Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Apunts temes 1, 2 i 4, Apuntes de Filología Catalana

Universitat de València (UV)Filología Catalana
Prof. Ramón X. Rosselló

Asignatura: Anàlisi i crítica del teatre català, Profesor: Ramon X. Rosselló, Carrera: Filologia Catalana, Universidad: UV

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 06/06/2016

regqueredilla97
regqueredilla97 🇪🇸

3.8

(66)

11 documentos

1 / 21

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 1: INTRODUCCIÓ AL TEATRE
1.1 Els límits del teatre
Entenem que el teatre és una manifestació artística, dins de l’art trobem la pintura,
l’escultura, la dansa, la música, l’arquitectura, el cine, la literatura (poesia...), fotografia,
gastronomia...
Arts
Arts de l’espectacle
Arts audiovisuals arts escèniques
Què unifica les arts de l’espectacle?
L’acció, no hi ha una imatge fixa, trobem un concepte de moviment/canvi, hi ha
uns intèrprets que representen una acció.
Una vegada tenim situat el teatre anem a vore les formes o tipus de teatre:
Subgènere: tragèdia, drama, comèdia, sainet, farsa, tragico-comèdia
Finalitat: pedagògic, d’entreteniment, social, d’agitació, polític
Destinatari (edat): per a adults, per a infants/familiar
Espai: de sala, de carrer
Origen: clàssic, modern, contemporani
Qui fa l’obra: amateur, professional, semi professional
Qui interpreta: d’objectes (titelles), d’actors
Forma en que es fa teatre: convencional, experimental/innovador/rupturista
Si es parla o no: de text, gestual o visual (la paraula pot o no estar present)
1.2 Elements teatrals: espai i temps espectaculars
1.2.1 L’espai
Espai espectacular: canvis en la representació al llarg de la història (teatre clàssic,
medieval, modern...)
Espai de la representació: espai concret en el qual té lloc una determinada obra, aquest
espai es correspon amb un determinat espai espectacular.
- trobem 5 modalitats de espai de representació
Escena tancada (no es pot veure pels costats)
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts temes 1, 2 i 4 y más Apuntes en PDF de Filología Catalana solo en Docsity!

TEMA 1: INTRODUCCIÓ AL TEATRE

1.1 Els límits del teatre Entenem que el teatre és una manifestació artística, dins de l’art trobem la pintura, l’escultura, la dansa, la música, l’arquitectura, el cine, la literatura (poesia...), fotografia, gastronomia... Arts Arts de l’espectacle Arts audiovisuals arts escèniques Què unifica les arts de l’espectacle? L’acció, no hi ha una imatge fixa, trobem un concepte de moviment/canvi, hi ha uns intèrprets que representen una acció. Una vegada tenim situat el teatre anem a vore les formes o tipus de teatre: Subgènere: tragèdia, drama, comèdia, sainet, farsa, tragico-comèdia Finalitat: pedagògic, d’entreteniment, social, d’agitació, polític Destinatari (edat): per a adults, per a infants/familiar Espai: de sala, de carrer Origen: clàssic, modern, contemporani Qui fa l’obra: amateur, professional, semi professional Qui interpreta: d’objectes (titelles), d’actors Forma en que es fa teatre: convencional, experimental/innovador/rupturista Si es parla o no: de text, gestual o visual (la paraula pot o no estar present) 1.2 Elements teatrals: espai i temps espectaculars 1.2.1 L’espai Espai espectacular: canvis en la representació al llarg de la història (teatre clàssic, medieval, modern...) Espai de la representació: espai concret en el qual té lloc una determinada obra, aquest espai es correspon amb un determinat espai espectacular.

  • trobem 5 modalitats de espai de representació

Escena tancada (no es pot veure pels costats)

Pati de butaques (platea) Als costats trobem llotgesno hi ha limitacions visuals grada

públic

Escena (experimental)

places de bous, pistes de tenis, circs...

escenari prosceni teló públic

1.2.2 El temps El concepte de temps ha anat canviant Trobem 2 vessants:

  • Direcció d’actors
  • Treball amb els dissenyadors
  • Definir l’estètica general de l’obra 1.2.3 Relació literatura dramàtica i espectacle teatral: text original, versió i adaptació
  • creació col·lectiva
  • creació individual externa al grup, per encàrrec Interna
  • obra original existent respectant l’original Versió Reduir la durada Canvis en la ficció Canvis en la llengua o l’estil Paròdia
  • Adaptació 1.2. Fases del procés de creació i d’exhibició
  • 3 fases
  • Preproducció
  • tria del text – proves-fer el repartiment
  • finançament
  • lloc de treball
  • fitxa artística
  • calendari
  • pressupost
  • Producció
  • Assajos
  • Assajos generals
  • Dissenys i realitzacions
  • Publicitat i comunicació
  • Estrena
  • Postproducció
  • avaluació de l’obra
  • fer canvis si es necessari
  • distribuir-la

TEMA 2: ELEMENTS ESPECÍFICS DE LA POSADA EN ESCENA I DEL TEXT

TEATRAL

2.1 Elements del text dramàtic 2.1.1 Parlaments i acotacions

  • Part del text que es correspon amb la transcripció de diverses formes que pot adoptar la paraula en l’espectacle teatral, dita per diferents persones dramàtiques, per un personatge narrador, una veu en off...
  • S’estructura convencionalment d’acord amb el canvi/manteniment del personatge que parla
  • També cal tindre en compte la acció no verbal
  • Tipus de parlaments
  • Dona entrada en el teatre al relat metadiegètic i a una veu intradiegètica, i fins i tot, a un narratari o destinatari amb marques textuals o sense. ■ Líric i de reflexió/dicció
  • Propis de persones dramàtiques
  • Correspondrien a verbalitzacions en veu alta de sentiments, reflexions, argumentacions... que pareixen o que es planteja el personatge
  • Destaquem:
  • Monòleg interior o soliloqui: té certa expansió i apareix separat de la situació del diàleg.
  • L’apart: breu, s’integra dins el diàleg 2.1.3. Acotacions: acotacions (explícites) i acotacions intradialògiques (o implícites)
  • Part del text dramàtic que no constitueix parlament
  • Finalitat es transmetre informació sobre aspectes de la ficció i del discurs teatral que no tenen una presència en els parlaments.
  • Informació que transmet l’autor/a al lector i que dona compte del que podia considerar representació que planteja l’autor/a (representació virtual)
  • Acotacions explícites
  • Acotacions intradialògiques

2.1.4. Tipologia de les acotacions (a partir de diferents criteris) Lligades a les posicions:

  • Llindars:
  • adreçades al lector; no tenen una transposició concreta en la presentació.
  • Llista de personatges, dades de localització espacials i temporals.
  • Acotacions de macro espai i època /durada presentades juntes
  • Externes
  • Apareixen abans de qualsevol parlament o part
  • Marquen divisions estructurals o informen sobre l’espai escenogràfic, la localització temporal i de la situació inicial.
  • En cas de hi haure escenes tindrien la indicació dels participants.
  • Intercalades
    • Apareixen entre intervencions
    • (^) Informen sobre accions no-verbals, entrades i eixides, silencis...
  • Internes
    • Apareixen dintre els parlaments
    • Van entre parèntesi
    • Informen sobre qui s’adreça la intervenció o la manera de dir En relació amb els elements ficcionals:
  • Referides a l’espai
  • Localització espai-temporal
  • Descripció d’espai escenogràfic-micro espai (externa)
  • D’espais latents
  • (^) De canvis o no en l’espai/descripció de nous espais (externa)
  • Referides al temps
  • D’època (llindar)
  • De localització temporal (estació, dia, hora)(externa)
  • De durada (llindar o externa)
  • D’el·lipsi determinada o indeterminada (externa)
  • D’anticipació o retrospecció (externa)
  • Referides als personatges
  • Llista de persones dramàtiques (llindar, en ordre d’aparició, importància o gènere)
  • (^) D’identitat del personatges que apareixen en l’escena (externa)
  • De cos (externa o intercalada)
  • D’aparença externa (externa o intercalada)
  • Situació inicial (externa)
  • Canvis d’aparença (intercalada o externa)
  • Referides als parlaments:
  • Situació d’enunciació (interna)

2.2.2. Espai escènic (tipus d’escena i elements escènic i canvis d’escena)

  • Concepte d’espai espectacular el portem a l’escena
  • (^) Si es oberta o tancada (escena)
  • Si es respecta o no la quarta paret (el model d’escena tancat sol respectar la 4a paret, però hi ha vegades que els actors interactuen amb el públic trencant aquesta separació entre l’escena fictícia i el públic (moviment entre dalt i baix, pujar un espectador dalt...))
  • (^) Elements escènics (telons, estructures que cobreixen les eixides/entrades
  • Si l’escenari es troba totalment nuu
    • Açò marca un espai dins i fora, si els actors poden ser vists pel públic quan no estan actuant
    • L’espai que es crea es podria parlar de dins/fora d’escena a través d’elements que ho separen
  • Variació de l’escenografia
    • Canvis o no en l’espai
    • Ex: passar de l’interior d’un pis al carres suposa un canvi d’espai
    • Tres tipus: ■ (^) Escenografia successiva: e va canviant l’escenografia cada vegada que es canvia d’espai ■ Escenografia simultània: a l’hora hi ha diferents espais construïts ■ Escenografia polivalent: amb la mateixa escenografia, canviant de lloc els elements es creen els diferents espais. 2.2.3 Interpretació. Codi interpretatiu
  • Un autor que representa 1 personatge
  • De vegades hi ha un actor que representa dos o més personatges
  • Trobem una part del treball vinculat a la feina del director
  • Elegeix qui fa cada personatge després de fer una selecció dels actors amb els que vol treballar (no passa sempre)
  • (^) Ha de definir el mètode d’interpretació per a que tots els actors interpreten d’una mateixa manera (de vegades es busca que un determinat actor vaja a la seua) ■ Es busca un codi naturalista per a que pareixca que no estan interpretant - De vegades trobem formes no naturalistes com la comèdia ■ El treball individual de cada actor/actriu - Judicis de si un actor ho fa millor que un altre... molt subjectiu 2.2.4. Relació sala/escena i efectes sobre l’espectador [apartat 1.2]
  • Espectacle que intenta fer amb el públic? Que riga, plore, faja pensar, reflexionar...
  • (^) Hi ha obres que intenten ser gracioses però no ho aconsegueixen...
  • De vegades tenim la sensació de que l’obra està orientada cap a un públic determinat
  • Plantejament de l’espectador model ■ Quin es el públic ideal? ■ Indicar per a quin tipus d’espectador està orientada l’obra (en la critica ficar “si el que busques es tal o qual...”) 2.2.5. Ideologia (des del punt de vista de les idees i de les formes)
  • Quina es la temàtica, les qüestions sobre les quals parla l’obra
  • Si se situa en un terreny de reflexió, crítica i la posició en aquesta reflexió, si es mes moderada/conservadora o innovadora/modernista.
  • (^) Forma
  • Convencional ■ Tradicional, típic, s’ajusta als que qualsevol persona entén per obres teatrals
  • Innovadors/ no convencional ■ Experimental, trencadora amb les formes habituals del teatre (per exemple, que no hi hagen diàlegs...)
  • Diferenciació entre teatre dramàtic i no dramàtic

lectors de diferents maneres. Els desnivells podem dir que els trobem en una representació i veiem que els personatges van vestits de certa manera, sabem que al llibre el autor no ha especificat quin vestuari porta, per tant trobem una interpretació per part del director. 3.1.1.1 Del text a la representació. Representació virtual enfront de representació real. 3.1.1.2 El buit textual 3.1.1.3. El desnivell informatiu entre text i representació. Element que creen desnivell 3.1.2. Tipus de discurs: la descripció i el comentari 3.1.3. Citació de les obres objecte d’anàlisi 3.2 La ficció: la construcció d’un mon ficcional i d’una història (o faula) 3.2.1. El món ficcional 3.2.1.1. Definició de món ficcional (enfront d’història) 3.2.1.2. Elements d’anàlisi: macro espai, època i determinats elements dels personatges 3.2.1.3. Tipus de món: realista/no realista 3.2.2. La història (o faula) 3.2.2.1. Definició d’història (enfront de món) 3.2.2.2. Elements d’anàlisi: micro espai, línia temporal, fets o accions i determinats elements dels personatges 3.2.2.3. De la història a l’acció. Mostració/narració. Inici temporal de l’acció i inici temporal de la història. 3.2.3. Els límits de la ficció 3.2.3.1. Realitat i ficció. Nivells ficcionals (el teatre dins el teatre, realitat i fantasia) 3.2.3.2. Nivells narratius (teatre amb personatge-narrador generador) 3.2.3.3. Teatre sense història

TEMA 4: ANÀLISI DEL TEATRE II: La construcció teatral 4.1 Acció

  • Seqüenciació formal (o no). Tipus de seqüències i justificació d’aquestes.
    • Pot estar dividit en seqüències o no
    • Seqüència: estructura que marca les interrupcions o talls entre escenes o actes.
    • (^) Si l’acció és continuada no hi seqüenciació formal
    • Si tenim una S.F. podem mirar el tipus de seqüència plantejada per l’autor.
    • Els tipus han anat variant al llarg del temps. ■ Model de 2-5 actes: el més habitual es el de 3 o el de 5 actes. ■ Grans seqüències / quadres - Són seqüències llargues (20-40 minuts per seqüència) - El pas d’una gran seqüència a una altra ve marcada per una el·lipsi temporal o un canvi de micro espai. ■ Seqüències mitjanes - Són seqüències curtes - (^) El pas d’una a l’altra va associat a un canvi en els personatges (personatges que ixen o entren d’escena...).
    • Els autors no sempre han seguit aquestes normes, poden hi haure actes i no escenes o al revés.
    • Diferència entre acte i quadre ■ Si hi ha una el·lipsi temporal ja considerem que hem canviat d’acte, en canvi, per a canviar de quadre es necessari un canvi de micro espai, a més de l’el·lipsi temporal.
  • Poques vegades en escena veiem el que està corregent en dos llocs a la mateixa vegada, encara que hi ha vegades que es representa ficant una “paret” enmig de les dos accions, però açò se sol fer poc i es mes normal que hi aparega un fil d’acció latent. El temps del discurs
  • Al parlar del temps trobem diferents significats
  • El temps del discurs és el TEMPS TEXTUAL, les manipulacions que un autor/a fa sobre la línia temporal
  • Tota història té un punt de partida, una línia de temps.
  • Distingim una línia de temps de l’acció i una línia (més àmplia) que implica el passat i el futur de l’acció, anomenada línia de la història.
  • (^) Què podem manipular en la línia del temps? •.1. La durada ■ Si manipulem la durada podríem parlar de 2 durades, la durada ficcional de l’acció (Pot durar anus, mesos, dies...) i la durada escènica de l’acció. ■ La durada escènica es igual a la ficcional si no hi ha alteracions. ■ Si fem una manipulació temporal llavors parlem d’una EL·LIPSI , es a dir, eliminem fragments de temps i d’acció per a acurtar la durada •.1. Exemple: un llibre te una durada ficcional de 2 anys, a l’hora de representar-ho es fan el·lipsis per a acurtar el temps, normalment llevant coses superficials que no alteren l’acció principal.

1acte el·lipsi 2 acte el·lipsi 3 acte ■ Durant el X temps que duri l’obra em recorregut X dies d’acció ■ Fent el·lipsi augmentem la durada ficcional, perquè fem el·lipsi? •.2. Llevar allò que no és rellevant en l’obra i deixar sols el important. •.3. Marcar un ritme (efecte). •.4. En termes de censura podem eliminar uns fets que no es poden anomenar. •.5. Dins la representació podem utilitzar-la per eliminar accions que són molt difícils i costoses de representar, com poden ser batalles.

•.6. De vegades pots eliminar un moment rellevant per a crear intriga en l’espectador. •.7. Per a donar una durada determinada a una acció ■ A l’hora de fer la critica mirar quan de temps s’ha eliminat al l’el·lipsi. Tipus d’el·lipsi: •.8. Explícita: esta exposada clarament al text la durada exacta del salt temporal (ex: del acte 1 al 2 passen 10 dies). •.9. Implícita: podem deduir a partir de certs detalls que ha hagut un salt temporal

  • Ex: veure que al final de l’acte 1 el personatge està en Roma i en el començament de l’acte 2 està en Munich. •.10. Directes: es diu explícitament (acte 2: fa 2 anys...) •.11. (^) Indirectes: no és acció mostrada, és una intervenció d’un personatge que explica algun fet passat o que interpreta cóm serà el futur. ■ En els diàlegs entre personatges es quan normalment es pot saber si ha hagut el·lipsi o no. •.2. L’ordre temporal ■ Si els fets són presentats de manera cronològica diem que l’ordre temporal és lineal. ■ Si, per contra, van havent alteracions en l’ordre, diguem que no es lineal ■ (^) Per a saber-ho hem de: •.12. Buscar quin és el present •.13. Si 1r ens mostra el passat tenim una retrospecció directa o analèpsi (flash back) •.14. Si 1r ens mostra el futur tenim una anticipació directa o prolepsi (rogue on) ■ Normalment trobem retrospeccions, es molt difícil trobar anticipacions. ■ Que pot activar en el lector l’anticipació? •.15. Si tu avances el futur el lector/espectador sap, en aqueix moment, més que el propi personatge, cosa que si fas en retrospecció no passa, perquè el personatge ja ho ha viscut. ■ Si pensem en termes de passat, perquè s’utilitza?
  • Altres diferenciacions ■ Actors/personatges presents - (^) De vegades 1 actor interpreta a varis personatges - De vegades 2 o més actors interpreten 1 mateix personatge - Açò sol passar quan es presenta la evolució temporal d’una persona, es necessita a un xiquet per a que faci de xiquet, un adult per a la etapa adulta...)
  • Elements per a analitzar els personatges ■ Doble perspectiva: - Tractant-lo de manera individual: anàlisi de les seues característiques. - Contrast o oposició: observant-los dient que tenen característiques semblants i diferents - Ex: no es el mateix un ric entre molts rics que un ric entre molts pobres ■ Aspectes
  • Denominació/nom: home 1, home 2... ella, ell, pare, mare... Emilio, Josep, Wilson (el nom dependrà del lloc d’origen)
  • Aparença externa i la veu: tenim molta informació o poca depenent del que vulgui el autor, destaca el vestuari, l’edat, els complements... de vegades ‘autor parla sobre el timbre vocal del personatge, si te una veu aguda o greu
  • (^) Activitat i comportament: activitat verbal o no verbal, el personatge està fent alguna cosa: no parla o si, no es meneja o si. Com es comporta amb els altres personatges, si es tímid o orgullós...
  • Interessant: seguir la seqüenciació de l’obra per a veure com va evolucionant el personatge al llarg de l’obra
  • Caracterització interna: els seus pensaments, la seua ideologia...
  • De vegades trobem personatges estereotipats o tipificats. 4.3 El temps
  • Plantejar-nos l’anàlisi des del punt de vista del temps
  • Sempre tenint en compte el temps espectacular i el temps de l’acció.
  • L’època
    • Com a lector, cóm se’m diu quina és l’època de la ficció? ■ (^) Acotació llindar: apareix a principi de l’obra avanç de que comence l’acció ■ Altres factors: que es parle d’un personatge històric, que sens presenten objectes determinats com un mòbil... així sabem que l’obra està ambientada en els anys 90 com a mínim (cas del telèfon)
    • Com a espectador ■ Accessoris ■ Parlaments ■ Vestuari: de vegades no es conclusiu perquè hi ha estètiques on els personatges no van vestits acord amb l’època on s’ambienta l’obra. Ex: representar Hamlet amb escenografia i vestuari contemporanis. ■ Escenografia: partint de la idea de que siga realista ■ Música: sobretot al cinema.
  • Localització temporal de l’acció
  • Franja horària ■ Moment del dia en el qual se situa l’acció ■ De vegades tindrem dades precises, s’especifica explícitament l’hora en la que transcorre l’obra ■ Cóm sens trasllada la localització temporal?
  • Acotacions externes: l’acció transcorre al llarg d’una vesprada
  • (^) Parlaments: Ex: quina hora es? Són les cinc.
  • Accions típiques d’un moment determinat del dia: no es totalment fidedigne perquè pot ser que algú es fique a desdejunar a les dotze del mig dia perquè a treballat de nit. ■ Cóm ho veiem en l’espectacle?
  • Il·luminació: en moltes representacions es va canviant la il·luminació, de forta a tènue, viceversa, per a crear els diferents moments del dia. 4.4. Espai
  • Macro espai. Micro espai/s
  • (^) Espai escenogràfic i espais latents (continguts i referits)