Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


atenció i percepció tema2, Apuntes de Psicología

Asignatura: atencio i percepcio, Profesor: nose nose, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 01/11/2015

monik25555
monik25555 🇪🇸

3.5

(86)

96 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
21/09/2015
1
BLOC TEMÀTIC I: L’ATENCIÓ
1. Tipus d’atenció i fenòmens bàsics
Coren, S.; Ward, L. M.; Enns, J. (1979/2001).
Sensación y Percepción. 5a ed. McGraw-Hill.
Capítol 15 (pp. 453-486).
2. Les xarxes atencionals
Smith, E.; Kosslyn, S. (2008). Procesos
cognitivos: modelos y bases neurales. Pearson
Prentice Hall. Capítol 7 (pp. 293-315).
L‟atenció:
conjunt de xarxes atencionals
Podem definir l’atenció com un mecanisme central de
control del processament de la informació que actua
d‟acord amb els objectius de l‟organisme, activant o
inhibint processos.
Pot orientar-se cap als sentits, les estructures de
coneixement en memòria i els sistemes de resposta.
L‟atenció es considera un sistema complex, no unitari,
format anatòmicament per un conjunt de circuits (xarxes)
amb diferent localització cerebral.
Les xarxes atencionals
Les xarxes atencionals són sistemes formats
per circuits especialitzats
Cada xarxa s‟encarrega d‟una sèrie
d‟operacions concretes referides al control
atencional.
(Els mecanismes descrits fan referència a l’atenció visual)
Les xarxes atencionals
S‟han descrit tres xarxes:
Xarxa d‟alerta o vigilància.
Xarxa posterior o d‟orientació.
Xarxa anterior o executiva.
La xarxa d‟alerta
Manteniment de l‟estat d‟alerta i vigilància
Depenent del sistema reticular ascendent
Interactua amb les xarxes anterior i
posterior
La xarxa posterior o d‟orientació
Implicada en la direcció de l‟atenció a determinades
localitzacions espacials per cercar informació rellevant, així
com en l‟ajust del focus atencional.
Millora el processament de la informació en la localització
atesa.
Es responsable de que ens “desenganxem” d‟una localització
i ens reorientem cap a un altre lloc.
Des del punt de vista anatòmic, la xarxa d‟orientació (visual)
inclou el lòbul parietal posterior, el col·licle superior i el
nucli pulvinar del tàlem.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga atenció i percepció tema2 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

BLOC TEMÀTIC I: L’ATENCIÓ

1. Tipus d’atenció i fenòmens bàsics

Coren, S.; Ward, L. M.; Enns, J. (1979/2001). Sensación y Percepción. 5a ed. McGraw-Hill. Capítol 15 (pp. 453-486).

2. Les xarxes atencionals

Smith, E.; Kosslyn, S. (2008). Procesos cognitivos: modelos y bases neurales. Pearson Prentice Hall. Capítol 7 (pp. 293-315).

L‟atenció:

conjunt de xarxes atencionals

  • Podem definir l’atenció com un mecanisme central de control del processament de la informació que actua d‟acord amb els objectius de l‟organisme, activant o inhibint processos.
  • Pot orientar-se cap als sentits, les estructures de coneixement en memòria i els sistemes de resposta.
  • L‟atenció es considera un sistema complex, no unitari, format anatòmicament per un conjunt de circuits (xarxes) amb diferent localització cerebral.

Les xarxes atencionals

  • Les xarxes atencionals són sistemes formats

per circuits especialitzats

  • Cada xarxa s‟encarrega d‟una sèrie

d‟operacions concretes referides al control

atencional.

(Els mecanismes descrits fan referència a l’atenció visual)

Les xarxes atencionals

  • S‟han descrit tres xarxes:
    • Xarxa d‟alerta o vigilància.
    • Xarxa posterior o d‟orientació.
    • Xarxa anterior o executiva.

La xarxa d‟alerta

  • Manteniment de l‟estat d‟alerta i vigilància
  • Depenent del sistema reticular ascendent
  • Interactua amb les xarxes anterior i

posterior

La xarxa posterior o d‟orientació

  • Implicada en la direcció de l‟atenció a determinades localitzacions espacials per cercar informació rellevant, així com en l‟ajust del focus atencional.
  • Millora el processament de la informació en la localització atesa.
  • Es responsable de que ens “desenganxem” d‟una localització i ens reorientem cap a un altre lloc.
  • Des del punt de vista anatòmic, la xarxa d‟orientació (visual) inclou el lòbul parietal posterior, el col·licle superior i el nucli pulvinar del tàlem.

Potencial evocat d‟un estímul auditiu que apareix en una localització atesa (línia vermella), comparat amb un estímul que apareix a la mateixa localització quan no és atesa (línia blava puntejada)

La xarxa posterior o d‟orientació

Millora el processament de la

informació en la localització

atesa

Orientació de l‟atenció i cerca

atencional

  • Costos i beneficis de les claus simbòliques:
    • „Benefici‟: efectes facilitadors del processament
    • „Cost‟: efectes inhibidors del processament

La tasca de pre-avís de Posner (1980)

1. El subjecte fixa la seva atenció en una

localització espacial

2. Aparició de la pista

3. Aparició del senyal

4. Resposta del subjecte

SOA ( Stimulus Onset Asynchrony) : temps que transcorre entre l‟aparició de la pista i el senyal

La tasca de pre-avís de Posner (1980)

• Si la localització indicada per la pista

és correcta  benefici

• Si la localització indicada per la pista

és incorrecta  cost

La tasca de pre-avís de Posner (1980)

La tasca del subjecte consisteix en detectar, el més ràpidament possible l‟aparició d‟un estímul (un quadrat groc, una lletra...). En alguns assaigs la pista indica la ubicació més probable de l‟estímul a detectar Pista vàlida 75 - 80% Pista no vàlida

Com observem el mecanisme de la

IR?

El paradigma d‟orientació de Posner i Cohen Assaig amb pista no vàlida Assaig amb pista vàlida El paradigma d‟orientació de Posner i Cohen Assaigs de pista NO vàlida Assaigs de pista vàlida

Mesura de la Inhibició de Retorn

SOA curt SOA llarg

Bases neurals de la IR

El Col·licle Superior és una estructura sub-cortical (part de la xarxa d‟ orientació) que juga un important paper en la

orientació de l‟atenció i la realització de moviments oculars. El desenvolupament de la xarxa

d‟orientació de l‟atenció

El desenvolupament de l‟atenció

(la xarxa d‟orientació)

  • Funcionament òptim
    • Propensió a orientar-se a objectes nous
    • Capacitat per deixar de mirar un estímul

per mirar un altre (“desenganxar”

l‟atenció)

  • Capacitat per anticipar l‟aparició

d‟estímuls nous

  • Primer mes: Període de l‟atenció obligatòria, períodes prolongats de fixació a un estímul visual (incapaços de “desenganxar” l‟atenció)
  • Cap als 2-3 mesos:
    • Seguir objectes que es mouen “constants”
    • Més sensibles a objectes en el camp visual nasal
  • Cap als 4 mesos:
    • Comencen a “anticipar” l‟aparició d‟objectes (desviant el focus d‟atenció actual cap on es creu que apareixerà l‟estímul nou)

El desenvolupament de la xarxa

d‟orientació de l‟atenció

Estudi de Haith i cols (1988)

Presentació alterna d‟imatges

  • Sèries regulars
  • Sèries irregulars
    • 3 ½ mesos: Les sèries regulars van generar

més moviments oculars anticipatoris que les

irregulars

  • 6 - 9 setmanes: no es van observar aquests

efectes

 Entre les 9 i les 14 setmanes de vida

emergeix la capacitat de fer moviments

anticipatoris

RESULTATS

Mecanismes atencionals

(xarxa d‟orientació)

Dades de neuroimatge funcional mostren canvis en el desenvolupament funcional dels lòbuls parietals als tres primers mesos de vida  Aquestes estructures començarien a ser operatives entre els 3 i 6 mesos de vida. En adults: Lesions en el lòbul parietal  Dèficits en deixar de prestar atenció a una orientació prèviament marcada per mirar objectes en la direcció oposada. Inhibició de retorn en nadons : es pot observar a partir dels 4 mesos i més clarament als 6 mesos, adaptant la tasca. IOR - Inhibició de Retorn Paradigma bilateral (Johnson & Tucker, 1996) Mesura de preferència d‟orientació IOR - Inhibició de Retorn (paradigma unilateral amb mesura de TR) Resultados IOR en bebés (Varga et al., 2010)SOA 200, 300 y 600 ms (^1000) 200300 400500 600700 3 meses 4.5 meses 6 meses ms.^ pista válida pista no válida 200 300 600 200 300 600 200 300 600

La tasca Stroop

  • Tasca Stroop
    1. Fase instruccions: el subjecte ha de llegir la paraula o dir el color de la tinta.
    2. Fase denominació: Execució de la tasca Stroop amb assaigs compatibles/incompatibles. VERD BLAU GROC BLAU VERD Cíngol anterior  supervisió conflicte Cortex prefrontal (CPF)atenció executiva

Atenció executiva i categorització

  • Rips (1989)
    • Categoritzar un objecte de 7,5cm de diàmetre
    • Dues categories: Pizza / moneda de quart de dòlar
  • Depenent de si s‟havia o no de “raonar” i explicar la resposta, les decisions són diferents. 1) Per similitud: es categoritza l‟objecte en la categoria pizza o moneda per igual (50% de resposta a cada element) 2) Per “raonament”: es categoritza l‟objecte com a pizza en percentatge més alt (aprox. 70-80%).
  • Si en l‟atenció executiva intervé el CPF, s‟esperaria que pacients amb dany frontal mostressin problemes per categoritzar mitjançant “raonament”. Els resultats (Grossman i cols, 2003) així ho van mostrar.

L‟avaluació de l‟atenció

  • ANT (Attention Network Test),

desenvolupat per Fant i cols. (2002).

  • ANT utilitza mesures de Temps de Reacció

(diferències entre condicions) per a avaluar

l‟eficacia de les diferents xarxes (Alerta,

Orientació i Conflicte).