¡Descarga Article PSico y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
RETRAT D’UNA ADOLESCENT
«No es pot reduir l’adolescència a una simple transformació fisiològica. Quina commoció, però! El desenvolupament dels òrgans genitals, l’aparició dels caràcters sexuals secundaris (els pits que es van desenvolupant en les nenes, la veu que muda en els nois...), la fecunditat que s’instal·la, el creixement que s’accelera, el cos sencer que es modifica... [...] Però hi ha també la relació amb els pares, que ja no és la mateixa, la relació amb els amics, la relació amb la sexualitat, la relació amb un mateix i amb el món… Un es fa preguntes. Es busca. Es contradiu. És l’edat dels contrastos, de les contradiccions, dels conflictes, interns també. Tot es barreja. Narcisisme i generositat, exaltació i malenconia, conformisme i rebel·lió, solitud i esperit de grup, timidesa i excentricitat, set d’absolut i de reconeixement… Que difícil és la vida, que incerta, que plena de dubtes! Ja no s’és un nen, ni s’és encara un adult. No s’és, s’esdevé. Un es mou provisionalment dins del que és provisional, dins del que està inacabat. És l’única eternitat veritable. Un no ho sap encara. Voldria aturar-se. Voldria avançar. Busca com pot el seu camí, entre la família i els amics, entre el mai més i l’encara no, com en trànsit dins de l’etern esdevenir. Als 17 anys no s’és frívol. S’és impacient. S’està cansat. Els pares diuen que és a causa del creixement, dels estudis, de les vetllades massa llargues, de les nits massa breus. El que passa és que la vida cansa, esgota, decep, i es manca encara d’entrenament o de resignació. Un s’avorreix amb freqüència. S’està ple de desitjos i inquietuds. No s’és feliç. S’està en contra de la família, de la societat, del món sencer. Un prefereix els seus somnis. Prefereix els seus ideals. És l’edat de les grans rebel·lions, [...] de les grans desesperacions (el suïcidi és la segona causa de mort entre els adolescents, després dels accidents de trànsit), dels grans sentiments, dels grans odis. Un s’afirma oposant-se. És l’esperit de l’adolescència, que sempre diu no, i és l’esperit mateix, potser. “Quan són joves —escrivia Oscar Wilde—, els nens estimen els seus pares. Més tard els jutgen. De vegades els perdonen”. L’adolescència és el moment d’aquest judici, la maduresa, el d’aquest perdó. Però no anem tan de pressa. Primer cal jutjar, primer cal condemnar, cremar el que s’ha adorat, matar el pare, ferir la mare, trencar amb els ídols i les falses aparences, transgredir els tabús i les prohibicions. Com deia, un no neix lliure, s’hi torna. L’adolescència és el moment d’aquest esdevenir i d’aquesta alliberament. Això fa mal. Això fa por. Això prova. Un no
sap on és. Ni on va. Se sap menys el que es vol que el que es rebutja, menys el que s’espera que el que es tem. Per sort existeixen els amics, les amigues, la música, la soledat! Per sort hi ha l’institut i les vacances! Un s’avorreix als dos llocs. Un aprèn als dos llocs. Per sort existeixen els llibres —per aquells que llegeixen encara— i el cinema! Per sort el temps passa i què hi farem si se’ns emporta! Estem farts d’esperar. Es vol viure el present i no se sap. S’és al principi de tot, excepte de la infància. [...] S’és immadur. S’és exigent. S’està ple d’entusiasme i severitat. Ple de rigor i del poc més o menys. Ple d’ingenuïtat i de desesperació. S’és jove. S’és més gran. Ens hem de fotre! Ah, que lenta és la vida i que de pressa passa! [...] […] Una dona jove i una noia, un home jove i un adolescent, no són el mateix. Aquells han començat a envellir. Aquests no han acabat de créixer del tot. Aquells estan dins del món dels adults. Aquests es preparen per a entrar- hi, lentament, difícilment, sense creure-s’ho del tot. Com no haurien de sentir una mica de por? Voldríem tranquil·litzar-los. La veritat és que no sabem si els hem d’envejar o de compadir. Llavors parlem d’una altra cosa. L’adolescència desanima a xerrar, i hi empeny. És l’edat dels secrets, de les confidències, dels somnis inconfessables… Els adults no hi poden accedir, i està bé així. La infància és un miracle i una catàstrofe. L’adolescència, un misteri i una promesa, però que no es podrà complir fins més endavant.»
Comte-Sponville, André: La vida humana , Barcelona, Paidós, 2007, pàg. 58-63.
Preguntes:
1. Resumeix les principals idees de l’autor.
L’adolescència no és únicament un canvi o una transformació fisiològica, sinó que són canvis físics( pubertat) i una etapa de
Sí, durant l’adolescència es necessita fer-se amb una ferma identitat, es a dir, saber que un es diferent a la resta, conèixer les seves possibilitats, el seu talent i sentir-se valuós.
L’autoestima determina una autonomia. L’adolescent es considera amb adequats nivells d’autosuficiència i que es capaç de prendre decisions això els hi aporta un sentiment de llibertat necessari per seguir desenvolupant la seva identitat. Quan un adolescent s’accepta es capaç d’enfrontar-se a reptes d’una forma independent, a diferencia de quan es presenta una autoestima baixa, que no son independents i son incapaços de prendre decisions.
Ames l’autoestima es una eina necessària per poder seguir endavant sense sentiments de inferioritat enfront les diferencies o pressions socials. Es necessària per poder seguir construint-se com a persona independentment de les manipulacions del entorn.
3. Com més aprenem, més evolucionem? Resistir al canvi és anar contra el fluir natural de la vida?
Sí, contra mes s’aprèn mes s’evoluciona. Es una llei natural, aprendre mes coses permet afrontar diferents situacions, actuar diferent, canviar el pensament... etc. Si no es dona aquest aprenentatge, es donen unes carències per la falta del desenvolupament personal. Resistir-se a evolucionar com a persona (madurar), es anar contra la naturalesa, ja que la vida es presenta amb les diferents dificultat i trajectòries segons l’edat i la maduresa, determinada per el canvi individual, molt important i destacable el que es pateix durant l’adolescencia.
4. El context familiar ajuda o entorpeix el desenvolupament adolescent? Els amics exerceixen influències positives o negatives?
L’entorn de l’adolescent influeix en el seu desenvolupament, pot ser positivament o negativament. No es pot establir que la família ajuda o entorpeix en el canvi adolescent, ja que tot esta establert segons el tipus de influencies de cada entorn. Si es dona el cas d’un adolescent amb una família responsable, autoritària però compressiva, es donarà una influencia positiva en l’infant. A diferencia de altres tipus de famílies que poden ser menys responsables, no controladores, ausents.. això difuclutaria un desenvolupament positiu.
El mateix passa amb les amistats, l’adolescent pot escollir unes amistats per necessitat, semblances, rebeldia... Segons les influencies dels amics en la vida de l’adolescent es poden donar diferents casos. Si son un grup d’amics reivindicadors, rebels, enfadats.. els seus actes o activitats amb el seu grup d’amics, no portra influencies
positives sinó negatives. Mentres que si es donen unes amistats per plaer, compresio, semblances... l’adolexcent patirà una sèrie de influencies beneficioses per el sei desenvolupament.
5. Els adolescents necessiten experimentar i trobar els seus límits? Recorren al risc per a superar-se a si mateixos?
Sí, al trobar-se en una fase de inestabilitat, incomprensió i sobretot de personalitat indefinida, necessiten posar-se al límit. Busquen plaer sense mirar les conseqüències i tambe necessiten experimentar situacions de risc per definir sentiments i conductes, que els hi proporcionaran informacio necessària per conèixer i establir una identitat.
