El corrent neo-positivista
També conegut com a empirisme lògic o neoempirisme. Empíric és allò que percebo, per
experiència. Només podem tenir coneixement de les coses que experimentem. Per poder
conèixer necessitem una cosa més que els fets, és a dir la raó. Els empiristes diuen que lo
important és la raó, no els fets. Deien que la raó era una tabula rasa, si els humans no
experimentaven res no hi havia coneixement, no hi hauria res. Els empiristes deien que
sense experiència no coneixeríem res, i els racionalistes deien el contrari. Russell i els
autors que el van seguir, eren empiristes. Russell tenia una visió molt critica amb que sense
tenir una experiència poguéssim conèixer alguna cosa, perquè si es queda en el mon d eles
idees es feia difícil demostrar que allò era verdader. Només hi ha coneixement d’allò que
experimentem.
Empirisme: sense informació sensorial no hi ha coneixement. Només coneixem allò que
tenim experiència. Només podem conèixer allò de que tenim experiència.
És imprescindible que aquesta informació que prové de l’experiència l’ordenem, posa en
relació les dades que hem obtingut. El científic ho fa aplicant relacions a base de principis
lògics (innats). Són innates perquè consisteix en la nostre forma de conèixer, perquè és
així.
Russell es va fixar en les estratègies de la lògica. Investigar com funcionen aquestes
estratègies.
Neo-positivisme: és una manera d’entendre el món. Corrent que sorgeix sota la influencia
de Russell però del qual Russell es desemmarcarà.
Una manera determinada d’organitzar la imaginació, amb estructura lògica.
Quan visitem aquesta escènica lògica del pensament hem de visitar el llenguatge.
(importància del llenguatge)
Com plantejen aquesta nova manera de veure la filosofia?
Es comencen a diferenciar els aspectes psicològics i els aspectes lògics. Els aspectes
psicològics són tot allò que s’ocupa de processos mentals. La lògica vol saber l’estructura
d’allò que passa en la nostre ment, la psicologia seria descriptiva, la lògica vol veure com
s’organitzen i es relacionen les coses que passen per la nostre ment. La lògica vol anar a la
part formal de la nostre ment, com gestionem les idees.
Era poc rigorós, era imprecís, el llenguatge per definir els aspectes lògics. Calia inventar
un llenguatge lògic que fos completament neutre, que estigues alliberat de les ambigüitats
del llenguatge natural.
Hem de traduir el nostre llenguatge natural en uns pocs elements: lletres i símbols. No crec
que penso sinó com faig aquestes operacions, m’és igual el que estic pensant necessito
símbols que representin aquestes idees.
Russell i Fregue van fer una mena d’exercici de buscar l’estructura lògica d ela matemàtica
i van desenvolupar la “Teoria de Classes”.
Estratègia que busca un instrument que permeti referir-me a tots els continguts de la
realitat però només formalment.
