¡Descarga Psico desenv. y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
PRINCIPALS TEORIES PSICOLÒGIOQUES SOBRE EL
DESENVOLUPAMENT.
1. LA PSICOANÀLISI
Conjunt de teories que intenten explicar el desenvolupament d’una persona però d’una manera emocional. L’interesa el món dels sentiments, de les emocions. Els infants es mouen a través d’una sèrie d’etapes durant les quals han de fer front a conflictes entre la libido o “principi de plaer” (energia universal basada en un conjunt d’impulsos biologics i pulsions que satisfan els instints humans mes bàsics (amor-odi) i les convencions o normes socials) La manera com aquests conflictes es resolen determina la seva personalitat, la manera com es relaciona amb els altres. Destaquen els teorics:
- Sigmund Freud , fundador del moviment de la psicoanàlis qui va formalitzar
l’anomenada teoria psicosexual.
- Erik Erikson , promotor de la teoria psicosocial.
SIGMUND FREUD. Aportacions més destacables de la teoria psiconanlítica a
la psicologia del desenvolupament:
- La psicoanàlisi desmitifica el nen com a conglomerat de puresa.
- Destaca com els sentiments i les experiències viscudes durant la infantesa
influeixen enormement sobre les persones, són una motxilla que portarem tota la vida.
- Especialment són importants en l’evolució d’un infant el primer any de vida i
el vincle afectiu amb la figura materna.
- Directament, o a través de les nombroses teories que se’n deriven, fa
contribucions teòriques molt interessants a la relació terapèutica entre pacient i professional. Destaca la importància dels aspeces psicoafectius i emocionals en el treball amb persones.
- Importància del joc com a manera d’expressió dels sentiments. En el joc el
en expressa tot allò que l’impressioa o desagrada.
- Ha inspirat nombroses investigacions relacionades amb l’estudi de la relació
entre nadió i pares, relació entre germans, identitat, rols de gènere…
Aspectes crítics:
- Des del punt de vista científic, la psicoanàlisi és una teoria molt interpretativa, personal, subjectiva.
- Actualment no ha fet grans aportacions a la psico. existeix una percepcio dun cert estancament teòric despres de les aportacions de principis del sXX. Aportacions de la teoria psicoanalítica sobre el desenvolupament humà que ens poden serútils als professionals de la psicologia/ logopèdia:
- (^) Aporta una visió global de l’home i el món, on destaca el determinisme de l’etapa infantil. Apareix l’univers de l’inconscient i dels impulsos com a motor del desenvolupament.
- (^) El valor de l’associació lliure d’idees (mètode psicoanalític) i dels processos de resistència (mecanismes de defensa). Joc (simbòlic), dibuix, teatralització, paraula.
- (^) Els processos de transferència i contratransferència en les relacions humanes i terapèutiques. (Identificació que podia fer el pacient amb el seu terapeuta). Més important que el mètode és el feeling que s’estableix entre el pacient i el terapeuta.
- (^) La importància del benestar i equilibri personal (aspecte emocional) en el desenvolupament global dels ésser humans.
- Inconscient : impuslsos i desitjos reprimits.
- Preconscient : aquells impulsos que a mesura que van prenent importància, es van fent poc a poc conscients.
- (^) Conscient : allò que tenim a la consciència
- (^) Allò : principi de plaer. Inconscient i irracional.
- (^) Superjo : principi del deure, de les obligacions, del que està be o no. Es construeix aprox a l’edat dels 3 a 6 anys, a través de la família en principi.
- (^) Jo: instància més soferta, respon al principi de realitat. Fa d’intermediari entre els desitjos, el que està permès i el que es pot portar a terme.
Psicoanàlisi (5 raons del perquè de la importància):
- 1r sistema integrat de psicoteràpia moderna (teories: de l’esructura i desenvolupament d la personalitat, de la psicopatologia i teoria de la relació terapèutica i procés terapèutic.
- Va més enllà de ser una teoria psicològica. Apora una visió irracional de lhome. aporta tb una visio de que pot existur una malaltia psiquica independentment de les condicions físiques.
- Importancia de Sigmund Freud.
- Es formalitza una escola.
- Aparicio de notables desidències. Conceptes bàsics:
- Inconscient. El psiquisme està format per 3 instàncies: (iceberg)
- Conscient (la més petita i insignificant).
- L’inconscient (la més important. conté impulsos i desitjos, que son els que mouen el comportament humà. aquí és produeix la censura, perquè són contraris als valors i les normes socials. part molt dinàmica, porque aquests impulsos i desitjos lluiten oer fer-se conscients).
- Preconscient (idees de l’inconscient que poden fer-se conscients).
- La interpretació dels somnis. L’inconscient és una part molt dinàmica perquè els impulsos i els desitjos lluiten per sortir. Durant els somnis, la censura es relaxa i part d’aquests desitjos que es voldrien fer conscients i no poden, apareixen.
Segons Freud tot somni té un continfut manifest (foto exacta del q sha somiat) i un contingut latent (significat autèntic dels somnis). Interpretació dels somnis permet anar del contingut manifest al contingut latent. Mètode:
- (^) El pacient relata el somni.
- (^) El terapeura l’interpreta i el presenta al pacient
- (^) S’alliberen els desitjos reprimits i desapareixen els símptomes. Interpretació dels somnis: Associació LLiure.
- Els instints i les Pulsions. 1a època: Instints sexuals: principi de plaer. (visió limitada de la sexualitat. Estudi de les etapes infantils) Instints d’autoconservació (principi de la realitat) 2a època: Únic instint (la libido) 3a època: Instint Eros (instint de la vida) Instint Thanatos (instint de la mort)
2. EL CONDUCTISME
Les teories de l’aprenentatge o conductisme van tenir el seu origen en els treballs de John Watson (1878-1958). El desenvolupament és un procés continu que pot assolir dreceres ben diferents, segons els entorns de criança. El conductisme s’interessa únicament per la conducta observable dels éssers humans. Des del model conductual se sosté que el desenvolupament humà és una conseqüència directa de l’aprenentatge. La conducta normal / anormal s’adquireix pels principis de l’aprenentatge. L’aprenentatge ha de ser un procés tècnic, en el qual una planificació correcta produeix sempre els resultats esperats. L’aprenentatge resulta sempre d’una associació entre estímul i resposta. Existeixen dos tipus d’aprenentatge per al conductisme: el condicionament clàssic (Pavlov i Watson) i el condicionament operant (Thorndike i Skinner). Posteriorment apareixen altres psicòlegs pertanyents al paradigma conductista que actualitzen els seus postulats (Bandura). Aspectes crítics: Considera al subjecte massa passiu i minimitza l’efecte del propi equipament biològic de base. En el cas de l’adult (professor): és un tècnic i la seva tasca es basa en la disciplina, els objectius mesurables, els hàbits de treball, el control conductual i els mitjans per a la producció dels aprenentatges en els alumnes. Condicionament clàssic o pauloviano: associació entre estímul i resposta S-R
Conceptes més de la teoria del condicionament clàssic :
- l’extinció del reflex condicionat: apareix quan anem presentant successivament l’estímul condicionat (campana), però sense l’estímul incondicionat (menjar). Les respostes condicionades no s’esborren del tot.
- la generalització d’estímuls: La generalització d’estímuls es produeix quan una resposta incondicionada (RC) es fa extensiva a elements que tinguin característiques similars a l’estímul condicionat. Condicionament operant Tot organisme tendeix a repetir aquelles conductes que es veuen reforçades (nadó que somriu els pares) i en canvi inhibeix aquelles conductes que són “castigades” (desaprovació). (B. F. Skinner) El reforç incrementa la conducta i el càstig la disminueix. El reforç pot ser positiu (un premi) o negatiu (retirada d’un element que agrada). Teories de l’aprenentatge
- T. de l’aprenentatge operant (Skinner, accentua la importància dels estímuls externs per al control del comportament humà).
- T. de l’aprenentatge social cognoscitiu (Bandura) Els infants poden aprendre conductes, tant positives com negatives simplement observant les persones, les seves accions, per les seves conseqüències, o el que ells pensen que succeirà.
L’aprenentatge per observació no és passiu i lineal, en el sentit que el propi subjecte també aporta elements de la seva pròpia història personal. En definitiva el comportament depen de l’ambient així com de factors personals (motivació, atenció, ...): és concedeix més importància als processos mentals i a la interacció amb els altres. Característiques conductisme:
- L’interès és el comportament i les conductes observables. Watson afirma “la Psicologia és una ciència que té com a objectiu la predicció i el control de les conductes”.
- Definició: Estímul —> Resposta. Estimul —> Organisme —> Resposta (es preocupen per l’organisme)
- Importància de l’ambient a l’hora de determinar el comportament. És en l’ambient on estan els estimuls per a determinar les següents respostes.
- Importància i èmfasi en l’aprenentatge (de conductes). Jo puc aprendre a ser més agressiu. Hi ha diferents processos que expliquen l’amprenentatge: (òrdre cronològic) A) Els processos de condicionament clàssic. B) Els processos de condicionament operant. C) Els processos de modelatge.
A) Els processos de condicionament clàssic. Pavlov (1894-1936). Continuà treballs del Fisiòleg rus Sechenov.
- Estímuls incindicionats —> Respostes automàtiques i invariables. (No les pots controlar. Si pujo la intensitat de la llum, la meva nineta es fa petita. no ho podem variar).
- Estímuls neutres. (Poden o no poden provocar respostes. Piquem de mans i uns poden espantar-se, altres poden passar, altres prestar atenció…).
- E.N + E.Incondicionats —> Resposta (si jo agafo un estímul neutre i el presento de manera sistemàtica i continuada a un estímul incondicionat, arribara un moment que la meva resposta serà la mateixa que la dels estímuls incondicionats. serà una resposta condicionada. La meva nineta dismunuirà quan piqui de mans porque ho associes. Uns gossos al veure un plat d’aliment saliven. van acompanyar cada cop que ensenyava el plat encenia el llum o tocava una campana. cada cop que ho feia, arribava un cop que nomes tocant la campana, el gos salivava.
- (^) E.C —> Resposta condicionada. (Deixa de ser neutre l’estímul perquè jo l’he manipulat per aconseguir una resposta condicionada). CRÍTICA: Explica com el subjecte pot associar esdeveniments i fins i tot anticipar conductes. No explica com el subjecte aprèn a fer coses que no sabia fer. No explica l’aprenentatge. Explica, però, molt be les idees. John B. Watson (1878-1958). Va radicalitzar els postulats de Pavlov. Nega que hi hagi cap habilitat trasmesa genètica sinó que totes són apreses. Influència prèvia de l’objectivisme de Descartes. Funcionalisme. Psicologia animal. Tot és fruït del aprenentatge de la informació arribada mitjançant els estímuls. Controlant els estímuls del ambient es pot controlar el comportament de les persones en la direcció desitjada. Exemple: plor d’un nen. Galeta com a reforç.
C) Els processos de modelatge. Bandura (1925-present). Explicació de l’aprenentatge “El mecanisme responsable del aprenentatge és la imitació dels comportaments dels models observables”. Aprenc per imitació. Modelatge:
- (^) per imitació
- (^) verbal (a partir d’instruccions verbals)
- (^) combinant els dos Factors:
- (^) atenció al model
- (^) capacitat del subjecte… Aprenentatge per modelatge. Exemples: Immersió lingüística. Presentar un bon model lingüístic perquè un alumne presenti un bon llenguatge. CONSEQÜÈNCIES DE LA PERSPECTIVA CONDUCTUAL:
- Concepció de l’Ensenyament. Ensenyament: procés mitjançant el qual s’instauren en els alumnes les conductes descrites en un pla prèviament establert, anomenat programa.
- Concepció de programació. per programar s’ha: 1) Observació inicial per tal d’obtenir informació sobre el nivell de partida del o dels alumnes en relació al comportament que es pretén instaurar. 2) Definició de l’objectiu global en els termes més descriptius i menys ambigus possibles. 3) Determinació de les unitats o subcomponents de les tasques que l’alumne ha de realitzar per assolir l’objectiu especificat. 4) Seqüenciació ordenada de les activitats que ha de dur a terme. 5) Avaluació sistemàtica de tots els canvis que es van produint, per tal de valorar-los i valorar la pertinença del programa i/o del tipus d’intervenció que s’està realitzant.
- Aplicació d’algunes tècniques conductuals en l’aprenentatge. Conseqüències:
- Contractes de contingència: Contractes didàctics.^ L’alumne es compromet a treballar 1h a casa i el professor es compromet a durant les hores d’esbarjo no ficar-s’hi en les diverses activitats que fa.
- Economia de fitxes.
- Tècniques de modelatge: Desenvolupament d’estratègies d’intervenció en l’àmbit del llenguatge oral
- Resolució de conflictes.
- Aplicació de tècniques a l’entorn de l’educació especial. GLOSSARI DE LA TEORIA CONDUCTISTA: Estímul: Qualsevol element del medi (soroll, llum, objectes, objectes en moviment, etc.) Estímul condicionat: És un estímul en què la relació amb un individu és resultat de l’aprenentatge. Estímul incondicionat: És un estímul en què la relació amb l’individu no és resultat de l’aprenentatge. Estímul negatiu: Que produeix un efecte inhibidor. Estímul positiu: Que té un efecte estimulant, excitant sobre l’organisme. Extinció: Desaparició d’una relació condicionada, d’un aprenentatge. Generalització: Es dóna en una situació de condicionament (clàssic o instrumental) quan un organisme aprèn a actuar d’una forma semblant davant d’estímuls similars. Reforç: En el condicionament clàssic, és l’aparició de l’estímul incondicionat conjuntament o després de l’estímul condicionat. En l’aprenentatge instrumental, és l’aparició o no d’un estímul després d’una conducta.
3. PSICOLOGIA GENÈTICA
1. PIAGET
Teoria genètica del desenvolupament i l’aprenentatge. No formula una teoria educativa, estrictament parlant. No l’interessava aquest tema. Ell pertany a l’escola Suïssa. El seu interès era:
- com és possible el coneixement?
- com es pot passar d’un coneix. menor a un altre de major?
- quin paper hi juga l’individu?
Idees Prals:
- El protagonisme de l’aprenentatge és del subjecte. El paper pral en el procés d’adquirir coneixements el té el subjecte: les accions del subjecte. No és una idea comunament acceptada en el moment en que es va plantejar.
- Conèixer és actuar. Els individus aprenen a base d’actuar sobre la realitat i observar quins efectes tenen les accions davant la realitatque els envolta. Exemple: el bebè que fa a sonar un sonall. El jove que comprova la flexibilitattde la vareta.
- Si conèixer és actuar, ha d’existir una unitat que organitzi les accions i organitzi els coneixements:
Els “ESQUEMES D’ACCIÓ”: l’estructura d’una acció. El que tota acció té de generalitzable d’altres accions. Exemple:
- Un infant agrupa peces d’un joc per colors.
- Una nena col·loca peces geomètriques segons si són quadrats, triangles…
- Una jove aplica la lògica propsicional per a reunir dues classes complementaries. L’esquema d’acció d’aquestes accions és la classificació. Els esquemes d’acció són progressivament complexos en funció del nivell maduratiu del subjecte: 1rs esquemes són els reflexos. Progressivament es fan més elaborats i deixen de ser accions i pasen a ser representacions i altres activitats mentals Es modifiquen per un mecanisme doble. Dues fases a partir les quals els mecanismes d’acció es fan més complexos:
- Assimilació: Davant d’un fet nou, un nou coneixement, el subjecte aplica un esquema que ja té. Intenta assimilar la realitat aplicant un esquema que ja té (Ex. Reunió). Acte seguit, es produeix un diàleg entre objectes i subjecte.
- Acomodació: Desprñes d’atribuir significats (esquemes) els esuqemes s’adapten, es modifiquen i canvia l’estructura cognitiva del subjecte.
La contribució de Piaget a la Psicologia del desenvolupament és notòria: gran quantitat de investigacions i dinamització de posteriors teories que parteixen dels mateixos postulats. Dificultat per a establir l’àrea de coneixement on va desenvolupar la seva obra: matemàtiques, física, filosofia, biologia, psicologia,.... Epistemòleg. Com és possible el coneixement? Com es pot passar d’un coneixement menor a un de major? Quin paper té l’individu en l’acte de coneixement? En el moment que Piaget està interessat per aquests temes imperaven dues grans tendències per explicar el desenvolupament del coneixement (empirisme i innatisme). Piaget va voler donar una base empírica als seus estudis i per això es va interessar per la psicologia infantil. El mètode d’estudi de Piaget Inventà mètodes molt diferents dels emprats per la psicometria per a investigar la manera de pensar dels infants. A l’inici, estudià els seus propis fills, als que plantejava problemes quotidians (xumar, agafar, trobar objectes,...) i descrivia les seves reaccions. D’aquí obtingué idees per explicar els canvis cognitius observats. Amb els infants més grans emprava unes estratègies semblants a l’entrevista clínica de psicologia: feia entrevistes obertes on no es conformava amb la resposta de l’infant sinó que intentava indagar el perquè. Pretenia establir un diàleg per conèixer la visió i l’explicació que l’infant tenia del mon i dels fenòmens físics que succeïen. Per a Piaget conèixer és “actuar” sobre la realitat que ens envolta ( manipulant, comparant, ordenant, classificant, comptant, deduint,...)
Alguns conceptes essencials de la teoria piagetiana Factors de desenvolupament:
- Maduració (herència genètica)
- Acció sobre el món físic
- Interacció social
- Tendència a l’equilibri (autoregulació del propi subjecte) Mecanismes de desenvolupament:
- Invariants estructurals
- Invariants funcionals: esquemes de coneixement, assimilació i acomodació. Són els patrons d’actuació sobre les coses que ens aporten el coneixement de les seves propietats Tant els invariants estructurals com els invariants funcionals tenen un caràcter biològic i, per tant, són comuns a tota l’espècie humana. Equilibri: el subjecte cerca l’harmonia entre l’ambient i els seus propis coneixements. Es el responsable de les transicions entre una i altra etapes del desenvolupament Pertorbació: és el desequilibri, genera conflictes cognitius: falta d’acord entre la realitat i els esquemes de coneixement que la persona té. Si és permanent és nociu. Esquema: unitat psicològica bàsica de funcionament cognitiu. Representa allò que pot repetir-se i generalitzar-se en una acció que al principi es repeteix en forma de reflexes (esquemes d’acció), després es van convertint en operacions mentals (esquemes representacionals).
