L'obra culminant de Bernini és l'encàrrec de la decoració de Sant Pere del Vaticà i la construcció del baldaquí.
Acaba creant una obra que conjugues bé amb l'espai i alhora que delatés que en aquell lloc hi havia un
quelcom important, i havia de cridar i commoure a l'espectador. Juga amb els tons del bronze per posar
èmfasi. I col·labora més del que aparentment s’ha dit. Té el repte de col·locar les teles pintades i els altar per
complementar l’espai iconogràfic. Obrir unes fornícules per posar-hi escultures monumentals. Escultures que
tenen un missatge que va més enllà.
Sant Longi. Una de les voluoptuoses escultures. Van més enllà. Alcen la mirada i obren els braços. Busquen la
divinitat i criden a l’espectador perquè els acompanyi a la divinitat. Tractament de les turbulències. Les altres
escultures no les acabarà fent Bernini sinó altres escultors que s’han format al voltant del seu taller. Seria el
cas de l’escultura de Drap de la Veronica.
Escultura que més es va difondre arreu de Roma, el Sant Andreu de Duquesnoy.
La posa de tres quarts tot i la visió frontal. De gran força expressiva. Surt del
frontal. Tots els taller d’escultura d’Europa tenien aquesta escultura com
estampa. Escultors que creixeran a l’entorn del taller de Bernini. Continuaran
amb aquest model. Fins a crear una gran escola d’aquest tipus d’escultures.
Bernini la capacitat de crear un gran taller com escola que a partir del seu
ensenyament els aprenents van saber-la transmetre a partir de l’estil propi de
cadascú.
Les fonts de Bernini també són una de les altres
petites meravelles de l’art. El circuit i el joc de
l’aigua que s’incorporarà a aquest tipus d’escultura. La
Font del Tritó, apoteosis de l’aigua en moviment, idea
treta d’Ovidi de la metamorfosi, vassallatge del
diluvi. Tritó que aixeca el torn i el fa sonar. Aquí també intervenien els enginyers.
Moment que li cau l’aigua ens crea el moment marí. Personatge de sobre més ben
treballat i la part de sota poc polit.
Fonte delle Api, la font com una gran petxina on i cau l’aigua. Les abelles de
caràcter sorréssiu.
Cap a la dècada dels 30, Bernini es posa malalt i el proper papa el visita alguna que altre vegada. Li diu que es
casi i que tingui fills per superar l’obstacle en el que s’havia quedat estancat. No obstant es casa el 39, home
gran amb una noia que ell li doblava l’edat.
Bernini era un home de missa, se’l relaciona molt amb els jesuïtes amb els pares missioners. Accent en la
relació probable que tingui una certa relació sant Isgnasi. Poc abans de morir Urbà VIII, un cardenal italià, un
bon amic seu va fer gestions per portar-lo a França perquè es fes càrrec d’una gran obra que s’estava
projectant, amb un salari mensual molt alt, però el papa mai va voler que Bernini marxés de Roma per anar a
França. Però en morir el papa el cardenal se’n surt del seu objectiu i Bernini i volia anar, però a última hora
se’n desdiu, i fins vint anys més tard aconsegueixen que Bernini se’n vagi a França.
Bernini posa mil impediments d’entrada. Finalment
fa dos projectes del Louvre. El primer el 1664,
façana que dóna a la part del riu. Projecte molt
1
