Pràctica 1: Anàlisi de l’acció en Olors
1. Seqüenciació formal. Tipus de seqüències i justificació d’aquestes.
•Seqüenciació general en dues parts A i B que es diferencien pel temps de
l’acció, les escenes de la part A pertanyen al passat de l’acció i les de l’acció
B al present. Tot i això, estan presentades de manera lineal alternades escena
per escena, el present amb el passat, la qual cosa dóna lloc a una estructura
paral·lela a nivell formal però no ficcional. Aquesta seqüenciació es justifica
pel contingut de l’obra com un diàleg entre passat i present de la vida de
Maria i com una proposta escenogràfica innovadora per tal d’impactar
estèticament al públic.
2. Història i fils d’acció
•Trobem una única història, al de Maria i la seua família, però dos fils
d’acció, les parts A i B, passat i present que al mostrar-se simultanis
esdevenen dos fils diferenciats. En la part A trobem les converses entre
Maria, Manel i Mercè, el descobriment que Manel s’està morint i els
sentiments de Maria respecte a la seua família i el passat. En la part B, la
trobada entre Maria i Joan i l’aparició de Maria Petita. També trobem alguns
fils d’acció latents, com la música dels marroquins i el desallotjament
policial. Aquest no es mostren però s’intueixen mitjançant els sorolls i
diàlegs dels personatges.
3. El temps del discurs
•En aquest cas hi ha una línia temporal de la història que amplia el marc
temporal de l’acció. Vet ací que la línia de la història és més gran que la de
l’acció i inclou fets no representats del passat com la joventut de Maria i
Manel, el romanç de Maria i el pare de Joan, la història de Joan fill, fets que
son contats a través de retrospeccions indirectes. L’acció començaria en
l’escena B1, el moment en el que apareix Mercè quan Maria està fent fotos,
l’escena A1 següent seria el passat. Sabem que és estiu, es diu al principi i
que l’obra acabi de nit, i transcorre després de dinar.
•En els canvis d’escena, trobem algunes petites el·lipsis però gairebé no tenen
importància, les més importants podrien ser les de les escenes B6, B7 i B8
on Maria i Joan mantenen relacions sexuals, a l’escena B7 no es mostra cap
acció però se sap el que està passant, tot i això, es produeix una el·lipsi
perquè no es d’esperar que l’escena representada duri el que tarden en tindre
relacions (mínim 5-10, no es pot tindre l’escenari tant de temps buit així que
es condensa el temps).
•L’obra acaba amb una seqüencia denominada A10/B1, en la qual trobem que
s’afegeix, a l’acció que continua l’escena A9, l’acció de la primera escena de
l’obra B1. Amb aquest recurs l’autor aconsegueix diversos efectes. Des del
punt de vista de la durada del discurs, aquesta manipulació ens marca la
continuïtat i completesa temporal de les escenes denominades A i B, es a dir,
