¡Descarga Apunts Teoria 1 y más Apuntes en PDF de Arquitectura solo en Docsity!
TEORIA I
Dilluns, 22 de setembre de 2014.
MÓN GREC
Els grecs eren comerciants, tenien armes. Estem parlant d’un conglomerat de pobles que al segle 9 aC s’apoderen de les terres gregues, Turquia, part del Mar Negre... A partir del segle 8 aC comencen a moure’s cap al sud d’Itàlia i cap a la Península Ibèrica, on funden Empúries. A tota aquesta població, els cohesiona una llengua, amb molts dialectes, però una llengua molt cohesionada. On també allà al segle 9 o 10 aC comencen a crear l’escriptura. Són un conglomerat de pobles que tenen una llengua, el grec antic, i que habiten pobles, Aristotiles, a l’escrit de la política, posseeix el logos: habita a la casa, i habita a la ciutat, sap el quès és el “be i el mal”. Sabem molt de “Cretenos” i “ Micenas”. Els Micenas son els que vivien amb fortaleses, eren guerrers (a Pelopones, a Creta…) a Creta i havia palaus i cases disperses que tenien camps, on practicaven trets agrícoles. El nostre origen ens ve de Grècia. Les civilitzacions prehel·lèniques no tenen coses en comú amb el món grec. Homero intenta de reflexar a un mirall el passat i la civilització del món grec i parla de la guerra de Troya. Grècia no va se mai un estat, sinó una aliança de pais on no comptaven cada any solar sinó cada 4 anys i en deien olimpiades Els esports és com una guerra, una competició per ser el més fort o tenir més qualitat física; així no fan la guerra sinó la bellesa. Posseïen el saber de navegar, tenien artesans, enterraven els morts i sabien i valoraven molt la cultura. Els grecs parlaven de Sofia (de saber) com pot ser que creessin una tradició de pensament tant important? Eren una cultura molt dispersa i no tenien una forma política gaire estipulada. El que conquista la raó és la ciència, no la mitologia. La primera pregunta que es fan és : que és la naturalesa? La tradició científica té un valor excepcional a Grècia. Ells fan preguntes, tan que no les sàpiguen contestar. Al voltant del segle 7 aC es van començar a preguntar sobre la naturalesa i sobre la ciència. Dona explicacions matemàtiques sobre els astres. També es pregunten pel “ser”. La “philosofia” és una de les coses més importants ja que és el principi de unes preguntes que no es podran resoldre ja que la ciència no és dogmàtica no hi ha respostes. Com s’orientaven els grecs? Ells creien que les illes es movien, ells miraven el cel, i les estrelles els guiaven. La ciutat d’Atena no era una ciutat colonitzadora, sinó que ens ha deixat un llegat de cultura, art, ciència...altres ciutats han colonitzat. La idea de propietat surt de Grècia. Economia per la idea de propietat i de herència, com també la idea d’expropiació ja que ja no tenien la idea de piràmide com els Egipcis. També la ciutat grega va crear la democràcia. Els trons representen un poder únic. Expansió hel·lenística de Filipo, pare d’Alexandre MAgno. Va ser una enorme expansió de la cultura grega (sg IV aC). Va canviar la història d’orient ja que es va expandir cap a Egipte... i la Mesopotàmia i la Vall de Linda. Cleòpatra era Grega. Sempre hi ha guerres a Turquia i a Síria... i a tots aquests països ja que aquí hi ha un canvi de cultures: la cultura occidental de la oriental. Els grecs transformen l’estadística dels egipcis de les societats egípcies i ho fan de manera científica, com també de la geometria, Pitàgores és un dels que fa la geometria a partir de la ciència
Què és l’arquitectura?
Arqui El principi Tectura: tecné tècnica i art A Grècia no es detecta cap arquitecte
Partenon per Plató o Sòcrates és com un pastel de nata (tipus la Torre Agbar o la Sagrada Família) no li donaven cap importància per escriure. Al Mediterrani hi ha una zona sísmica. La construcció dels temples està just a sobre d’aquesta zona.
A Grècia el sistema constructiu és molt estable, no el canvien. Aquests edificis es desmunten en molt poc, no com les catedrals de l’any 1000. La arquitectura monumental te una funció sagrada, una obra al culte:; i això és el més important. Mes tard passarà a ser una arquitectura civil, en l’època de la democràcia també les carreteres van ser molt important i encara es mantenen. Excepte els temples oraculars on hi havia les pitonisses i els oracles tot eren sectes S IV finals segle V gran epidèmia. Idea de bellesa a Grècia és el resplendor i la puresa dels Déus. L’abecedari va ser un dels millors invents, ja que així, van poder representar tots els sons fonètics que feien i sabien fer.
El discurs escrit travessa el temps, Aristòtil te converses amb un mort en els seus escrits i Plató escriu sobre Sòcrates, el seu mestre. Quan la llengua es fa servir més oralment evoluciona més ràpid, com per exemple a l’edat mitjana que van sorgir totes les llengües romàniques. La mort és una consciència que descobrim quan tenim ús de la raó. Com era la mort a Grècia? És molt tràgica la idea. És una societat que té l’esperança de vida molt curta. Veuen la mort com una ombra com que ja s’ha acabat la bona vida.
Divendres 26 de setembre de 2014
GRÈCIA
Què era pels grecs l’art? La paraula art no és grega sinó llatina, els grecs l’anomenaven TECNÉ: produir en un sentit molt ampli, producció de les coses belles, donar vida a alguna cosa. Aristòtil ja vinculava la tecné amb la bellesa. Plató parla de produir la bellesa al seu tractat “Banquete”. Es passa del no-ser al ser. MIMESIS: també és la imitació de la tragèdia, segons Plató. En la república (paraula romana), es parla de l’art com a imitació, es tracta d’un món idealista on la busca de la de la veritat és difícil i complexa. La bogeria o la mania també és un aspecte positiu, la verdadera bellesa és la dels Déus, la busca d’aquesta bellesa és en realitat un record. En el “Fedro” de Plató, ens mostra la bellesa com a una divinitat i com una manera d’haver conegut la veritat. Aristòtil indaga amb la poesia, parla de CATÀRSIS: imitació de la veritat a través de la política a efectes de la música, que ens ajuda a comprendre, l’estrat anímic al qual arribem, s’anomena catarsis. La qualitat o la virtut no es troba en el contingut, sinó en la manera de fer-ho. Tenim un impuls a seguir buscant lo bell. L’art també té molt a veure amb l’humor i la ironia, que és un aspecte modern que fa referència a tot allò que no es diu. L’arquitectura seria l’art més capaç de mostrar oculta la realitat.
Dilluns 29 de setembre de 2014.
MÓN GREC:
L’arquitectura no sabem si prové d’un ordre o no. No segueix la imaginació (innovació) sinó la tradició de com s’ha anat construint. Continuen la tradició ornamental que segueixen les mateixes normes que feien amb fusta, però després amb pedra. Tenien molt respecte a la tradició comparat amb la innovació en arquitectura. Tot i que estem en una societat innovadora tots els tractats d’harmonia encara els tenim però no tenim partitures per poder interpretar. Hi havien les models Dòric, Jònic , Corinti… La música era un sistema mnemotècnic (tècnica de memorització) tot es feia per memòria i per tradició per això ho sabien fer (Paniagua fa música grega).
Si no hi ha ciència amb arquitectura, només podem repetir-ho “ El món ha estat creat amb una força negativa “Shopenhauer” la nostra civilització cada vegada creu menys en Déu i creu en la ciència. I, si creu en alguna cosa és en una força negativa no en un Déu.
El teatre: jugar al què no som. Aristòtil: Fem com si fóssim al teatre. El teatre és alguna cosa instintiva (Com diu Borges) En el món islàmic no existeix el teatre com a Grècia, ells fan espectacles del món llatí. Utilitzaven màscares per cada arquetip i la màscara l’agafaven amb la mà. Text cantat Sistema mnemotècnic
Nietzche: Fa una hipòtesis sobre el naixement de la tragèdia, la vincula al cor. El gust i el plaer que fa un teatre grec. Principis de Wagner per divulgar la seva visió de la òpera com a tragèdia.
(Escoltar música grega per cor grecs).
Pínax: Pintor exequias, 540 a.C. i Tomba del mur blanc de Posidònia. Les columnes són l’element altament simbòlic.
Les formes tenen atributs simbòlics. Hem perdut els símbols a les formes arquitectòniques.
Poseidó: era la imitació i representació del cos humà. L’home marca la identitat de Grècia, a Roma ja apareixen els retrats.
Divendres 3 d’octubre de 2014
ROMA
Les muntanyes són llocs d’estabilitat cultural, costa més que evolucionin. Són reserves en el fons, ja que com que no evolucionen tant guarden les tradicions, els llengües... i en canvi a prop del mar hi ha les cosmopolites. Roma va crear la continuïtat del territori sota el poder, tot al voltant del mar sense cap espai buit. Va crear un imperi: extensió del poder a diferents ciutats. Totes aquestes ciutats o pobles tenien més o menys les mateixes característiques culturals, ja que vivien en terrenys amb característiques molt semblants a causa del mar Mediterrani. A Escòcia, encara existeix un mur construït per l’antic emperador Adriano. Roma es forma per fronteres naturals, el Danubi i el Rin. 395 dC, l’imperi romà és dividit, els estats neixen i moren Gigons: “La culpa de la decadència de Roma la té el cristianisme”. Roma tenia una religió molt liberal, creien en els Déus, que formaven part de l’estratègia política. L’arquitectura està molt lligada a aquesta estratègia d’Estat. L’aliança entre la religió i l’Estat per mantenir el poble unit és molt important.
El terme Occidental prové de la divisió de l’imperi romà, aquesta divisió permaneix a la nostre cultura actual.
Els dos imperis van quedar dividits: el d’orient i el d’occident. Cultura Grega: El luxe d’orient (orient) aquí hi permeneixia la llengua grega Cultura Occidental: la República Romana (occident) aquí van imposar el Llatí El Nord d’Espanya va ser el menys conquerit. Al Pirineu català trobem topònims vasos. Es produeix una divisió entre dues llengües: la rega i la llatina. A Alexandria canvien ambdues llengües, la part d’Occident va ser el que va perdre més cultura, especialment es va perdre el grec. Al S.XI no hi havia ningú que sabés traduir el grec. La pèrdua de la llengua grega ens ha marcat, fins al S.XI quan a Toledo es va instaurar una escola de traducció (els àrabs sabien traduir el grec i el llatí). La filosofia grega és fonamental. A Roma trobem aspectes semblants a la nostre civilització, com l’espectacle. El Coliseu mostra un poder constructiu molt alt; és un testimoni del temps que ha estat sempre visible. La població marxa de Roma i la ciutat va quedar desmantellada, només en van persistir els edificis principals.
La idea de l’espectacle, del món visual, és molt important. Els grecs feien una idealització de les imatges. En realitat les imatges són com textos crítics. Abans les imatges només es formaven als espectacles. L’arquitectura també és un conjunt d’imatges que forma un codi. Gairebé no sabem què és la naturalesa. La casa romana està plena de símbols. Hem crescut en un entorn artificial on dominen els objectes amb angles rectes i en la nostre societat amb un cromatisme molt pobre. A Roma, d’invasió del món construir, codificat, sobre la vida, va ser molt més gran que a la resta de llocs. El poder romà s’estructura a partir d’una trama d’imatges. August és el primer en difondre monedes amb la seva imatge. A Roma l’arquitectura està molt vinculada a la publicitat del poder. Roma és el model de ciutat, és una ciutat salvatge i caòtica feta per la força de la vida, sense planificació, on els edificis centrals es van succeint. Al circs s’exhibia el poder, els emperadors assistien el Coliseu. El món de les imatges és un llenguatge per crear personalitat i extendre el poder. L’arquitectura està molt vinculada a les imatges del poder Quan es conqueria una ciutat, es dividia el terreny entre els vaterans de la guerra, l’edificació tenia Roma com a model, el saber dels arteswans és secret i fonamental. Temple de V esta, és un dels temples més antics de Roma, és una imitació de l’arquitectura grega.
Oracio: escriu una epístola anomenada “ars poètica” on explica una percepció de com ha de ser la poesia. Fa referència al problema lingüítstic i es pregunta “Què hem de fer amb la fantàstica llengua grega i en canvi la nostre llatina és bàrbara?”. Finalment es decideix acceptar la influència grega, s’accepta la cultura grega. L’arquitectura clàssica antiga és capaç de separar els elements culturals dels elements ornamentals. Final del S.II, les últimes províncies gregues són conquerides pe Roma. La ciutat d’Atenes és respectada pels intel·lectuals romans. A Roma hi ha un projecte de continuïtat i similitud d’una altre cultura. Per una banda, la tècnica va avançar desorbitadament, per altre banda, la imatge s’entrega a la cultura grega, d’una manera desordenada. En el fons, eles elements ornamentals tenien un aire oriental (més salvatge). La arquitectura romana és original en la tècnica. Roma està sempre present. Tècnica-Ornamentació. La indústria ceràmica a Roma va ser molt important. Villa Adriana, 130 d.C: pertany a l’emperador Adriano, constitució d’una gran villa. Va ser excavada al S.XVIII. elements ornamentals molt originals, no es fixa només en l’arquitectura grega i dóna un pas més enllà.
Per comprendre-la no n’hi ha prou amb els instruments passats. Comença amb la caiguda de Roma, quan l’emperador Ròmul August li dóna les claus a un Bàrbar. Durant aquest període es descobreix Amèrica, s’inventa la impremta i cau l’imperi d’orient a mans de l’Islam amb la ciutat de Constantinoble. Dura uns 1000 anys. Al 1453, queda a mans de l’Islam. Des de que cau l’imperi d’occident a la d’orient passen 1000 anys. L’art medieval és molt important i comença a sorgir un interès per estudiar-lo. L’Edat Mitjana es va començar a estudiar a finals del S.XX. Els texts a vegades no serà lo més important de la cultura, ja que els texts només estaven a base de la cultura més alta (classe il·lustrada). La figura de l’arquitecte com la que coneixem avui en dia sorgeix a l’edat mitjana. L’arquitecte com a text. A l’interior de les Esglésies les lleis civils no tenien valor. Victor Hugo: El Geperut de Notre Dam (Falsa edat mitjana – neogòtica). Ens explica la seva edat mitjana, no la real. També afirma que “la impremta acabarà amb la imatge”, ja que la gent aprendrà a llegir i no voldrà anar a les catedrals a veure-ho.
Indulgències: Construcció de la Catedral de Barcelona. Els Papes venien trossets de Paradís Terrenal i amb aquests diners construïen les catedrals. Els cristians prometen una ciutat traçada amb els pensaments romans, són gent de cultura i lletra.
Com estudiar la edat mitjana? Amb texts deGeorges Duby
L’Europa de l’any 1000. Va ser el pitjor moment de la població, punt d’inflexió més baix
Població islàmica: · Mahoma 570 – 632 · 622 Hègira · 630 Entrada a la Meca L’Islam és una religió més pràctica, l’Alcorà és més fàcil d’assolir. El paradís tendeix a ser un jardí però també són molt importants les ciutats. La ciutat és el lloc de cultura, e¡però també de risc i pecat. El món de les imatges a l’Edat Mitjana es posa en contradicció per les religions. Les creuades porten a Orient missatges sobre l’arquitectura de l’imperi d’Occident. Les construccions bizantines mantenen una continuïtat de les construccions romanes, en la tècnica i en especial ala geometria, formes regulats matemàtiques. Aquests conceptes gràcies a les creuades, tornen a Orient i serà part fonamental de les construccions cristianes.
Judaisme: Té com a base les cultures gregues i romanes. · Judaisme: Déu Jahvé; Déu que et maleeix. · Cristianisme: Déu Crist; Déu que et perdona. · Islam: Déu Mahoma; Déu profeta
El cristianisme es desenvolupa a les ciutats.
Divendres 17 d’octubre de 2014
De totes les ciències humanes, la més importants és la història. Qui funda les ciències? Aquelles persones que mitjançant textos, creuen en un pensament i l’expliquen. Fins l’any 1000 no trobem una reconstrucció de les ciutats europees. Després de l’Edat Mitjana i de Roma, han nascut poques ciutats a Europa. Els centres civils més importants, obispats, ja s’havien format. El monesteri és una no-ciutat, “mónaco” significa sol; al voltant d’alguns monestirs es van formar llocs d’intercanvi. Al principi va significar un enorme descens demogràfic, menys
assentament i més mobilitat, aquest descens demogràfic causa un trencament amb els principis de l’imperi antic, especialment en l’educació. En canvi, certes activitats artesanals permenaixen millor en èpoques en transició política. Les escoles de Roma desapareixen, no hi ha llocs d’ensenyança, fins que sorgeixen escoles dins els monestirs, per ensenyar als fills dels nobles. Fins al S.XII no trobem un canvi de les escoles dels monestirs cap a les ciutats. És la tècnica a que treu l’Edat Mitjana de la seva foscor i comença el moviment modern. És important llegir el món tècnic. El poder carolíntic sobre els monestirs va ser molt important per conformar la cultura de l’Edat Mitjana. L’Europa cristiana va quedar aïllada del saber antic i això va ser important en l’arquitectura. El Pantheon va ser uns dels edificis més importants de Roma. A Itàlia apareixen les primeres basíliques paleocristianes, que es convertiran en temples (St Joan de Letran). La Cúpula de la Roca, va ser un dels edificis sagrats del món islàmic, a Jerusalem. Torres de Riu, església de St. Sapulcre, finals del S.XII. Al mateix temps que desapareix Jerusalem, a Europa apareixen temples que intenten reconstruir-lo en la llunyania. St. Miniato a Florència, Mesquita de Damasco, basílica romana convertida en mesquita.
Dilluns 20 d’octubre de 2014
Els moments són una forma d’arquitectura que recull la realitat. Servien per repoblar i civilitzar un territori. Plànol de St. Gall (S.IX). Guillermo de Aquitona funda el primer monastir, l’any 910, Reforma de Cluny. Bernardo de Claraval, Reforma de Cister: “icondàstia”: condena de les imatges significatives, pensa que s’han de retirar les imatges representatives tant de l’interior com de l’exterior, l’any 1098. Sempre hi ha un missatge moral que pesa sobre l’arquitecutra. Els gremis tindran un paper fonamental en la construcció de les ciutats. Que són els símbols? La paraula prové d’un pacte entre dues cares d’una moneda, fa referència al vincle entre dues coses que estan separades però que originàriament han estat unides. La mentalitat medieval és un pensament simòbilc. Cal no confondre símbol amb al·legoria, els símbols tenen vincles com el món sagrat i tenen un origen platònic. L’art és una forma de pensament simbòlic, no és un objecte sinó que va lligat al món de Crist. La bóveda de canó i la pedra clau també són símbols. També existeix una teoria sobre la simbologia de la geometria. Els colors de l’Edat Mitjana també són molt simbòlics, però si que encara existeix en alguns actes, com els casaments o els enterrament, o les togas. La creu, especialment al gòtic, també apareix en forma d’arquitectura, el símbol es converteix en un objecte constructiu òptim. L’arquitectura és un símbol del poder i d’unitat d’espais. Abadía de Cluny: vol recuperar simbòlicament l’abadía de St. Benet. Americo Castro: va ser un historiador de la història d’Espanya, fa la història del camí de Santiago, revalorització cultural de “Finesterre”, a Santiago de Compostela, 1075, l’arquitectura s’entén com a camí dins la basílica. Chartres (1194), les catedrals de França també participen d’aquesta expansió territorial, al centre existeix una arquitectura nítida, en canvi cap a les perifèries es va diluint. L’arquitectura gòtica és capaç de fragmentar-se de manera excepcional, tots els elements constructius tenen una independència extraordinària.
Divendres 24 d’octubre de 2014
Dilluns 27 d’octubre de 2014
L’EDAT MODERNA
“Incunable”: llibres publicats a les impremtes fins a finals del S. XV. La inquisició va crear un índex de llibres prohibits: censura del coneixement. Les traduccions medievals sempre estan vinculades a la tècnica, el classicisme agafarà molta importància i l’arquitectura li fa algunes referències, com el ç2culte solar”. Cultura i Poder cada cop seran més distants 1492: Colón arriba a St. Domingo.
Divendres 31 d’octubre de 2014
RENAIXEMENT
La censura va ser important, en part, ja que quan ens censuren ens esforcem, com el cas de les dones que han reivindicat molt els drets que els van censurar. El mon intel·lectual tindrà un espai propi, una comunitat científica, de lletres... i el coneixement no tindrà fronteres. S’expandeix cap a Europa Tolerància: En parlaran al s XVII, suportar que existeixen diferències.
Representació del mon: Quines causes van ser les que representéssim el mon? Un mode de conèixer i representar el mon com una cosa unida. Ara no és així, el món gràfic és massa complicat (representació) Depèn dels sentits de cadascú Imatges: Codi Què és una imatge, les llegiríem igual sense aprenentatge previ? És un llenguatge una imatge? La perspectiva: Que pretenia Brunel.leschi, Pietro de la Franchesca? Els romans a la seva manera representaven lo espaial, per tant els del renaixement no eren els primers. Adquisició de poder Saber el secret de la perspectiva () El llegir els astres en aquesta època era molt important, saber què et passaria a la vida. () Percepció del món Què veu l’ull? Els mapes mundi Com representaven el món. A Babilònia ja ho feien (II mil·lenni aC.) Món com una moneda. Els grecs Esfera Aldrisi 1154 Representació del món (Cartògraf àrab) Juan de la Cosa 1500 8 anys després del descobriment d’Amèrica Mapa portolano, Taller de Plàcido Caloiro i Oliva S. XVI
Llibres més cars i més venuts en aquesta època van ser:
- Martin Fernandes de Enciso, 1519
- Astronomicum Cesareum de Pedro Apiano 1540
-Atles de Abraham Ortelius, Titulado Theatrium Orbis terrarum i publicat al 1570 Devem molt a Galileo Galiley
- Moviment pendular
- Model de Copèrnic
- Va ser condemnat per la inquisició
- Perquè la terra no es podia moure? Perquè a la bíblia hi ha un passatge que algú deté el sol, per tant el sol es movia i no la terra. La Bíblia no es pot contradir.
- Llei atracció dels cossos, llei gravetat A partir d’això podia demostra l’heliocentrisme. ( no ho va trobar però va per el camí que tots els científics van seguir)
1572 Barcelona hi ha moltes publicacions de la ciutat Arquitectura interès naturalista per la visió Fortificacions molt important
Dilluns 3 de Novembre de 2014
Els essers humans tenim uns sentis que només percebem el món així, amb la sensibilitat. La raó la construirem amb coses noves i coses a vegades sense sentits. Moviment de restauració del mon antic, al camp de les lletres i després passa al món de les arts. El renaixement és molt important per l’arquitectura ja que va evolucionar la manera de veure-la i comprendre-la, i també pels ornaments. Què és la ciència? La ciència: En el món antic i amb llatí era analitzar la realitat. Els grecs van fer proves científiques, com l’energia del vapor, sabien que el vapor podria moure les coses. L’art va a formar part de lo sensorial, enlloc de ser la tecne com era. La demostració en ciència és molt important, ja que és aclarir els passos del què creuen. 1915 acceptem la teoria de la relativitat. L’art ja no exigeix una comprovació científica. Parteix de la sensibilitat. Ha passat a ser una manera d’expressar la nostra sensibilitat: de la manera com som. La tècnica no és instrument de la ciència i ara se’ns està desbordant El Coliseu és un edifici molt apreciat pels renaixentistes. Els renaixentistes continuen el classicisme, els poetistes també, i ho faran amb llengua vernacula (del poble) com ho havien fet poetistes del classicisme Vitrubi època de August i era el principi de l’arquitectura clàssica Temple malatestiano, Rimini, 1450 (fa la façana Alberti) Fra Angelico (1395-1455) Anunciació 1432 A l’edat mitjana els elements ornamentals van desapareixent i només es veuen a la façana (gòtic com a llibertat dels artesans, que donen la seva expressió i sentiments, segons diu John Ruskin Segons Ruskin els clàssics comencen a espatllar l’art (com la indústria) Vitrubio: Ed princeps 1486 L’arquitectura clàssica tindrà un poder cada vegada més moderna però li faltarà la representació del cosmos i de la naturalesa.
Divendres 7 de Novembre de 2014
Filarete (ama la virtut), Tratado de l’arquitectura, finals s XV Fins el s. XIX a les universitats es parlava llatí Naixement de la nova literatura amb llengua vernàcula Aquest tractat ens ensenya una nova cultura com funcionava el classicisme, el concepte de ciutat ideal i la nova manera de pensar, a partir de la raó També el gran tema dels ordres clàssics. El classicisme a través dels ordres indagaven a l’univers
coses on viu la gent? Fa una reflexió de la vida, i penso que en el lloc on vivim, el luxe no és essencial. Estem en un període de reconeixement de la veritat del pensament antic. No traspassa mai els límits d’una arquitectura civil o religiosa en les cases. Palladio incorpora sempre principis de l’harmonia musical a totes les seves estanses. Compleixen amb la proporció harmònica lligats amb les veritats còsmiques. La façana de St. Francisco de la Vigna és molt important, Palladio reconeix recursos òptics vinculats amb la perspectiva. La diferència de tamanys d’elements idèntics és un dels principis d’arquitectura. Què passa als interiors de les esglésies? Geometries profundes, elements repetits en profunditat, tot gira al voltant de la perspectiva.
Leonardo da Vinci: estem a un temps on la creació artística és molt individual, neixen els creadors i els artistes. Comencen a ser conscients de la seva singularitat. Va deixar moltes obres inacabades, que són un testimoni. Per primer cop s’exploren els somnis com a formes imaginàries. Incorpora elements de la cultura flamenca, com els colors. Percepció-imaginació-fantasia-projecte. El pensament ha adquirit grossor. Per ell la pintura era una ciència (forma de coneixement). La ciència moderna és experimental i instrumentals, en aquella època era sensorial i estava basada en els sentits. Leonardo és l’últim exponent de la ciència antiga. L’art serà una veritat que representarà les nostres sensacions. Les anotacions especulars també són molt significatives.
Dilluns 17 de Novembre de 2014
S. XII: temps d’inquietud, la vigilància és un símbol del poder. Es volen fer societats més uniformes, tot lo heterodoxa era eliminat.
“Discurs del mètode”: metòdica, busca de la raó. Descartes és la pedra angular del pensament modern.
Miguel Àngel: té una manera escultòrica de concebre l’arquitectura, El Capitolio és una de les seves obres més representatives. Fa un homenatge a sol. Representa l’espai cívic de Roma en contra la ciutat sagrada. Era un llocs de marginació social situat fora de les muralles. Tenia una forma d’arquitectura lliure. Recorre als elements clàssics.
BARROC:
Es vol institucionalitzar la cultura. És una forma artística que s’escapa del poder de les institucions, just quan aquestes tenen més importància. Les universitat ja existien, però l’art s’estudiava a les acadèmies, institucions principalment promocionades per la monarquia. La relació entre l’art i l’Estat és fonamental.
L’església Reforma Luterana 1519 Concili de Trento: 1545- Fundació de la companyia de Jesús 1534.
La ciència: Giordano Bruno 1600 Galileu Galilei 1564- Descartes 1596- Newton 1642-1727 i Leibniz
Kepler: Lleis de moviments planetaris 1609 Huygens 1629: cronòmetre del pèndol 1687: Càlcul infinitesimal.
Dilluns 17 de Novembre de 2014
FINALS S.XVIII:
Al S.XVII era un temps d’inquietud, la vigilància és un símbol del poder. Es volen fer societats més uniformes, tot lo heterodoxe era eliminat.
“Discurs del mètode”: metòdica, busca de la raó. Descartes és la pedra angular del pensament.
Miuel Àngel: té una manera escultòrica de concebre l’arquitectura, El Capitolio és una de les seves obres més representatives. Fa un homenatge al sol. Representa l’espai cívic de Roma en contra la ciutat sagrada. Era un lloc de marginació social situat fora de les muralles. Tenia una forma d’arquitectura lliure. Recorre als elements clàssics.
Barroc:
Es vol institucionalitzar la cultura. És una forma artística que s’escapa del poder de les institucions, just quan aquestes tenen més importància. Les universitats ja existeixen, però l’art s’estudiava a les acadèmies, institucions artístiques principalment promocionades per la monarquia. La relació entre l’art i l’Estat és fonamental.
Divendres 21 de noviembre de 2014
Comença el món contemporani.
1601: St. Gerónimo, Caravaggio li dona la vista al món de la pintura.
Barroc: arts plàstiques, sobretot arquitectura i pintura que demostren una deformació i una sobrecàrrega. La contrareforma té a veure amb l’art barroc. És l’art més refusat per les acadèmies. La necessitat d’expressivitat dels artistes és insostenible; Mozard: “no soy dueña de mi misma”.
Artifici i realisme es mesclen. “las meninas”: el poder lligat amb l’ individualitat ,té una solució espacial impossible. La perspectiva és irreal, el barroc està ple de jocs i ironies. Neixen les obres plàstiques, la percepció és molt important. La Il·lustració serà un pas cap a la majoria d’edat dels humans. Entenem el Barroc com un art independent, la raó és l’instrument per adquirir la veritat? Neix un culta i un començament de l’art.
Ens parla del temps, hem d’adquirir consciència de la temporalitat. Els museus són els primers temples artístics, encara aquí el museu és un edifici molt important on les obres d’art es desvinculen del món real i esdevenen un testimoni etern. L’emissió de l’art no s’acaba La història de l’art s’està construint per primera vegada, es tot molt nou. La consciència del temps és molt tràgica. L’obra de Boullé pertany a finals del S. XVIII, utilitza elements històrics i objectes simbòlics. Una arquitectura simbòlica basada en formes geomètriques com explica Hegel, un exemple són les piràmides egípsies. L’arquitectura transmet sensacions. Les ombres també són molt importants. Boullé parla de la sblime. Què és lo sublime? Per Boullé és allò que ens desborda: “la bellesa no és més que el principi de lo terrible”, Rinque. Per els il·lustrats és com un volcà en erupció, està al límit de la destrucció. Kahn diu que és allò que sobrepassa la mida humana. Què és lo que em defineix com a ésser del meu temps? Los desastres de la guerra 1810-1815 (1a edició el 1863) Revolució americana i declaració de independència EEUU 1776, les guerres napoleòniques també són molt importants. Revolució francesa 1789 Guerres napoleòniques 1792- Simfonia heroica Beethoven
Divendres 28 de novembre de 2014
Estudi de l’exploració de la sensibilitat. El romanticisme és el verdader punt culminant de l’art. Comença tímidament a Anglaterra. Perquè és important?
L’art ja no és només una construcció humana sinó el lloc on s’obre el coneixement, a través de l’art coneixem. Converteix la filosofia en poesia. Se li dóna el poder a la poesia, expressió màxima de l’art de la paraula. Hegel: s’endinsa també en la poesia. El llibre “lliçons d’estètica” està basat en els apunts dels seus alumnes. La poesia està vinculada amb lo emocional i lo sensorial, a través del seu concepte donem el raonament, o encara més, el coneixement. La poesia és lliure. Hi ha una alliberació aparent del cristianisme, però en canvi l’art es construeix a través d’ell. Escriure un poema és trobar la divinitat. Roma-Bellesa. Les arts ja no voldran ser ordenades jeràrquicament. Necessitem fer amb l’art un judici de la realitat. No és un temps de termes intermitjos. Com s’escriu? Textos breus o molt extensos, formes transitòries provisionals. La ironia és un altre instrument del romanticisme, humor que substitueix la reflexió. L’arquitectura ja ha superat el Barroc i ara és Neoclàssica: recuperació dels elements arqueològics amb una nova mentalitat. Perquè li passa això a l’arquitectura? Joh Soane va ser un arquitecte neoclàssic. El neoclassicisme, basat en la recuperació de la pròpia llengua i històrica, va ser un dels principis fonamentals del romanticisme. La recuperació del món medieval també té molt a veure amb l’esperit del neoclassicisme. Els romàntics reivindiquen el poder de la llengua. Schinkel també és neoclàssic. El romanticisme és una experiència estètica important. Wagner i Nietzsche són post-romàntics. Viollet-le-Duc també pertany a l’arquitectura del S.IXX: visió tècnica del passat.
Dilluns 01 de desembre de 2014
S XIX la desgarrada realitat de la indústria
Karl MArx (1818-1883) Das Kapital – manifest comunista 1948 (és alemany i romàntic) Utilitza la premsa i per tant ho fa cada dia, com si fos una goteta cada dia. Catalunya va patir una tardia revolució industria i gràcies això va pujar l’economia del país.
La capacitat de passar els problemes de l’arquitectura als problemes socials, la vivenda és un bé escàs i s’ha de pagar per ella. Aquest és un dels punts més importants de l’arquitectura moderna.
La industria ha de saber fer només el què es necessita, el detritus (les sobres) ja les comença a anomenar LA necessitat dels llocs industrials permanents (perquè siguin continus) fa que la llum il·lumini sempre ( llum de gas) Walter Benjamin parla dels passatges i l’oci La fotografia també serà molt important, per a la premsa: per tot en general (Jacob A. Riis – Fotògraf premsa)
Berlín és una de les primeres ciutats que construeix vivenda obrera/social i per això els arquitectes com Gropius, Mies... els de la Bauhaus ja estan acostumats a aquest moviment social. També en aquesta època hi va haver molt barraquisme. Entre la utopia i la realitat hi ha molta diferència.
Les colònies industrial: era marxar de la urbanitat i concentrar tothom com en una illa de població i allà hi havia un model de industrialització amb director i empresaris
Eberezer Howard (1850-1928) Va fer les ciutats jardí les ciutats del demà 1898-1902. Era com una utopia, com la idealització de l’edat mitjana.
Les ciutats jardins són el principi de l’urbanisme ja que es projectaven les ciutats abans de ser construïdes.
Hi va haver molts guetos (barris jueus que van començar a Venècia) A Amèrica van aparèixer molts barris així com el Bronx
Cerdà fa al 1861 el Pla Cerdà a Barcelona El Paisatge urbà va començar a ser importat en els quadres, la literatura.... El Modernisme català Peter Behrens fàbriques
Divendres 05 de desembre de 2014
AVANTGUARDIA:
Interès de l’arquitectura per les necessitats de la societat. Vol solucionar per primerr cop problemes socials. L’arquitectura no seria rs sinó respongués a una cultura i està molt vinculada amb l’entorn natural.
