Vista previa parcial del texto
¡Descarga Articulo y más Apuntes en PDF de Psicopedagogía solo en Docsity!
a debat Histories de vida, la intel-ligencia emocional en leducació social Lacció educativa ha d'anar més enllá dels conflictes presents, ha de saber mirar el passat i preveure el futur, la persona es crea no tan sols per la seva personalitat, sinó també per les seves vivencies; i si volem realitzar processos de canvi persistents, duradors i reals, les hem de tenir en compte TEXT: Myriam Solé ¡ Miriam Reyes, educadores socials / FOTO: Lori Coma professionals cal tenir en compte les capacitats dels membres de la família, JE sz les seves fortaleses ifebleses ¡el moment i circumstáncia que estan vivint stres, — 'Andrca torna a estar con- testona, tora a insultar ia pegar cops a les por- tes... pero és clar, com no ha diestar intranquibla amb tots els canvis que ha viscut aquests mesos, que segueixen omplintla seva mobxilla emocional... que cada cop pesa més perqué es va comen: gara emplenar quan era ben petita... Com podem esperar/demanar als infants i joves que comprenguin les situ acions actuals que viuen en el seu entom familiar personal si no hem inciditabans en lacceptació de la seva trajectória per sonal? Com podem projectar un futur nou, sense analilzar el present i poder mirar el passat? Aquestes són algunes de les pregun- tes que els professionals hauriem de plantejar-nos quan volem iniciar protes- sos de canvi en les vides dels collectius amb els quals treballem. Nosaltres ensles vem plantejar, ¡ amb el temps hem anat donant resposta a aquestes preguntes. Evidentment, el plantejament i enfoc de treball és molt diferent si no el pares a reflexionar de perque succeeixen algu- nes conductes comunes entre els grups de persones que atenem. El toc d'atenció va sorgir de l'avalua- ció dels canvis aconseguits a través dels El que desperten les crisis en les persones són les emocions que tenen associades a fets concrets de la seva vida, normalment negatius. El no haver conegut, aprofundit, parlat o analitzat aquests fets vitals, provoca no tenir consciencia de la propia história de vida, el fet d'aparcar-les o quedar-se atrapats en elles, provoca bloquejos emocionals plans de treball familiar, on vam poder observar que, en la majoria dels casos, els canvis molts cops eren aparents o superficials, ja que no es mantenien en el temps. Aixá s'ha fet evident, general- ment, quan es donen situacions de cri- sis dins Vámbit, familiar, donant com a resultat un retrocés en el seu desenvo- lupament personal i social. Aixó ho mos- tren, per exemple, tornanta realitzar cri dades d'atenció, rebequeries, confron- tacions amb els adults ¡/o amb ¡guals, problemes d'aprenentatge, etc. Aquests fets provoquen un nou fra- cás que alhora suposa una nova frustra- ció en les seves vides, la qual cosa difi- culta el procés de treball educatiu tant per part de lindividu com del professio- nal. Qué implica que utilitzem el terme de retrocés? El que desperten les crisis en les persones són les emocions que tenen associades a fets concrets de la seva vida, normalment negatius (han provocat un patiment). El no haver conegut, aprofundit, parlat o analilzat aquests fets vitals, molts caps tendencia provocada per la idea cultural i/o social de no donar importáncia a les emocions o de la diná- mica familiar, provoca que els infants, joves, adults,... no tinguin consciencia de les seves histories de vida, el fet digpar- car-les o quedar-se atrapats en elles, pro- voca bloquejos emocionals degut a la intensitat de les emocions que es viuen associades al moment actual ¡les relaci- onades amb fets passats Aquest tipus d'informació no és propia de la presentació dels antece- dents d'una familia nova en qué sha di una certesa a qual arribem amb el pas iciar una intervenció, es més aviat del temps ¡ les crisis que sorgeixen del día a dia, de la seva forma de relacio narssei de funcionar com a nueli. On les situacions reals compartides ín situ evi- ten la interferencia de les interpretaci ons subjectives. Així doncs, en els casos en qué aquest pas previ ¡ imprescindible, per donar lloc a l'enfoc emocional de la intervenció, el treball de resolució de conflictes, adquisició d'estratégies, elc, noes potfer, hem de ser curosos a l'hora de decidir les prioritats a treballar, ¡ saber esperar, si cal, a iniciar processos que en comptes d'evolució personal i/o familiar, puguin desencadenar noves crisisi pertant, noves frustracions. Precisament amb el treball de les propies historics familiars a través dels álbums personals ¡ altres materials, aquestes circumstáncies poden fer-se evidents i anticiparles en el temps, sense esperar a que les puguem perce bre a través de la relació ¡ el vincle que es crea amb la intervenció. Aquest treball és purament viven- cial, ¡ com a professionals hem de tenir molt en compte els seguents elements: les capacitats dels membres de la famí- lia, les seves fortaleses ¡ febleses, el momenticircumstáncia que estan vivint inestabilitat, crisis, nous fets, etc). Prin- cipalment perqué aquesta estratégia provocará que aflorin emocions molt intenses ¡ part de la nostra tasca será acompanyar-los en els moments que es desbordin, ¡ que ells segueixin receptius al nostre procés d'ajuda sense que arri- bin a bloquejar-se. Parlar de processos vivencials, implica parlar de processos mentals, gue en moltes ocasions són la causa que les persones es quedin enganxades o estancades en algunes vivencies. Per aquest motiu, és molt recomanable tenir present la possibilitat de fer un tre- ball terapéutic parablel. És a dir, poder sumar un recolzament psicológic perfer front a la gestió dels procesos mentals que les emocions desorganitzen, i alhora, seguir amb la intervenció educa- tiva, que segueix treballant per l'acció i possibilitant processos de canvi. Si valorem la vida com un tresor, podrem posar aquesta mirada en la vida dels altres ¡incidir amb respecte. ** prolagronistes] jas 27 
