¡Descarga Govern local y más Apuntes en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
GOVERN LOCAL Marc Vilalta
2 activitats:
1 prova i un cas pràctic: 50%
Prova de síntesi: 50%
Manuals i Materials:
Professor Rivero Isern/ Sosa Wagner
A cat: dret local propi: Ridao o Barceló
Que entenem per govern local?
- Govern: fa referència la idea de poder, d’autoritat
- Local: Idea de circumscripció del territori, idea de proximitat.
Forma com es regula i s’organitza la comunitat local. Com es governa en l’àmbit local. municipis, províncies, Vegueries, etc.
Es pot estudiar des de diverses perspectives o disciplines:
- Geografia política: quin paper juga el territori dintre la distribució del poder.
- Sociologia jurídica: estudia el paper del món local en la societat.
Dintre aquestes dos disciplines hi ha moltes altres branques:
- Dret Administratiu: Les administracions locals es consideren dret administratiu.
- Dret Financer i Tributari: Quins són els recursos de que disposen les administracions locals.
- Dret Constitucional: Com s’integra el món local dintre l’estructura constitucional de l’estat.
Dintre el sistema polític analitza quina és la relació de les entitats locals amb la resta d’actors polítics. Darrerament la Ciència Política esta enfocant al món local degut a la reivindicació política dels ens locals. Les entitats locals no només són administracions públiques sinó que també són governs locals amb dimensió política.
Principi de proximitat o subsidiarietat: En l’àmbit de la UE s’ha anat desenvolupant aquest principi, en que els serveis s’han de prestar el màxim possible prop dels ciutadans.
- MARC NORMATIU DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL
La constitució de 1978 suposa un trencament amb el model anterior. No només del punt de vista de drets i llibertats, sinó que suposa també un nou model d’organització territorial de l’estat. Es
caracteritza pels principis d’unitat i solidaritat, però també pel reconeixement del principi d’autonomia de les diferents instàncies territorials, model de descentralització del poder polític. El poder polític és compartit entre diverses entitats territorials.
Instancia central i diferents instàncies territorials:
- Estatal: Estat
- Autonòmic: Comunitats Autònomes
- Local: Províncies, Comarques, Municipis.
Reconeixement del principi d’autonomia: cada un dels tres nivells d’organització territorial estan dotats d’autonomia. Esdevé l‘element clau de l’organització territorial.
Quines són les normes que regulen el marc legal a casa nostra? Ho podem fer a través d’una distinció entre:
- Bloc Constitucional: Fem referència al bloc de normes que integra el màxim ordenament jurídic i que són paràmetre de validesa de les demés normes. - Constitució: Dedica pocs preceptes a regular l’AL. Articles 137 a 142 de la CE. Reconeixen el principi d’autonomia de les entitats locals (Comunitats Autònomes i Municipis). Estableix altres principis generals de l’AL com ara la forma d’organització dels Ajuntaments i defineix una tipologia de les entitats locals. Regulació molt general que planteja molts problemes interpretatius. Té molta importància la jurisprudència del TC, que han anat ampliant el contingut. - Estatuts d’Autonomia de les Comunitats Autònomes: Són la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma. Són les normes que regulen la organització i el funcionalment de cada Comunitat Autònoma. Es troben subordinades a la constitució però tenen un rang superior a les lleis. Farem referència a l’Estatut de Catalunya que es diu Llei Orgànica 6/2006 de 19 de Juliol. Regula també la organització territorial de Catalunya. Conté 3 aspectes que afecten el món local.
Què poden fer les Comunitats Autònomes? A l’estat li correspon aprovar les bases. Les CCAA poden desenvolupar aquestes bases. Es tracta d’una competència compartida entre l’estat i les CCAA. Caràcter bifront: fa referència a aquesta idea de competència entre l’estat i les CCAA. Les bases són molt àmplies, deixant molt poc marge a les CCAA. El problema que es planteja és quan àmplies són les bases. L’Estatut d’Autonomia pretenia una nova distribució dels títols competencials i limitar les amplies bases extensives de l’estat. Pretenia reconèixer com a Competència Exclusiva a la Generalitat en matèria de Règim Local (Art. 160 de l’EA). Conté una numeració de títols en matèries exclusives. El TC en la sentència 31/2018 de 28 de juny analitza aquesta qüestió. No declara aquest article Anticonstitucional, però si l’interpreta. L’EAC quan atribueix competències exclusives ho està fent d’una manera impròpia, perquè no pot ser una competència exclusiva, sinó que haurà de respectar les bases del Règim Jurídic de les Administracions Públiques(RJAP). Haurà de respectar l’Art. 149.1.18 de la CE.
La llei de referència a Catalunya que desenvolupa les Bases és el Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (TRLMRLC).
El marc Normatiu de l’Administració Local es completa amb les lleis pròpies que aproven les pròpies administracions locals: Ordenances, Reglaments, Pressupostos Municipals, etc. Només poden aprovar normes de caràcter reglamentari, no poden aprovar normes amb rang de Llei.
2. PRINCIPI D’AUTONOMIA LOCAL
El principi d’autonomia és una de les novetats més importants pel que fa a la forma d’organització territorial de l’Estat, que reconeix autonomia a tota una sèrie d’entitats. Recull l’article 137 i el 140 en parlar del municipis. La CE no concreta que hem d’entendre per autonomia, no fixa quin és l’abast o contingut d’aquest principi d’autonomia. Ha de ser el legislador a través de les lleis que es vagin aprovant qui determinarà el contingut. Es diu que l’autonomia és un concepte de configuració legal, el seu contingut ha de ser determinat a través de les lleis que es vagin regulant en aquesta matèria. Les sentències del TC són molt importants en aquesta matèria, i han determinat uns mínims en l’autonomia local.
Ha aplicat una dimensió de:
- Caràcter Subjectiu: Hi ha determinats tipus d’entitats locals que necessàriament han d’existir a Espanya i no poden desaparèixer.
No es poden suprimir pel legislador com a institució, però si un municipi concret.
- Caràcter Objectiu: Fem referència a que necessàriament s’han de reconèixer algun tipus de competència a les entitats locals.
- Caràcter Institucional: S’ha de reconèixer als municipis la capacitat legal per exercir les seves competències sota la seva pròpia responsabilitat. Es concreta en dos aspectes: - Potestat d’autoorganització: Reconeix a les entitats locals la possibilitat d’auto organitzar-se, capacitat per determinar la seva pròpia estructura de funcionament. - Limitació de Controls: El TC ha dit que l’autonomia local suposa una limitació de que altres Administracions Públiques poden establir sobre les Entitats Locals. Només poden establir un control de legalitat.
- Caràcter Financer: Les entitats locals necessiten diners per poder dur a termes les competències. Pretén assegurar que les entitats locals disposin de recursos suficients per poder dur a terme les seves competències. Art. 142 de la CE. Provenen de dues vies: Propis, tributs o taxes que poden recaptar les administracions locals i la participació en els Ingressos de l’estat o de les CCAA.
4 de març
Llegir 3 Sentències del Tribunal Constitucional:
És la primera sentència que dicta el TC en matèria de règim local. La presenten diversos senadors i planteja un recurs d’inconstitucionalitat contra les normes que hi havia abans de l’aprovació de la constitució. Analitza diversos apartats i va dient quins són constitucionals i quins no.
Garantia subjectiva de l’autonomia local. La Generalitat fa una llei on les competències de les províncies passen a ser de la generalitat i el TC ho declara inconstitucional perquè les administracions locals es poden modificar, però les que són decretades per l’administració no es poden eliminar.
També fa referència a la distribució de competències entre l’estat i les autonomies. Correspon a l’estat la fixació els principis bàsics que corresponguin a tot l’estat.
que presentessin un recurs d’inconstitucionalitat o una Qüestió d’inconstitucionalitat. No tenien cap via per accedir-hi de forma directe.
A partir de l’article 11 de la Carta Europea de l’Autonomia Local, que es diu que les entitats locals han de disposar d’una via de recurs jurisdiccional per defensar la seva antonímia, va fer que l’any 1999 la Llei Orgànica 7/1999 de 21 d’abril modifiqués la Llei Orgànica 2/ del TC (article 75). Aquesta llei crea el Conflicte en Defensa de l’Autonomia Local en la que les entitats poden interposar directament sense intermediaris.
Poden impugnar normes amb rang de llei tant estatals com autonòmiques que es consideri que vulnerin l’autonomia local. Lleis orgàniques, Lleis Ordinàries, decrets legislatius i decrets llei.
Tenen una legitimació per presentar-la molt restrictiva, només en tres supòsits:
- Te capacitat per interposar el conflicte aquella entitat local que sigui destinatària única de la norma. Municipi o província que sigui destinatari únic de la norma.
- Municipis que representin 1/7 part dels municipis del territori i a la vegada una 1/6 part de la població del territori.
- Les províncies que representi a la vegada 1/2 de les províncies del territori i 1/2 de la població del territori.
El termini per interposar el conflicte és molt breu. És de 3 mesos per sol·licitar el dictamen del Consell d’Estat o de l’Òrgan Consultiu Autonòmic, en el cas de Catalunya és la Comissió Jurídica Assessora. És un dictamen preceptiu. Una vegada presentat el dictamen, les entitats locals tenen un mes més per interposar el conflicte en defensa de l’autonomia local.
El procediment del conflicte és un procediment força complex perquè la sentència que dicti el TC únicament declararà si exigeix una vulneració o no de l’autonomia local. Per expulsar aquesta noma de l’ordenament jurídic és necessari que el TC es plantegi l’autoqüestió d’inconstitucionalitat per poder declarar aquella norma. La raó de fons és que els mecanismes de fons per declarar inconstitucional són els 3 anteriors. Amb aquest procediment es pretén estalviar que s’ampliï la legitimació per presentar el Recurs d’Inconstitucionalitat, que venen fixats directament per la constitució.
Llegir article campus virtual i respondre si és eficaç o ha servit per alguna cosa el Conflicte en Defensa de l’Autonomia Local
Valoració de l’article
El text fa una valoració crítica del mecanisme. Posa de relleu els problemes pràctics per aconseguir els requisits per aconseguir la legitimació.
11 de març
TIPOLOGIA D’ENTITATS LOCALS
Fem referència a una gran diversitat de figures. Es caracteritza per la seva diversitat. Es veu des de dos punts de vista:
- Quantitatiu: 945 municipis, 41 comarques, 200 consorcis, 4 províncies
- Qualitatiu: Diferents tipus d’entitats locals: municipis, províncies, mancomunitats...
Les entitats locals que existeixen a casa nostra. Hem d’acudir al títol 8 de la CE:
Trobem entitats de caràcter:
Art. 137 CE: Municipis, Províncies i en Comunitats Autònomes.
- Municipis: Són l’element bàsic de l’ordenació territorial. Element en que es constitueixen les altres entitats. Art. 140 CE: Estableix algunes indicacions sobre els municipis: La CE configura els municipis com a administracions públiques dotades d’autonomia i amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar. També estableix idees sobre la organització dels municipis. En tot municipi ha d’existir un Ajuntament que estarà format per l’Alcalde i els regidors, que seran escollits a través de les eleccions municipals. L’alcalde pot ser elegit directament pels veïns o a través dels regidors. La CE conté l’admissió dels règims municipals especials. Admet els municipis que funcionen en règim de consell obert, municipis petits que tenen una especialitat organitzativa.
- Província: Art 141 CE. La província és una administració pública dotada d’autonomia i plena capacitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar formada per agrupació de municipis. La principal funció és prestar assistència als municipis. Fa referència a l’organització de les províncies. El govern i
- Vegueries: Són administracions formades per l’agrupació de municipis i que l’Estatut els reconeix la funció d’assistir als municipis que agrupen. Té la mateixa funció i composició amb les províncies. Tenen també una segona dimensió que són una forma d’organització territorial de la Generalitat de Catalunya. L’alteració dels límits provincials s’ha de fer a través d’una Llei Orgànica.
- (^) Comarques: Art. 83.2. L’àmbit supramunicipal és constituït en tot cas per les comarques, d’existència obligatòria. Modifica la posició institucional de les comarques. L’estatut del 2006 redueix el pes d’aquestes entitats, n’ha reduït la importància, perquè algunes funcions passen a les vagueries. Es configuren com una entitat local que està dotada de personalitat jurídica pròpia formada per agrupació de municipis i que té com a finalitat principal la gestió de competències i/o serveis locals.
- Potestatives:
- Àrees Metropolitanes: solucions organitzatives que plantegen els grans nuclis de població, com ara transport o serveis comuns. No és una figura nova, l’any 1974 es va constituir la Corporació Metropolitana de Barcelona, formada per municipis de l’àrea de Barcelona i tenia responsabilitats com transport o tractament de residus. L’any 1987, amb la nova Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya es va suprimir i es van crear dues entitats metropolitanes de caràcter especialitzat: Entitat municipal de transport i una altre dedicada a la gestió de residus i tractament hidràulic. La resta de competències es van repartir entre Municipis, Comarques o Generalitat. Es volia frenar el pes de la Corporació Metropolitana. Als últims anys el fenomen metropolità ha tornat a sorgir com a importància. L’estatut del 2006 preveu la possible existència d’àrees metropolitanes, i remet a una llei del parlament la seva extinció. Només existeix l’Àrea Metropolitana de Barcelona que és la que regula la Llei 31/2010 de 3 d’agost. Art. 1.2: És una entitat local de caràcter supramunicipal formada per diferents municipis. Se li reconeix caràcter jurídics i capacitat
per exercir les seves competències. Les competències són en matèria d’urbanisme, transport i mobilitat (metro), aigües i residus.
- Mancomunitats de Municipis: són associacions voluntàries de municipis que tenen personalitat jurídica pròpia i que tenen per finalitat la prestació de servies o activitats de competència municipal. Troben la seva existència en la manca de capacitat de gestió per part d’alguns municipis, com per exemple municipis petits que puguin prestar serveis als seus municipis. Pel que fa a la regulació es pot trobar a l’Art. 44 de la LBRL i als Art. 115-122 TRLMRLC. EL règim jurídic es centra en 3 aspectes: - (^) Competències: Les Mancomunitats són entitats de caràcter instrumental. Només tindran aquelles funcions que els hi atribueixin aquelles competències que els municipis formants li atribueixin. La finalitat principal és la gestió o prestació d’activitats de caràcter municipal. La legislació imposa dos limitacions: han de ser competències determinades, no generals i de caràcter municipal. No poden assumir totes les competències del municipi. No es pot mancomunar el servei de Policia Local per evitar que es poguessin crear cossos de defensa de determinats territoris. Amb les modificacions de l’Estatut i ha una norma que si que permet mancomunar aquest servei. - Requisits de constitució: Pot participar en una Mancomunitat només els Municipis. Poden formar part de diferents comarques, províncies o comunitats autònomes, no és necessari que siguin municipis veïns excepte quan la naturalesa dels serveis que es presten ho faci necessari. No es podran constituir mancomunitat entre diverses comarques si la comarca és qui presta el servei, Pla d’Actuació Comarcal. Són associacions de caràcter voluntari, és necessari l’acord de tots els municipis que volen participar-hi i tots els municipis tenen dret a participar en els òrgans de govern de la mancomunitat. - (^) Procediment de constitució: El nostre Ordenament Jurídic preveu tot un procediment per arribar a mancomunar els serveis. Un dels aspectes principals és l’elaboració dels estatuts de la mancomunitat que
junta, òrgan on s’adopten les decisions més importants, pressupostos, etc. Ha d’estar format per representants de totes les entitats, totes hi tenen dret) i un executiu que s’encarrega de la gestió diària administrativa del consorci.
- Comunitats de Municipis: Figura típicament catalana, només existeix aquí. Es crea per la Llei 2172002 de 5 de juliol. Actualment es troba al TRLMRLC Art. 123 a 132. Són una figura molt semblant a les Mancomunitats, associacions voluntàries de municipis que tenen per finalitat gestionar o executar tasques d’interès comú dels municipis. Les diferències importants són: Les Comunitats de Municipis no tenen personalitat jurídica pròpia, no neix una nova entitat local però els acords vinculen a tots els municipis i més a més tenen eficàcia davant de tercers. El procediment de constitució és molt més àgil i senzill. Hi poden participar només els municipis, no és necessària que siguin municipis veïns a no ser que l’activitat que vulguin prestar ho faci necessari. L’objecte és gestionar o executar tasques o funcions que siguin de tots els municipis que agrupen. Ha de ser un objecte determinat, definint. L’organització ha de ser de caràcter representatiu, tots el municipis que en formen part tenen dret a formar part als òrgans de govern. Organització mínima de òrgans que han d’existir: President que és designat pel ple i que necessàriament ha de ser un Alcalde dels municipis que agrupen i el Consell de la Comunitat de Municipis que és l’òrgan decisori de la Comunitat que està format per representants de totes els municipis.
- Entitats Municipals Descentralitzades: organitzacions de caràcter inferior al municipi, inframunicipal. Art. 86.7 de l’EAC ens diu que aquelles concentracions de població que dins un municipi formin un nucli separat de població es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. Sorgeixen per donar resposta als problemes que poden donar els nuclis de població separats. Requisits: Art. 80 imposa les condicions (3): Constitució de l’EMD no suposi una pèrdua de qualitat dels serveis que es presten, l’EMD ha de tenir els recursos suficients per complir amb les seves competències i hi hagi circumstàncies històriques, geogràfic, econòmic, etc. que així ho justifiquin. Els òrgans de govern
imposats són 2: òrgan executiu de caràcter unipersonal que és el President i que s’escull directament pels veïns del territori i la junta de veïns formada per la junta de vocals equivalents a 1/3 dels Regidors del Municipi designats pels resultats de les eleccions, designats pels partits polítics. Competències: Art. 82 de l’EAC: vigilància dels béns de domini públic, neteja dels carrers, ordenació del tràfic, conservació dels parcs i jardins.
Personalitat jurídica pròpia: es crea un nou subjecte jurídic que és titular de drets i deures. És important destacar aquesta importància.
Llegir Llei Estatal 27/2013, 27 de desembre i Projecte de Llei de Governs Locals de Catalunya. Mirar si els dos projectes afecten a les entitats explicades fins ara. Mancomunitats.
Llei 27/
Idea de fons: sostenibilitat financera i principi d’estabilitat pressupostària.
Les Diputacions provincials F 0E 0 poden decidir sobre les competències que es puguin gestionar a través de les Mancomunitats, a diferència de la llei anterior on gairebé s’eliminaven.
Sobre les Àrees Metropolitanes F 0E 0determinats serveix passen a ser coordinats per les Províncies que es proposen al ministeriat.
Els Consorcis F 0E 0 obliga a que els estatuts d’aquests indiqui de forma expressa l’AP a la que està s’adscriuen, i per tant, pertanyen. Això suposa que s’apliqui la normativa pròpia d’aquesta administració. Només s’aplica si són consorcis creats abans del 31 de desembre del
- Al saber a quina administració pertany, sabem quina normativa hem d’aplicar. A més, es reconeix caràcter subsidiari dels consorcis respecte a altres: només s’acudeix al consorci si prèviament els serveis no es poden aconseguir a través d’un conveni (un acord entre dues AAPP, molt més àgil i econòmic).
Projecte Llei:
- (^) A CAT es dificulta la possible creació de Mancomunitats (se’ls exigeix requisits econòmics, manteniment del dèficit), s’impedeix que puguin prestar serveis que presten les Comarques (que guanyen cert poder en comparació amb les Mancomunitats).
Formal: inscripció al padró municipal (Registre de totes les persones que viuen en el municipi portat per l’Ajuntament). La seva inscripció és obligatòria. La conseqüència de inscriure’ns és l’adquisició de la condició de veí del municipi, dels drets i deures. Ex: participar i fer ús dels serveis, deures econòmics –taxes-. A més, el padró també és important per altres aspectes: el número d’habitants també és important perquè determina la participació dels municipis en els impostos del Estat o CCAA, a efectes electorals (ens determina el número de regidors que té un determinat Ajuntament), també ens determina els serveis mínims que aquell Ajuntament ha de prestar.
- Organització municipal: tant la CE com l’EAC contenien ja algunes indicacions generals sobre l’organització municipal (art.140 CE/ 86 EAC). El govern i l’organització de municipis correspon als ajuntaments, és necessària l’existència d’aquest ajuntament. Aquest, ha d’estar format per alcalde i regidors, respecte el primer pot ser escollit o bé per regidors o pels veïns. Els regidors, segons la CE i EAC han de ser escollits a través de sufragi universal, lliure i directa per part dels veïns.
Autonomia organitzativa dels municipis F 0E 0 potestat d’autoorganització, capacitat dels municipis per determinar la seva pròpia estructura organitzativa. L’estructura es concreta al Reglament Orgànic Municipal, és la norma que ens determina l’estructura dels diferents ajuntaments. Aquest Reglament no és completament lliure, sinó que es troba limitat pel que preveu la Llei Bases Règim Local de CAT. Aquestes dues normes, preveuen una organització municipal mínima, que obligatòriament han d’existir.
Els òrgans d’un municipi
Distingim doncs, tant a nivell estatal com catalana, òrgans de caràcter necessari/obligatori i òrgans de caràcter potestatiu.
Junta de Govern Local / Comissió de Govern: Existeix en 2 supòsits: + 5000, obligatòriament, tots els municipis que en tinguin més hauran de constituir la Junta de Govern. o – 5000 hab. Que no estan obligats a tenir la Junta, ara bé, pot ser obligatòria quan així ho aprovi el Ple o es prevegi en el Reglament Orgànic.
La seva funció primordial és la d’assistir al alcalde. No té altres funcions. És un òrgan de confiança del alcalde. Hi ha determinades
funcions administratives que l’alcalde pot delegar a aquesta. És un òrgan de caràcter col·legiat, format per l’Alcalde, Tinents i Regidors que no superi 1/3 del nombre legal de regidors d’un Ajuntament.
Tinents d’Alcalde: Són substituts del alcalde en cas de la seva absència. En tots els municipis com a mínim ha d’existir 1, nomenat lliurement l’alcalde i designa els tinents d’entre els membres que formen part de la Junta de Govern Local, i si aquesta no existeix nomena entre els regidors. Al marge de la funció principal, poden rebre també alguna competència delegada del alcalde. Els membres de la Junta són designats lliurement per l’Alcalde.
Comissió especial de Comptes Òrgan obligatori que ha de debatre els comptes de l’ajuntament, els pressupostos anuals, abans que siguin aprovats pel ple pels grups polítics municipals. Emeten un dictamen o informe dels pressupostos que no té caràcter vinculant, preceptiu.
Comissió informativa La legislació imposa l’existència de determinats òrgans col·legiats que tenen per objecte l’estudi o el debat de diferents àmbits que afecten a l’ajuntament. Hi ha comissions permanents en dos supòsits: +5.000 habitants o quan així s’especifiqui al Reglament Orgànic del Municipi o ho aprovi el ple. O poden ser especials. Emeten un informe obligatori però no vinculant. La finalitat és donar transparència del funcionament de l’ajuntament.
Alcalde Màxim representant i president de la corporació local. S’escull a través directament pels veïns o bé pels regidors. Municipis de règim comú pels regidors. L’alcalde ha de ser d’entre els caps de llista que han concorregut a les eleccions. Per MA o sinó el cap del partit polític que hagi obtingut més vots a les eleccions o sinó per sorteig. Les funcions són recollides a l’art 21 de la LBRL i a Cat a l’art 53 de la TRLMRLC. S’agrupen en tres grans grups: Gestió i direcció dels serveis municipal, direcció de l’activitat econòmica i administrativa de l’ajuntament, representació de l’ajuntament. És un model fortament presidencialista, l’alcalde té un pes important amb moltes funcions. Clàusula Residual: totes aquelles competències que les lleis atribueixen als municipis però no s’atribueixin a ningú en concret corresponen a l’alcalde. Deixa d’exercir les seves funcions al final del mandat, compliment del mandat. Renuncia, incapacitació
Règims en Consell Obert està previst tant en la CE com en l’EAC. L’EAC també preveu un règim especial per Barcelona, i també preveu, un règim especial a Catalunya, principi de diferenciació, han de tenir en compte les diferents circumstàncies dels municipis, característiques econòmiques, territorials, etc. Serveix per adaptar les realitats diverses.
Règims en Consell Obert: La forma d’organització d’aquests municipis és una forma tradicional d’organització d’aquests municipis. S’aplica en cas de 3 supòsits:
- S’aplica a municipis que tinguin menys de 100 habitants. A Catalunya hi ha 23 municipis.
- Municipis que tradicionalment hagin vingut utilitzant aquest sistema i decideixin acceptar-lo.
- Es pot aplicar a municipis que tinguin menys de 250 habitants però que tinguin característiques geogràfiques que ho facin aconsellable.
Suposa canvis en el que suposa l’organització i l’elecció. El govern i l’administració correspon a l’alcalde, amb la peculiaritat que és escollit directament l’alcalde. No existeix ple sinó que una assemblea de veïns format per tots els electors, Consell General. No existeix la junta de govern local. Pot existir una comissió formada per 2 o màxim 4, vocals, persones per assistir a l’alcalde. En funcionament s’aplica en primer lloc els usos i costums locals.
Competències dels Municipis:
Fem referència a aquelles funcions que es reconeixen a un determinat òrgan en una determinada matèria. Ni la CE ni el EAC diuen quines són les competències dels municipis. Existeix en principi d’Autonomia Local, dimensió objectiva, s’ha de dotar als municipis de competències pròpies. Ho ha de fer el legislador ordinari. No té llibertat absoluta sinó que es troba limitat per dos aspectes: TC diu que el legislador ha de reconèixer als municipis aquelles matèries d’interès local. Ha de ser suficient, ha de permetre al municipis desplegar les seves pròpies opcions polítiques, no només administratives sinó polítiques, de prendre decisions. Correspon segons el TC que la determinació de les competències, depèn de l’estat a través de l’art. 149.1.18 CE. Les Comunitats Autònomes poden desenvolupar les bases de l’estat, art 66-71 TRLMRLC.
La llei de racionalització del règim local ha modificat la llei de bases del regim local, sobretot en el cas de les competències.
La primera idea és que la llei de bases del règim local no preveu un llistat concret de quines són les competències dels municipis. Preveu algunes indicacions generals sobre com funcionen les competències i preveu els criteris que han de guiar el reconeixement de competències. Qui atribuirà competències serà el legislador sectorial: el que reguli cada una de les matèries decidirà si els municipis poden tenir aquella competència o no. (Comunitat Autònoma o Estat) Es troba recollit a l’Art 2.1 de la LBRL.
Art 25.1 LBRL (Art. 66.1 TRLMRLC): Reconeix als municipis una capacitat genèrica per prestar tots aquells serveis o competències que es considerin d’interès pel municipi. Hi ha la possibilitat de crear serveis. Aquesta capacitat genèrica s’ha de posar amb relació amb el que posa a l’Art 28 LBRL: els municipis poden prestar competències o realitzar activitats que fossin complementàries a les pròpies d’altres administracions públiques. Preveu un seguit de matèries en les que és possible complementar-les. És un reflex el principi de subsidiarietat, les competències, en la mesura que sigui possible, s’han de prestar en aquells nivells més pròxims als ciutadans. Estan subjectes a una sèrie de limitacions: 1/ qualsevol actuació del municipi en aquesta àmbit s’ha d’emparar en algun tipus d’interès municipal. 2/ l’actuació del municipi no vulneri les competències d’altres administracions públiques, pot complementar o inventar-ne de noves.
Art 25.2 LBRL (Art 66.2 i 66.3 TRLMRLC): Preveu un llistat de matèries que es consideren d’interès municipal. A més a més, fa un mandat al legislador per tal de que reconegui competències en aquestes matèries. Llistat molt extens (classificable en 4 grans grups):
- Matèries relacionades amb la seguretat de les persones i els béns. Tràfic, policia local,
- Ordenació física de la ciutat i la prestació de serveis bàsics. Urbanisme, enllumenat, aigua,
- Àmbits relacionats amb la prestació de serveis ales persones. Servei socials,
- Àmbits relacionats amb la ordenació i promoció de l’activitat econòmica. Mercats, turisme,
Art 26 LBRL (Art 67 TRLMRLC: Regula els serveis mínims obligatoris del municipi. Conjunt de servies que obligatòriament han de ser prestats pels municipis. S’organitzen en funció de la població (habitants) del municipi. S’organitzen en 4 nivells: (Acumulatius)
