¡Descarga APUNTS SECTOR PUBLC y más Apuntes en PDF de Economía del Sector Público solo en Docsity!
TEMA 6: POLITICA DE DEFENSA DE LA COMPETENCIA
“ la competència hauria de ser el principi més important per als reguladors del sector, perquè
genera mes serveis a menor cost.”
La política de defensa de la competència es important a l’hora de que els consumidors puguin
triar entre diferents oferents que proporcionen bens per satisfer les seves necessitats en
funció del preu i la qualitat.
Perquè l’Estat aplica aquestes polítiques?
Per les virtuts de la competència
- Afavoreix l’eficiència a l’assignació de recursos
- Els preus son menors que en situació monopolista o de poder de mercat. Hi ha
empreses que tenen comportaments monopolistics, es a dir, poder de mercat.
- Estimula la innovació tecnològica, organitzativa i de producte. Una empresa amb
competència perfecta tindrà mes incentius per innovar i baixar preus. Com per
exemple els iphones que cada any innoven i llancen al mercat un nou mòbil.
- Augmenta el benestar dels consumidors a traves de les reduccions de preus i la millora
de la qualitat de productes. L’Estat el que vol es el benefici del consumidor, no nomes
mira per l’empresa. Tot això fa que la competència sigui necessària, un objectiu que ha
d’assolir l’Estat.
El “dolent” es el monopoli o el comportament monopolistic. Aquesta sèrie d’arguments a
favor de la competència i en contra del monopoli esta fundat en les pèrdues de benestar
provocades pels monopolis. Aquest anàlisi es basa en l’anomenat triangle de Haberger.
Imaginem una empresa que te un comportament monopolistic:
- IMg = CMg , hem donarà la quantitat optima que he de produir miro la demana que
tindria i poso el preu.
- El preu el posa la empresa, el preu es mes gran que en competència perfecta.
- El benefici es el preu que hauria de posar en competència perfecta amb el preu que
posa ell com a monopolista.
- Si ens fixem, el cost marginal sempre ha de quedar per sota del preu el qual posem.
Sempre tindrem una quantitat de consumidors, que estarien disposats a pagar el
producte però no el tenen.
- Sempre voldré tenir una part de consumidors que estarien disposats a pagar el que fos
per aquest producte.
- La pèrdua que es causa es les unitats que no he produït i els consumidors volien
comprar. El consumidor surt perdent ja que paga preus excessius i alguna vegada no te
els productes que necessita. Per això, l’Estat va en contra dels monopolis, fomenta
altres empreses.
L’Estat va en contra dels comportaments monopolistes perquè el consumidor alguna vegada no
té els productes que necessita. Per això, per eliminar els monopolis, hem d’augmentar
l’excedent del consumidor.
Aquest augment del consumidor el formarà el triangle de Haberger:
- L’excedent del consumidor anterior.
- El benefici del monopolista.
- Pèrdua del benestar.
L’eliminació del monopoli, forma un guany net d’excedent.
Pèrdua de benestar causada pel monopoli
Eliminació dels monopolis
Surt guanyant el consumidor i les empreses no surten perdent, l’estat crea polítiques de la
competència.
La part empresarial té com objectiu maximitzar els seus beneficis. Hi ha empreses que intenten
arribar a comportament monopolistes, fusionar-se o a traves col·lusió, no son un monopoli
però es comporten com a tal, ja que venen el mateix producte al mateix preu, ho fan perquè:
Imaginem que hem de volar a Sevilla i decidim agafar l’avio i nomes volen:
Respectar l’acord Enganyar a Ryanair
Respectar l’acord (3,3) (1,4)
Enganyar a Vueling (4,1) (2,2)
Els directors de Vueling i Rayanir, decideixen que el vol Barcelona – Sevilla valguin 300 euros.
Estratègies que poden haver:
- Respectar l’acord
- Enganyar
Principis de la PC: “enfoc de Harvard”
Es recolza en l’idea de que l’estructura d’una industria determina la conducta d’aquesta
industria.
Ens diu que els reptes de la competència poden vindre tant en l’estructura de l’industria com
en la conducta de les empreses.
- En el cas de l’estructura de l’industria el principal repte es la possible existència de
poder de mercat per un empresa per alterar les condicions de competència. Les
polítiques que actuen ho fan per trencar les posicions de monopoli o el domini de
mercat, mitjançant la introducció de competidors i també evitar posicions de monopoli
o de poder de mercat excessiu com fusions o adquisicions
- En el cas de les possibles conductes anticompetitives poden venir de la possible
formació de cartels que poden restringir la competència.
L’estat crea un organisme que es el que controla l’estructura i per tant les conductes. Com que
pertanyen a la UE.
- Organisme europeu: es la direcció general de la competència. dona el vist i pau a les
fusions entre empreses. Una empresa espanyola si es vol col·lacionar amb una
alemanya ha de demanar permís a aquest organisme.
- Organisme nacional: es la comissió nacional dels mercats i la competència. Quan Rajoy
va sortir president va fusionar els organismes de regulació d’empreses. Hi havia:
o CNC: comissió nacional de competència. Es dedicava a regular les conductes
competitives i quan hi havia fusions havia de donar el permís.
o CNE: comissió nacional de l’energia.
o CMT: comissió de mercat de telecomunicacions.
També va afegir:
o El Sector postal: es una empresa publica.
o El sector de transports: es una empresa publica.
ESTRUCTURA
Barreres d'entrada
Poder de mercat
CONDUCTA
colusio
abos, poder de mercat
discriminacio de preus, dumping
RESULTATS
beneficis, pregres tecnic.,
eficiencia , benestar social
Control de les
conductes
prohibicio de cartels
prohibicio d'abusos
control d'estructures
control de
concentracions
divisio d'empreses
Perquè l’organisme ha de controlar-les?
Si es privatitzes necessitarien control, en algun moment volen acabar privatitzant-les.
El sector de sector postal esta privatitzat i competeix amb correus. I el sector de
mercaderies esta privatitzat i el de persones no ho tardaran a fer (Renfe), podrem anar
en tren d’altres companyies.
No totes les comunitats autònomes tenen defensa de la competència. És l’autoritat
catalana de la competència. Es dedica a analitzar les situacions anticompetitives i les
fusions i adquisicions d’empreses del territori català. En cas que una empresa catalana
es fusioni amb una gallega sen carregarà la comissió nacional dels mercats i la
competència.
Diferencies entre UE – USA
UE USA
petit comerç
economistes
funciona i a vegades
intervenen abans
- Protecció del consumidor
- Major paper dels
economistes
correctament, sols
s’intervé quan es danyen
els interessos dels
consumidors.
Exemple:
El sistema de defensa de la competència fa un “per si a cas”, les empreses no han fet res però
per si a cas no li deixo que tingui unes conductes determinades ni una estructura determinada,
Europa.
En canvi, USA, fins que no han fet alguna cosa no actua.
Exemple del Misto:
Un nen en un misto i els seus pares no li diuen res fins que no apropa el misto a una paperera,
cas del USA.
Un nen en un misto i els seus pares quan el veuen en la capsa a la ma ja li trauen, tot i que no
el tingui encès, casa de UE.
Reptes de la política de la defensa de la competència
L’Estat te aquest 4 grans objectius, son 4 conductes, les practiques restrictives mes freqüents
son :
- Abús de poder de mercat: hem de conèixer l’estructura de mercat, ens determinarà si
hi ha empreses en poder de mercat. El poder de mercat no es ni bo ni dolent, el que va
en contra dels consumidors, es l’abús del poder de mercat.
La que finalment, fa mes mal als consumidors es la Horitzontal perquè son en el mateix
productiu llavors el que fa es al final, escurçar el mercat.
És difícil trobar casos clars de monopolis, ja que molts son monopolis naturals o monopolis
creats per l’Estat com la Tabacalera o la ONCE. Per aquest motiu les polítiques per trencar els
monopolis son escasses.
Les fusions i les adquisicions d’empreses han de ser comunicats a les autoritats de competència
i en alguns casos aquests processos han de ser autoritzats per autoritats nacionals, o per la
Comissió.
La pràctica dels organismes de defensa, consisteix en analitzar la magnitud de la concentració
econòmica que sorgeix de la concentració i mira si aquesta concentració dona lloc a un poder
monopolistic o de mercat dins la industria analitzada que podria ser una amenaça a la
competència.
Exemple HEINEKEN
Som economistes i ens arriba, que Heineken vol comprar a Drinks Union( empresa que fabrica
begudes espirituoses i cerveses) Heineken nomes vol comprar la part de cerveses i ens ho
notifica. Nosaltres com a economistes el que fem es analitzar quines son cada una de les
empreses per separat. Quan fem l’informe no podem posar les dades exactes i s’acaben
posant en intervals.
Avaluació del poder de mercat: Definició del Mercat rellevant
Per aquest motiu, les autoritats de defensa de la competència identifiquen diferents mercats
per investigar el poder de mercat:
Mercat geogràfic i mercat de producte
El mercat de producte, es el producte que produeixen les dues empreses que l’estan fusionant,
has de tenir en compte el producte s’ha de mirar pel costat de la demanda:
- Els consumidors perceben els productes com substitutius
Pel costat de l’oferta:
- Les empreses actives en el mercat poden oferir ràpidament ( menys d’un any) els
productes substitutius de la competència.
Exemple per costat de la demanda: imaginem dues empreses sucreres que es volen fusionar
però aquest sector es molt difícil ja que es un sector molt concentrat.
Exemple pel costat de l’oferta: es van fusionar dues empreses d’aigua, aquestes empreses en
menys d’un any poden convertir l’aigua en gas.
L’operació afecta al sector de la fabricació
Mercat geogràfic. Serveix per determinar quina és la quota de mercat.
Avaluació del grau de concentració
Indicador de concentració
Ens indica el poder de mercat de cada una de les empreses per separant. Sabem cada una
d’elles quin poder de mercat te dins que l’estructura.
𝑁
𝑖= 1
Per saber en de les 4 primeres:
𝑁
𝑖= 1
Numero d’empreses actives en el mercat (N)
Quota de mercat líder (CR1), dels dos primers (CR2)
Els límits de concentració de mercats venen marcats:
▪ CR < 50% → No concentrat.
▪ 50% < CR < 70% → Moderadament concentrat.
▪ CR > 70% → Concentrat.
Índex de Lerner.
Ens indica la desviació del preu sobre el cost marginal. L’inconvenient és que, és molt difícil
obtenir les dades dels costos marginals.
Indicador de Herfindhal Hirschman (IHH)
És la suma de les quotes de les empreses que operen en el mercat.
𝟐
𝒏
𝒊=𝟏
HHI < 1000, No concentrar ( CR4 menor a 50%)
1000 < HHI < 1800, moderadament concentrat ( CR4 entre 50% i 70%)
HHI > 1800 , concentrat ( CR4 major de 70%)
Exemple d’abús de mercat:
Una agencia que ofereix paquets de viatge amb tot incluit menys els vols. I l’empresa British
Airlines va oferir una comissió per que tots els vols inter continentals es donessin en la seva
companyia. Les altres es van adonar i ho van denunciar.
Avaluació de la competència dinàmica i l’entrada potencial de nous competidors
De vegades en macats molts concentrats pots deixar que continuï funcionant, perquè l’entrada
es molt fàcil (ja que qualsevol ho pot produir) i la inversió no es molt elevada.
Hi ha altres situació en que la inversió es tant gran que les empreses tindrà difícil l’entrada.
Avaluació de la eficiència productiva i del risc de fallida
Avaluar si hi ha risc de fallida de les empreses o que les empreses per separat acaben tenint
ineficiència productiva.
Per exemple :
El PLUS de ara eren dos empreses Via digital i Canal Plus, va arriba un moment que van
notificar la seva demanda per fusionar-se les dues i convertir-se en un monopoli ja que eren
les úniques que proveïen la televisió per cable. La comissió nacional de competència va tenir
un problema ja que no pots crear un monopoli. Per separat acabarien tancant les dues ja que
no tenien client suficients i els costos eren mes grans. Va fer els 5 passos i va calcular si
realment estaven en risc de fallida i al final era cert, i van donar permís per fusionar-se. Durant
molt de temps va ser un monopoli legal amb unes condicions que havien de complir.
Cartel : acord entre dues o mes empreses destinat en posar-se d’acord amb preus i quantitats.
Normalment es per pujar preus. Pot ser:
- Explícit : ho deien nomes de paraula. No quedava res per escrit. Son il·legals.
- Tàcit : queda per escrit, les normes de funcionament del cartel.
Poden ser:
- Vertical : les empreses no estan en el mateix nivell de producció.
- Horitzontal : les empreses estan en el mateix nivell de producció.
Nomes hi ha dos classes de cartels legals:
Cartel d’exportació : Ho fan perquè les empreses que han d’exportar siguin mes fortes en
l’exterior, amb empreses que produeixen el mateix producte en altres països.
OPEP : organització de països exportadors de petroli, es un dels mes coneguts, son uns
quants països que estan units i decideixen la quantitat de petroli que extreuen, si en
treuen poc el preu pujarà i al reves. Es va crear perquè el petroli es un be finit, es per
controlar.
Cartel d’importació : les empreses de dins del teu mercat col·ludeixen per posar preus i es
defensen de les empreses que venen de l’exterior. Els teus consumidors paguen el mateix
preu, es mes difícil de controlar. I les empreses poden enganyar i enganyar en el temps,
perjudicant als consumidors.
Van aparèixer els ARANZELS i el producte que entra, entra en un sobre preu, ja no fan falta els
cartels d’importació.
Per demostrar l’existència d’un cartel il·legal, l’organisme de la defensa de la competència te
molts problemes per demostrar l’existència d’un cartel. Por fer-ho.
Espia : quan te sospites, de col·lusions en preus o quantitats, demana una ordre judicial
per punxar els telèfons o s’infiltren per anar a les reunions. Es reuneixen en llocs
neutrals, de cap dels dos, com hotels o restaurants.
Exemple : dues empreses van fer un cartel per pujar el preus dels pinsos i van
punxat els telèfons, quedaven en hotels en ulleres de sol i dispersats i es
reunien en un local o una habitació per poder acabar de pactar l’associació que
estaven creant. Hi ha una gravació que es la que va poder determinar la
col·lusió i també hi ha càmeres ocultes a les habitacions per poder gravar les
reunions.
De les empreses que estan col·ludint una de les dues es xiva: no queda exempt però
rebaixen la condemna.
Exemple: dos empreses van col·ludir en preus dels medicaments de diabètics, i
si o si s’havia de consumir, una de les farmàcies quan va veure que estaven per
enganxar-los es va xivar. Va dir nosaltres tres hem col·ludit en preus, i els vam
pujar. Cap sabia quin era el preu mes baix i els preus van començar a baixar,
amb de acabar dues en fallida van col·ludir. En programa de clemència es que
tu puguis rebaixar la teva condemna si dius la veritat.
Discriminació de preus
En un mateix producte hi ha preus diferents.
Exemple : a una botiga unes sabates hem costen 80 euros i a un altra persona a la mateixa
botiga li costen 600. Hem pagat preus diferents per un mateix producte.
Aquesta conducta està prohibida per les polítiques de competència perquè consideren que es
una via per reduir la competència i aconseguir una posició de domini en el mercat a través del
consumidor.
Alguns economistes diuen, que la discriminació de preus, poden beneficiar la competència:
- En mercats oligopolístics, les discriminacions poden trencar acords colusius de preus.
- La prohibició de descomptes per la compra d’alts volums pot inhibir els esforços
innovadors d’algunes empreses per millorar l’eficiència en la distribució detallista.
