¡Descarga Atención: Tipos, Modelos y Processamiento y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
BLOC I: ATENCIÓ
• ATENCIÓ EXÒGENA
- Prové de l’ exterior
- Implica reorientació (estic mirant un punt, hi ha alguna cosa que em crida l’atenció i per tant canvio el meu focus). Aquest fet ha succeït davant un estímul inesperat o d’alta intensitat.
- Es involuntària
- Inconscient. Nosaltres no podem accedir a un raonament de perquè hem atès aquell punt en aquell moment.
- Depèn d’un estímul Exemple: si entra algú per la porta, em giraré i miraré
- (^) ATENCIÓ ENDÒGENA
- “prestar atenció” suposa un esforç mental per a seleccionar un estímul d’entre d’altres.
- Control voluntari
- Depèn de l’individu. És conscient Exemple: fixar-se en com una persona parla: què diu, com ho diu, d’entre un munt de converses paral·leles. Exemple: estudiar
- ATENCIÓ VOLUNTÀRIA
- No forçada. L’individu cedeix quin és l’àmbit d’aplicació de la seva capacitat atencional
- ATENCIÓ INVOLUNTÀRIA
- És la “força” de l’estímul el que atreu a l’individu
- ATENCIÓ OBERTA (EXPLICITA)
- Hi ha modificacions en el cos de l’individu, respostes motores i fisiològiques.
• ATENCIÓ ENCOBERTA
- Suposa canvis del focus atencional en absència de manifestacions motores o canvis en el comportament (no es poden detectar els seus efectes mitjançant l’observació). No hi ha moviment ocular ni corporal. Exemple: Estar a classe i pensar en el dinar Exemple: estar conduint i centrar l’atenció en algun aspecte de la ràdio que em crida l’atenció.
- (^) ATENCIÓ DIVIDIDA Dividim les capacitats atencionals tractant de resoldre més d’una tasca.
- Són varis els estímuls i les activitats presents al camp atencional Exemple: voler estudiar i escoltar música
- ATENCIÓ SELECTIVA
- Focalització en un camp concret en el que poden incidir altres processos psíquics.
Exemple: per molt soroll que hi hagi, focalitzo tota la meva atenció en el text, la imatge, el vídeo que tinc davant.
El canal de memòria sensorial a memòria operativa és molt selectiu com a filtre, de manera que no la processa semànticament amb significat.
Funcionament
- Suposem dos estímuls presentats al mateix temps i que arriben simultàniament, a través dels canals d’entrada, als registres sensorials, per extreure’n les característiques físiques.
- En aquest punt, un dels estímuls aconseguirà passar a través del filtre, gràcies a que les seves propietats físiques són les apropiades; mentre que els altres missatges no passaran més enllà de la memòria sensorial. Aquesta representació sensorial de l’estímul s’esvaeix ràpidament i normalment queda exclosa de tot processament posterior.
- Aquest filtre és necessari per impedir una sobrecàrrega del magatzem de memòria a curt termini que es troba més enllà del filtre, ja que la seva capacitat és limitada. Aquest mecanisme permet el processament de forma extensiva de l’estímul o missatge que ha passat a través del filtre, evitant analitzar els altres estímuls per no sobrecarregar el sistema. Segons aquest model, la única informació que es troba disponible sobre els estímuls no atesos són les propietats físiques (veu d’home o de dona, greu, agut, etc.) localització (esquerra, dreta), però NO el contingut (processament semàntic). El filtre de Broadbent és un canal únic de capacitat limitada. És un canal de tot o res i només es pot centrar en un únic canal, el canal sensorial.
Limitacions Evidència de processament dels estímuls no atesos (processament semàntic, mes enllà de les propietats físiques:
- Moray: els subjectes detecten el seu nom si es presentava pel canal no atès.
- Treisman: els subjectes detectaven missatges presentats en asincronia/irregularitat temporal. Aleshores decideixen utilitzar mesures indirectes del processament de la informació presentada pel canal no atès.
- Corteen i Dunn
- Fase prèvia: presentació conjuntament de certes paraules amb un electroshock
- Fase del test: pel canal no atès es presentaven les paraules associades al electroshock i s’observaven respostes galvàniques a la pell.
- Von Wright i cols.
- Rèplica però utilitzant sin`nims processament semàntic d’estímuls
No hi ha un únic canal. Hi ha una carretera principal amb camins. Molta informació arriba però només una és més processada. El filtre no és tan radical com la proposta de selecció primerenca (Broadbent): la informació no atesa, no s’elimina sinó que s’atenua/ es disminueix. La informació no atesa no s’elimina directament però tampoc no es processa del tot. Depenent de les circumstàncies en les quals ens trobem es processarà d’una manera més atenuada o menys. La ubicació del filtre és flexible: segons les exigències de la situació, podrem adaptar el filtre:
- Si els estímuls són molt diferents físicament, podrem separar-los a aquest nivell.
- No necessitat i poc processament semàntic Exemple: en una festa estem parlant amb un home i les altres persones són dones.
- (^) Si els estímuls són molt semblants físicament, no serà possible separar-los a aquest nivell. - Major processament semàntic Exemple: tot són veus de dones i vull entendre el que m’està explicant.
ÉS
EL
MO
DE
L
VIG
EN
T
EN
LA ACTUALITAT!
LA PERSPECTIVA DE LA NEUROCIÈNCIA
COGNITIVA____________________________________
La resposta elèctrica davant de la presentació d’estímuls varia. Hi ha moments que demanen focalitzar l’atenció en una cosa o altres moments simplement en un tot. Depenent de si es focalitza o no l’amplitud d’ona varia.
- 100ms després de la presentació d’un estímul visual es produeix una resposta en zones del còrtex visual.
- Si el participant està voluntàriament atent, la resposta és més amplia. Estudis amb de Resonància magnètica funcional (fMRI) donen suport al model d’atenuació en atenció selectiva de Treisman. El processament dels estímuls no atesos NO és sempre igual, sinó que varia en funció de les demandes de la tasca (diferència en funció de si la carga perceptiva és alta o baixa). Si no estas atent donarà una resposta menor, per tant, depenent de la resposta i l’estímul, el fitlre estarà més amunt o més avall i per tant, variarà. ATENCIÓ DIVIDIDA_____________________________________________________________ Tasques simultànies depenen de si és una tasca fàcil o difícil, dels automatismes i de la similitud entre les tasques. Exemple: comprensió lectora i organització espai visual. Com més iguals més difícils de fer les dues tasques alhora, ja que s’interfereixen. Per exemple: moure la mà al cap i la mà a la panxa en circular a la vegada. Processament automàtic vs processament controlat Amb la pràctica automatitzem la conducta, és a dir realitzem la tasca de manera automàtica, sense pauses prèvies. I per tant, alliberem recursos que permeten fer més d’una tasca al mateix temps. Exemple: el canvi al inici de començar a conduir a quan ja tens experiència. Característiques dels processos automàtics:
- S’inicien de forma ràpida davant dels estímuls
- No redueixen la capacitat per realitzar altres tasques
- Són impenetrables a la consciència
- Són inevitables Són inevitables i poden causar interferència en processos controlats
L’efecte STROOP “ els processos automàtics són inevitables”
Podem separar informació rellevant d’informació irrellevant en una tasca?
- Congruència VERD/VERD Verd perquè estava escrit verd i de color verd
- Incongruència BLAU/BLAU Dir blau perquè estava escrit blau però no de color blau
- No relació PLAT/BLAU Els processos automàtics no gasten recursos atencionals Depenent de la quantitat d’estímuls, es tardarà més o menys temps. En funció de si cerquem o fem una ullada. Però és un procés automàtic.
MODELS DE RECURSOS
ESPECÍFICS______________________________________________
Per a cada tipus de tasca hi haurà una quantitat de recursos disponibles (per exemple: auditiu i visual) La possibilitat de realitzar dues tasques a la vegada no depèn tant de la suma total dels recursos necessaris per fer cada una d’elles, sinó de la quantitat de recursos relacionats amb cada tasca.
Crítiques: Falta de definició precisa dels conceptes i de les variables pertinents.
- (^) Què s’entén per capacitat? Com es defineix la similitud de tasques?
EXPERIMENTO DE POSNER Y BOIES- NEUROIMATGE
Feien servir dues tasques. La principal és una taca de detecció de patrons: dir si dues lletres que es presentaven contínuament eren iguals o no. La tasca secundària era del sistema auditiu. Consistia en apretar una tecla cada cop que es sentia un to. Per tant, tasca visual i tasca auditiva, permet avaluar que quan són tasques de diferent modalitat no es mescen. Resultats: Temps de reacció verticalment Temps de la prova horitzontalment El que apareix al gràfic és el temps de reacció de la tasca secundària. El temps de reacció en detectar el so és realment reaccionar? NO. Sinó seria una línia recta però al haver una altra tasca, aleshores poden confondre’s. Però d’altre banda tampoc és una línia horitzontal. Apretem el botó més ràpid quan apareix la primera lletra perquè estas atent. Però quan estas a la espera de la segona lletratardes més amb el to perquè estas més atent de la segona lletra. En funció de les durades d’una tasca el rendiment puja o baixa capacitat central
- Resposta del subjecte SOA: temps que transcorre entre l’aparició de la pista i el senyal. 4 Propietats:
- Els canvis de orientació poden ser encoberts sense canvis físics
- Poden estar lligats a l’aparició de l’estímul, la flecha ajda anar més ràpid
- Els canvis poden ser voluntaris amb senyals centrals o automàtics en senyals perifèriques.
- Abans de la aparició d’allò que esperem s’oberven uns efectes anomenats inhibició del retorn. El mecanisme automàticament es situa on espera veure la senyal a partir de la pista, al passar una llarga estona (soa llarg = +200ms) i no trobar el senyal retorna al lloc d’origen i aleshores quan apareix el senyal normalment respon més ràpid si apareix en el lloc contrari al explorat, ja que tendim a explorar el que encara no hem explorat per qüestió de guanyar temps.
- Soa curt: 100 ms; Soa llarg: +200ms
- Aquesta tasca ha de ser 75-80% perquè sinó respondríem al atzar FUNCIONS DE LA IR
- El fenomen de la inhibició del retorn permet evitar que re-visem localitzacions prèviament ateses, facilitant així la exploració de llocs nous.
- Està fortament vinculada a la programació i execució de moviments (sobre oculo- motors)
A partir d’un cert punt hi comença a haver un cost. BASES NEURONALS DE LA IR______________________________________________________ El Col·licle superior és una estructura subcortical que juga un paper important en la orientació de l’atenció i la realització de moviments oculars. Desenvolupament de la xarxa d’orientació:
ESTUDI DE HAITH I COLS
Presentació alterna d’imatges:
- Sèries regulars
- Sèries irregulars
• XARXA ANTERIOR O EXECUTIVA
- (^) El sistema relacionat amb la nostra experiència subjectiva d’atenció focalitzada hauria de poder estar informant dels processos actius respecte a un subjconjunt de la informació present en un determinat moment, ja sigui sensorial o emmagatzemada en memòria.
- Funció de control del sistema.
- S’activa quan intentem: ■ Dur a terme un pla ■ Aconseguir un objectiu ■ Ens enfrontem a situacions noves
■ Respostes múltiples ■ Conflictes Per exemple: para un penalti, inhibir accions que ens sortirien per impuls com per exemple no dir una cosa que m’han prohibit, etc.
- Processament d’alt nivell semàntic – esforç cognitiu
- És el responsable del control voluntària sobre la memòria operativa i de al selecció i detecció d’estímuls. Per exemple: tasques en les que cal discriminar estímuls, color, moviments, etc.
- Des del punt de vista anatòmic implica àrees frontals medials i prefrontals dorsolaterals. Cortex cingular i l’àrea motora suplementaria. A nivell subcortical cal destacar el paper dels ganglis basals. DESENVOLUPAMENT
- Torre de Hanoi: avalua la capacitat de canviar una regularitat. S’han de desplaçar les peces fins l’últim pal i d’una en una sense posar una gran sobre una petita.
- Wisconsin: s’han de classificar segons un criteri. En un principi el subjecte classifica per exemple per color, doncs després se li demana classificar per forma i s’avalúa el temps de canvi de la regularitat. Per exemple: abans classificava tres triangles grocs amb els cercles pel color. Doncs després se li demana que ho faci per forma de manera que hauria de situar-ho amb el triangle vermell.
