¡Descarga Arte gótico (resumen). y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
ART GÒTIC
Arquitectura gòtica Es prou recognoscible per l’arc apuntat o ogival, de 2 punts. Aquest és el primer tipus d’arc que es fa en el gòtic (a vegades està adornat). Segle XIII més o menys. Hi ha un altre que és més simple i redó TUDOR, perquè és molt utilitzat en l’Anglaterra entorn el segle XV-XVI. Altre arc és el conopial, s’utilitza molt al gòtic flamíger) es un arc de 4 punts. També s’utilitza el ARC DE MIG PUNT REBAIXAT. El arc més senzill és el de DIAFRAGMÀTIC(alçat). És un arc estructural.
2 tipus d’arquitectura: religiosa (catedral) civil (sobretot governs municipals, etc.). Arquitectura religiosa Base/Planta : Creu llatina (com la romànica, amb les mateixes parts) COR: entre el creuer i la capçalera. És una part separada de la resta de l’església (per al bisbe) estava més adornada. En el gòtic els braços són més curts i més centrar no tan prop a la capçalera. Podien obrir en posterioritat alguna capella. Alçaria Hi ha dos tipus d’art gòtic : francès i mediterrani. o Francès (més comú) anem a vore algunes obres a Espanya. o També hi ha altres tipus com el anglès, amb façana teatre (no veiem el que hi ha darrere i està molt desenvolupada). -Típic del gòtic anglès: 2 transseptes. (Dibuix) Pot eixir Windos, amb arcs de nervadura molt recarregats i per a recolzar. -També hi ha edificis gòtics a Itàlia com el Duomo: De Milà. Aquest és un estil gòtic més internacional (francès) però amb característiques pròpies. -També hi ha un gòtic toscà paregut al romànic toscà però amb característiques del gòtic. (EVOLUCIÓ). Amb policromia (planxes de marbre)//utilització d’elements clàssics... Mescla elements clàssics del romànic amb gòtic, més a la entrada. Poc típic en exàmens.
Gòtic flamíger El gòtic flamíger és un estil del gòtic tardà que es caracteritza pel seu major adornament i recarregament ("barroquisme"). Característiques: El gòtic flamíger és un estil triomfal, ampul·lós, ple d'exaltació. És notòria la convivència d'elements antagònics: una arquitectura simplíssima i una decoració molt complicada. A més, l'arquitectura i la decoració romanen només juxtaposades. L'arc conopial, el carpanell, l'escarser i el Tudor mostren, amb les seues rebaixades formes, l'astènia del sistema. L'ideal gòtic d'elevació es va perdent. El tectònic evoluciona cap al decoratiu; per exemple, les nervacions de la volta seran ja pura adherència. Els suports se simplifiquen. O bé queden reduïts a una simple columna, o, per contra, es deixen recórrer per finíssimes nervacions. Les voltes estan molt aplanades, quasi horitzontals, entrecreuant-se els nervis i multiplicant- se les claus, les quals es decoren profusament amb escuts o escenes, fent- se finalment penjants. Dels racons han nascut nous nervis bisectors. Al propi temps, naixen els blegats, nervis secundaris que uneixen els grans nervis, sorgint noves claus secundàries en les interseccions. Els blegats poden ser rectes, però més especialment corbs. Les finestres veuen multiplicar els mainells, formant-se damunt xarxes d'arcs conopials, units de tal forma que una corba es continua amb una contracurva. D'aquesta sort, l'edifici augmenta el seu dinamisme. Més resumit: L'estil es concreta fonamentalment en detalls arquitectònics, com les rosasses de les façanes, més que en l'estructura dels edificis. Profusió dels ornaments sobre l'estructura, com els arcs decorats amb motius vegetals Ús de corbes i contracorbes. Arc conopial. Volta amb multiplicitat de nervis, en ventall o estelats. S'eliminen els capitells, i les línies de la volta no tenen solució de continuïtat. Predomini de les formes petites en les façanes. Torres amb agulla i fletxes.
L’ESCULTURA GÒTIC (pàg 172 comentari) Va tenir l’origen a França. Les figures escultòriques d’aquest període (originalment policromades) s’humanitzen a través de: o -L’estilització i l’arrondoniment de les línies. o -L’elegància dels moviments. o -La captació d’un cert naturalisme en els gestos i en l’expressió dels rostres. o -Una preocupació per la corporeïtat i la volumetria dels vestits i dels cossos. Es comença a advertir un sentit narratiu molt accentuat en la composició i en les figures. Les temàtiques més recurrents de l’escultura en pedra van ser: o El Judici Final o La Mare de Déu. Ja al segle XIII, van proliferar les escultures exemptes en les anomenades: Estàtues de columna: que decoraven els muntants i els trencallums de les portalades catedralícies. L’escultura es va fer totalment autònoma al segle XV, amb l’aparició de: Retaules escultòrics de caràcter monumental. La proliferació de les imatges de devoció exemptes. Els sepulcres. Aquestes noves tipologies escultòriques van utilitzar materials com: Fusta, pedra o alabastre, normalment policromats i daurats (van tenir molta difusió a Flandes, Castella i Catalunya). Tant en els retaules com en els monuments funeraris, s’hi observa: o Forta preocupació pel realisme
o Les figures present menys hieratisme que les del període romànic (encara que continuen sent figures sense volum). o El traç negre gruixut que perfila el contorn de figures i objectes (que recorda l’emplomat dels vitralls) fa que els motius representats ressaltin sobre un fons que encara és daurat o monocrom. Destaquen la Sainte-Chapelle a París, els vitralls de la catedral de Lleó a Espanya i els de la catedral de Canterbury a Anglaterra. Estil italogòtic: (1250-1400) o Es va anar barrejant amb un cert naturalisme. o Pintura de colors clars. o Predomini de la línia corba i sinuosa. o Cerca de volum en les figures. o Voluntat comunicativa a través del gest i la mirada. o Primers exercicis de perspectiva o Van combinar fons daurats amb decoracions arquitectòniques o paisatgístiques molt simples. La producció d’aquest estil va estar dividida en dos centres artístics principals: Siena (destaca DUCCIO i Simone MARTINI), i Florència (CIMABUE i GIOTTO). La Corona d’Aragó va ser un altre dels centres importants d’aquesta pintura. Destaca FERRER BASSA i Pere SERRA. Estil internacional o cortesà: (1375-1425) o Va saber equilibrar l’estilització pròpia del gòtic lineal francès amb el sentit naturalista desenvolupat pels pintors italians. o Combinació brillant de formes i figures aristocràtiques elegants. o Detalls naturalistes delicats i anecdòtics. o Alternança o mescla de fons daurats i ambientacions paisatgístiques. o Gran predilecció per la intensitat cromàtica. Alguns dels artistes més destacats són l’italià Gentile DA FABRIANO, els Germans LIMBURG i el flamenc Robert CAMPIN. A la Península Ibèrica, Ramon DE MUR, Lluís BORRASSÀ, Bernat MARTORELL i Nicolás FRANCÉS.
Estil o escola flamenca: (segle XV) o Perfeccionament de la pintura a l’oli va permetre representar la realitat en un grau excepcional de detallisme i obtenir lluminositats inèdits fins aleshores. o Absència generalitzada de moviment. o Ús d’un fort simbolisme. o Mescla de temes religiosos i profans. o Gran interèspel retrat. L’artista més important va ser Jan VAN EYCK, considerat un gran retratista. També av destacar Rogier VAN DER WEYDEN. A la Península Ibèrica, Fernando GALLEGO, Bartolomé BERMEJO, Jaume HUGUET i Lluís DALMAU. Cal esmentar a BOSCH, artista que va pintar temes a mig camí entre el món real i el món oníric.
