


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Historia de l'art catala modern i contemporani, Profesor: Mercè Vidal, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Algunes de es ciutats de finals de l’edat mitjana es pot veure un ascens de la burgesia. A l’edat moderna hi ha un creixement social per l’ascens de la burgesia, també polític i econòmic. És un fenomen, no només per l’amplitud, sinó per la renovació de la noblesa que no va veure bé l’ascens de la burgesia però s’uneixen a ells a partir de enllaços matrimonials i altres. La burgesia comença a portar negocis importants i a culturitzar-‐se anat a la universitat, per aquest motiu al segle XVIII (il·lustració) parlen sobre la superioritat del mèrit per sobre de la sang. On hi havia universitats hi havia més burgesia. A l’Europa Oriental hi han unes lleis que estan fetes per una aristocràcia que domina al cent per cent el parlament i els monarques per aquest motiu l’ascens de la burgesia en aquesta regió era molt petit. Els canvis més importants són a la ciutat. L’ascens de la burgesia implica que alguns burgesos es centren en la compra i venda de hectàrees provinents del camp. Quan compraven aquestes terres, de vegades, les terres anaven acompanyades de camperols que treballaven per els nous propietaris per tant es feudalitzen. Els burgesos saben que han de tenir una sèrie de bens per ser valorats. En aquell temps era molt important l’aparença. Una societat jeràrquica de la estructura piramidal al joc de les mobilitats. Font de inspiració de una ordre. Els espais moderns creen a partir del segle XVI-‐XVII-‐XVIII. La majoria de la població viurà en el camp i del camp. El segle XVI un 6% viu en nuclis urbans. El segle XVIII un 10% viu en nuclis urbans. Un historiador molt conegut, Jan de Uries, parla d’un concepte, el sistema urbà integral, el terme integral es refereix a les relacions que estableixen les ciutats amb el seu entorn. L’ascens social de la burgesia té lloc a la ciutat però també té les seves implicacions en el camp perquè aquells burgesos que es volen convertir en nobles voldran disposar dels recursos que tenien abans els nobles com les terres. Aquest historiador també ens parla de mobilitats horitzontals, de població, allò que anomenem migracions. Al 90% de la població viu al camp. Els monarques ajudaven els nobles que podrien estar arruïnats. La gent es movia molt, del camp a la ciutat però de la ciutat al camp no tant. La major part dels pagesos no podien dependre només del camp per aquest motiu es mouen a la ciutat per dur a terme la manufactura. El camp esta dividit en tres estructures. Els que passen gana són els jornalers és una persona que no té un contracte, per sobre d’ells són els que treballen a la “parferia” és mouen per la ciutat, per sobre d’aquets hi han els arrendataris, per sobre hi ha “lanfiteuta” és un camperol que té contractes de llarga duració i li permet estalviar. La manufactura tècnica rural consisteix en que el burges va al camp per agafar matèria primera i la transforma. Els burgesos aprofiten un mà d’obra molt barata, els camperols treballen per els burgesos. L’ascens de la burgesia es tant vertical perquè vol arribar a la noblesa però també horitzontal perquè arriba al camp. El món rural estableix connexió amb el món urbà.
Sorgeix una gran guerra entre les diferents religions aquest motiu provoca més moviment de població. La ciutat estava molt jerarquitzada i hi havia estaments de gent que vivia millor com metges, notaris... El món dels gremis està molt jerarquitzat. Hi havia el mestre, els oficials que mana sobre l’aprenent. Els mestres de un gremi podrien enviar els seus fills a la universitat. Els nobles s’educaven amb professors particulars i disponien de petites acadèmies anomenats seminaris de nobles on els hi ensenyaven esgrima, llatí... Els nobles també realitzaven gran viatges que incloïa la visita de les ciutats italianes per veure l’arquitectura d’allà, en canvi, els burgesos van a la universitat però més endavant els nobles també hi comencen anar. Els nobles tenien una sèrie de privilegis: fiscals, justícia i justícia penal (els nobles no podien ser penjats però si decapitats. Els privilegis fiscals van anar en descens, es fortalitzen els estats(monàrquics) hi han moltes guerres, guerres entre religions per aquest motiu els estats tenien que posar cargues fiscals. La jerarquia més alta de la noblesa i la més baixa eren els cavallers. La burgesia que ascendeix li falta alguna cosa que li pertanyia a la noblesa que era la autoritat (“autóritas”), no l’adquireixen fàcilment però van tenir una estratègia que era establir aliances matrimonials. Aliances de un mateix nivell social és complicat. Amb l’edat moderna, la major part de la noblesa compte amb l’àmbit de una ordre militar. La moda de vestir, de les cases, de construir els palaus i altres coses, aquells que s’ho podien permetre i aquella burgesia que es volia ennoblir. Bàsicament l’edat moderna en l’aspecte social cal entendre-‐la com un món jeràrquic on un petit grup de privilegiats disposen d’una sèrie de drets per raó del seu naixement. Parlem de la noblesa i d’una part de la burgesia, que també aspira a ascendir i esdevenir noble. La resta, sense drets, tan solament compleixen amb obligacions, com ara el camperolat. En suma, l’edat moderna no entèn el concepte de drets socials: hom gaudeix de privilegis, o n’està exclòs. El dret és personal i està vinculat al privilegi. Qui no té privilegis, gairebé no té drets dignes de destacar. La societat està plenament jerarquitzada, des del si de les famílies, que són governades pel pare de família, preferentment varó, fins al cim de l’escala social i de poder, la cort del rei, o dels grans prínceps, també molt jerarquitzada. En efecte, no serà pas el mateix, a la cort, el rei, que s’hi troba al capdamunt, a molta distància, que el seu seguici de nobles, o els buròcrates que porten endavant els rengles de l’adminis trac ió́ creixent del nou estat. Aquesta suma de jerarquies i privilegis, es reflecteix, al camp per mitjà de la persistència del feudalisme. El règim senyorial és plenament vigent al llarg dels segles de la modernitat, amb la salvetat que a l’Europa occidental les monarquies, deleroses de confirmar el seu poder enfront de tothom, allibera al camperolat servent dels vells mals usos feudals com ara l’adscripció a la terra. A canvi però, compensarà els senyors feudals amb càrrecs a la naixent cort reial. Aquesta noblesa també es veurà interessada a renovar la seva cultura
cases de treball però al final no hi havia treball i tancaven aquestes persones a aquestes cases. La ciutat es converteix en un marcat matrimonial immens, hi han molts de matrimonis de conveniència. El matrimoni sempre esta concertat en aquella època, la família havia de donar l’acceptació. La persecució de les bruixes, dones pobres i viudes, que són perseguides tant en el camp com a la ciutat. Les persegueixen perquè no estan dins una ortodòxia perquè realitzen pràctiques irracionals.