¡Descarga apunts sector public y más Apuntes en PDF de Economía del Sector Público solo en Docsity!
Apunts sector públic:
El sector public actua d’una forma diversa en tots els mercats.
Karl Polany: els mercats ha sigut una cosa molt efectiva, eficaç hi ha generat en els S.XIX i S.XX molts beneficis. Ara bé hi ha tres mercats que són diferents que són impossibles que funcionin com a mercats competitius oer les pròpies característiques internes d’aquests mercats, aquests són:
- El mercat del sol: no es pot destruir, tampoc es por fabricar, és inamobible, per tan el mercat no pot funcionar, per això hi ha un paper especial del sector públic sobre el territori.
- El mercat del diner: el diner és tot allò que conferim, arribem a la conclusió que fa d’intercanviador a tot arreu.
Bancs centrals, són els bancs que tenen coma objectiu, tutelar, vigilar l’actuació dels banquers privats.
Capital financer ( és un llibre) explica que la banca és la única que té una idea del conjunt del finançament de l’economia, és la que sap dins un sector les empreses que van bé i que van malament. La funció de la banca és central, bàsica. És la que pot evitar que en un futur hi hagi crisi.
- El mercat del treball: és un mercat diferent perquè el treball és coses molt diverses.
Robert raich va dir que :
F 0 E 0El treball és rutinari: en cadena aquest tipus de treball és el que cada cop fan més els robots.
F 0 E 0El treball de l’atenció personalitzada va dirigit principalment als nens, ensenyament, sanitat, gent gran...
- El treball de manipulació de símbols d’informació el de recerca d’investigació.
Per altre banda el sector públic, compra en el privat tot tipus de serveis , béns, productes...
Administració + Política han d’incorporar a les seves accions elements molt diversos. En els productes que el SP necessita produir o comprar, aquí el preu , la quantitat hi ha altres factors més difícilment quantificables.
En una economia agrària, no nòmada el terreny de la família és important.
La idea de lamonogamia i el celibat son dos factors que intervenen en la lenta transicio demografica es a dir que el creixement de la poblacio no es disparara.
Aquestes 6 causes expliquen el miracle europeu segons Eric Jones.
Europa a l’any 1500, és una potencia econòmica superior a l’asiàtica
1500-1800: aquest llarg període també hi ha un creixement.
Aquest període és l’anomenat el mercantilisme inventat per Adam Smith. I els clàssics de l’economia.
L’acumulació d’or i de plata és un fet important, ja que els estats necessiten acumular metalls per a la fundació d’empreses...
Al S.XX s’han fet dos interpretacions:
- Keynes: L’acumulació d’or porta a una disminució del preu del diner, del tipus d’interès i si cau el preu del diner, això significa les possibilitats que augmenti la inversió. Per tan l’augment d’or significaria un augment d’inversió, que significaria un augment de la mà d’obra i per tan expansionisme.
- Mourice Dobb: A més or, caiguda del tipus d’interès, però la caiguda fa que a termes relatius que el preu de la terra augmenti en termes relatius o absoluts.
A Europa a finals del S.XV comença a expandir-se a moure’s 8europeus marxen) en part perquè la producció d’aliments és insuficient i insostenible.
Es produeix un intercanvi de produccions agràries i alimentàries que tindrà una gran importància per Amèrica perquè no hi havia ni blat ni vaques i per Europa perquè no hi havia tomàquets.
La trobada entre agricultures Europees i Americanes tindrà unes conseqüències molt importants.
La tecnologia militar, demana una concentració d’energia i de poder molt gran.
L’aplicació del model de l’economia liberal de (lasez-faire) tindrà uns resultats extraordinaris del que en diem Revolució Industrial que això normalment associem a la màquina de Vapor ( canvis tecnologics).
El 1870-1913 es un període on el creixement a Europa és superior. Encara que estem en un període proteccionista, al mateix temps els estats se n’ocupen que funcionin els intercanvis, els fluxos... Per tan aquest període és l’anomenat la primera Globalització,perquè el pes del comerç internacional és tan gran que no ho tornarà a ser fins a finals del segle 20.
La primera globalització és l’impulsada pels estats, empreses .. és el moment de les grans migracions europees.
1913-1945 a Europa hi ha una caiguda important ritme, del PIB ph. No és una situació catastròfica però és dolenta. En aquest període el model econòmic dominant és igual que el període anterior, una economia libera.
(Rússia) Planificació central: l’estat és el que ha de fer els plans, que poden
anar variant.
- Model Corporativista( feixisme italià, portugues i alemany): aquest model és un intent de dirigir l’economia no a través del mercat sinó a través de les corporacions.
- (Països Nòrdics) Model socialdemòcrata: És posa l’accent en el pacte social sense que això signifiqui la desaparició de la competència i el mercat.
1915-1945 període amb resultats dolents en que hi ha 4 models diferents, en alguns casos molts diferents. I aquests 4 models tenen poc èxit en conjunt.
A Amèrica no hi havia ni blat ni molts cereals, ni vaques.
Transmigració de solucions d’Europa cap a Amèrica.
Amèrica subministrarà a Europa tans productes alimentaris com industrials sempre es fa sobre la tutela, control de la corona, estat(sector públic).
Hi ha un protagonisme de les corones en la transmigració de productes americans a europa, que no són únicament l’or i la plata que no tenen únicament interès per l’or i la plata.
Amb això ens situem al 1820-1870-1913 quan é spossible ara si unes migracions massives d’europeus a Amèrica, Sudàfrica, i Austràlia. Són d’una forma espontània però sempre sota el control, tutela del sector públic que tindran com a conseqüència l’anomenada tercera europa.
La tercera Europa tenen uns nivells d’alfabatització molt superiors a l’europa de la perifèria.
Europa occidental té una primera meitat del segle 20 bastant dolenta, ja que els ritmes de jcreixement estan molt per sota dels anys anteriors.
Suècia, bèlgica (petits estats) havien crescut més que ( alemanya, Itàlia) degut al model socialdemòcrata, ja que els grans havien tingut problemes més diversos.
1945-1975 F 0 E 0anys del més gran creixement del PIBph de la història.
En el cas d’Europa, el creixement comença ràpid i l’explicació aquest creixement és la idea que Europa basa el seu creixement en els baixos preus de les matèries primes que venen de fora.
Falten apunts....
Ma Hong( tema àsiatic) economista xines i dona la capacitat d’integrar conceptualment coses molt diverses:
Comença donant una definició del que es una empresa: una empresa es una unitat de producció que realitza negocis independents. Aquí hi trobem la idea d’unitat i la idea d’independència i no es parla de propietat. Després diu que també té un finançament independent i destina els ingressos originats per la sobreproducció per començar les seves despeses i a més obté beneficis.
La pràctica lliure de negocis és la característica bàsica d’una empresa, i això la distingeix d’altres unitats econòmiques com són per exemple les dirigides per l’estat.
També parla d’altres empreses, i d’empreses constructores, de transports i telecomunicacions....
Després torna a dir que hi ha tres tipus d’empreses segons la propietat:
Empreses de propietat estatal
Empreses en regim de propietat col·lectiva: pertanyen als treballadors i són administrades per aquest col·lectiu,paguen uns impostos fixats...
Empreses mixtes: són les que inclouen dos tipus de propietat, estatal i col·lectiu, o estatal i empresa estrangera, o col·lectiva i empresa estrangera.
Tot això ens serveix per arribar al punt on arribarem ara
Podem trobar formes de propietat individual d’indústries i comerços, i diu una frase : “ tot i que no constitueixen empreses, la propietat individual és una forma més de l’activitat econòmica a la xina. A més a més diu que és un suport necessari a l’economia socialista sota titularitat pública. És per això que el govern encoratge (anima) la població treballadora ( poble) a desenvolupar formes de propietat privada sota el lideratge de la propietat pública.
Tornem a europa i a la crisi dels anys 70,la coneguda com la crisi del petroli.
El que vam veure am les xifres que vam posar és que la crisi del petroli realment existeix però comparada amb l’actual és poca cosa. Les explicacions per la sortida d’aquesta crisi pràcticament no existeixen són molt pobres, però clar s’hauria de saber el motiu pel qual durant els anys 80,90 el PIB creix.
augmenta d’una forma considerable, ara bé a partir dels anys 70 fins ara els preus dels carburants segueix pujant i encanvi hi ha trenta anys d’un creixement economic important. Per tan la crisi del petroli el que fa és relentir el ritme de creixement fortisim que hi havia abans pero en cap cas el que fa es pararlo.
A mes sabem que hi ha uns importants canvis tecnologics que fa que la quantitat d’energia gastada sigui inferior, hi ha l’aparició del gas natural que serveix per la industria, pel transport i permet una certa diversificació energetica, estalvi, substitució, impuls del sector públic.
S. Jevons: El valor de les coses no era degut al treball incorporat en aquell producte sinó que el valor era degut a lús, la utilitat que generava el consum d’aquell producte.
Aquest mateix senyor va fer un llibre ( the coal question) deia que el carbo s’acabaria cap al 1950.i això va crear un cert pànic, però que ha passat que no sabem que fer amb el carbó, amb les mines... ja que han aparegut altres fonts d’energia, que han convertit el carbó amb una cosa inservible.
Per tan podem concloure crisi energètica si, però no tant com havia de ser.
També apareix la idea de la globalització, no és la primera globalització sinó la segona, i la globalització significa que hi ha alguns productes, persones, capitals que tnen una gran mobilitata. El problema es que aquesta mobilitat en alguns casos es limitada, molt limitada.
Pel que fa als recursos naturals i a l’energia podem dir que la mobilitat és molt senzilla, i també podem dir que d’alguna manera el sector públic amb un mercat que és el territori alguna cosa hi diu, d’alguna manera intervé per controlar, dirigir, orientar.
Segona crisi dels anys 70, la crisi monetària. Hi havia una unitat, on orde jeràrquic, un sistema monetari internacional. El problema va ser que el dolar que era la moneda adoptada com a moneda internacional, les demés han d’establir-se un tipus de canvi fixat pel banc mundial. però és troben que el dolar que fa de moneda nacional, ja que feiand e moneda nacional i internacional es troba promogut per dos fets com son la guerra del vietnam i la integracio racial que provoca que el govern america hagi de fabrica més dolars i això provoca la seva devaluació i provoca unes bandes defluctuació dins el sistema monetari internacional. Ja no hi ha una fixació entre el dolar i la resta de monedes. Hi ha unes bandes de fluctuació i aquesta fluctuació es mante fins avui, i no ens va malament fins fa uns anys.
Fins hi tot hi ha un moviment de reordenacio del sistema monetari internacional que es la introduccio de l’euro, aquesta idea és una idea simple i necessària.
Una sortida parcial de la crisi dels anys 70 és la creació d’una moneda europea. Els bancs centrals han deixat de fer la feina que havien de fer que
es controlar els nivells de solvencia i l’activitat crediticia de la banca privada.
Hi ha un llibre del senyor Rudolf Hilferding: Das Finanzkapital( el capital financer) que és un llibre que explica que la banca organitza l’activitat economica, que les empreses coneixen els seuss competidors.. pero son els bancs els que tenen el control, saben a quins sectors, a quines empreses, a quins particulars han de donar credits i a qui no. Diu que estem davant del capitalisme organitzat.
admesa pels governs, desregularitzen el control de les activitst imprecindibles i necessàries pels bancs, però si es produeix aquesta desregularització succeeix el que ha succeït que és l’activitat crediticia que en comptes de servir per ordenar i equilibrar l’economia ha servit per crear caos, desequilibri i per tan crisi.
Pel que fa a laglobalització les materies primes i l’energia son mol mobils i la moneda i el credit encara son mes mobils, aquest és un fenomen totalment nou i ha estat mal incorporat a l’economia.
Tercera és la crisi fiscal, James O’Connor ( la crisis fiscal del estado)
El concepte crisi fiscal és per creat per james o’connor, la idea és que una economia avançada moderna.. te tres sectors però que aquests tres sectors no són els sector que han acabat dominant l’univers de les idees, del món científic de Coli Clark. Aquest senyor es va inventar el sector primari,secundari i terciari.
Quan el senyor colin clark es va inventar aquesta nomenclatura, era molt inovador, aleshores tenia molt interes en saber en quins països hi havia industria, per sabero sabia de mirar la població activa que treballava en aquest sector, el sector terciari era poc important a nivell quantitatiu.
Per tan quan fa aquesta qualificació li interessa saber en quins països del món hi ha un sector o un altre predominant.
Per altra banda en moltes grans industries que tenien a dintre tot ( comptabilitat, serveis mèdics, escola..) han anat externalitzant molts processos,moltes activitats.
Avui e dia la població activa agrària es un 2% sobre la total,la població industrial és del 10-15% i la població que es dedica al sector terciari és el 70-80 %. Per tan la majoria de la població treballa en el sector terciari i aquest inclou coses molt diverses, activitats molt diverses. Per tan la separació que feia Colin Clarck que era molt útil al seu moment i que avui segueix siguent usada per polítics, econòmics.
James o’connor s’inventa una altra classificació de l’activitat econòmica, també són tres sectors i aquests són :
- Sector competitiu: hi ha moltes empreses de mida petita que produeixen qualsevol tipus d’activitat en tots els terrenys, en aquest sector competitiu els preus es fixant mitjançant el joc de l’oferta i la demanda, les localitzacions poden ser molt variades, els salaris que subministren aquest sector tendeixen a ser baixos.
- Sector monopoli o oligopoli: és un sector que hi ha poques empreses de tamany gran, que produeixen coses molt diverses, els preus tendeixen a anar-se incrementant, la localització d’aquestes empreses és menys dispersa, menys concentrada , els salaris en aquest sector
són relativament alts, ja que la demanda de mà d’obra que treballa en aquest sector és menys elàstica.
de diferents tamanys, preus que no estan fixats ni pel mercat competitiu ni per les grans empreses ja que els preus estan fixats, orientats, aconsellats per les administracions, els treballadors del sector públic perceben una gran varietat i diversitat de salaris que se situen en una zona intermedia entre els altres dos sectors.
Segons o’connor hi ha tres formes d’explicar les relacions entre aquests tres sectors.
El sector públic el que esta fent es limitar les possibilitats de creixement tan del sector competitiu com el sector de l’oligopoli ja que el sector públic vol creixer i es financia per la via fiscal d’aquests altres dos sectors i per tan en con junt de l’economia, sector competitiu i sector monopoli, aqeust conjunt aniria més bé creixiria millor si el sector public reduis les seves dimensions.
Hi ha una segona explicació que diu tot el contrari, el sector monopoli va be perque hi ha carrers, places.. i això ho paga el sector public per tan els economistes que pensen això diuen que el sector monopoli i competitiu necessiten el sector public i el seu creixement. Si aquests dos sectors haguessin de pagar tot això( formació, sanitat,seguretat..) el sector competitiu i el sector monopoli no tindrien cap possibilitat de crèixer, ja que tot això és molt car.
Hi ha una tercera forma per explicar les relacions, que es la que diu o’connor que diu que hi ha un acord, a vegades no explícit entre el sector públic i el sector monopoli. Hi ha una col·laboració entre els dos sectors, ja que un li demana a l’altre i visceversa.
La idea de crisi fiscal és: hi ha un augment de la demanda per part del sector monopoli i del competitiu, hi ha una demanda de producció de béns públics, però al mateix temps no hi ha cap interès en augmentar el finançament del sector públic , al reves hi ha intents de reduir la fiscalitat, per tan aquí es produeix un forat, una escletxa, una crisi fiscal, perquè hi ha augment de la demanda d’oferta pública i en canvi disminució o intent de disminució de l’oferta de béns públics i això desencadena una crisi fiscal.
En qualsevol cas als anys 70 es detecta una crisi fiscal, aquesta crisi fiscal, és un fet, això vol dir que el nivell d’impostos augmentarà a partir d’aquell moment lleugerament. Això vol dir que la crisi fiscal, no es transforma ni am una caiguda espectacular dels ingressos públics ni am una caiguda espectacular de la inversió pública, queda amb una situació d’estancament en un procés....
Quan es parla de globalització a vegades no es te en compte que hi ha un tipus d’estructures que no es poden globalitzar perquè estan enganxades a un territori, una altre part de la inversió publica es la inversió en educació, sanitat, aquí passa exactament el mateix. Una
població formada, una població am una gran esperança de vida molt gran , està on està per tan forma part d’aquell territori, evidentment que hi ha migracions.
