li va cedir terres (fins cert moment que el tracte es trenca i el rei governa juntament amb el arquebisbe les terres)
Alfons II el Cast, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella (1162 a 11)
- Ja a sigut coronat rei d'Aragó i comte de Barcelona
- Una mostra de l'esperit transaccional es que Alfons no es dia així sino que es dia Ramon, però adopta el nom d'Alfons en favor dels Aragonesos (Alfons I
el Bataller, seu oncle),
- Duu a terme importants conquestes territorials (acaba la conquesta d'Aragó) (conquereix la vila de Terol i la serralada d'aquest) (son anomenats els
serrans, amb la conquesta de València van ocupar el districte que avui duu el
nom dels serrans (pont dels serrans, barri dels serrans..)
- 1170
- Ajuda de Alfons VIII de Castella conquereix Conca (rep la descarrega de
certs drets que tenia Aragó en Conca)
- Unificació jurídica de Aragó i Catalunya (promulga un codi legislatiu per a cada lloc)
- A Catalunya decreta la vigència del codi dels Usatges de Barcelona (procedent del
regnat de son pare ), es el codi per excel·lència, el va promulgar Ramon Berenguer I hi va arribar a Ramon Berenguer IV el qual va reformar per
una legislació menys feudalista, incidint en l'organització territorial (codi
romanista) (poder substancial del comte)
- En Aragó difon el fur de Jaca, codi foral que va estar promulgat per
Sancho Ramírez a finals del segle XI, era un fur típic de frontera que requeria
certes llibertats de caràcter polític, econòmic, judicial... Amb els moros de la
frontera. (Fur de Terol també es de frontera)
- Organitza el patrimoni reial amb l'ajuda d'un jurista (Ramon de Caldes) va compilar tots els drets de la corona per a garantitzat els drets de la
corona sobre la noblesa i les institucions de la corona (banda administració de la hisenda reial) (no perda drets, tindre constància de les rendes...) els va compilar en el llibre del Liber Feudorum Maior ( arxiu de la corona d'Aragó) Ramon de Caldes va establir un sistema d'administració publica i en cada cap de comarca va ficar un Batle per a que cobrés els drets de la corona i va reorganitzar la hisenda comtal (crear sistema fiscal que permetrà que el comte poguès mantindres de les rendes i no haja de recorri al préstec (molt normal en la època feudal).
La relació del comtats catalans amb Occitània
Comtats catalans es constitueixen a finals del segle VIII
Llengua catalana sorgeix del Llenguadoc
Casa comtal de Barcelona eren de Carcassona
Relacions molt antigues pero molt accentuades al segle XI quan Ramon Berenguer I compra amb diners terres del sud de França (poder econòmic per els tribus dels reis àrabs als cristians), Carcassona i Rasés. El fill major assassina a la seua madrastra i finalment va fugir a l'Orient i finalment hereten conjuntament els dos fills menors de Ramon Berenguer I, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II de Barcelona, bessons. aquesta compra tingué repercussió política i va ser fonament de una expansió territorial de Catalunya per terres occitanes, quan Ramon Berenguer III (fill de Ramon Berenguer II), es casa amb Dolça de Provença i aconsegueix que herete el comtat de Provença (discussions per la herència). Els comtes de Barcelona eren marquesos de Provença.
Protagonisme polític del comte de Barcelona a Provença i es convertir en un valedor polític i com a senyor feudal des altres comtats provençals.
No hi havia una actitud d'imperialisme, fou una coincidència fortuïta, el problema ve quan la monarquia francesa va expandint-se vol recuperar els territoris de Provença
Accentuar el distanciament de Catalunya i França
Tradicionalment els documents es daten seguint el període de govern de cada rei francès, a partir d'aquest fet desapareix després del Concili de Tarragona de 1180, que declara que ara endavant es dotarà els documents per l'any de la encarnació (l'era de Crist amb la peculiaritat de fer començar l'any el dia 25 de març (festa de la encarnació de Jesucrist)) i no seguint el període de govern de cada governant francès.
Alfons II el Cast va heretar el comtat de Provença per mort del seu germà i a la seua mort Provença se separa del comtat de Barcelona, que dona Aragó al seu primogènit Pere II el Catòlic i li dona Provença a Alfons II de Provença, el seu fill segon.
La intervenció de Catalunya en Provença per la elegia Càtara, un corrent religiós de origen oriental, en origen es diferent a la religió cristiana després s'inclou dins d'aquest.
Els cristians que participen del catarisme defensen una elegia espiritual, neguen la debilitat de Crist, separen abruptament la carn de l'esperit, son comunitats que tenen un clero (perfets) i una jerarquia de bisbes (molta presencia en Occitània), reberen la
una concessió de pau i treva per a tot Catalunya; també va exigir la prestació de
jurament de Jaume I, també per a assegurar les fronteres va pactar una pau (pacte de no
agressió) per 10 anys amb el rei musulmà de València, el Sayyid (títol d'honor) Abú
Zayd, gestió de la hisenda reial al ordre del Temple, a Guillem de Montrodon, (aquest
s'encarregaria de recollir els ingressos de la corona i de intentar de rescatar els bens de
la corona empenyorats per rei Pere II.
Sanç del Rosselló no va perdre la voluntat de intervindre en Occitània i
va intervenir a Tolosa i la va recuperar per al comte Ramon VI, que havia
estat desposseït per la croada francesa, que a mes era parent seu.
El papa amenaçà en fer una croada en contra de Sanç i aquest va
renunciar a la regència el 1218
Sanç era un perill per a Jaume I, al igual que el seu oncle Ferran, perquè
volien ocupar el tron en detriment de l'hereu.
el desordre feudal van intentar ser pal·liades amb la creació´ d'un Consell
de regència !(1219) on figuraven el bisbe de Tarragona, Espàrec de la Barca, un
provençal, familiar de la reina Maria de Montpeller, junt amb tres nobles més
les inquietuds dels nobles eren en la seua majoria econòmiques,
la devaluació de la moneda per culpa de la mala gestió del rei Pere
que convertí la moneda quaternal en ternal, de un 30% de argent
passà a un 25%, encara feu més mal a la situació precària del regne,
les rendes dels nobles eren estables però els preus van pujar així
que anaven empobrint- se i això provoca el seu descontentament
(tampoc hi havien guerres exteriors per a ocupar noves terres) llavors
es va fer una guerra interna. El Consell de regència va pactar el matrimoni del
rei Jaume amb la infanta Elionor de Castella i amb això arriba a la
majoria d'edat amb 13 anys, volien enllaçar-lo amb la monarquia
poderosa per a frenar les intencions dels seus oncles. El primer que va
fer Jaume va ser comprometre's a no devaluar la moneda i a canvi va
introduir un nou impost, el impost compensatori, El Morabatí
(Tb. Moneda ) es cobrava cada 7 anys.
una vegada Jaume I posa cert ordre interior al regne va pensant en fer
campanyes de expansió, (podia proveir als nobles de noves terres i per a obtenir el botí,
saquejar bens i Armament, ramat, moneda bens materials... dels contraris) notícies no es
sols un projecte polític sino te també una intenció de acontentar a la noblesa.
les primeres campanyes de Jaume I van ser fallides , 1225 contra
Peníscola que tenia una molt bona resistència i Jaume no podia pagar un exèrcit regular
(passat un mes els nobles van retirar els seus exèrcits) i el 1226 va iniciar una campanya
ostra Terol però la majoria dels nobles aragonesos no van acudir i es van revoltat contra
ell. El rei musulmà pensant que el exèrcit de Jaume era mes gran i anava a envair-lo li
va oferir un pacte on li donava part de la renda de València.
Els nobles aragonesos estaven enfadats perquè deien que Jaume afavoria als
nobles catalans (1226.27) i es van revoltar, Jaume la va sufocar i va prometre iniciar una
nova campanya d’expansió exterior per a afavorir la seua situació econòmica, tenia
múltiples motius (l'obtenció de noves rendes en benefici d'una noblesa empobrida,
estímul per a les ciutats catalanes que tenien una bona capa de burgesos que es
dedicaven al comerç, conquerir nous ports deixava ampliar les seues rutes comercials; i
les campanyes haurien de donar més autoritat al rei que estava)
L’expansió exterior
Els interessos divergeixen entre Catalunya i Aragó
• Campanya que sols interessava als catalans, per a obrir nous ports comercials
• Als nobles catalans li se donava més terres, més rendes...
• La conquesta de Balears va ser duta a terme pràcticament pels catalans i alguns nobles
aragonesos
• A Aragó li interessava més conquerir Valencia per ser un territori de més profit, es veí
de Aragó. I així era més fàcil la conquesta.
LA CONQUESTA DE LES ILLES BALEARS: MALLORCA
• Des de les illes hi havia constants atacs de pirates (bandolerisme marítim penalitzat tant
per al país d’origen del pirata com al país on àvia furtat, era penat amb la mort) i corsaris (el corsari actua amb una patent de cors donada pel seu país, a les hores tenien permís per a atacar als vaixells de l’armada enemiga)
• Se produí un atac corsari dels mallorquins contra uns vaixells de Barcelona , cosa que
era constant durant aquests anys, i es prengué com a pretext per a Jaume I per a conquerir Mallorca
• Existia. L’esperit de croada i veien una via per a eixamplar la fe, per aquest motiu
sempre hi havien dos motius principals en aquests temps per a conquerir aquests territoris, una per la fe, per a estendre-la i l’altra llavors més poderosa, per a recau dar diners
• Les corts de Barcelona de 1228 van acordar per unanimitat aportar ajuda al rei per a la
campanya (formes de cavalleria, força de peons, armes... I diners) i a canvi se va arribar a un acord de compensar les ajudes amb la concepció de terres en la nova terra conquerida; també van aprovar un nou impost, el bovatge, sobre la propietat agrària
• Els Aragonesos no van voler participar
• Eixida de una força naval de 150 vaixells que reunia naus catalanes i occitanes (Jaume
I era senyor de Montpeller) va eixir dels ports de Salou i de Tarragona el setembre de 1229 i prompte se produí el desembarcament a Santa Ponsa i prompte van tindre una victòria a Portopí i se produí el setge de la ciutat de Mallorca i caigué a l’assalt (a la
• Va crear el Batle General, per a la governació territorial que depenien directament del
rei, era l’encarregat de cobrar les rendes i drets que el rei te a l’illa de Mallorca.
• El Veguer s’encarregava de l’ordre públic , administració de justícia i policia.
LA CONQUESTA DE MENORCA
• Els moros menorquins li van enviar un missatge a Jaume diguent-li que serien els seus
vassalls, formularen l’acord de Capdepera el juny de 1231. Aquesta relació va durar 50 anys fins a 1287, quan Alfons III el Liberal ocupà l’illa de Menorca militarment, aquesta conquesta va ser prou cruenta.
LA CONQUESTA D’EIVISSA
• Eivissa va ser conquerida poc després de Mallorca, es va formar una societat d’accions,
alguns comtes, Nunyo Sanç, Pere de Portugal i l’arquebisbe electe de Tarragona Guillem de Montgrí., aquests van pagar un capital per a finançar la conquesta de Eivissa.
• Bona part dels pobladors de l’illa van ser venuts com a esclaus
• No era un territori sobiranament independent, estava baix e poder del rei
• El rei va concedir l’any 1230 una carta de franquesa o privilegis que establia uns
avantatges fiscals, polítics... A la fi de repoblar el territori
LA CONQUESTA DEL PAÍS VALENCIÀ
• Al segle XIII que es quan es va produir els avanços més espectaculars de tota la
reconquesta dels territoris àrabs (decadència de poder militar del califat Almohade a la batalla de Las Navas de Tolosa i també al nord d’Àfrica es van revelar contra el seu poder).
• Les conquestes territorials varen ser pactades de forma que no hi hagueren
interferències, es van firmar tractats de repartiment entre Lleó, Castella, Aragó i Portugal que permetrien una certa tranquil·litat de que no hi haurien afrontacions entre ells. Entre el rei d’Aragó i castella es van firmar diferents acords
- Tractat de Tudilén (1151) entre Alfons VII de Lleó i Castella (encara estaven units) i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV: acorden que era de conquesta de la corona d'Aragó els territoris de Valencia, Dénia i Múrcia amb una relació de vassallatge a Lleó i Castella. Aquest tractat va ser revisat posteriorment
- Tractat de Cassola (1179): entre Alfons VIII de Castella i Alfons II el Cast de Aragó i Barcelona. Se va signar que se reservava a la corona d’Aragó els territoris de València i Dènia quedant Múrcia en favor de Castella i la relació de vassallatge pactada a Tudilén va ser abolida (en agraïment a Alfons II per haver ajudat a , Alfons VIII en la conquesta de Cuenca aquest renuncia al vassallatge de aquests dos territoris). Frontera futura entre el territori de València i Múrcia en la línia Biar-Calp. Poc després quan van vore físicament el terreny van decidir canviar les fronteres
- Tractat d’Almirra (1244) : en plena campanya de conquesta de Valencia sorgiren diferencies entre Jaume i Alfons X el seu gendre casat amb Violant d’Aragó, que volia ocupar , en resposta Jaume va ocupar Villena que era
territori de conquesta castellana. Després d’àrdues negociacions s’estableix la frontera ‘definitiva’, va durar 50 anys, se precisava en la línia Bussot-Biar, ja pactada en el coneixement precís del territori.
• La configuració dels territoris valencians va sofrir alguns canvis.
• L’islam peninsular estava totalment destruït (Benimerins destrueixen als Almohades)
açò dona ventaja als cristians per a la reconquesta
• Castella tota la Andalusia del Guadalquivir
• Açò no vol dir que dins de la corona hi haguera una posició unànime, hi havien
diferencies entre aragonesos i catalans, els aragonesos estan disposats a entrar en terres valencianes i els catalans també estaven interessats però també hi havien friccions.
• Una expansió dels regnes cristians (Lleó i Castella s’avien separat i mantenien males
relacions polítiques), el regne d’Aragó i Catalunya tenen oberta una línia de reconquesta, no es simplement una expansió imperialista, també estava una ideologia reconqueridora del segle IX de intentar recuperar el terreny perdut segles avanç.
Antecedents de les pretensions de conquesta territorial els reis d’Aragó i els comtes catalans sobre terres valencianes
• Aragó
• S. XI-XII reis fan incursions en terra valenciana, Sancho Ramírez, Pere I i
Alfons I el Bataller
• En època del Cid es van ocupar uns anys el territori central de València (finals
del s. XI) Pere I havia ocupat uns castells al nord del País Valencià, els castells de Culla, Orpesa, Castelló de la Plana i Miravet (hauria d’escriure’s amb b per vindre de l’àrab).
• Alfons el bataller va a travessar el territori valencià, va fer dues campanyes,
però no va aconseguir res
• Després de la unió de Aragó i Catalunya Ramon Berenguer IV durant uns anys
va rebre el vassallatge del rei musulmà de València, Muhammad Ibn Mardanish.
• Alfons II el Cast va exercir certa pressió sobre València, va dirigir campanyes
entrant en el territori, 1172, 78 i 79 va dirigir campanyes contra València, Xàtiva i Múrcia, no tenien per objecte la conquesta sino pressionar els musulmans per a que pagaren les pàries, uns tributs a l’efecte de comprar la pau. A finals del seu regnat havia ocupat algunes petites terres al nord del País Valencià (Olocau del rei 1180, Castell de cabres o el castell de Benifassà o el poble de Tinença de Benifassà (tinença significa domini d’una terra de manera feudal)
• Pere II, va intervindre obre tot en Occitània però no va descuidar les campanyes
en contra de València, l’any 1206 va atacar València infructuosament, estigué a punt de perdre la vida en el setge, l'any 1210 ocupà el Racó d’Ademús.
Blasco que li entrege el domini sobre la vila i castell de Morella açò obliga a Jaume a iniciar la campanya, a més també es va conquerir Ares del Maestre aquesta vegada militarment, i immediatament li entreguen el domini al rei.
■ 1233 el rei entra ja contra Borriana, açò no estava planejat així, va
passar per Sagunt sense tocar la i va assetjar Borriana, va tardar 3 mesos de lluita, finalment aire el Juliol de 1233, després de això el castells caurien rendits a poc a poc.
■ L’any 1235 tot el nord esta en poder de Jaume I, i llavors podria dur-se
a terme contra el centre del País Valencià.
Segona fase: centre: València (1237-1238)
• Fins al riu Xúquer
• Precedit per dues expedicions sense intenció de conquesta, l’any 1234 Jaume
arriba fins a Albalat de la Ribera i en 1235 feu una incursió fins a Cullera, (Jaume no volia accedir militarment al castell de cullera), aquestes expedicions no van tindre cap victòria a curt plas.
• L’any 1236 Jaume celebrà corts generals a Monzó, on s’acordà unànimement
fer una campanya conjunta contra valència i Gregori IX emetria una Bula de croada per tal de donar a la conquesta de valència un caràcter croatic, açò atrauria a homes d’armes europeus que volgueren ajudar a Jaume amb la conquesta. A va publicar l’any seguent (una Bula es el model de document de major jerarquia pontifícia).
• Jaume , tot seguit, va començar els preparatius militars convocant l’exercit a
Terol la Pasqua d’aquest any (1237), des de Terol Jaume avança baixant per la vall del Palància i es va assentar al castell del Puig que prengué com a base d’operacions durant l’assetjament de València, aquest castell era una fortificació molt antiga feta pel Cid, estava desmantellat per ordre del rei Zayyan Ibn Mardanish de València, el primer que va fer Jaume fou reconstruir el castell, com que Jaume no tenia formes suficients per a començar la campanya el que va fer es deixar una força en el castell, al seu oncle Bernat Guillem d’Entença i Jaume se’n tornà a Aragó i Catalunya per a recollir les forces suficients per a l’assetjament de València.
• Durant l’absència de Jaume es produí la batalla del Puig fou important per que
va destruir l’exèrcit de Zayyan, fou la única batalla campal de tota la guerra, Zayyan volia eliminar l’exèrcit del Puig amb un exèrcit molt important ( cavallers i 11000 peons), va arreplegar cavallers des de Xàtiva a Onda, alguns historiadors s’han preguntat si Zayyan havia pogut arreplegar tanta gent en tant poc de temps, Jaume no havia deixat molta gent en el castell. La batalla tingué lloc als peus del castell; aquesta inesperada victòria s’ha explicat pel millor armament dels cristians i una millor tàctica militar, hi hagueren molts morts per part dels moros. La batalla està datada el 15 d’agost de 1237.
• Quan Jaume tingué notícies d’aquest èxit el rei torna amb les formes
necessàries per a formalitzar la campanya contra València, (nobles, bisbes, ordres militars com els temples, de l’hospital, de Calatrava)
• La primavera de 1238 va ficar setge a la ciutat fins setembre, quan Zayyan
s’havia rendit per no poder recibir ajuda de l’exterior, però encara va demanar ajuda a Tunis, la va recibir , aquest va enviar una força naval que no Va arribar a desembarcar. El 28 de setembre Zayyan va capitular. El campament reial es trobava a Russafa, on va pactar amb un missatge de Zayyan: d'acord amb les condicions pactades la ciutat va ser presa íntegrament per Jaume, no va patir el saqueig de l’exèrcit, açò va molestar fortament als caps de l’exèrcit reial ja que la guerra es una font d’ingressos i si no hi ha saqueig es queden sense res;
■ condicions:
• habitants de la ciutat podien eixir si volien malgrat açò la
majoria sen van anar, amb els seus bens mobles, les cases no.
• Totes les terres del centre del país fins a la línia del riu Xúquer
quedaven baix la sobirania de Jaume
• Jaume prometia un pacte de no agressió per 7 anys (treva) en
els territoris de Dénia i Cullera que continuen baix el poder de Zayyan.
• Jaume va deixar forçosament uns dies a Zayyan per a que es
poguera retirar d’una forma ordenada i el 9 d’Octubre el rei feu la entrada oficial al cap i cassal. Dia de la consagració de la catedral i aquest acte marca la ocupació solemne de la ciutat.
Tercera fase: sud (1239-1245)
• Significa la ocupació de la resta del País Valencià, l’ocupació de l’altre regne,
es a dir, l’altra porció del regne, el sud del Xúquer.
• Les circumstàncies es van precipitar (pacte de no agressió), els surenys havien
canviat pel que respecta a Zayyan, l’any seguent va ser nomenar rei de Múrcia
• Zayyan era re nebot de Muhammad Ibn Mardanish, i quan hi hagué una crisi
política van proclamar rei a Zayyan, sols va ser 2 anys rei, per que els moros murcians el van enderrocar, aquests van optar per sotmet res al domini del rei de Castella, sabien que tard o prompte els assetjarien. 1243 van pactar i s'entregaran al protectorat dels castellans. Fan el tractat de la Capitulación de Alcaraz.
• Per altra banda, després d’aquests canvis polítics, des del sud del Xúquer fins a
Múrcia quedava aïllat, i Jaume va trencar la treva per a ocupar el sud, l'any 1239 el rei ja poesia el poder del castell de cullera a pesar de que estava baix el domini de Zayyan i que el protegia amb el pacte, per pacte amb l’alcaid del castell va quedar amb la plaça i el castell de Cullera
• En contra del tractat l’any 1242 caigué Alzira, algun historiador com Pierre
Guichard indica la conquesta en maig pero la tradició la situa a finals d’any, de
■ Manteniment d’uns instruments de defensa
■ La preocupació principal era el manteniment de l’economia
■ La conservació de la producció agrària
■ El manteniment de la vida urbana amb la conservació de l’activitat
comercial i artesanal de l’època musulmana
■ Nuclis urbans principals siguin ocupats per població cristiana important
• Organització
■ El procediment emparat per a la distribució de terres es el repartiment
• Sistema de distribució de cases i terres, no especialment
Valencia
• Comporta la distribució de cases i terres de la corona en
donacions individuals
• Donació feta pel rei, pels seus oficials o en poblacions pel batle
local
• No se fa de forma total, no d’una tongada, sino en fases
• 1a: una part de la població i l’altra part donada a poc a
poc pel Batle
• Registrat en el llibre de repartiment des-de 1237 fins al 1249,
• Segons la jerarquia del beneficiari, si es noble, un bisbe... Les
dotacions poden oscil·lar entre un senyoriu, una alqueries, o be un LOT de casa i terra
• Era terra de seca o de vinya i de productes hortícoles en les
terres de regadiu
• Aquestes donacions solien ser franques però en algun cas
estaven gravades amb un cens anual a la corona, es donava mes havia en forns i en tallers artesanals
• Normalment es va mantindre el règim de propietat de.la època
musulmana, règim de petita i mitjana propietat amb una rectificació de que son mes quantioses, en canvi en algunes comarques del nord la situació canvia, se varen practicar grans donacions territorials sobre tot als ordres militars que havien col·laborat estretament en la conquesta
• Un altre sistema es. El de les cartes de poblament, que son una
distribució a grups o entitats, que havien de poblar una determinada població, un document que donava privilegis per a que mes gent s’animarà a poblar , des lliurament de certes obligacions fiscals o/i la facultat de elegir alguns càrrecs del govern municipal, a canvi els pobladors se someten a pagar els
drets debuta a la enyora que consistia en la partició de les collites o de la cria d’animals i un cànon en moneda.
• En un principi el re poblament es va donar al compàs de la
conquesta del territori cada vegada que es conqueria algun sector es poblava, al nord del país se produí un despoblament massiu de musulmans i es va donar un re poblament de cristians d’Aragó i Catalunya.
• Amb la conquesta de la ciutat de Valencia el re poblament va ser general
• Molt nuclis de població estaven buits, abandonats per por a les violències de la guerra i al
pas d’un exèrcit en campanya (els exèrcits en campanya furtaven les collites, la carn, el vi, cremaven aldees, tallaven collites... Que significava quasi la ruïna de les poblacions per les quals passaven, l’horta nord va quedar pràcticament desèrtica)
• Sabem que de la mateixa capital Jaume va deixar uns dies per a que deixaren la ciutat tot
aquell que volguera (50000 persones van abandonar la ciutat).
• Valencia tenia uns 15,000 habitants avanç de la guerra (dos historiadors per vies diferents
han arribat a aquesta xifra, una contant el nombre de cases, i l’altre d'acord amb les dimensions de la ciutat)
• Jaume va traslladar els moros que van voler quedar-se, al barri de la moreria, fora de la
ciutat, amb murs propis.
• En la comarca de l’horta quasi tota va ser poblada per cristians vells, llevat en algunes
poblacions com Bétera o Mislata moreria en les que es conserva la població mudèjar (moros que es van quedarà viure en territoris cristians després de la reconquesta).
• La ciutat de Valencia va ser repartida entre els anys 1237-44, però el l’any 1244 la realitat
era que el 40% de la ciutat estava buida, 3300 immobles buits dels quals la corona se’n va reservar uns quants.
• Jaume dona terres entre les persones que havien jugat en la conquesta i entre la gent que
havia de crear noves institucions a la ciutat, també va donar bens immobles als consellers reials.
• De la part que se reservà el rei, la major part de la ciutat va ser repartida entre les ciutats i
viles aragoneses i catalanes (a veïns de aqueixes ciutats, no a les autoritats), en parts proporcionals a la ajuda prestada, els que mes van ajudar foren els barcelonins, els donà una 5a part de la ciutat (502 cases).
• La vila de Terol, 2a en ajudes prestades, va adjudicar 454 cases.
• Viles de Calatallud, Lleida, Daroca, Saragossa, Montpeller, Tarragona,
Montblanc... (En ordre descendent)
• Pere López feu un recompte fiable i determinà que un 48,5% de les cases foren atribuïdes
als catalans i un 44,5% De les cases foren donades a aragonesos.
■ Jaume va sofrir pressions de la noblesa per tal que abandonara el seu
propòsit,
■ La noblesa va pagar un subsidi a la corona per tal de “amagar” els
abusos en el repartiment de les terres
■ El 1270, gràcies al soguejament, el país tenia una població Cristina de
només 70,000 enfront de 200,000 mudèjars, això va inquietar a Jaume i es proposà ur a terme noves campanyes de repoblament per a arribar a una base mínima de 100,000 cristians
■ Dins d’aquests esforços el rei va dirigir una petició a Barcelona per tal
que enviaren pobladors
• A banda d’aquesta petició el rei va practicar la fundació de
viles noves, Villareal (vila de la corona), es va crear segregant una part de Borriana l’any 1274
• Els batles son els oficials del rei que en cada població
s’ocupaven de recau dar els imposts
• Aquests recaptaments van continuar en el següent regnat
• L segle XIV continua el repoblament per causa del fet que sempre hi hagué un
flux constant de mudèjars a Africà o Granada. (no estava motivat per l’expulsió declarada per Jaume)
■ La corona cobrava n impost als mudèjars que abandonaven el regne
• En la 1a mitat del segle XIV es varen practicar expulsions de la població
musulmana, com a Quart de Poblet, a Xulella, Xàrica...
■ En el cas de Quart de Poblet es produïren recursos per tal de que es
derrocaren les expulsions
■ Imperava la llei i les coses també es podien impugnar, van apel·lar al rei
i Pere IV els va donar la raó pugent tornar a les seues cases la gent que va voler. (1340)
• Com a balanç de la repoblació direm que les condicions de la reconquesta van
condicionar els factors de la repoblació, som el que som gràcies a la conquesta de Jaume I,
■ des del punt de vista demogràfic la població valenciana es componia
d’un sector cristià, catalano-aragonès, que en un principi va ser minoritari enfront una majoria mudèjar, en les primeres generacions, els moros romanien en condicions de sotmetiment a la minoria cristiana. També hi havien colònies de jues
• s’ha de diferenciar entre la situació del nord del Xúquer i del
sud, al nord del Xúquer hi havia majoria de cristians vells, en canvi al sud del Xúquer els moros eren la majoria (proporció de 4/1)
• A partir del XV la població musulmana va reduint-se i la
majoria esdevé la cristiana
■ Des d’un punt de vista econòmic el país es configura com un territori
de agricultura extensiva predominant
• Combinada amb una intensiva(de regadiu) al litoral
• Una producció agrària dirigida cap al comerç interior i també al
comerç internacional per rutes marítimes
• Combinat amb una activitat industrial i artesanal que es va
mantenir durant l’època cristiana, sobretot a les ciutats
■ MBIT LINGÜÍSTIC, l’origen dels pobladors cristians determina el
bilingüisme del regne amb presó inacció del català que va esdevindre la llengua oficial del regne amb la excepció de comarques de l’interior que combinen el castellà i l’aragonès, a Sogorb (també es parlava català), la Vall d’Allora (incorporació posterior, pertanyia a Castella),
■ El bilingüisme s’ha de corregir, es parlava àrab, castellà, aragonès i
català, així que hem de parlar de quadrilingüisme.
• Historia del regnat de Jaume I a banda de la conquesta de Valencia
• Pel que fa a la història interna del seu regnat
■ Desordre polític i nobiliari
• No va desaparèixer del tot
• Un dels principals problemes del seu regnat fou les
sublevacions dels nobles, sobretot aragonesos, que van durar fins la seua mort
• Perill per a l’autoritat reial, llavors Jaume va buscar el
recolzament de les burgesies urbanes
• Pel que fa a aquest recolzament de les ciutats, el rei convoca a
les ciutats a les assemblees parlamentàries per contrarestar el poder dels nobles, també es recolza amb l’església
• Les conquestes Mallorquines i Valencianes serveixen per a
satisfer una eixida econòmica als nobles, en el cas valencià la noblesa aragonesa també intervingué (a Mallorca no) i aspiraven de fer de València un territori adherit a Aragó i queda molt decebuda quan Jaume va declarar València un regne independent
• Els nobles volien que s’aplicaren els furs aragonesos a
Valencia per a beneficiar-se i va durar fins el segle XIV
• Una altra qüestió es el tema dels successius testaments del rei
