¡Descarga Blade Runner - Filosofia y más Ejercicios en PDF de Filosofía solo en Docsity!
Ridley Scott: Blade Runner (1982)
Rutger Hauer (Roy Batty)
Roy: I've seen things you people wouldn't believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orion. I watched C- beams glitter in the darkness at Tannhäuser Gate. All those moments will be lost in time like tears in rain. Time to die. [Bird flies off...]
Deckard: I don't know why he saved my life. Maybe in those last moments he loved life more than he ever had before. Not just his life, anybody's life, my life. All he'd wanted were the same answers the rest of us want. Where did I come from? Where am I going? How long have I got? All I could do was sit there and watch him die.
- Ficha técnica
- (^) Bibliografía
- Cuestionario
- (^) Actividades
- Textos
- Apuntes a la filosofía de Ortega y Gasset
1. Ficha técnica
- Dirigida por: Ridley Scott
- Guión : Hampton Fancher, David Peoples. Basado en la novela de Philip K. Dick , ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?
- Fotografía : Jordan Cronenweth.
- Música : Vangelis.
- Intérpretes: Rutger Hauer (Roy Batty), Sean Young (Rachael), Darryl Hannah (Pris), Brion James (Leon Kowalski), Joanna Cassidy (Zhora), Harrison Ford (Deckard)
- Duración: 117 minutos
2. Bibliografía
AA.VV.: Blade runner. Barcelona: Tusquets, 1996.
Interesante recopilación de artículos sobre Blade Runner elaborados por personalidades relevantes del mundo de la cultura. Se incluyen artículos de Fernando Savater, Rafael Argullol, Guillermo Cabrera Infante, José Luis Guarner...
3. Cuestionario
- Un "replicant", versió Nexus 6, és un ésser virtualment idèntic a un humà però més forta, més àgil, més intel·ligent. No obstant això, Deckard, el blade runner, no els executa sinó que els "retira", els "sacrifica" com es sacrifica als gossos que han mossegat als seus amos. Quines diferències veus entre els "replicants" i els humans que justifiquin aquest tracte? Els replicants són simulacres de la raça humana, malgrat tenir un aspecte exterior igual al de l'ésser humà aquests, són millors per la seva intel·ligència, força i agilitat. Els sacrifiquen ja que els humans tenen por que desenvolupin els seus propis sentiments tant bons com a dolents contra ells i busquin respostes sobre qui són, cap a on van i quant els queda abans de morir.
En la pel·lícula sis replicants escapen de qui els controla per trobar i sadollar les seves preguntes i demanar uns anys de vida més, ja que són programats solament per viure quatre anys i així els éssers humans s'asseguren que estan fora de perill.
- Leon pregunta: "Vaig néixer el 2 d'abril del 2017. Quant vaig a viure?". Aquesta és la qüestió: no sabem quan morirem. La pregunta per la mort, la consciència de l'efímer de la nostra naturalesa, és el detonant de l'aprenentatge emocional dels replicants. No és també la pregunta per la mort el que ens fa humans? Els humans no sabem quan anem a morir, si joves o vells, per causes naturals, una malaltia o un accident. Si sabem que arribarà el dia, és això el que ens fa gaudir, enfadar-nos, resignar etc. El no saber si queda poc o molt, això ens fa viure sense tenir el tema de la mort com una preocupació constant. De vegades la ignorància és la millor cura.
En canvi els replicants si saben que moriran aviat i això és el que els fa anar a la recerca del seu creador per trobar les respostes
- Probablement no et vas fixar en el joc de paraules existent en la primera conversa entre Deckard i Rachel: - Rachael: "Li agrada el nostre mussol?" - Deckard: "És artificial?" - Rachael: "Naturalment". L'artificial és la nostra naturalesa, l'humà es defineix per l'artifici. Relaciona aquesta idea amb els plantejaments d'Ortega i Gasset en Meditació de la tècnica.
seus records són la seva vida, la qual cosa ho individualitza. Què ocorre quan algú perd els seus records ( amnèsia , "rentat de cervell", Alzheimer )? Deixa de ser el que és? Roman la personalitat malgrat l'oblit? Som només els nostres records?
Quan perdem la memòria això implica perdre-ho tot, no saps qui ets, que feixos, a qui vols... Si perds els records és com si morís mitja persona. Deixes de ser aquell que eres perquè no et queda el record de les vivències que has pogut experimentar al llarg d'una vida.
Tots nosaltres si no tenim records no tenim el poder d'aprendre d'errors ni de saber el que hem o no de fer per això crec que sí, que som els nostres records.
- Tyrrell, el creador, diu: "El nostre lema és 'més humans que els humans'." Creus que ho aconsegueix? Sí, perquè a part de la millor condició física i mental són capaces de desenvolupar sentiments, emocions, això vol dir que els replicants són una evolució de la raça humana.
- Per què Roy destrueix al seu creador? Què creus que faríem nosaltres si un dia poguéssim enfrontar-nos d'igual a igual amb "el nostre creador"? Roy ho destrueix perquè no té la resposta a les seves preguntes. Nosaltres parlaríem amb ell, jo almenys li demanaria explicacions sobretot el que tenim al voltant i per què és així.
- La pel·lícula conté, com a moltes altres, elements misógins. Descobreix-los i critica'ls. Un element misógin que es pot veure en la pel·lícula és quan Deckard agafa bruscament a Reachel, l'obliga al fet que estigui amb ell i no es vagi. Jo crec que la societat i sobretot el respecte a la dona a evolucionat molt. Aquestes situacions que es reflecteixen el pel·lícula a dia d'avui són imputables i fins i tot comporten a penes de presó. Es veu la forma que hi havia abans en el respecte cap a la dona i crec que no hauríem de tornar a aquesta situació. Tots tenim els mateixos drets.
4. ACTIVITATS
4.1. Al principi de la pel·lícula, s'explica que sis replicants s'han rebel·lat, han assaltat una llançadora espacial i s'han dirigit cap a la Terra. Per quin motiu s'han amotinat? Per què creieu que han volgut anar a la Terra? Perquè saben que els hi queda poc temps de vida i volen anar a la terra en cerca del seu creador perquè els hi doni respostes i uns anys més de vida.
4.2. La Tyrell Corporation, l'empresa que fabrica els androides, implanta records en la memòria dels últims models. Per què creus que ho fa? Quina situació es produeix quan Rachael descobreix que és una replicant? Implanten els records per què ni els mateixos replicants sàpiguen que ho són i segueixen una vida com a esclaus dels humans sense queixes. Quan la Rachael descobreix gràcies al test que el fa Dackard que és una replicant el primer que fa és preguntar-li si a ella també la mataran com als altres sis que els busquen per matar-los, però, a ella li diu que no per haver-li salvat la vida i ell sent l'obligació de protegir-la com si fos altre perdona.
4.3. J. F. Sebastian és un dissenyador genètic que ha col·laborat en la producció del Nexus 6, els replicants més perfectes que s'han fabricat. Quan Pris li pregunta com és que als vint-i-cinc anys té un aspecte envellit, J.F. li respon que la causa és una malaltia que li provoca una senectut avançada, anomenada síndrome de Matusalem. Per què Batty li diu a J.F. que els replicants tenen molt en comú amb ell?
Diu que tenen molt en comú per què J.F Sebastian en tenir la malaltia d'envellir molt de pressa té poca esperança de vida igual que les replicants que encara que no tenen aquesta malaltia són programats amb una vida limitada de quatre anys.
4.4. A les darreres seqüències del film, hi ha forces simbolismes: quan els replicants, acompanyats de J. F. Sebastian, van a veure Tyrell, a través del telèfon interior Batty li fa guanyar la partida d'escacs que J. F. mantenia amb Tyrell des de feia dies, quina significació té això? Si seguim atentament la conversa entre Roy Batty i Tyrell podem sentir frases com: "No és fàcil conèixer al teu creador", "Pot el creador reparar allò que ha fet?", "La vida és així, no es pot modificar", "Procura viure el millor que puguis", "Vas ser creat el més perfecte possible", "He fet coses dolentes", "Sí, però també has fet coses extraordinàries"; què us suggereixen aquestes frases entre Batty i el seu creador. Crec que fa guanyar la partida d'escacs perquè així Tyrell, el creador, s'adonaria compte del fet que J.F no anava sol, sinó que portava a l'ascensor un dels seus "fills". Les frases em fan pensar que Roy es queda impactat al veure al seu Déu i li vol preguntar i demanar si pot tenir uns anys més de vida. Tyrell li respon com si el que està fet ja no pot canviar, encara que sigui el creador, i menys allargar la vida.
Com en moltes altres ocasions, entre la pel·lícula i l'obra literària hi ha unes quantes diferències que, diuen alguns testimonis, no van agradar excessivament a Dick, que va morir pocs dies després d'haver-se finalitzat el rodatge, l'any 1982, a l'edat de cinquanta- quatre anys.
El guió cinematogràfic fou escrit inicialment per Hampton Fancher, però serioses discrepàncies entre Fancher i el director, Ridley Scott, van provocar que el guió passés a les mans d'un nou guionista, David Peoples també autor de "Sense Perdó", que el va refer d'acord amb la visió que Scott tenia de la història.
Amb l'ajut dels decorats (si la pel·lícula és de culte, els decorats també ho són!) de Douglas Trumbull i els efectes especials de Sid Mead, el realitzador d'"Alien" va anticipar un retrat de Los Angeles l'any 2019 no precisament agradable. El paisatge urbà sorgeix d'unes penombres provocades per una contaminació aclaparadora.
"Blade Runner" és un film que conjuga dos gènere cinematogràfics, el de la ciència-ficció amb el cinema negre. Harrison Ford interpreta un ex-policia amargat que ha de caçar uns androides rebels, productes de la cibernètica, que han desenvolupat sentiments propis dels humans i que busquen desesperadament el seu creador per demanar-li comptes de la seva curta vida (només quatre anys). S'ha dit que Ridley Scott pretenia fer una al·legoria de l'angoixada recerca dels humans per apropar-se al seu creador, Déu.
Independentment d'aquest aspecte, "Blade Runner" (que, a més ha tingut una influència considerable en la moda, en l'arquitectura, en els còmics, etc.) dóna una visió agra i turmentada d'una civilització urbana que s'autodestrueix des del punt de vista ecològic i ètic. Tot plegat es tracta d'un futur més probable del que sembla.
Com dèiem, la pel·lícula presenta no poques modificacions respecte el text de Philip K. Dick. El crític cinematogràfic José María Latorre, en el seu anàlisi de la pel·lícula diu el següent sobre aquesta qüestió:
Text 1: Animals vius i ovelles elèctriques "En "¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?" Philip K. Dick dibuja la situación que se vive en el planeta Tierra después de la tercera guerra mundial (llamada en la novela Guerra Mundial Terminal). El paisaje es pavoroso: la Tierra vive un tiempo de decadencia y vacío, está casi despoblada -pues los terrestres que disfrutan de cierto poder econòmico han abandonado el planeta para vivir más cómodamente en el espacio- y los agrupados supervivientes sin recursos se mueven dentro de una sociedad en la que los estados anímicos están controlados mediante un "órgano de ánimos" y en la que, para ser considerado socialmente, para no ser inmoral y no ser antiempático, es obligado mantener un animal vivo dentro de la propia casa. (...)
Los androides rebeldes están sueltos y libres por la ciudad y Rick tiene que identificarlos y eliminarlos, misión que cumple en sólo veinticuatro horas. El estímulo que le mueve para ello es la recompensa prometida, ¡que le permitirá empezar a pagar los plazos necesarios para poder comprar su propio animal real en sustitución de la oveja eléctrica que tiene en su casa! La motivación secreta del personaje de Deckard es, pues, el supuesto ascenso social, el hecho de poder obsequiar a la esposa con un modelo animal que la convertirá en una mujer "distinguida". José María Latorre. Blade Runner
- En el text es diu que els humans que s'ho poden permetre han abandonat la Terra, a causa de les seves males condicions. Escriviu un petit text on s'expliqui a quin planeta van aquests terrestres, com viuen, què es troben, com és el planeta, si hi ha habitants indígenes, si treballen o no, si fan servir androides, etc. Els terrestres han d'anar a un planeta amb unes condicions semblants a les de la terra com marts o bé poden anar a altres planetes d'altres galàxies, però això si, amb possibilitat del fet que pugui viure la raça humana. Abans que els humans colonitzin altres planetes envien als replicants perquè explorin, ja que han sigut creats perquè siguin esclaus dels humans. En una de les possibilitats d'aquesta ciència-ficció el planeta pot estar ple d'humans però amb una densitat de població més baixa que la que hi havia a la terra per això poden fer el trasllat sense qui hi hagi una massificació. Els humans en ser acceptats com uns més al nou planeta treballen i viuen igual que en la terra, ja que estan igual d'evolucionats en l'àmbit intel·lectual que ells. Encara tenir una vida igual a la de la terra segueixen vivint juntament amb androides i els acaben creant tan semblants als éssers humans que ja no es distingeix qui és qui.
Text 2: Robbie "Ets un nen dolent! T'hauré de donar una surra. I Robbie es va encongir i es va tapar la cara amb les mans, de manera que la Glòria va haver d'afegir: Robbie va fer que sí amb el cap (un petit paral.lelepípede amb les arestes i els vèrtexs arrodonits, unit per mitjà d'un cilindre curt i flexible a un altre paral.lelepípede semblant al primer però força més gran, que feia de tronc), i es va posar obedientment de cara a l'arbre. Una parpella fina de metall va baixar com un teló sobre els ulls encesos i de dins del seu cos va sorgir un tic-tac que ressonava regularment. (...) Lentament, mantenint-se sempre entre la Glòria i l'arbre de parar, va avançar cap a l'amagatall; i quan la Glòria va estar clarament a la vista i ella ja no podia negar que ell la veia, Robbie va allargar una mà cap a ella i amb l'altra es va donar un cop a la cama i la va fer ressonar. La Glòria es va aixecar malhumorada.
- Has mirat d'esquitllentes! -va exclamar amb una injustícia descarada-. A més, ja estic cansada de jugar a fet i amagar. Vull que em portis a coll. Però Robbie se sentia ferit per aquella acusació tan injusta, de manera que es va asseure a poc a poc i va fer que no movent el cap sorrudament d'un cantó cap a l'altre. La Glòria va adoptar tot seguit un to de veu suau i afalagador:
- Vinga, Robbie. No ho deia pas seriosament que mires d'esquitllentes. Porta'm a passejar, apa. Robbie no estava disposat a donar-se tan fàcilment. Mirava obstinadament el cel i va fer que no encara més enèrgicament amb el cap. (...)
- (^) Si no em portes a passejar -va exclamar amb vehemència- no t'explicaré cap més conte. Tal com ho sents. Cap més. Davant d'aquest ultimàtum Robbie es va deixar immediatament i sense condicions i va fer que sí tan enèrgicament amb el cap que el metall del coll va començar a dringar. Amb molt de compte va aixecar la nena i se la va carregar a coll-i-be sobre les seves espatlles tan amples i tan planes."
Isaac Asimov. Robbie i altres contes
1. Com heu pogut comprovar, Robbie és un robot del futur programat per jugar i acompanyar els nens. Asimov va escriure aquest relat l'any 1939 pensant en futur situat a finals de segle XX i principis del XXI, és a dir, més o menys la nostra actual societat. Creieu que ara hi ha enginys electrònics destinats a entretenir els nens? Quines diferències tenen respecte en Robbie?
Sí que hi ha, sense dubte, la diferència que tenen amb en Robbie és que les joguines no tenen poder de pensar per si soles, les destinades per a entretenir als nens, sí que són algunes d'aquestes educatives i tenen programes que interactuen i parlen, els robots amb els nens, però no tenen la capacitat de negar-se davant un humà.
Text 3: Després de la gran catàstrofe
"...Y después de un apresurado desayuno -había perdido tiempo a causa de la discusión- subió vestido para salir, incluso con su Protector Genital de Plomo Mountibank, modelo Ayax, a la pradera cubierta del terrado. Ahí "pastaba" su oveja eléctrica; por más que fuera un sofisticado objeto mecánico, ramoneaba con simulada satisfacción y engañaba al resto de los ocupantes del edificio. (...)
El aire gris de la mañana, lleno de partículas radiactivas que oscurecían el sol, ofendían su olfato. Aspiró involuntariamente la corrupción de la muerte. Bueno, eso era una descripción algo excesiva, observó mientras se dirigía hacia el sector particular de césped que poseía juntamente con el inmenso apartamento situado más abajo. La herencia de la Guerra Mundial Terminal había disminuido su poder. Los que no pudieron sobrevivir al polvo habían sido olvidados años antes; entonces el polvo, ya más débil y con sobrevivientes más fuertes, sólo podía alterar la mente y la capacidad genética. A pesar de su protector genital de plomo, era indudable que el polvo se filtraba y traía cada día -mientras no emigrara- su pequeña carga de inmundicia. Hasta ahí, los exámenes médicos mensuales confirmaban su normalidad: podía procrear dentro de los márgenes de tolerancia que la ley establecía. Pero cualquier mes el examen de los médicos del Departamento de Policía de San Francisco podía dictaminar lo contrario. Continuamente el polvo omnipresente convertía a los normales en especiales. Esa basura del correo oficial, los posters y los anuncios de TV vociferaban: "¡Emigra o degenera! ¡Elige!" Era verdad, pensó Rick mientras abría la puerta de su minúscula dehesa y se acercaba a su oveja eléctrica. Pero no puedo emigrar, se dijo, a causa de mi trabajo." Philip K. Dick. ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?
1. Aquesta és l'apocalíptica visió de la societat del futur que tenia Philip K. Dick. Quins aspectes de la societat actual, creus que està criticant en aquest text?
Estan deixant a la terra morir amb tanta contaminació, els anuncis de televisió convencen i exigeixen a la gent o que comprin un producte o que facin el que les empreses volen. A la societat d'ara et paguen el just per poder menjar i pagar impostos, per res més perquè així s'asseguren que tu estiguis sempre treballant i siguis un "esclau" sense capricis.
1.1. En aquest text que acabeu de llegir, Rick Deckard, el policia caçador d'androides, llegeix els informes sobre els androides rebels que ha de "retirar", és a dir, executar. El cap dels insurgents és Roy Baty. La policia d'aquesta societat està molt preocupada perquè aquests éssers artificials són tant o més intel•ligents que molt humans, s'han alçat contra els abusos dels humans i proclamen el seu dret a la vida i a la llibertat. Intenteu fer un informe positiu per presentar-lo en un hipotètic judici contra ells (a la novel•la la possibilitat de jutjar-los no es contempla, senzillament se'ls elimina), justificant perquè van actuar d'aquesta manera i quines eren les seves raons per insubordinar-se. Roy Batty podria ser un gran policia, ja que com que no té escrúpols els dolents no el podrien manipular i els casos policials més difícils es podrien resoldre. També en donar-li el dren a llibertat el riu estaria més tranquil i li podríem ensenyar a ser bo i ajudar als altres, l'adaptaríem a viure en aquesta societat i quan ell comprengui el que és ser un humà podria ensenyar a tots els seus, ja que té el poder de líder entre ells. Els humans no van donar la possibilitat de jutjar-lo per por a ser superats i derrotats pels replicants. Cosa que es veu lògica vista des de la posició d'un humà perquè els podrien utilitzar com a esclaus, i gual que estan fent els humans amb elles però al revés.
Els replicants van desobeir a l'empresa que els manava per què en desenvolupar emocions com els humans, volien buscar respostes i que es reconeguin com a éssers humans. Tampoc volien acceptar que el seu final era prop, per això van actuar d'una forma insubordinada.
