¡Descarga Barroc - URBANISME y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Barroc en els segles XVII - XVIII 16/02/ Bloc 1. Urbanisme Tema 1. Roma: la ciutat dels Papes Xarxa Urbana
- Franz Theobald Horny, Roma al Renaixement En època medieval els ciutadans de Roma sense aigua i sense aqüeductes es van anar agrupant en una zona a prop del riu. A partir d'aquí, aquesta Roma medieval, anirà creixent. Els set turons de Roma es mantenen com els punts més alts de la ciutat. En època de Sixt V, quan va traçar les xarxes de comunicació, es va fer una planimetria més estable per circular per la ciutat. També es conserven les set basíliques on es guarden les relíquies més importants de la cristiandat. Els turistes de l’època son qui aporten els diners, la ciutat s’alimenta del pelegrinatge. Les basíliques eren un objectiu important perquè genera ingressos que es reinvertia en la ciutat. Aquestes, havien de tenir uns camins el més segurs i curts possible així que s’anirà fent una trama urbana. Les cinc primitives basíliques de peregrinació a Roma eren les següents:
- San Pietro in Vaticano
- Santa Maria Maggiore: era la més gran i dedicada a la verge. Gran historia per les relíquies etc.
- San Giovanni in Laterà: és la catedral de Roma, durant molt temps hi havia la residència dels papes, com en època de Sixt V.
- San Lorenzo extramuros.
- San Paolo fuori e mura. Les dues que posteriorment van rebre veneració especial:
- Santa Croce in Gerusalemme. On es guarden les relíquies més importants vinculades amb la creu.
- San Sebastiano fuori le mura. Vies d’origen romà La principal via d’accés és la porta del Popolo comunica amb el nord d’Itàlia. La Via Lata o Strada del Corso és el carrer principal rectilini. Des de l’antiguitat la via d’accés al nord de la ciutat era per la Via Flaminia - Porta dei Popolo - Via Lata. 1
Vies en part d’origen medieval millorades al Quattrocento:
- Via Peregrinorum
- Via Papalis cap al Campidoglio
- Via Recta, o Coronari perquè és la zona a prop de la basílica de Sant Pere, hi ha moltes botigues de rosaris. Quan els Papes es traslladaren del Palau Laterà o Vaticà a l’entorn de la basílica de Sant Pere s’estava construint el barri del Borgo Nuovo, la retícula. Just al començament hi ha l’església dels florentins de San Giovanni. Generava més moviment econòmic en el Borgo Nuovo. 17/02/ Papa Sixt IV, Franceso delle Rovere Va fer un nou pont per comunicar la ciutat historica: Pont Sixti. Fins al moment només hi havia el que estava davant de la Platea Fontis. Fa l'Edicte papal de l'any 1480. Alexandre VI, Roderic de Borja, Va fer la Via Alesandrina, el primer enllaç de la Roma moderna amb la celebració de l’any sant. Al Borgo Nuovo, el Castelo di Sant’Angelo a San Pietro in Vaticano. Primer carrer enllaç. Juli II, Giuliano della Rovere. Farà dues vies importants, la via Lungara a la banda dreta del Trastevere i la Via Giulia. Es renaixentista però es va omplint i enriquint al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII. Farà el Palazzo Farnese i una de les esglésies que tenien cura dels cadàvers que apareixien, els donaven sepultura i els servia per fer els actes sense sortir al carrer. És un pont dissenyat per Michelangelo. També tenien la Vil·la Farnesina, que era la casa d’estiu però avui dia només ha quedat aquest tram. També crea el primer trident o nus de comunicació, la plaça dei Popolo era un nus de trànsit i es començaran a formar vies que crearàn un trident urbanístic que influirà moltes ciutats europees. Aquestes bases d’urbanisme barroc aniràn incidint en altres zones europees. La Via Lata és la conservada dels romans. Era l'entrada més important i comunicava amb el nord d’Itàlia i el Campidoglio. L’altra es l'Strada Leonina o Via Ripetta. Roma estava a l’interior protegida dels atacs per mar. El riu era suficientment potent per a que es poguès utilitzar com a mitjà de transport. El port important de Roma era el port de Ripetta. Està a la dreta de la Piazza del Popolo, sota l’eix de la Via Lata i la via del Corso. 2 Papa Pau III, Alessandro Farnese
classicisme. Dona un pas endavant en alguns aspectes però parteix del món antic. 3
- Via trinitatis: És vista des de l’escalinata de la Piazza Spagna. Pren el nom dels conductes o canals que portavne ‘aigua des o a les termes d’agrippa. Pius IV, Giovan Angelo de Mèdici
- Strada Pia: Es fa un traçat que comunica una de les entrades de la ciutat, elements decoratius de la porta Pia de Michelangelo, les decora Borromini. Passarà pel punt més alt de la ciutat i quan es porti l’aigua es coneixerà com Le quattre fontane i comunicarà amb el Quirinale i la seva Piazza, residencia papal d’estiu, que avui és la seu del president de la República. Avui dia es coneix com la Via 20 de Setembre.
Gregori XIII Hugo Boncompagni
- Via Gregoriana: Avui dia coneguda com via Merulana, més endavant, fou retocada per Sixt V. Amb la publicació de la seva Quae publica Utilia l'any 1574, deixa assentades les bases jurídiques de la configuració progressiva de la Roma barroca. A partir d’aquest moment serà més fàcil obrir nous vials i ampliar els existents.. El papa Sixt V. Felice Peretti, 1520 - 1590; pontificat 1585 - 1590 La majoria de Papes provenen de les gras families, Sixt V, no prové de les grans famílies de la noblesa. El seu pare era un modest granger i jardiner. Fou franciscà el 1534, inquisidor a Venècia cap a 1557. Fou bisbe de Sant’Agata dei Goti l'any 1566 i de Fermo entre els anys 1571 - 1577. Molt jove, amb quaranta anys, arribà a Cardenal l'any 1570, cardenal Montalto. El seu antecessor, Gregori XIII (1572 - 1585), li va prohibir la pràctica de qualsevol activitat religiosa i es mantingué retirat a Villa Montalto, on a planificar la seva actuació posterior. Entre altres temes, s va ocupar de la publicació de la Vulgata l'any 1590, la versió llatina de la Bíblia per Sant Jeroni. Va formar binomi amb Domenico Fontana (1543 - 1607). Era de caràcter ortodox i poc innovador (finals dels corrents manieristes i inicis del primer barroc). Tot el que deia el Papa ho aconseguia fer, fins i tot a aixecar l’obelisc de Sant Pere, és un gran enginyer de l’època. no en el disseny però si per tot el que va aconseguir i va realitzar el que tenia en ment el Papa
Sixt V. Algunes de les vies que ja estaven fetes les va ampliar i les va modificar perquè tenia visió de futur. Va fer nous vils, entre ells, el més important: Strada Felice. Va posar els obeliscs. El punt es alt de la Strada Felice la creua l'Strada Pia. 4 La piazza delle Terme és molt interessant perquè quan faci portar-hi l’aigua, farà uns safarejos grans per a rentar la roba amb espais per estendre-la al sol i ho cercarà amb portes amb clau perquè no molestessin les dones. Era una ciutat molt perillosa i insegura.
- Acqua Felice: Després estàn les conduccions d’aigua, portar aigua és molt important. Ens preguntem com va fer això en tan poc temps. Va ocupar a tothom, fins i tot els mercenaris sense feina. els va donar feina a tots. Va ser el que va acabar les dos façanes renaixentistes dei Popolo, va acabar la cúpula de Michelangelo del Vaticà. Quan a travessar l'Strada felice, suavitzava el terreny va fer que el més suau i treia don hi havia més per posar-n’hi on hi havia menys Les obsevacions de Domenico Fontana de 1589, sobre la modernitat de la xarxa de carrers, la idea principal era que anés des de la Santa Croce de Gerusalemme i arribar a l’església de Santa Maria del Popolo.
- Fontana d’Acqua Felice o Font de Moisès. 1587: simbologia de Moisès, el disseny no hagués passat a la història. Seguint l’exemple es farà l’Acqua Paola. Disseny molt millor. Tot i que pugui semblar del mateix estil, juga amb la part de darrere, etc.
- Obelisc de la plaça de Sant Pere: L'obelisc havia estat col·locat per Cal·lígula en el circ amb inscripcions de Neró. Sixt V va tenir una idea per transformar el Coliseu en un centre de filat de llana al 1590. El que volia era facilitar la feina als treballadors vivint al mateix lloc. 5 23/02/ Tema 2. Places, urbanisme puntual de Bernini
- Piazza del Popolo, Gravat de Giuseppe Vasi, 1710 - 1782: La plaça serà remodelada per celebrar l'entrada oficial de la reina Cristina de Suècia a Roma, que renuncià al seu regne i es va convertir al catolicisme per viure a Roma. Al fons trobem l'entrada de Santa Maria del Popolo amb els noms dels Papes comitents, entre ells Pius III. A l'entrada es veu la perspectiva de la via amb l'obelisc. La porta la va remodelar el Papa Fabio. Els laterals de l'edifici civil amb cúpules són per donar uniformitat a l'espai, fet que agafaràn
façana. La façana entra cap a dins i fa la cúpula al centre per potenciar-la. Les torres laterals eren idea de Borromini per a aquesta església (que no única), i Borromini fa la cúpula al centreinterior per potenciar-la.
- Fontana alle quattro fiume, 1648 - 1651: aconsegueix donar una sensualitat a les seves obres a més fa que sembli que l'obelisc no pesi res, està foradat pels quatre costats. Juga amb les formes i els pesos. L'escut és del Papa Inocenci X (pel colom). L'aigua s'agafa com a símbol de la propagació del missatge papal a través dels quatre rius. Té un equip del seu taller que l'ajuda en la producció de les escultures.
- Àsia - Ganges: apareix la Palmera que fa reconeixible el riu.
- Àflica - Nil: era desconegut el naixement i per això es tapa la cara. A més apareixen lleons i serps.
- Amèrica - Rio de la Plata: apareix un indígena amb monedes i com a símbol del riu el caimàn.
- Europa- Danubi: té els braços enlairats i la representa el cavall que atravessa la font.
- Font del Moro, model de Bernini, Giovan Antonio Mari, 1654: el model de la font el crea Bernini. Les fonts dónen molta verticalitat, sobretot la central amb l'obelisc. Durant el Barroc es feien moltes celebracions ja que el Papa utilitzava la plaça com a jardí personal.
- Piazza Pasquino, "estatua parlante", Gravat de Giuseppe Vasi, segle XVIII: Hi ha les tres obres essencials per a Bernini, el Pasquino, el Laoocont i el tors del Velvedere. En aquesta plaça es troba el Pasquino, referència bàsica de Bernini per a l'escultura.
- Piazza de Santa Maria della Pace, Façana de l'església, Pietro da Cortona, 1656
- 1657: Aconsegueixen que els espais petits es dimensionin, que semblin més grans. És el cas d'aquesta plaça amb l'església. Pietro da Cortona no és tan gelós de la seva obra ni dels altres arquitectes. Són una plaça i una església petites, i ell aconsegueix fer que sembli més gran posant el cos de l'església envaïnt la plaça però fent-la crèixer pels costats donant monumentalitat. Enganya, ja que laes parts laterals estàn més retrassades que la central. Ho fa convertint aquest espai en el que s'anomena teatrum mundum, l'escenari serà l'església i els laterals dels edificis els palcs. Serà com un teatre amb una escenografia molt treballada, una de les característiques més importants del barroc. 7
- Piazza Santa Maria Sopra Minerva, Elefant, 1665 - 1667: Es troba davant del Pantheon i é suna escultura d'un elefant portant un obelisc. Al llibre de Francesco Collona (en realitat no es sap de qui és), de 1499, hi ha un text sobre el Somni d'amor de Polifili, amb un dibuis del símbol de la sabiesa igual que l'elefant que va fer Bernini. Segur que Bernini va veure el text i el dibuix i el realitza donant molt moviment amb la trompa. 24/02/ San Pietro in Vaticano El Vaticà és la capital de la cristiandat, i a l'entorn s'hi construiràn les esglésies nacionals tenint el Vaticà coma centre. En l'espai de l'antiga basílica constantiniana Bramante fa la primera planta i passarà per diferents mestres acabant per Maderno. La cúpula quedarà molt atrassada, cosa que fa que la façana no es pugui monumentalitzar. Tot el que es faci a l'entorn estarà condicionat per la cúpula, motiu perquè quan el fidel s'apropi ha de quedar a la vista la glòria celestial que simbolitza la cúpula. Si es monumentalitzava la façana això no podia ser, per tant Bernini erigeix unes torres però no aguantaràn er problemes de fonaments.
- Places: Bernini intenta corretgir la monumentalitat amb un efecte visual. Fa nunes places encadenades: una primera plaça, la plaça recta (que també és trapezoidal) i una segona circular. La primera rectangular l'acaba molt suaument més alta als extrems del final fent que l'edifici sembli més alt. Com a capital de la cristiandat ha d'acollir a tots els fidels, com és la basílica del principal peregrinatge on es conserven les grans relíquies reb molt peregrinatge. Bernini després de la plaça recta projecta la plaça circular amb uns calculs molt precisos (segons Chantelou), es veu el Papa des de totes bandes. Per rebre les grans visites fa un porxo entre l'estructura que circunda les plaçes per aixoplugar-se. No es va arribar a fer però va projectar el que ell anomenava el "tercer braç", era un tancament de la plaça. Ell tenia un to teatral, el teatrum mundum era en Bernini un efecte important. Volia crear el "factor sorpresa" de l'entrada a les plaçes de la basícica. No podia tampoc treure l'obelisc que està al centr de la plaça oval, ell canvia les fonts i les mou just als costats de l'obelisc. Es project al segle XVII una tercera plaça, la plaça rusticucci, que es farà més endavant, cap al segle XVIII. Havia estructures prèvies abans de la construcció de la basílica, com la llotja de Rafael que condicionaven la construcció. Es fan diversos plànols per a la construcció de la nova basílica, comença per una planta de creu grega de Bramante a la que torna Michelangelo però Maderno la farà finalment de creu llatina. La cúpula la projecta Michelangelo també i la
principals relíquies de la basílica (el drap de la Verònica, un fragment de la creu, la llança de Longinos, etc.) Un cop a l'any s'exposen des de la tribuna, i hi ha les quatre escultures del cicle de la Creu per a simbolitzar les relíques que guardaven. les escultures les va projectar Bernini però només en f a una, el Longinos.
- Santa Elena, Andrea Bolgui
- Verònica, Francesco Mochi
- Sant Andreu, François Duquesnoy
- Longinos, Bernini, 1629 - 1638: fa només un únic punt de vista, com Michelangelo, però diversos blocs de pedra com diu Giambologna. 9
- Scala Reggia: La Via Alessandrina dona directa a la avantsala d'entrada a l'Scala Reggia, que dirigeix a les estances vaticanes. Utilitza els referents de Palladio ja existents. L'escala era petita i fosca, però Alexandre VII demana que es faci de nou, i Bernini jugarà amb l'espai i la llum. Obre finestres en els trams i hi posa escultures per embellir-la. Jugarà amb unes columnes que són més altes al començament i més petites al final, així semblarà molt més gran del que realment és. Hi ha uns medallons a sobre d'una escultura de Constantí a cavall mirant a dalt, mira a una entrada de llum, una inscripció que diu "amb aquest signe venceràs". Per a Bernini la llum és un altre material. Com a antecedents té el Teatre Olímpic de Palladio amb la perspectiva de l'escenari. Borromini també empra aquesta perspectiva de les columnes al Palazzo Spada de 1653. 02/03/2017 (Vaga) 03/03/ Els punts de referència urbanístics són indispensables a la ciutat. A Roma eren els obeliscs i altres tipus d’elements. Les bases del barroc són útils encara avui dia. Una altra de les característiques és que el barroc no és de decoració lliure, tenen un discurs ordenat. L’únic pont, el pont Sixt comunicava el riu Trastevere. Era l’únic que portava al mausoleu d’Adrià i la basílica de Sant Pere, després. La quantitat de peregrins que l’atravessaven va propiciar que s’ensorrés i es tornés a fer més sòlid. Es van invertir diners en santificar-lo (concepte de Roma Santa) amb escultures de Sant Pere i Sant Pau. Era on també s’exhibien els executats, a la platea pontis era on realitzaven moltes de les execucions. Arribarà el moment en que es santificarà, per causa de la peste, un dels papes va tenir una visió de l’arcàngel Miquel guardant l’espasa, posant fi a la peste. El mausoleu d’Adrià es passarà a dir el castell
di Sant’Angelo. Les escultures van ser dissenyades per Bernini, amb atributs de la crucifixió de Crist. El Papa a decidir posar-los a una església. Sant’Angelo, era el cordó umbilical amb el Vaticà. Era una mena de fort on passar setges. El Papa Farnese va fer unes balconades, on es veuen els eixos i el fossar inexpugnable al voltant del castell. el castell és ple de batacants, balcó des del quals llençar aigua o oli bullint. El Papa Alexandre Farnese, Pau III va ser un gran mecenes per decorar interiorment les estances, amb trompe-oeil, etc. Hi ha Frisos dedicats a Cupido i Psique a l’estança del papa lol.
- Via Trinitatti: Avui coneguda com via Condotti. Et traslladava cap a la zona del vaticà, platea pontis/ castello sant’angelo, etc. Aquests eixos tan marcats es veuen perfectament des d’adalt, ben projectades.
- Àngels de la passió: columna, flagel, espines, Verònica, sudari i daus, claus, creu, INRI, esponja, llança, etc. A Sant’andrea delle Frate es conserven els originals de Bernini. Havia un àngel a cada banda de l’altar, aquests àngels berninians, amb aquests drapejats, que 10 insinuen. Veurem que en la seva obra no podem parlar d’erotisme però és extremadament sensual; els angles mostren sinuosament les cames. Aquesta estetica s’implanta a catalunya espanya al segle XVIII. Come ls angels de Cervera.
- Porto di Ripetta, 1703 - 1705: Es tracta d'un gravat de Piranesi, San Girolamo degli Schiavoni. Abans amb la doble escalinata potenciava la façana, avui en dia no es conserva. El disseny és del segle XVIII, al XVII ja comença aquest moviment serpentejant. Hi haurà moltes propostes urbanístiques, pero agafarà molta més força en el segle XVIII, influenciat per Bernini. Bernini fa diversos projectes per la façana del Louvre. Un dels conceptes clars amb la piazza Obiqua, aquesta forma permetia veure les peregrinacions de de qualsevol lloc, era donar el missatge que el Papa abraça a tothom. La façana, en comptes de ser una façana recta, entra, i surt, la paret és dominant. Amb aquesta idea se’n va a Paris de la mà de M. Colbert. Quan Bernini presenta el projecte és rebutjat, i esdevé el primer fracàs. Pero tindrà incidencia a Bath, Porto de Ripetta, Piazza Spagna, etc.
- Francesco de Sanctis, Alessandro Specchi, Escala de la Piazza di Spagna Projecte, 1723: El papa Sixt V morir abans d’acabar la Piazza dei Popolo. Ell ja va dir que calien unes escales
fruit de l’hivern i de la tardor. Després trobem la historia de l’Acqua Virgo, la jove verge romana indica als soldats on brota l’aigua. L’aigua ha de ser salubre amb l’escultura de la salubritat de Filippo Valle i l’abundància. És bàsic per a que la font sigui útil. Normalment és Neptú qui presideix les fonts. Com aquesta és molt potent la presideix Oceà, el seu carro està tirat per cavalls, fent referència a una altra qualitat de l’aigua, la destrucció. L'aigua presenta la duelitat del caball, fort i indòmit però també majestuos i en calma. Salvi diu que és una al·legoria de l’aigua que “manté la vida amb la nutrició necessària per a la producció de les formes, alhora que suavitza l’excessiu calor que les destrueix, motiu pel qual pot qualificar-se com la única causa externa de la seva conservació". Torino: del castrum a la ciutat barroca. La ciutat de Torino s'alça en una plana delimitada aproximadament pels rius Stura di Lanzo, Sangone i Po (que travessa la ciutat de sud a nord), també està banyada pel Dora Riparia. La ciutat prové d’un castrum romà i va creixent la ciutat. Torino era la seu dels Savoia que van portar la capitalitat del ducat aquí. El duc de Testaferro (1562) transfereix la capital de Chambery a Torino i fa construir una ciutadella heptagonal. Tenien la relíquia del Sant Sudari.
- Porta Palatina o Porta Principalis Pinistra: Es tracta de la porta principal situada al decomanus maximus que és a la Via Garibaldi. Darrere del Palazzo Ducale està el Duomo i la Catedral. Utilitzaràn el maó com els romans.
- La Piazza Castello: Es situa on hi era el Palazzo Madama, construït sobre les restes de l‘antiga Porta Praetoria, de característiques similars a les de la conservada Porta Palatina amb les seves escalinates. Es volia que fos l’avantsala a la cort dels Savoia. Serà una de les places on es faràn les activitats de la Cort. A Torino hi haurà influència romana (italiana) i francesa. 12
- Carlo di Castellamonte, 1560 - 1641 Arquitecte i enginyer militar. A Torino, fou l'assistent d’Ascanio Vitozzi. A a la mort de Vitozzi (1615) fou nomenat primer arquitecte de la cort de Carlo Emanuele I “il Grande”, continuant la tasca iniciada pel seu predecessor:
- Continuació de la Via Nuova, avui Via Roma, eix principal d’un nou barri.
- Projecte de la Piazza Reale, avui Piazza San Carlo, d’inspiració francesa (plaça reial) i romana, amb les esglésies bessones de San Carlo i Santa Cristina.
08/03/2017 (pràctica) 09/03/ Tema 3. París: la ciutat del Rei Rep, de totes les innovacions introduïdes a Roma, l’ús del monuments com a element centralitzador en les places, tot i que ja no s’usaran obeliscos, sinó escultures eqüestres del rei, pel que seran places reials, i la potenciació dels eixos, a través d’amples avingudes. Cal advertir que el barroc francès serà molt més clàssic, lligat a l’etapa vitruviana, molt més seré i uniforme. Enric IV va voler emular a Sixte V, tot i que aquí no ens trobarem amb el suport d’un arquitecte, sinó d’un ministre de finances, el duc de Sully. Es convertirà al catolicisme per poder accedir a la corona, i el centralisme típic dels Borbons provindrà de la seva política. La seva segona esposa, Maria de Medici, va ser coronada reina consort uns dies abans de ell morí assassinat, pel que passarà a ser la regent, fins la majoria d’edat del seu fill, Lluís XIII. Els enfrontaments entre aquesta i el seu primogènit, recolzat pel Cardenal Richelieu, es veuran reflectits a un programa pictòric de Rubens, encarregat per la pròpia reina. Lluís XIII es casà amb Ana d’Àustria, amb la que tingué al seu famós successor, Lluís XIV. Aquest estarà actiu després de la seva presa de poder als 23 anys, al 1661. De molt petit, als 7 anys, es va haver d’enfrontar amb la Revolta de la Fronda, en la que el poble es queixava de la duresa de la monarquia. va haver d’abandonar el palau del Louvre, i ser perseguit pels carrers de París, uns fets que se’ns dubte el van deixar marcat. Per això, tot i la insistència de Monsieur Colbert, serà reticent a la remodelació del Louvre, i apostarà per millorar la casa del camp del seu pare, Versailles. Tot i tenir abundant descendència, no li sobreviurà cap fill, i heretarà la corona un besnét seu, Lluís XV. El successor d’aquest, Lluís XVI, morirà amb el cap tallat a la guillotina. La ciutat de París té un origen celta, d’un emplaçament a l’Ille. Al seu cantó dret es van establir els romans, zona coneguda com Université, i a l’esquerre, es trobaven els òrgans administratius, al que s’anomenava la Ville. El creixement de la ciutat es dona en cercles, en anells concèntrics. Enric IV iniciarà les millores de l’entramat medieval obrint noves vies de comunicació:
- Pont Neuf, 1599: Aquest connectarà terra ferma amb la punta nord de l’Ille, creuant fins a l’altra banda. S’urbanitzaran els terrenys, que eren propietat privada per estaven desocupats. Es va
central estava il·luminat per gas, el que al·ludia a la simbologia de Rei Sol; va ser destruïda al 1792, però algunes escultures dels peus es conserven al Louvre (obra de Martin Desjardins). Planta circular i uniformitat en les façanes.
- Place Vendôme: De forma rectangular, es travessada d’un cantó a l’altre com la des Vosges, i amb la uniformitat de façana. A l’època hi havia una estàtua de Lluís XIV, pel que l’espai rebia el nom de Place du Louis-le-Grand, però en temps de Napoleó es va col·locar una gran columna, a l’estil de la Trajana. L’eqüestre guardava les proporcions amb la resta de la plaça, però la columna és massa enorme i no queda bé.
- Place de la Concorde: És una de les més grans de la ciutat, creuada per diverses vies importants, pel que a l’actualitat és un gran nus de tràfic, el que desdibuixa bastant el concepte de plaça. És el lloc on va estar instal·lada la guillotina, tot i que avui dia trobem un obelisc. Es mantenen les 15 baranes i les estàtues que donaven forma rectangular a l’espai. L’ampliació de la ciutat, en anells de muralla, es farà a través de bulevards, és a dir, grans avingudes enjardinades i amb habitatges. A la ciutat de Nancy, al nord de París, el rei polac Stanislas Leszczynski, unirà dos nuclis emmurallats a partir de tres places encadenades (1752), la mateixa solució que Bernini va practicar a Sant Pere del Vaticà. Una primera plaça, rectangular, és la Place Royale, i la segueix una molt allargada, La Carrière. La última, en forma d’hemicicle, i davant el palau, estarà dedicada a la celebració de festivitats. L’artífex fou Héré de Corny. Decoració dels espais amb les típiques baranes de ferro forjat i daurats.
- Versailles. El caprici d’un rei: Vaux-le-Vicomte. El gran infortuni de Nicolas Fouquet. La inspiració de Versailles Una vegada Lluís XIV pren el poder, té com a ministre de finances a Monsieur Fouquet, qui provenia d’una família rica, pel que ja gaudia de cert prestigi entre les classes altes de la societat. Posseïa un gran terreny a Vaux-le-Vicomte, on va construir un château on van actuar els millors artistes de l’època (Le Vau, Le Brun, Molière) Allà celebrava festes en honor de rei, pel que l’espai es convertirà en model de l’arquitectura europea posterior. Un altre ministre, Monsieur Colbert, va manegar els fets per tal que Fouquet no semblés de fiar i entrés presoner a La Bastilla, on va trobar la mort. El palau serà tancat, però serà model per al futur
Versailles. Els jardins havien estat dissenyats pel millor urbanista de jardins del moment, André Le Nôtre, en tres estadis (1657-1661):
- Natura racionalitzada (parterres)
- Natura domesticada (salvatge però controlada)
- Natura salvatge (lliure, sense cap control) Donada la seva fama, també se li varen encarregar els de Versailles i Chantilly. Vaux-leVicomte serà la primera obra important de l’arquitecte Louis Le Vau, qui dissenyarà el palau amb una planta en forma de U, que farà fortuna a centre Europa durant el segle XVIII. Comptarà amb un lloc central de distribució de les estances, i al contrari dels tancats palaus mediterranis, els francesos seran molt més oberts, amb grans finestrals i un espai, el couer d’honneur, per donar la benvinguda als invitats. El palau ha passat de mans, però actualment és el patrimoni privat més important de tota França. El château està tancat per un reixa amb hermes, unes columnes de fust troncopiramidal coronades per bustos, i envoltat per un fossar. L’espai central està cobert per cúpula, que es deslligarà dels seu significat religiós per ser usada en arquitectura civil. 16 Versailles de Lluís XIV Sorgeix d’un pavelló de caça del seu pare, Lluís XIII, que es transformarà en un palau de la mateixa planta que l’anterior, tant arquitectònicament com a nivell de jardí, que es perd en l’infinit.Durant l’estància de Bernini a França, realitzarà un excel·lent bust de marbre de Lluís XIV (1665), gràcies a una llarga observació del retratat durant el seu dia a dia. Tracta el material com si fos cera, donant vida als drapejats i una inestabilitat que aporta moviment. Forma piramidal típica del barroc. Gran importància de la llum, que treballa com si fos un material més. Però el rei també va ser retratat (1701) per altres grans artistes, com fou el pintor Hyacinthe Rigaud. Provinent de la Catalunya Nord, va anar becat a Roma, i va aconseguir ser pintor oficial del rei i la noblesa francesa. La seva fama es deu a que pintava els models tal i com ells es volien veure, per tant, de forma idealitzada, a més de usant horitzons baixos que els feien semblar més majestuosos i envoltats de luxosos drapejats.
- La Galeria dels Miralls: Era una antiga balconada, que es va tancar degut a les baixes temperatures que s’havien de suportar. Els espais que corresponien als finestrals es cobriran amb miralls, que reflectiran la llum emesa per uns enormes canelobres de plata, que no s’han conservat perquès es van
Atenea va a l’Edna i lluita contra ells amb brases de pedra volcànica.
- Jules Hardouin-Mansart, Columnata, 1685: L’espai s’utilitzava com a sala de ball durant les excursions als jardins. El mateix rei explicava. Dins els jardins, hi ha molts racons. Hauríem de destacar-ne el mini-Versailles: el Grand Trianon de marbre i el Petit Trianon. Es pot dir que hi havien petits pavellons, que servien per beure, jocs de fonts, amb escultures d’animals, etc. Era per fugir de tota la parafernàlia de la cort. Als Trianons el rei es trobava amb les seves amants. Primer el rei Lluis XIV, i després Lluís XV i Lluis XVI.
- Jules Hardouin-Mansard, Grand Trianon, 1687 - 1688: Estava destinat a Madame de Maintenon. En substitució del Trianon de porcellana, és primer edifici europeu de decoració xinesa, construït l’any 1670 per a la favorita Madame de Montespan. Era de porcellana de Delft i després es va conèixer com el Trianon de marbre capitells de marbre de Carrara. És important que des de dins es domini el jardí, que era el més important.
- Ange-Jacques Gabriel, Petit Trianon, 1763 - 1768: Encarregat per Lluís XV, per la seva amant, Madame de Pompadour, a la seva mort serà ocupat per Madame du Barry. Lluís XVI, el va fer restaurar i li va regalar a la Maria Antonieta. És com un cub, es busca la influència Palladiana amb la manera en que es juga al cub. Hi ha una façana que dona al jardí, podem veure un pavelló al mig, hi havia un espai dedicat al teatre de la reina. Dins de mateix Versailles, era un mini-Versailles.
- Jardí anglès: tot i que és un magnífic exemple del jardí a la francesa d’André le Nôtre, al XVIII s’imposen els jardins a l’anglesa. Es tracta d'una natura domesticada, es controla molt els passos de l’aigua i riuets, hi ha llacs artificials. 18
- Richard Mique, Temple de l’amor, 1775: Després tot s’escamparà per tota Europa. Són jardins per anar passejant. El temple de l’amor és cupido, a altres casos hi ha Venus.
- Richard Mique, Hameau de la Reine, 1783: Hi ha tota una zona de joc. El rei va veure un pintura de Hubert Robert, que representava una granja de Pays de Caux i es fa fer un petit lloc inspirat en la localitat de la Bretanya. Es coneix com el Jardí de la Reina o Hameau de la Reine. El jardí es construeix segons el que es
vol. També es farà en altres llocs, Versailles serà imitat. A Casserta, al pavelló d’estiu també es fa portar l’aigua, Dins de les cases la decoració era de nivell reial i molt sofisticada. Tota la zona del Hameau serà conreada i servirà per l’ auto-abastiment de Versailles. El palau de Chantilly El duc de Chantilly guanya molt diners, es un gran estratega militar. El tema de les guerres socialment porta molta destrucció i dolor però sempre paguen els dolors. Es pura economia, els grans estrategues s’enriqueixen molt. Es permet retirar- se a Chantilly. L’estructura del palau no interessa. Passa amb el palau de Versailles i del Retiro que creixen de manera desorbitada. Se li encarrega a André le Nôtre que faci els jardins, que hi hagi similitud amb Versailles. Al segle XVIII hi ha jardins anglesos i Hameaux, i aquí també es faràn. Serà important el museu de Chantilly.
- Antoine Coysevox, Louis II Condé (Le Grand Condé), 1690: fa referència del Gran Condé, el gran estratega militar, Lluis II condé.
- Chateau de Chantilly, el jardins d'André le Nôtre, 1663: L'ampliació del palau per Jules Hardouin-Mansart el 1663. Pateix destroces a causa de la Revolució Francesa i fou reconstruït per Honoré Daumet a l’estil neorenaixentista, l’any
- Es fa portar aigua, es van fer llacs i canals artificials, intentant donar influència de Versailles.
- André Le Nôtre. Jardins a la francesa, segle XVIII: Són bosquets, i la influència dels jardins nglo-xinesos, inspirats en els de Maria Antonieta i l’Hameau. El temple de l’amor, amb jardins a l’anglesa que en aquest cas està dedicat a Venus.
- Jean Aubertm Grandes Ecuries, 1719-35: Un dels descendents del Prince Condé, es va obsessionar i deia que es reencarnaria en cavall. Va crear unes grans cavallerisses. Econòmicament els cavalls aporten diners, per les curses i tal. Tot el motius decoratius de l’exterior es sobre temes de cavalls, l’interior dels “estables” arquitectònicament era molt interessant. 19 Tema 4. Urbanisme a Anglaterra El llenguatge gòtic és tant potent que perdura, pel que li costarà assolir les formes barroques, i posteriorment, les clàssiques, tot i que en això prendrà un important paper la figura de Palladio.
