¡Descarga Govern Local y más Apuntes en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
ASSIGNATURA: GOVERN LOCAL
TEMA 1. Introducció. L’estudi dels governs locals Govern faria referencia al exercici de poder d’autoritat, exercici del poder públic, i a més, aquest govern és local. Local fa referencia a un àmbit concret, a un territori concret, allò local seria lo contrari allò general, estatal, fa referencia a una certa idea de proximitat. Com es regeix o exerceix aquell àmbit de govern més proper als ciutadans, com es governa, en definitiva, la comunitat local. La forma d’estudiar el govern local, es pot fer des de diverses perspectives, una d’elles seria el punt de vista jurídic, un altre la sociologia jurídica, la econòmica política, la geografia política, etc. Dins de la rama del dret, s’encarreguen d’estudiar el govern local, el dret administratiu, el dret constitucional (pretén veure la relació del govern local en conjunt amb la resta de poders de l’Estat), el dret financer i tributari (com es financen els governs locals). I també es pot estudiar des de l’àmbit de la ciència política o ciència de l’administració, el que tracta d’analitzar quina és la relació del govern local amb la resta d’actors polítics. En els darrers anys, si que s’ha produït un canvi en la forma d’estudiar el govern local, hi ha un major interès pel àmbit local. En els últims anys, s’està posant de relleu, que el govern local té també una dimensió de caràcter polític, això ha fet que altres disciplines, ara comencin a mostrar un interès pel àmbit local. Des de la CE de 1978, es reconeix autonomia administrativa i política a les províncies i municipis, ja que tenen una dimensió de caràcter polític, per exemple, els governs locals tenen un alcalde, etc, per tant, hi ha un imminent caràcter polític. Un altre motiu, que explica el per què del interès pel àmbit local, és pel reconeixement del principi de subsidiarietat (principi de proximitat als ciutadans). Aquest principi neix en el àmbit de l’UE, ens diu, que el exercici de les competències ha de correspondre, sempre que sigui possible, al nivell més pròxim als ciutadans. El nou localisme, fa referencia es que els governs locals són els primers actors implicats en donar resposta a les noves demandes que planteja la societat. Són els municipis els encarregats de donar solucions a problemes que no es troben reconeguts dins de l’ordenament jurídic. Competències impròpies, tot un conjunt imprecís, d’actuacions que feien els governs locals, per les quals, realment, no tenien un títol habilitant específic, no hi ha un reconeixement exprés. Objectiu, reconduir-les cap a una legislació. TEMA 2. Marc Normatiu del Govern Local
La CE de 1978, va suposar un canvi molt important en el nostre sistema polític, aquest canvi es reflexa en el reconeixement dels drets i deures del ciutadans, el reconeixement democràtic del funcionament de les institucions, i per la creació d’un nou sistema d’organització territorial. Aquest nou sistema d’organització, es basa en els principis d’unitat i solidaritat, però també en el principi d’autonomia. Crea un tipus d’Estat de caràcter descentralitzat, aquest model suposa que el poder polític no s’exerceix per l’Estat únicament, sinó que es reconeixen altres identitats territorials que també disposen de poder polític. El article 137, identifica els nivells territorials que existeixen a Espanya: Nivell Estatal, Autonòmic i Local. La CE reconeix aquest 3 nivells per a la gestió dels seus interessos. El principi d’autonomia és el element clau del Estat autonòmic. Quin és el marc normatiu que regula el govern local? Per estudiar quin és el marc normatiu del govern local, hi ha una doble distinció:
✓ Bloc de la Constitucionalitat. Fa referencia a les normes que es trobem al cap damunt de la piràmide normativa, són aquelles normes amb major rang al nostre ordenament jurídic, i que a més a més, serveixen de paràmetres de validesa de al resta de normes jurídiques. Quines són les normes que es trobem aquí? En primer lloc, la Constitució Espanyola, que dedica pocs articles a regular el govern local (articles 137-141), també preveu una tipologia d’entitats locals (municipis i províncies), i fixa algunes idees de la organització del municipis i províncies (regidors, sistema d’elecció...). Juga un paper molt important, dins d’aquest àmbit, el Tribunal Constitucional. En segon lloc, el Estatut d’Autonomia de Catalunya. Els estatuts són la norma institucional bàsica de cada autonomia. A Catalunya està en vigor el estatut del 2006. Per un costat regula les institucions d’auto-govern de la Generalitat, el que interessa es que, fa referencia també al govern local. Es poden destacar, 3 aspectes: (1) conté una regulació substantiva del règim local, es a dir, ens diu com han de funcionar els governs locals de Catalunya; (2) EAC, atribueix competències legislatives al parlament per regular el règim local; i, (3) EAC, estableix una forma d‘organització territorial pròpia per a Catalunya (les comarques i les vegueries). En tercer lloc, la Carta Europea de l’Autonomia Local. És un tractat internacional. Aquesta carta, Espanya la va ratificar al 1989, i vincula la
1
plans, i els Reglaments Orgànics (aquella norma en què es detalla l’estructura orgànica d’una determinada entitat).
TEMA 3. Elements i principis bàsics del govern local Els articles 137 i 140, reconeixen autonomia als municipis i les províncies, aquest principi d’autonomia és converteix en el element central de l’organització territorial a Espanya. Quan parlem d’autonomia de municipis i províncies, fem referència a la capacitat per autogestionar-se, establir les normes que han de regir la nostre comunitat. Aquest principi d’autonomia en el àmbit local, és molt difícil de concretar, perquè la Constitució no ens diu en que consisteix aquesta autonomia, és un concepte de configuració legal, són les lleis les que han de marcar aquest principi d’autonomia local. S’identifiquen 4 àmbits pels qual s’ha de regular aquest principi d’autonomia local, segons el que estableix el TC:
- Subjectiva. Vol dir que la Constitució, garanteix la existència de determinats tipus d’ens locals. Aquestes entitats són, els municipis, les províncies i les illes. Aquests 3 tipus d’entitats no és poden suprimir, en cap cas.
- Objectiva. Suposa que s’han de reconèixer competències pròpies a les entitats locals. Si aquestes entitats no tenen cap competència no es pot parlar d’autonomia. Aquestes competències no es troben marcades per la Constitució, seran les lleis les que les determinaran.
- Institucional. Aquesta dimensió té molt a veure amb la capacitat d’aquestes entitats de poder exercir lliurament les seves competències. El TC, l’ha concretat en 2 aspectes: (1) reconeix a les províncies la potestat d’autoorganitzar-se; (2) l’absència de control per part d’altres administracions territorials poden establir sobre organismes locals, només són admissibles controls de legalitat.
- Financera. L’autonomia local té un contingut financer, al article 142 de la CE, ens diu que les entitats locals han de dotar-se dels recursos suficients per l’exercici de les seves funcions.
Sentència 4/1991 : versa sobre la compatibilitat de la llei de règim local franquista amb la constitució de 1978. El TC afirma que les autonomies tenen el dret a participar en la gestió de tots aquells assumptes que afectin als seus municipis i afers. Sentència 32/1981 : en la mesura que la Generalitat assumeix competències, amb la llei 6/1980 del 17 de desembre, s’està eliminant la dimensió subjectiva del principi d’autonomia local, eliminant així les províncies, però el TC explica que aquestes entitats estan protegides per la constitució i, per tant, la CA no pot gestionar l’organització provincial. No ho pot fer el legislador autonòmic, ho ha de fer el legislador estatal via llei orgànica. A qui correspon determinar que és basic, l’encarregat serà l’Estat. Sentència 143/2013 = més recent, té per finalitat enjudiciar la reforma que es va produir al 2003 de la LOREG. Aquesta regulació tan detallada de les seves competències anava en contra de la seva autonomia, ja que l’Estat abusa de la seva capacitat de determinar què és bàsic. El TC ho desestima perquè considera que tot el que fa l’Estat es troba dins el marc de considerar què és bàsic i què no.
Garanties del Principi d’Autonomia Local Els elements de garantia d’aquest principi i fer que les comunitats autònomes el respectin són els mecanismes i instruments jurisdiccionals i els de participació dels procediments normatius.
- Mecanismes Jurisdiccionals = l’ordenament jurídic preveu un instrument jurisdiccional per protegir l’autonomia local, és l’anomenat Conflicte en Defensa de l’Autonomia Local , consisteix en un procediment judicial que es tramita i presenta davant el TC que permet enjudiciar totes aquelles normes amb rang de llei que es considerin que vulnerin l’autonomia local. La importància i novetat d’aquest element és que el poden presentar directament els ens locals, els Municipis. Això es deu perquè inicialment no es preveia i fou creat l’any 1999. Fins aquest període, els Municipis no podien accedir directament al TC, només els actors determinats en l’article 162.1CE amb el recurs d’inconstitucionalitat o el recurs d’empara, però aquest últim només es pot presentar per drets fonamentals. En l’ article 11 de la Carta Europea de l’Autonomia Local es concreta que les entitats locals han de disposar d’una via judicial de protecció de garantia dels seus principis i autonomia. D’aquí la modificació esmentada per LO 7/1999, introduint el conflicte en defensa de l’autonomia local.
s’ha produït o no una vulneració, però no ens serveix per construir un concepte positiu sobre autonomia local. Per superar aquest 2 grans dèficits, s’ha proposat nous mecanismes. Per superar aquestes dues critiques s’ha proposat un nou mecanisme de garantia de l’autonomia local, la participació de les entitats locals en els procediments normatius que els afectis, és a dir, fer als municipis i províncies partícips de les lleis que els afectin.
- Participació en els procediments normatius = permetre que els ens locals puguin formar per de la pressa de decisions d’aquells temes i competències que els afecten. Aquesta idea sorgeix en els últims a partir dels problemes que sorgeix del Conflicte en Defensa de l’Autonomia Local. Cal dir que la major importància sobre la participació dels ens locals abans mencionada està potenciada per la Carta Europea de l’Autonomia Local. La Constitució no regula a través de cap mecanisme específic la participació dels ens locals, de les CCAA si. És per això que es parteix del Principi de Col·laboració entre Administracions Pública per desenvolupar la participació locals en els procediments normatius administratius (elaboració de reglaments, crear òrgans conjunts per posar en comú determinades competències, etc). Exemples: - Comissió Nacional d’Administració Local (CNAL) , es regula a llei de bases de règim local on participen representants estatals i locals on es debaten tots els afers relacionats de nivell estatals. - En el cas de Catalunya hi ha la Comissió de Govern Local de Catalunya (CGLC) , previst pels afers locals essencialment de la comunitat. Ambdós són òrgans consultius que s’encarreguen de debatre i tractar els aspectes competencials que afectin als ens locals. Problemes : - Són òrgans de caràcter mixt (representants estatals/CCAA i dels ens locals) de forma paritària on qui desempata és el President de la comissió, que sempre és un membre de l’Estat o de les CCAA. Per tant, els ens locals sempre es troben en minoria. - Es limiten a tractats aspectes de l’àmbit administratiu. No poden participar en l’elaboració de lleis.
Solució: la creació d’òrgans de participació local en matèria legislativa, és a dir, potenciar la Participació Legislativa. Aquest òrgan és: Consell de Governs Locals = es crea amb l’EAC2006 amb l’objectiu de representar els municipis i les vegueries de Catalunya en aquelles accions legislatives que els afectin. Està format per 100 membres – nombre massa elevat que dificulta la pressa de decisions – entre alçades i membres de les vegueries. Aquests seran escollits per partits polítics que hagin aconseguit més d’un 5% de quota electoral en els municipis i com en tinguin més membres podran escollir. Cosa que perjudica als municipis i partits petits. Per tant, estan formats únicament per membres dels ens locals. Funcions:
- Representa als municipis i vegueries de Catalunya davant de la Generalitat.
- Participa en l’elaboració de les lleis catalanes que puguin afectar a les administracions locals. No obstant, el seu informe és merament consultiu sobre la norma que es vol aprovar per part del Parlament de Catalunya.
- Tipologia de governs locals pluralitat i diversitat existeix una gran diversitat i heterogeneïtat d’ens locals que existeixen en l’ordenament jurídic. Aquesta diversitat es reflexa des de dos punts de vista: quantitatiu (hi ha 9. municipis a Espanya i 954 a Catalunya, a més de províncies, comarques, consorcis) i qualitatius (hi ha molts tipus d’entitats locals).
Tipologies d’entitats locals segons previstes en:
- CE:
- Obligatòries. Necessàriament han de existir. Al art. 137 de la CE, el Estat s’organitza en municipis, províncies i comunitats autònomes, aquest article ens indica que l’existència dels municipis i les províncies, es obligatòria a tot l’Estat. Tres diferents: (1) Municipis, art. 140 de la CE, la primera idea es que els municipis són administracions públiques de caràcter local i que estan dotades d’autonomia per a la gestió dels seus interessos. La CE també fa referencia a l’organització dels municipis, ens diu que en tots ha d’haver un ajuntament format, per l’alcalde i els regidors. Existeixen també les anomenades entitats municipals
1
crear circumscripcions territorials pròpies, en el cas de Catalunya tenim les vegueries i les comarques. EAC: no només regula les institucions d’autogovern de Catalunya, sinó que també fa referencia a l’organització territorial de Catalunya, i que millora qualitativament l’organització territorial del anterior estatut. Obligatòries. Article 83 del EAC, ens identifica 3 tipus d’entitats locals de caràcter obligatori a Catalunya, els municipis, les vegueries i les comarques. El Municipi a Catalunya, és també l’element central de l’organització territorial, el EAC, afegeix noves consideracions: (1) reconeix la potestat d’autoorganització, al article 87 EAC, es reconeix expressament la potestat normativa i d’autoorganització. Això es important, perquè reconeix l’autonomia local, és una de les consideracions mínimes del govern local. (2) i també reconeix l’existència de règims municipals especials, i fa referencia a 2, un és el règim de Consell Obert, i l’altre el règim municipal especial de Barcelona. En segon lloc, les Vegueries, és una de les novetats del EAC de 2006, és una circumscripció territorial pròpia que crea l’Estatut, ara bé, també és una de les que presenta més problemes. Segons l’EAC, les vegueries tenen dues dimensions, (1) són una forma d’organització de l’administració de Catalunya, art. 90.1, organització territorial de la Generalitat per oferir el serveis. (2) és una administració local, que esta formada per l’agrupació de municipis. La funció de les Vegueries, és la de cooperar amb els municipis, serveix com a assistència. La llei que regula el règim jurídic de les Vegueries és, la L 30/2010 del 3 d’AGOST. El problema que presenten, és que les vegueries provoca una alteració dels límits provincials, i això només es pot realitzar a través d’una LO. Més tard s’aprova la L 4/2011 8 de JUNY, en que es marca que fins que no es canviïn els límits provincials, quedarà ens suspens la llei anterior. I en tercer lloc, les Comarques, al article 83.2, ens diu que el àmbit supramunicipal esta compost per les comarques que ha de ser regulades per una llei del parlament. Les comarques és una agrupació de municipis. Un total de 41. El mapa comarcal a Catalunya és molt divers, ja que tenim comarques amb un pes econòmic molt petit, com series les comarques de muntanya, i en canvi, comarques amb un pes econòmic molt important com seria Barcelona. Les funcions principals de les comarques són: la principal, prestar assistència als municipis; les competències restants es resumeixen en 5 àmbits: (1) prestació del serveis mínims municipals, (2) poden prestar servies per delegació dels municipis, (3) prestació de serveis de caràcter supramunicipal, (4) cooperació i assistència als municipis més petits, aquesta assistència en el cas de les comarques no es fa en la prestació material de serveis, sinó en tasques d’assessorament, (5) les lleis
1
sectorials poden dotar d’altres competències a les comarques. L’òrgan de govern de les comarques és el Consell Comarcal, que esta format per regidors d’aquella comarca, a través d’un sistema d’elecció indirecta, depèn del nombre de vots i dels regidors que ha tret cada partit polític en les eleccions municipals.
Potestatives. En l’article 83.3, l’Estatut2006 permet que es puguin crear ens supramunicipals , però en cap cas ho imposarà i seran els municipis qui ho decideixen lliurement. Els ens supramunicipals es fonamentaran en l’associació i col·laboració voluntària. Els ens territorials, com representen al territori, es caracteritzen per la universalitat dels seus fins. Però els ens supramunicipals són administracions no-territorials, són instrumentals, és a dir, es construeixen per un determinat fi, seguint el principi d’especialització: donar resposta a un problema concret. Per tant, només tindran aquelles competències que se’ls hi reconeguin.
Tipus d’ens supramunicipals:
- Àrees Metropolitanes = són ens que formats per diversos municipis que s’encarreguen de prestar serveis comuns concrets , competències generals, d’aquests ens locals. Sorgeixen per donar resposta als problemes que esdevenen al voltant dels grans nuclis urbans i que van més enllà de l’abast municipal , com és el cas de Barcelona. En aquestes circumstàncies es generen uns problemes que van més enllà de l’abast d’un municipi (residus, població, trànsit) i aquests han de cooperar. L’any 1967, es creà Entitat Municipal de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMAMB) formada per 27 municipis que tenien competència en transport, residus, aigua... competències generals. Però el 1987 es va dissoldre perquè no fes de contrapès a la Generalitat. I en substitució es van crear diverses entitats metropolitanes de caràcter sectorial per prestar serveis concrets, com és l’Autoritat Metropolitana del Transport (AMT) i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR ).
Amb l’Estatut de 2006 va sorgir la iniciativa de recuperar el paper de l’Àrea Metropolitana per reestructurar el territori i gestionar alguns serveis. En l’ article 93
expressa i específica la obra o servei que s’assumeix, no hi caven generalismes.
Però que sigui determinat no significa que sigui un únic servei. Pot ser plural sempre i quan es concretin. En la legislació catalana es concreta en l’ article 115.1 un llistat orientatiu de totes les matèries que es poden atribuir a les mancomunitats. A més, poden identificar dos límits més: (1) no es poden atribuir a una matèria Mancomunitat totes les competències d’un municipi i (2) no es pot mancomunar el servei de policia local.
- Límits per la creació de Mancomunitat: De l’ordenament en deriven diversos límits importants:
- És necessari l’acord de tots els municipis implicats. Per tant, és voluntari.
- (^) Tots els municipis que el formen tenen el dret de participar en els seus òrgans de govern , on el màxim òrgan és l’Assemblea, formada per representants de tots els municipis.
- Possibilitat de mancomunar-se amb municipis no-limítrofes. La llei no importa que la mancomunitat s’hagi de fer entre municipis limítrofes, fins i tot podrien ser de comunitats autònomes diferents. Però no té sentit prestar determinats serveis amb municipis que no siguin veïns: el servei de transport interurbà es mancomunarà entre aquells pobles veïns; no es pot mancomunar servei d’aigua entre ajuntaments no limítrofes.
- Prohibició de mancomunar-se amb municipis d’altres comarques per servei que ja presti la comarca. La llei catalana diu que un municipi no es pot mancomunar amb una municipi d’una comarca diferent per prestar un servei que estigui dins el pla d’acció comarcal de la comarca del primer. Això es deu perquè l’assistència del servei ja ve prestar per la comarca.
- Els municipis mancomunats han de regular l’Estatut que hi regirà i determinarà l’estatut jurídic.
- Règim jurídic per les mancomunitats catalanes: articles 117 a 120 del Text Reforç de la Llei Municipal de Regim Local de Catalunya (TRLMRLC)
- Creació d’una Mancomunitat:
- Tots els municipis han de mostrat la seva voluntat de constituir la mancomunitat
- Es forma una assemblea on hi seran presents tots els regidors de tots els municipis afectats. Aquest òrgan crearà i aprovarà els estatuts que regiran la mancomunitat.
- Els estatuts han de ser públics i s’hauran d’enviar a la comarca, a la província i a la Generalitat
- Un cop s’aproven els estatuts i cap dels ens anteriors hi posa impediments, tots els ajuntaments dels municipis afectats han d’aprovar els estatuts per majoria absoluta.
- Finalment, l’aprovació es publicarà al diari oficial de la província a la que pertany i de la Generalitat.
- Consorcis = Es defineixen com entitats de caràcter interadministratiu que es constitueixen de forma voluntària i que tenen com a finalitat executar i/o gestionar algun servei local. Per tant, té un caràcter instrumental (només tenen aquelles potestats que se li reconeixen) i servei per articular la col·laboració entre diverses administracions. És un òrgan plenament vigent i molt habitual. Finalitat molt més concreta i limitada, un servei. un exemple és el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).
- Règim jurídic ■ Naturalesa jurídica = són associacions voluntàries. No obstant, l’excepció és la Carta Municipal de Barcelona – és una norma aprovada per la Generalitat – on es preveu la creació de diversos consorcis a partir d’una llei (exemple: consorci d’educació de Barcelona)
1
l’Administració. Ja que les seves decisions vinculen a tots els municipis que afectin dins de la comunitat i tenen eficàcia sobre tercers. Les comunitats de municipis sorgeixen perquè és molt més senzill de constituir que les mancomunitats. El procediment de creació d’una Assemblea que representi a tots el municipis, no existeix en la comunitat de municipis. I a més té un procediment i estructura molt més àgil.
El regim jurídic:
- Subjectes: només poden participar els municipis. A més a més, no es necessari que es tracti de municipis veïns, poden ser municipis que on no hi hagi continuïtat territorial, sempre que el objecte d’aquesta comunitat no indiqui que sigui necessària aquesta continuïtat.
- Objecte: és molt similar al de les mancomunitats, gestió d’activitats o funcions de caràcter municipal. La llei ens parla de tasques i funcions. Aquestes tasques i funcions, són per gestionar activitats de competència municipal, i han de ser determinades pels estatuts.
- Organització en la seva constitució: la llei marca l’estructura mínima que han de tenir les comunitats de municipis. Hauran de tenir com a mínim dos òrgans: un President (designat pel Consell de la Comunitat, i ha de ser sempre un dels alçades dels municipis que s’associen) i el Consell de la Comunitat, és l’òrgan plenari on es decideixen les qüestions més importants relatives a la comunitat.
Existeixen un total de 15 comunitats de municipis a Catalunya. Però la seva existència perilla una mica.
Entitats Municipals Descentralitzades Nucli de població separat que depèn d’un ajuntament. Son de caràcter inferior al municipi. S’urgeixen principalment per reconèixer a aquest nuclis diferenciats d’una gestió pròpia dels seus interessos. És una forma d’administració dels interessos propis d’aquests territoris. A Catalunya existeixen una total de 50. En alguns supòsits, aquestes entitats es transformen en un municipi, però és molt difícil que passi. La seva creació pot provenir tant de l’ajuntament del que depenen com dels veïns. Al article 79 de la TRLMRLC surt tot el procediment per configurar la entitat municipal
descentralitzada. S’han de seguir una sèrie de requisits per formar-les. L’article 80, fixa alguns requisits:
- La constitució d’aquesta entitat no pot suposar una pèrdua de qualitat en la prestació dels serveis públics. S’han de mantenir en la mateixa qualitat que com s’havien donat.
- Aquesta entitat ha de poder comptar amb els recursos suficients per poder prestar els serveis necessaris a la comunitat.
- La seva constitució només es pot produir per circumstàncies econòmiques, geogràfiques, socials, històriques, etc.
La seva organització, també presenta cert interès. El TRLMRLC, han d’existir necessàriament 2 òrgans:
- Òrgan unipersonal executiu escollit directament pels veïns, en les eleccions municipals. S’anomena President, en alguns casos els propis president es fan dir alcaldes, però realment no ho són.
- Junta de Veïns, és un òrgan col·legiat, que té per funció ser l’òrgan de prendre les decisions de l’entitat. Pot estar formada com a màxim per 1/3 del nombre màxim de regidors que té l’ajuntament. També està formada pel President. Els vocals són escollits pels partits polítics en funció dels resultats de les eleccions municipals. No es necessari que siguin regidors de l’ajuntament.
Les seves funcions (art. 82 TRLMRLC) poden ser prestades pels ajuntaments segons el pes que tinguin en el municipi.
TEMA 4. EL MUNICIPI
Entitat bàsica de l’organització territorial, tant d’Espanya com de Catalunya. Però també té una dimensió de caràcter polític, el municipi és el mitjà essencial per la participació dels ciutadans en els aspectes públics. Els seus elements i que el conformen són:
- El territori. És l’element basic de tots els municipis. Tot municipi ha de tenir un territori. És l’àmbit on exerceixen les competències, els municipis. El territori és el seu terme municipal. Tot queda marcat al Registre Oficial de Catalunya. El
l’existència de diversos òrgans que han d’existir obligatòriament a tots els municipis. Tipus d’Organització per tots les municipis de règim comú:
- Obligatòria = òrgans que necessàriament ha de tenir qualsevol municipi.
- Alcalde = és la màxima autoritat del Municipi. Li correspon la direcció política i administrativa de l’Ajuntament. ■ Elecció = segons la LOREG, s’escull de forma indirecta, ja que els electors voten els regidors i aquest l’elegeixen. En una primera votació del ple, els regidors decideixen per majoria absoluta qui és l’alcalde. Si no s’obté aquesta majoria, quedarà anomenat com alcalde el candidat de la llista més votada. Si dues llistes han obtingut el mateix nombre de vots s’elegeix per sorteig en una batalla campal de tres dies en la que governarà la llista que tingui més homes en peu. L’alcalde només pot ser el primer de la llista electoral, excepte els municipis entre 100 i 150 habitants on ho pot ser qualsevol regidor. ■ Competències = es troben determinades en l’article 21 de la Llei de Bases de Règim Local i l’article 53 de la Llei Municipal i de Règim Local: - Direcció i gestió dels serveis locals - Direcció de l’activitat econòmica i administrativa de l’Ajuntament. - Representació i direcció política de l’Ajuntament (presidir el ple, representar el municipi cara l’exterior, etc). Per tant, estem davant d’un model de caràcter presidencialista, ja que l’Alcalde és la peça fonamental de l’Ajuntament. Clàusula Residual = totes les funcions que l’ordenament jurídic atribueixen a l’Ajuntament però sense especificar a quin òrgan dins d’aquest, s’entén que corresponen a l’Alcalde.
■ Cessament = les formes de cessament del càrrec d’Alcalde són:
- Compliment del mandat de 4 anys
- Renúncia
- Incapacitació judicial
- Per Moció de Censura (art.197LOREG) = en l’àmbit local es pot proposar la destitució de l’alcalde i obligar-lo a dimitir per majoria absoluta i proposant un candidat a nou alcalde, que pot ser qualsevol dels regidors. Aquest fet s’ha de proposar i aprovar per majoria absoluta. Si s’aprova, automàticament l’alcalde anterior queda destituït i es procedeix a anomenar el nou alcalde.
- (^) Per Qüestió de Confiança (arti.197bis LOREG)= qui la proposa és el propi Alcalde. Això es produeix quan es governa en minoria i perd el suport dels altres grups municipals. La particularitat de l`àmbit local és que s’ha de presentar conjuntament amb l’aprovació de determinats projectes normatius, és a dir, per dur a terme la qüestió de confiança s’ha de presentar vinculada a assumptes de pressupostos anuals, reglament orgànics, balances fiscals, plans urbanístics municipals. Si s’aprova, l’alcalde segueix en funcions fins que el ple nomeni un nou alcalde pel sistema ordinari abans explicat. L’alcalde sortint torna a ser regidor.
- Ple = és la reunió de tots regidors del municipi i l’alcalde. És l’òrgan representatiu dels veïns i li correspon la presa de les decisions polítiques més importants de l’Ajuntament. ■ Elecció = els regidors són escollits pels veïns en les eleccions municipals via sufragi universal, lliure, directe i secret.
