¡Descarga Apunts prof. Maite Cabié y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte solo en Docsity!
1) Persona, cultura i religió
Religió: És el que uneix la persona amb el trascendent Home: Ésser racional i emocional que viu en scietat i té uns fins determinats. Busca el trascendent. Està dotat d’intel·ligència. Està influenciat per ideologies i cultures que el fan evolucionar. Format per cos i ànima. Té consciència de sí mateix, i dels altres. No es mou per instints, és ambiciós i es pregunta a partir de les coses i pel sentit de la vida. Trascendeix l’experiència. Viu en societat i es comunica a través del llenguatge. El pecat original és l’egoisme que duu l’home dins per tal de ser superiors als altres. Cultura: Conjunt de tradicions literàries, socials, científiques... conjunt de maneres de viure materials i espirituals d’un poble, d’una societat, de tota la humanitat.... Això porta a una ambientalització.
Plantejament sobre la identitat de la persona
• Què significa construir-se com a persona? Consisteix en aconseguir al llarg
de tota la vida una sèrie de fins i metes planificades i no planificades que t’ajuden a realitzar-te com a persona.
• Tenim possibilitats de fer-ho, o més aviat ja estem determinats per les
circumstàncies que ens envolten? Sí que tenim possibilitats de realitzar-nos i construir-nos, però depèn del context socioeconòmic i cultural, ja que ens fan actuar d’una manera o altre.
• De quina manera de dia en dia anem sent allò que volem ser? A través de
l’experiència i la relació amb els altres. Tenim llibertat però dins uns limits marcats per valors i normes dins la societat.
• Què té a veure la di mensió moral de la nostra vida amb tot això? Uns
valors i normes imposats per la societat que ens limiten a l’hora d’actuar. Les normes ens permeten acutar dins el context que vivim. Escollir és ser persona.
• Aporta alguna cosa la fe a la construcció de la vida personal? La fe ens
ajuda i proporciona un recolzament moral a l’hora d’assumir reptes i afrontar les situacions de la vida.
• Com podem afrontar les relacions amb nosaltres mateixos? i amb els altres?
Afrontant virtuts i defectes. Ser sincers amb nosaltres mateixos i amb els altres. Afrontament de valors.
• Quins són els valors quuè mouen la nostra vida i la dels companys avui dia?
Egocentris-me, diners, poder, perfeccionament i culte al cos, familia, salut, amistat i amor.
Vivència valors (personals) + actitud = Persona Aconseguir metes i fins sentir-se realitzat Criteris Maneres de ser capacitat de viure en societat Intel·lectuals Espirituals Moral coherència
Projecte de vida Fet a partir de la pròpia escala de valors. És fruit del que jo decideixo viure i fer. S’escull per arribar a la felicitat, però cal escollir bé els valors. El valor no és una qualitat en sí, però sí una qualitat que li posem. Els valors depenen del nostre propi interés. Els valors a vegades demanen sacrifici i esforç, és per això que tothom té diversos valors
3 etapes de la religió
- Cultura religios: informació sobre el fet religiós. Què és? Què és creure?
- Classe de religió: No és catequesi i tampoc cultura religiosa. Informació sobre el fet cristià. Coneixament de la fe cristiana a partir de la vivencia del profesor. Tot el que és avaluable és més raonable.
- Catequesi: Ser cristià, obrir-se a la fe. Ajudar a creure. Fer entrar a una persona a la comunitat. Tot el que no és avaluable.
LA IDENTITAT I LA CULTURA
Cultura La cultura és el que identifica cada persona. La cultura va nèixer des de l’aparició de l’home a Àfrica, fa milions d’anys. Al principi només es comunicaven per la veu i eren nòmades. El fet de no tenir mitjans i no poder desplaçar-se va provocar una gran diversitat de cultures, amb diferents menjars, rituals, necessitats... Actualment el que hi ha, és una globalització. L’agricultura va permetre la instal·lació i naixament de pobles, i van començar els intercanvis, i van començar a nèixer grans cultures com la mediterrània, persa, romana, grega... Al S.XV, es van descobrir nous continents i va permetre l’intercanvi de molts productes. Al S.XVIII amb l’aparició dels transports aquests intercanvis van ser molt útils. Cultura unificada o diversificada? Actualment hi ha un intercanvi a nivell planetari, es pot parlar de globalització, el que provoca una competència de les grans empreses a nivell planetari. La globalització fa perdre la pròpia cultura. Abans la cultura era un tret identificatiu i ara és una acció i transmissió.
- Cultura com font de sentit: Hermèutica és la ciència que estudia el que dóna sentit. Tota cultura dóna sentit al que es fa. Tenim codis culturals per entendren’s com el menjar, signes,actuacions...
- (^) Cultura com herència: s’hereda i va de generació en generació. És el record del passat. S’ha d’anar canviant. Una cultura heredada no vol dir tancada sinó en construcció permanent.
- Cultura com eina de diferenciació: Identitat col·lectiva. Fa de frontera entre les coses. Tota cultura és intercultura, rep de les altres.
EL FET RELIGIÓS
Les religions occidentals parlen de Déu, les orientals parlen de misteris, són religions místiques. El fet religiós té moltes coses positives: esforç, sacrifici, dieta... i també coses negatives i rivalitat entre religions. Es pot dir que el fet religiós és positiu.
Sagrat: vol dir escollit, separat dels altres. Consegrat: es dóna una altre dimensió a aquella cosa. Mediacions: Mitjans que ajuden a viure la religió (llibres, actituds, signes....) Hierofàmia: Manifestació de les coses dels misteris. Pecat: Obstacle a la felicitat de les persones.
Actituds religioses Les persones han de viure segons les consagracions que han rebut ( agenollar-se en un temple...) s’ha de donar importància a allò sagrat. Algunes actituds són:
- Temor i respecte: - grandesa de Déu i petitesa de la persona
- Diferència entre persona i Déu.
- Una persona religiosa és una persona humana. Les mediacions Perquè l’home pugui arribar a Déu, hi han d’haver-hi mediacions. Les mediacions són actituds, imatges, llibres... en alguns hi ha la Bíblia, i en d’altres textos. La manifestació del sagrat a la persona humana és la hierofania. El pecat és l’obstacle de la felicitat de la persona.
Com es manifesta tot el sagrament? Tots els sagraments es manifesten amb els mites:
- ateu: significa sense Déu, no coneix cap ésser superior. No reconeix que les coses poden ser sagrades.
- Laïc: Persona lliure i neutra, no pertany a cap religió particular.
- Agnòstic: No accepta el mite, dubten de tot, però no neguen que hi hagi un ésser superior.
- Secularització: Si una persona vol ser cristiana, ells creuen que s’ha de viure intimament i no comunitàriament. Va en contra de les manifestacions de la fe que exterioritzem.
LES 5 GRANS RELIGIONS
Orientals: Hinduisme, budisme
FANATISME
Tota religió té un perill, el risc del fanatisme. La religió per a qui és religiós ha de representar un tresor, ja que dóna un sentit a la seva vida. Tota religió és un camí de vida. Les respostes a totes les preguntes, és que les religions volen construir un món millor. Per tant podem definir fanatimse com: tota religió portada a l’extrem. El fanatisme pot portar a les sectes. Les sectes venen del món exterior com a perillós, i aleshores, es tanquen (tallen de la societat, s’exclouen ells mateixos del altres). Des de 1962 – 65, hi ha un concili (reunió de caps d’esglèsia) ecumènic ( de tota l’esglèsia). Aquest concili que ha permès renovar l’esglèsia, va ser el concili Vaticà II.
RELIGIONS
JUDAISME
El judaïsme és la religió més antiga de les monoteístes, la seva història remunta a 9 segles A.C. és l’història del poble de Déu. La Bíblia és el resum de la història de Déu. El poble escollit (pàg 18 del dossier), vol dir que aquest poble sempre depèn del seu Déu, i es creu millor que els altres. La història del poble jueu comença amb la promesa de Déu a Abraham. Només pot ser jueu aquell qui ha nascut d’una mare jueva. El Talmud és un estudi, una compilació dels estudis de la llei i dels ensenyaments rabínics. La llei jueva s’anomena Torà. Els tres llibres del judaisme son: Torà, Tamud i Bíblia. Festes jueves
- Pessah (pasqua): Pasqua significa alliberament i es celebra l’alliberament d’Egipte i el pas cap a la terra promesa.
- (^) Rosh Hashanah: festa de penitència, commemoren la creació del món (setembre i octubre).
- Yam Kippaur: Dia de perdó, de reconciliació amb el Déu. Cada any es fa una d’aquestes grans festes.
- Sonccoth: Festa dels tabunacles, festa d’acció de gràcies. Festa molt divertida en que es recorda la sortida d’Egipte. Es fan acampades al desert.
- Sinhat Torahi: dia en que s’acaben totes les lectures. Festa anual.
El temple de Jerusalem es va fer construir per Salomó i va ser destruit i no s’ha reconstruit mai més. La lluita que es va dur a terme en contra dels jueus durant el moviment nazi s’anomena antisemitisme, ja que són semits. Israelià: habitant d’Israel. Israelita: el poble israelita. Jueu: La religió del poble.
Pràctica religiosa dels jueus La seva pràctica consisteix en celebrar les festes i recitar textos de la Bíblia. Per entrar dins la comunitat jueva es fa la circumcisió. Tenen moltes regles alimentàries i molta fidelitat als manaments. El dissabte és el dia dels jueus, i de 12 del disabte fins 12 del diuemnge no fan res, com a molt a casa o a la sinagoga fan la pregària i el Torà. Hi ha dues grans families jueves:
- Ashkenazes: jueus alemans, d’Europa central i de l’est.
- Separadites: jueus d’Espanya i Portugal. Parlen en hebreu. Corrents del judaisme:
- Ortodox: és el més conservador.
- Liberal: és el més progressista.
- Sionisme: corrent polític, més dolent, de la branca més extremista. El seu temple és la sinagoga i a partir dels 12 anys els nens s’han de tapar el cap amb el tipà per poder resar. El seu símbol és l’estrella de David
CRISTIANISME
El símbol dels cristians és la creu, que antigament era una T. Al morir Jesús a la creu li van escriure sobre la creu, les inicials d INRI, que significa rei dels jueus. El cristianisme és la religió més estesa, hi ha molts practicants. Jesús és el fill de Déu i el Messies. Per als cristians, Jesucrist és l’ “Iclitus”. La bíblia dels cristians és la mateixa que la dels jueus peròamb el nou testament. Evangeli significa bona nova. El següent llibre del nou testament és el fet dels apòstols, després les cartes fetes per Sant Pau i finalment l’Apocalipsis.
