ANÀLISI DE L’ACCIÓ EN L’OBRA OLORS
A continuació parlarem de l’anàlisi de l’obra Olors, el qual tindrà següent estructura:
seqüenciació formal, fil d’acció latent, el temps del discurs, el ritme, el subministrament de la
informació, els motors d’aquesta i el tipus de clausura.
En primer lloc, parlant de la seqüenciació, diem que es tracta d’una formal, combinant lletra i
nombre, com ara A i B i el respectiu nombre d’escena, de forma que el nombre indica el canvi
d’escena i la lletra marca els dos temps distints, sent A el passat i B el present. L’obra consta de vint
seqüencies mitjanes que són el resultat de dos macroseqüències lligades als dos eixos cronològics.
Gràcies a aquesta alteració del temps, tenim històries semblants perquè la protagonista, Maria, i el
lloc és sempre el mateix. A més, aquesta distribució de les històries està marcada pel repartiments
dels personatges, ja que els del temps present són els més joves i els del passat són els de més edat.
En segon lloc, quant al fil d’acció, cal dir que és latent per la musicalitat de l’obra, com ara la
música magrebina, el soroll de la policia i el de l’esfondrament dels edificis.
Seguidament, en referència al temps del discurs, com ja hem dit abans l’acció intercala dos eixos
temporals, deixant una estructura B1, A1, B2, A2... i així successivament fins arribar a A10/B0, que
seria el principi de l’obra i on s’uneixen els dos eixos temporals, de manera que dona a l’obra una
estructura cíclica, ja que acaba igual que comença. En definitiva, hem de mirar el final d’una escena
i el principi de l’altra per a saber si hi ha, o no, continuïtat. Respecte a l’el·lipsi temporal, cal
destacar que les escenes B2, B6 i B8 són les que més confusions creen perquè no se sap clarament
si hi ha el·lipsi o no, encara que per part de l’autor aquesta no està indicada, tot i que un clar
exemple en el qual es pot observar una el·lipsi temporal és l’acte sexual entre Joan i Maria, ja que
aquesta no està representada. Amb relació a la diferència entre acció i història dins de l’obra és
necessari dir que la història comença quan Maria conta la seua infantesa, i en canvi l’acció s’inicia
amb la trobada que té amb Joan al pis.
D’una banda, analitzant el ritme diem que en té un molt marcat perquè depenent de l’eix
temporal en què es troba la protagonista, ja que les escenes que corresponen amb la lletra A són més
tranquil·les, malgrat que també hi ha moments de tensió, sobretot amb el germà de la protagonista,
qui no deixa de dir-li coses que molesten a Maria. Altrament, en les seqüències que conformen la
lletra B, es parla d’un ritme més alterat pels esdeveniments hostils, en un primer lloc, amb Joan i
([email protected]) Higueras Gorreto, Raquel.
([email protected]) López Fuster, Patricia.
([email protected]) Sarria Piqueres, Vega.
