¡Descarga Avaluació continuada PAC1 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
L’Amor Romàntic a la llum de les ciències socials
1. Introducció
L’amor romàntic és una de les fonts de comunicació de les persones en la vida
quotidiana individual i social, la seva estreta unió amb els vincles emocionals és
també tema d’estudis psicològics i filosòfics. Malgrat es pot pensar que l’amor, i el
seu món emotiu, és quelcom íntim, individual i sense ponts en la construcció de la
cultura, des de l’estudi de les ciències socials es pot enfocar com una forma
d’acceptar la subjectivitat en el camp dels estudis culturals.
Si partim de la definició de l’antropologia com la ciència que estudia l’ésser humà
des d’un enfocament holístic, i considera els humans com éssers culturals i els
seus col·lectius productors i productes de cultura, l’anàlisi de l’amor romàntic més
enllà d’un estat intern, afecta les relacions amb les institucions, la sociabilitat i el
poder, i per tant és un element constructor de cultura.
En paraules del sociòleg Jose Luis Sangrador, l’amor romàntic és un fenomen
sociocultural propi de la cultura occidental derivat d’una institució social bàsica, la
família, i en el cas de l’amor romàntic, a traves del matrimoni (Sangrador, 1993)
L’anàlisi del matrimoni com unitat bàsica de l’estructura social ha estat motiu
d’estudis sociològics i antropològics, així com el parentiu, la família, el
comportament sexual i altres temes relacionats amb el fenomen de l’amor.
Durant el cicle vital de l’ésser humà, la majoria de les vivències i records són
productes de xarxes emocionals construïdes des de la interacció amb els nostres
iguals i el nostre entorn, és en aquest punt en que les relacions afectives, i per se
l’amor romàntic, tenen un paper fonamental a l’hora d’entendre el perquè les
relacions humanes poden ser tant meravelloses i doloroses a la vegada, i si aquest
fenomen es pot explicar mitjançant aplicar a l’amor les mateixes regles que
governen les relacions humanes i les conductes socials.
Tal i com afirma Averill (1988), l’enamorament i l’amor estan construïts socialment,
i són el producte d’una època i una societat determinada. Amb aquestes paraules
l’autor estableix una relació directa amb la cultura i el fet social, per tant i partint
d’aquesta reflexió, es pot justificar la pertinència de l’estudi de l’amor romàntic per
part de les ciències socials.
2.- Frases x, y amb Conceptes x,y
Les frases escollides de l’article per l’anàlisi que es demana son la frase núm. 5 amb el concepte núm. 6 i la frase núm. 4 amb el concepte núm. 2
Prova d’avaluació continuada 1
“ Cuando las mujeres se plantean abandonar al maltratador tienen que reconstruir su nueva biografia en un contexto ajeno a sus tradiciones y abandonar un lugar en el que se comportaban como amantes, esposas y madres”, (Pilar Sampedro, 2005). Atenent a la visió recíproca de les relacions individu-societat, les dones son vistes en la societat com éssers emocionals, amb un tractament cultural i moral que parteix de la influència directa en la socialització diferenciada de homes i dones, assignant a aquestes últimes rols com la maternitat, l’atenció als altres, i considerades per el feminisme com una forma de relegar a les dones a posicions subordinades (Abu-Lughod, 1986; Abu-Lughod y Lutz, 1990; Eichenbaum y Orbach, 1990; Lutz, 1990; Comas, 2000). Quan l’autora parla de “ Se trata de dejar su proyecto vital ”, implica trencar amb una sèrie de constructes cognitius adscrits des del seu naixement i adquirits per les pròpies actuacions dins del sistema social, que han format la seva identitat social lo qual provoca un conflicte interior, trencar amb la socialització, proces d’interiorització construïda a partir de les expectatives apreses i el compliment del rols socials associades a aquestes expectatives i estatus socials. “Las mujeres siguen interpretando la ruptura matrimonial como un problema individual, como una situación estresante y anómala y no como la liberación de una situación opresiva” , trencar amb els conceptes del “rol-adscrit”, soc una dona, i el “rol-exercit”, per la meva condició de dona haig de ser una “bona” esposa, mare i amant, implicarà una re- adaptació de l’identitat social que en molts casos pot provocar seriosos problemes psicològics com la depressió. “ El ideal romántico construido culturalmente ofrece al individuo un modelo de conducta amorosa, organizado alrededor de factores sociales y psicológicos”, parlem de “lo social” lo que és objectiu, es a dir el món construït pels comportaments dels actors, agències i comportaments, relacionat amb els seus rols, estatus i conductes observades empíricament, mentre que “lo cultural”, lo que dóna sentit i significat a lo social (C. Lisón Tolosana (1998). Antropología social. A C. Lisón (Ed.). Antropología: horizontes teóricos (pp. 6 i 9). Granada: Comares.) , per tant podem pensar en “l’ideal romàntic” i en conseqüència el model amorós, com un element constructor de cultura compartida àmpliament pels actors socials, que és transmet i aprèn a traves de la socialització, a traves de les generacions (endoculturació), “…durante nuestra larga socialización aprendemos lo que significa enamorarse…”. Com es menester, la conducta té una funció objectiva, que no es altra que l’orientació conductual, i per que l’objectiu es pugui dur a terme compta d’una dimensió normativa i institucional, es a dir un conjunt de normes que connecten la cultura amb el sistema de relacions socials, i valors com un sistema de creences acceptats pels grups. “Algunos elementos son prototípicos: inicio súbito (amor a primera vista), sacrificio por el otro, pruebas de amor, fusión con el otro, olvido de la propia vida, expectativas mágicas, como la de encontrar un ser absolutamente complementario (la media naranja), vivir en una simbiosis que se establece cuando los individuos se comportan como si de verdad tuviesen necesidad uno del otro…”
3.- Frase núm. 1 amb Concepte núm. 1
Prova d’avaluació continuada 1
que regirien des de llavors els conflictes de gènere, així com els paràmetres destinats a servir per ordenar aquest inèdit domini en el que es constituïa allò sexual com experiència interior, sempre en el marc general d'una nova tensió entre natura i cultura ”.(http:// manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2013/01/algunes-consideracions-sobre-lorigen- de.html).
En la seva dimensió política i econòmica el amor es presenta com un mecanisme de perpetuïtat del sistema, parelles heterosexuals que es reprodueixen i porten al mon treballadors/consumidors que posteriorment es constitueixen en famílies considerades “normals” (Herrera Gómez, 2013), aquest és en el meu parer la seducció que el sistema fa de l’amor mitificat.
4.- Reflexió final
La sexualitat constitueix l’aspecte central de l’amor. Diverses interpretacions psicoanalítiques donen eines per comprendre l’enamorament com la manifestació de variables individuals de processos fisiològics generalitzats. L’amor sovint ofusca, ens fa cecs davant la realitat i ens converteix en éssers compulsius, l’experiència de l’amor té a veure amb condicions innates de les persones i arriba als instints més bàsics que tenen a veure amb la satisfacció sexual, amb freqüència l’odi, l’ambició i la gelosia són diverses maneres en les que es presenta l’instint sexual. Com hem vist, el nostre context social y cultural ens projecten codis, normes socials, valors estereotips que hem de complir per adaptar-nos al que se’ns sol·licita pel simple fet de ser home o dona, de manera que determinem el desenvolupament de la nostra identitat i del nostre cos. A més els rols i els estatus dels diferents actors inculcats en la socialització giren al voltant del gènere, rols adscrits al naixement en funció del sexe i rols adquirits alimentats de la cultura i el context social on es desenvolupen les persones, que esculpeixen la identitat social dels individus, la distorsió d’aquesta identitat pot ser provocadora de conflictes intern i externs que motivaran la nostra conducta i el comportament entre iguals, conflictes que pateixen amb duresa els considerats per la societat com més dèbils, és aquest cas les dones i els infants. Antigament el marit/pare freqüentment pegava a la dona o als fills, i no era criminalitzat, es considerava socialment com la prerrogativa de l’home, no era violència, els cops de l’home eren una forma d’educar en les antigues normes socials, afortunadament en l’actualitat aquests comportaments es considera una desviació de les normes. Per tot això, s’ha de promoure un pensament crític davant les idees que actualment fonamenten la societat, i que determinen un model femení i masculí, acceptats i que condicionen les relacions de parella. Un primer pas passa per desmitificar tot allò que envolta l’idea de l’amor-romàntic o amor-passió, anant a models culturals basats en la convivència, el respecte mutu i la lliure elecció, suprimits barreres com l’heterosexualitat i la subordinació de sexes. El model d’intervenció que proposaria com a psicòleg davant un cas de violència de gènere es la implantació d’un model de coeducació al subjecte afectat, en relació a l’educació afectiva-sexual, en relació a l’auto-identitat, exposant una forma de vida basada
Prova d’avaluació continuada 1
en experiències respectuoses, saludables i satisfactòries per la pròpia sexualitat, i com objectiu final l’establiment de relacions basades en l’igualtat, el bon tracte i el creixement personal. Aquest model de coeducació, s’ha de fer des de les bases socials, i influir a tots els agents elements de la societat, i ha de comprendre i anar acompanyat d’un canvi cultural que tendeixi a la convivència entre iguals fomentant la igualtat d’oportunitats, en la recerca d’eliminar les diferències d’identitats socials derivats de les diferències de sexe. I per últim, promoure un conjunt de normes i valors, que condemnin la violència de gènere i els maltractadors, imposant penes i càstigs més dures per aquest tipus de “desviacions” socials.
Bibliografia / Webgrafia
- Corona, S., y Rodríguez, Z. (2000). “El amor como vínculo social, discurso
e historia: aproximaciones bibliográficas”. Estudios sobre Estado y
Sociedad. Vol. VI. Nº 17., 49-69 Ref. Web:
http://148.202.18.157/sitios/publicacionesite/pperiod/espiral/
espiralpdf/Espiral17/49-70.pdf Data: 28/10/
- Sangrador, Jose Luis. (1993) “Consideraciones psicosociales sobre el amor
romántico”. Psicothema. Vol. 5. Suplemento, pp. 181-196. Ref. Web:
http://www.psicothema.com/pdf/1137.pdf Data: 28/10/
- Averill, J. R., (1988). Un enfoque constructivista de la emoción. En L. Mayor:
Psicología de la Emoción. Valencia, Promolibro.
- Rodriguez Salazar, T., (2011). “El amor en las ciencias sociales: cuatro
visiones teóricas” Universidad de Guadalajara Ref. Web: http://
www.scielo.org.mx/scielo.php?
pid=S1870-11912012000100007&script=sci_arttext Data:
- Delgado Ruiz, M., (2013) “El cor de les aparences”. Ref. Web: http://
manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2013/01/algunes-consideracions-sobre-
lorigen-de.html Data: 29/10/
- Herrera Gómez, C., (2013) “Los mitos del amor romántico en la cultura
occidental”. Ref. Web: http://
sehablarloperoamiestilo.files.wordpress.com/2013/04/
losmitosromanticoslaculturaamorosaoccidental-coralherreragomez.pdf
Data: 20/10/
- Luz Esteban, M., Távora, A. (2008), “El amor romántico y la subordinación
social de las mujeres: revisiones y propuestas”. Anuario de Psicologia , Vol.
39, nº 1, pp. 59-73. Facultat de Psicologia: Universitat de Barcelona Ref.
Web: http://www.raco.cat/index.php/anuariopsicologia/article/
viewFile/99354/159761 Data: 29/10/
Prova d’avaluació continuada 1
