¡Descarga Apunts tardes 2007-08 y más Apuntes en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
Tema 1: Polítiques i Estat del Benestar
L’Estat Liberal no té com a funció del poder polític intervenir en l’economia, les relacions socials, etc. L’esfera pública és molt reduïda. No es preocupa del benestar dels ciutadans. Les polítiques públiques neixen en el moment en que l’Estat liberal ha de respondre a certes demandes de la població. L’objectiu principal de l’Estat social és satisfer les demandes socials a través de les polítiques públiques. L’Estat del Benestar és una ampliació de l’Estat liberal; una ampliació de l’individualisme d’aquest. L’Estat ha de fer coses, no només garantir drets. S’ha produït una “estatalització” de la societat (gran protagonisme de l’Estat). Passem dels drets com a límit de l’intervenció de l’Estat, a que el dret obliga a l’Estat a intervenir. Garantia d’intervenció estatal. També hem de parlar de privatització i socialització de l’Estat-> interès públic/general defensat per aquest Estat. Per entendré bé el funcionament de l’Estat, hi ha col·lectius o grups que negocien, que intervenen en les polítiques públiques i pressionen a l’Estat. En conclusio, en el pas de l’Estat Liberal a l’Estat del Benestar hi ha una ampliació de funcions.
L’Estat del benestar bàsicament compensa desigualtats, redueix els efectes negatius del mercat. Compensa els efectes negatius de l’economia de mercat. És la solució de l’Estat capitalista per evitar efectes negatius: malestar -> revolució -> caiguda del sistema. Redueix els efectes negatius del capitalisme. Després de la II Guerra Mundial, l’EB pretenia crear una satisfacció social que impedís la pujada dels comunismes i els totalitarismes.
L’AP i l’Estat es troben 4 reptes:
- L’alta despesa pública ha tocat sostre. Falten recursos per fer polítiques públiques.
- Multiplicació de regles i normes.
- Confusió entre públic i privat. Hi ha agents privats que realitzen funcions públiques.
- Avui dia, la legitimitat guvernamental s’aconsegueix sent eficaç.
3-10- Per què hi ha expansió?
Raó econòmica: l’intervencionisme estatal va molt lligat al desenvolupament econòmic. També depèn, però, d’altres factors. No és una norma matemàtica que el més ric és qui gasta mes diners en polítiques públiques.
Raó política:
- teoria econòmica: hi ha expansió per la dinàmica del cicle electoral. Les eleccions provoquen oferta per part dels partits polítics de despesa pública.
- teoria de la organització: qualsevol organització (també l’AP) tendeix a voler perpetuar-se i reproduïr-se.
Raó de tipus normatiu: referent a valors que formen part del nostre sistema. Els nostres valors en l’EB cada dia influeixen més en les coses.
La fragmentació porta a qüestionar si el model antic d’AP no hauria de canviar. Ens trobem que les virtuts de l’AP clàssica ara són limitacions. L’AP clàssica és molt garantista jurídicament. Això crea un excés de burocràcia. Ens trobem amb una compartimentació exagerada, on ningú es preocupa del que no és exactament la seva funció. A més la jerarquia provoca irresponsabilitat per part dels membres de l’AP. Hi ha una exagerada limitació a la norma. La
la New Deal : promoció de grans obres públiques per reactivar l’economia. A Anglaterra es fa una reflexió semblant a la d’EEUU: Beveridge.
L’Estat té instruments per inlfuir en la nostra despesa privada:
- (^) impostos
- (^) tipus d’interès i en la despesa pública:
- (^) gastant els diners prestant serveis
- (^) desequilibrant el pressupost: assumint que l’Estat pot jugar amb el dèficit públic. 3. Consolidació (50-70). Paper cada cop més destacat de l’Estat. Més despesa, més serveis… Els estats estan creixent de forma molt accelerada. S’estén la fórmula de l’empresa pública. 3.1. Qüestió econòmica: l’any ’79 es dóna la crisi del petroli; es destgasta l’Estat -> estancament econòmic. 3.2. Limitació social: apareixen nous grups amb noves demandes, a la vegada que l’Estat comença a frenar en el seu creixement. 3.3. Sistema polític: a la vegada que hi ha molts inputs però no economia per respondre, l’Estat es satura.
Conseqüència: crisi de governabilitat. L’estat està saturat. Crisi fiscal i econòmica.
- resposta progressista: l’Estat del benestar s’ha de reestructurar però no desmantellar-se.
- Resposta liberal: s’ha de reduïr l’EB.
Consolidació de l’EB a Espanya (anys ’80) A mesura que es consoliden algunes prestacions, Espanya rep influències europees per restringir l’EB. Als 70 i 80 s’universalitzen els drets socials. Com que l’EB aquí va arribar molt tard, la solució va ser concertar serveis privats com a públics per no començar desde zero. Mantenim elements estructurals no superats de l’epata anterior: Estat financerament dèbil -> Espanya recapta menys i gasta menys. L’EB ha tingut estratègies privatistes, prestacions dels sectors privats -> herència d’abans de la democràcia. L’impacte de l’EB espanyol:
- Hi ha hagut continuïtat, és a dir, han seguit molt els països del nostre entorn. Aquells països del model continental (Alemanya, França…). Importància de la seguretat social. Gran política social: lluitar per compensar l’atur. Un cop disminuït l’atur, l’Estat es centra en la llei de dependència.
- Un EB una mica paradoxal, perquè mentre que en els països del nostre entorn la desigualtat s’ha contingut o fins i tot ha augmentat, a Espanya en la mesura que hem construït l’EB la desigualtat ha baixat. A la vegada, aquesta reducció de les desigualtats és compatible amb greus problemes d’exclusió social. Existeixen col·lectius que pateixen una gran precarietat.
- L’impacte de l’EB és ambivalent: es caracteritza per una gran cobertura, però de baixa intensitat.
Tema 2: Què és una política pública?
lineal. Per mirar l’AP no només hem de veure la gestió pública, sinó que també s’han de tenir en compte els factors polítics. La sang de l’AP és el poder.
Com definir una política pública? Policy -> actuació dels poders públics -> polítiques públiques. El resultat de la política són les polítiques públiques. La política determina les polítiques; però també a l’inrevés. La política pública pot ser una limitació pel marge d’actuació política. El govern és un actor més que no pot decidir per si sol. 17-10- Definicions:
- (^) DYE: “Una política pública és tot allò que els governs decideixen fer o no fer”
- (^) MENY i THOENIG: “les polítiques públiques són programes d’actuació guvernamental en un sector de la societat o en un espai geogràfic. És una preferència, no es té capacitat de respondre a tot arreu.” Aquesta idea ja ens diu que les polítiques públiques afecten a actors diferents.
- (^) SUBIRATS: “una proposta de regulació pública sobre múltiples problemes i contradiccions que hi ha a la societat. Sempre comporta un mecanisme d’assignació pública i de recursos i oportunitats entre diferents grups socials amb interessos i preferències en conflicte.”
No hi ha un interès públic i comú de tots els ciutadans. L’interès públic és una abstracció. L’Estat ha de mirar de satisfer els diferents interessos més o menys contradictoris. Les polítiques públiques operen amb cert marge d’autonomia respecte d’altres lògiques (ex: la mercantil o la familiar). Les polítiques públiques estan molt relacionades amb certes idees, paradigmes, valors, etc. Per entendre- les cal veure els valors de la societat.
Existeixen 4 enfocs per entendre les polítiques públiques: FINALITAT METODE Deductiu Inductiu Prescriptiva Anàl·lisi de les polítiques públiques
Incrementalisme Descriptiva Elecció racional (public choice)
"Policy analisis"
Policy analisis : estudia i analitza les polítiques públiques emprant tècniques que provenen del món de l’economia del benestar. Model descriptiu inductiu. Creu que hi ha unes tècniques que permeten trobar la millor solució. Dos desenvolupaments d’aquesta escola:
- Funció del benestar social: el benestar social és el resultat de sumar el benestar individual. Semptre trobarem una solució que doni respostes que facin incrementar el benestar social.
- Teories gerencialistes: la política pública consisteix en donar la solució òptima que podem trobar perquè sempre disposem de l’info necessària; podem delimitar el problema, controlar totes les variables que influeixen en una política pública, sabem de quins recursos disposem i com a resultat d’això podem escollir la solució òptima. Busca obtenir el màxim benefici amb el mínim cost.
Punts debils:
- Aquesta racionalitat, aquesta pretensió de que sempre disposaràs de tots els recursos i totes les variables no és realista.
- Creu excessivament en que sempre trobarem una resposta tècnica sense tenir en compte que en el procés de les polítiques públiques hi ha elements polítics que internament influeixen.
***Apareix als anys 60-70 a EEUU, amb el “fordisme”.
Formulació
d'alternatives →^
Com formular el pla d'acció? Objectius Opcions Efectes
Decisió → Factors polítics presents
Implementació → Influències en el procés de
posada en pràctica Informació
Avaluació → Definició d'èxit
Estàndards d'avaluacuó Conseqüències
Cada política pública va a una velocitat i té un tipus de decisió diferent.
- Un problema ha d’entrar a l’agenda pública. Ha de ser entès com un problema públic. Qui defineix els problemes és qui té poder. Aquest és el moment on es pot desactiva el problema, és a dir, evitar que entri la demanda. És impossible definir un problema neutralment. Darrere les definicions hi ha valors. Les organitzacions es dediquen a fer definicions de problemes.
- S’han de valorar els efectes de les alternatives tant negatius com positius. Estudiar les alternatives. S’hauria de trobar un equilibri entre costos i beneficis.
- Si el decisor públic té suficient legitimitat política per prendre la decisió -> grau de legitimació. Si existeix una coalició política (de grups) suficient per tirar-la endavant. L’impacte comunicatiu que pugui tenir la política pública té una gran importància. Tipus de decisió:
- reactiva
- anticipativa
- consensuada (amb els grups afectats)
- imposada
- de contingut substantiu
- molt simbòliques (ex.: comissió d’estudis)
•..4 (^) Implementació: posar a la pràctica. També hi ha influències en aquesta fase. Ex: poder dels buròcrates. Entra l’element de la gestió pública. Aquesta és una fase importantíssima que requereix professionals especialitzats en gestió pública, però que no arriba a ser empresa privada. En aquesta fase es provoca l’impacte de la política pública. Fins la decisió, la política és poc transparent. A partir de la implementació es comença a veure més clar i a tenir més informació. •..5 (^) Avaluació: avaluar quin ha estat l’èxit de la política pública. Estàndards d’avaluació: tenim una manera d’avaluar les polítiques públiques? Al mercat, l’avaluació són els beneficis; en canvi, amb les polítiques públiques no és tant senzill. L’avaluació té com a factor positiu que permet aprendre i millorar. •..6 (^) *** Fase de terminació: finalització de la política pública. Això passa poc sovint. El més habitual és que la política es vagi reformant, no que desaparegui. 26-10-
- (^) Red de actores: actores que explican como es esta política pública
- (^) Movilización de recursos: de tipo financiero, organizativo, de información… (la Admin constantemente pide informes para tomar las decisiones)
- (^) Resultados que toda política pública debe tener. Se divide el impacto en 2 perspectivas:
- (^) Como producto: Resultado concreto y visible. Se manifiesta el resultado físicamente. Ejm: creación de un hospital: el propio edificio, hospital.
veces la participación de estos grupos es de forma más informal. (en el sentido de que no se sigue un sistema representativo).Estos grupos de vía informal pueden tener mucha repercusión, tanto que pueden llegar a ser interlocutores válidos. Los grupos deben ser transparentes, es decir que sepan actuar y que sepan lo que quieren, de esta forma ayudarán a tomar la decisión y mejorará la sociedad.
Características propias:
- (^) Están unido por creencias, intereses económicos, religiosos, sociales …
- (^) Buscan decisiones sobre su propio ámbito, sobre lo que al grupo le conviene, no del interés general.
- (^) Son muy diferentes las dinámicas de grupo en función de la organización de cada grupo, pero también porque las instituciones de cada país son diferentes. La estructura institucional de cada país, trata de forma diferente a los grupos.
- (^) Conjunto de individuos que comparten un objetivo, no necesariamente organizados. Puede haber grupos sin organización estable pero el objetivo estará claro entre ellos.
- (^) Tiene que ser posible que el individuo pueda o no participar. ( libertad de asociación, sistema democrático) el individuo que pertenezca a un grupo de acción colectiva no tiene porque participar en la consecución del bien.
- (^) El resultado de la acción colectiva, el beneficio que se consigue finalmente no es solamente para que lo disfrute el grupo, sino que otros, el resto de la sociedad, pueden beneficiarse de este bien.
- (^) El resultado de la acción colectiva se llama Bien Público. Este bien , no solo lo crea el grupo, hay participación, pero lo crea también las instituciones, el grupo solo no está capacitado.
Un autor muy importante en el campo de la acción colectiva es OLSON. Sus estudios y teorías dicen lo siguiente: Los individuos solo participan en una organización si los beneficios son mayores que los costes. Cuando el grupo crece, puede haber poco incentivo para participar, ya que serás una parte muy pequeña del grupo, y esto dará lugar a la aparición de los llamados Free rider ( gorrón) aquellas personas que no participan en la obtención del bien público pero se beneficiarán de el igualmente. Esta es la principal diferencia entre el bien público y el bien privado. El bien público lo disfruta toda la sociedad, el bien privado solo puedes acceder a el pagando.
Pero las personas también pueden participar en el grupo como consecuencia de los incentivos:
- (^) Incentivos selectivos positivos: Beneficios extras que solo se obtienen por participar.
- (^) Incentivos selectivos negativos: Penalizaciones por no participar.
A la hora de elegir participar o no en la acción, influyen muchas cosas, no solo los costes y los beneficios, sino los sentimientos, el sentimiento de liderazgo, las relaciones personales, amistades…. Esto es considerado en parte incentivos selectivos positivos (las personas que participan consiguen popularidad, consiguen mayores relaciones…)
Hay dos grandes escuelas o enfoques que explican la dinámica de grupo:
- Pluralismo:
aquella política pública afecta a aquell individu o col·lectiu, aquest és un actor; sinó no. L’actuació de l’AP en una política pública modifica els actors i els beneficis dels actors. Guanyen o perden en funció de la política pública.
Classificació dels actors
Respecte a la institució (que pot ser pública o privada)
Respecte a la dimensió:
- ideològica (llògica política i de valors)
- substantiva (llògica de tipus tècnic)
Actors col·lectius Actors individuals Dimensió ideològica
Interns elits institucionals líders institucionals Externs partits polítics, opinió pública, mass media…
líders d'opinio, votants Dimensió substantiva
Interns elits administratives tècnics de base Externs grups d'interès ciutadans "usuaris/ clients"
Les polítiques públiques poden fluctuar entre els diferents àmbits depenent del context social. No és fàcil diferenciar allò substantiu d’allò ideològic.
També es classifiquen els actors segons l’area sectorial:
- economia
- industria
- sanitat
- seguretat
- …
Enfocaments de l’estudi dels actors. Monocèntrica : S’estudiaven els actors desde una perspectiva elitista. Les polítiques públiques bàsicament giren al voltant d’un sol actor. Hi ha un sol decisor dominant. S’ha de dir qui és el decisor dominant. Sobre això hi ha diferents aproximacions:
- (^) Partitocràtica: el rol dels partits polítics és igual a l’actor determinant de les polítiques públiques. Les decisions que es prenen i els problemes que s’atenen depenen dels partits polítics.
- (^) Burocràtica: l’actor referent és la burocràcia (AP). La burocràcia té molts recursos, professionals especialitzats, experiència, etc. A més té contactes formals i informals. Tot això fa que ells siguin qui controlen les polítiques públiques.
- (^) Corporatista: l’actor determinant són els grups d’interès i de pressió. Aquests grups tenen també la informació necessària per acabar controlant el procés. A més són imprescindibles per prendre una decisió.
Policèntrica : Apareix posteriorment. Diu que hi ha diversos actors al voltant de les polítiques públiques.
bastant consensual entre actors; tenen un reconeixement recíproc. Aquesta dinàmica està molt relacionada amb problemes molt sectorials i específics.
- Policy Network: xarxa d’actors. Cada política pública genera una xarxa d’actors. Els governs (la governança, la gestió de les polítiques públiques) és altament fragmentat, és a dir, que hi ha moltes xarxes de decisions públiques per cada tema.
Hi ha 5 instruments per determinar com és una xarxa concreta:
- (^) Quina és l’estructura de la xarxa: quants actors hi ha, de quin tipus són, si sempre son els mateixos o van canviant i si és fàcil entrar i sortir.
- (^) El grau de conflictivitat de la xarxa: les relacions entre els actors són conflictives o consensuals? Com són les relacions.
- (^) Els escenaris per on flueix aquesta xarxa: escenari tècnic o polític.
- (^) Si els recursos de poder es distribueixen de manera simètrica o assimètrica. El poder entre els actors és similar o n’hi ha uns amb molt poder i d’altres amb molt poc?
- (^) Posició dels actors davant dels problemes: si els actors tendeixen a anticipar-se al problema o a respondre-hi. La posició anticipativa sol ser mes pacífica i consensual, mentre que la reactiva sol ser més conflictiva.
Tema 4: Problemes públics: definició i entrada a l’agenda.
Procés per definir un problema públic Qualsevol política pública es justifica en la mesura que hi ha un problema que s’ha de resoldre. És la voluntat de solucionar un problema.
Què pot ser un problema públic? Una necessitat social, una demanda insatisfeta, discrepança entre el que és i el que hauria de ser, etc. No és un fet empiric o observable objectivament. Són construccions analítiques. No són fets naturals, són creacions artificials. Són discutibles, en funció de la construcció que cadascú fa. Són subjectius. Les necessitats no són ni evidents ni estables. En la mesura que es defineix un problema ja comporta un conjunt de solucions. Dins de qualsevol definició d’un problema hi ha valors i ideologia. Els problemes no són fets objectius. Definir un problema comporta aïllar-lo del seu context. Això és difícil, doncs tots els problemes estan interconnectats entre ells. Cap
