¡Descarga Bloc 1 i bloc 2 y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
BLOC 1 LA DOCUMENTACIÓ I LA INFORMACIÓ ESCRITA
- Como nos venden la moto (Lectura obligatòria)
ÈTICA I DOCUMENTACIÓ
ALGUNS DILEMES ÈTICS RESPECTE AL REGISTRE DE LA INFORMACIÓ
1-. Què registrem o hauríem de registrar?
Les dades imprescindibles que ens permetin identificar, situar i abordar el client i la seva problemàtica, els mecanismes d’intervenció i les que ens facilitin el seguiment del cas.
2-. On registrem?
En els expedients personals, informes a tercers (quan són necessaris) i en la documentació de sol·licitud de recurs quan la intervenció professional ho requereixi. Cal garantir que aquesta documentació quedi guardada lluny de l’abast de terceres persones
3-. Per què registrem?
Per tenir constància de les situacions concretes amb les especificitats de cada cas, per poder marcar els objectius d’intervenció i fer-ne el seguiment.
4-. Qui pot tenir accés als nostres registres?
Només qui el/la TS, en l’exercici responsable de la seva professió, cregui convenient i altres membres de l’equip interdisciplinari que intervenen en el cas.
5-. Quina informació demanem o hem de demanar?
Aquella que clarifica la situació que presenta el client i que ens permet orientar-la adequadament.
6-. Qui és el propietari d’aquesta informació?
Només el client. Això obliga el professional a notificar-li quan se’n faci ús, especificant perquè i l’abast d’aquesta utilització.
7-. Quin ús es fa d’aquesta informació?
Només aquell que és absolutament indispensable per aconseguir l’objectiu de la demanda i/o per a l’anàlisi de la situació.
8-. Com es traspassa aquesta informació?
Per escrit, amb el màxim d’objectivitat possible i només al professional o institució que pot ajudar a resoldre la situació que presenta el client.
Caldrà informar al client d’aquest traspàs d’informació.
9-. Qui ens pot demanar informació?
Els nostres superiors (podent donar-los aquella informació que mantingui l’anonimat dels clients), les institucions que pel fet de ser dispensadores de recursos específics, així ho requereixin. També els jutges en exercici de la seva professió.
10-. Quina mena d’informació estem obligats a demanar?
El mínim imprescindible que cada situació requereixi, assegurantnos que tenim l’autorització de l’interessat. Mai hem de donar informació sense que el client ho sàpiga, a excepció de les situacions que impliquin un risc per a tercers.
LA DOCUMENTACIÓ EN TREBALL SOCIAL
DOCUMENTACIÓ: CONCEPTE
- És una tècnica de treball.
- Document o conjunt de documents (preferentment de caràcter oficial) que serveixen per a la identificació personal o per documentar o acreditar quelcom.
- Esdevé un instrument de recollida, gestió i utilització de la informació.
- Esdevé el primer graó del desenvolupament de la professió; amb la formació permanent, esdevindrà la plataforma per a l’estructuració de la professió a mig i llarg termini.
LA DOCUMENTACIÓ: UN SUPORT DE LA INFORMACIÓ
- Assegura la qualitat de la comunicació entre tècnics, professionals, …
- Garanteix la fiabilitat en la transmissió de la informació que es transmet.
- Evita les transformacions particulars que provoca el llenguatge oral.
- Permet recuperar aspectes i variables específics de les intervencions una vegada tancats els casos.
- Codificar la informació qualitativa i analitzar estadísticament les variables contingudes en els formularis.
EL TRACTAMENT DELS FETS
Un FET és quelcom demostrable
Si aquest FET es dóna en un entorn històric s’anomena ESDEVENIMENT
Si aquest ESDEVENIMENT està enmarcat en un espai i temps concret es converteix en una DADA.
Les DADES elaborades pels TS i convertides en conclusions probables reben el nom d’HIPÒTESIS.
LES DADES Per a l’ús i aplicació efectiu de les dades calen tècniques específiques que permetin trobar, manipular i utilitzar aquestes dades. En el Treball Social hi ha 3 camps d’aplicació de dades:
1-. La pràctica burocràtica.
2-. La base per a la investigació.
3-. Sistemes d’informació.
LA PRÀCTICA BUROCRÀTICA
- Elaboració de documentació pràctica que sigui revisable periòdicament en funció de les necessitats i dels serveis per tal que facilitin les relacions amb els usuaris.
- Viure en una societat canviant implica haver-se d’adaptar; per aconseguir-ho cal adequar els mètodes i els instruments de treball a les necessitats de cada moment; cal ser professionals reflexius i analítics.
LA BASE PER A LA INVESTIGACIÓ
A partir de les dades s’estableixen hipòtesis prèvies que cal verificar o falsejar. Per aconseguir-ho s’ha d’abordar el procés d’investigació des de la realitat que ens ha de permetre arribar al coneixement.
1-. La investigació no és necessària en Serveis Socials.
2-. La investigació esdevé imprescindible en el Treball Social per:
2.1 descobrir les conseqüències de les intervencions a llarg termini.
2.2 descobrir l’origen dels problemes a que s’ha de fer front.
Metodologies:
1-. Adquisició de coneixement gràcies a l’experiència prèvia
- Està determinat per les capacitats personals; pot presentar biaixos de subjectivisme; es fa difícil la generalització i la comparació de situacions i contextos
2-. Adquisició de coneixement seguint procediments científics (és la més òptima per a l’obtenció de coneixement vàlid)
- La documentació i els mitjans d’obtenció i transmissió d’aquesta esdevenen un pas decisiu en el procés científic
MOMENTS DE CONTACTE ENTRE LA INVESTIGACIÓ SOCIAL I ELS SERVEIS SOCIALS
1-. Adquisició de documents adequats previs al planejament i al desenvolupament dels serveis socials.
2-. Disseny, anàlisi i millora dels instruments necesssaris en el desenvolupament dels serveis socials que possibiliten un feed-back continuat.
3-. Investigació avaluativa de programes i subprogrames específics (s’aplicaran els procediments científics al camp de la implementació dels programes socials).
EL SISTEMA D’INFORMACIÓ
Sistemes que ens ajuden a recollir i tractar dades perquè classifiquen, ordenen, emmagatzemen, processen i permeten recuperar-les amb un llenguatge i nomenclatura homologada de l’àmbit.
Tipus de dades relacionades amb:
- Activitats diàries, planificacions i avaluacions
- Usuaris, programes, personal.
Finalitats :
- Planificació i desenvolupament de polítiques.
- Presa de decisions.
- Coordinació de serveis
Tipologia de sistemes d’informació:
- Suports documentals(història, informe social…)
- Bancs de dades
psicològiques d’avaluació respectant sempre el Principi d’autodeterminació (per mitjà del qual el client és lliure de triar les pròpies solucions)
MITJANS DE TRANSMISSIÓ DE DADES I D’INFORMACIÓ
Són documents confidencials i privats però sovint arriben a professionals d’altres serveis.
- Informe social ; Projecte d’intervenció social
L’INFORME SOCIAL
CONCEPTE
- És el dictamen tècnic que esdevé d’instrument documental que únicament pot elaborar i signar el TS.
- El seu contingut deriva de l’estudi, per mitjà de l’observació i l’entrevista, on queda reflectida en síntesi la situació objecte, la valoració, el dictamen tècnic i la proposta d’intervenció professional.
- És el document on es descriu el conjunt de dades socials sobre el procés seguit per una persona, família, nucli relacional o situació concreta, legitimant l’existència d’una necessitat.
- Esdevé una exposició total o parcial d’una situació on només el TS exposa la seva valoració, emet el seu diagnòstic social i realitza la seva proposta per ser comunicada a un altre professional (també es pot realitzar a petició del client).
- És un document d’ús exclusiu dels TS que ha d’esdevenir un document útil i àgil que informi i ajudi a comunicar la màxima informació del cas en el qual s’intervé.
OBJECTIUS
- Donar a conèixer l’existència i les característiques d’una situació social determinada per tal de pal·liar-la o modificar-la.
- Aportar informació per al dictamen professional.
- Obtenir recursos socials ja establerts.
- Promoure recursos socials.
- Facilitar informació a un altre treballador social.
- Reflexionar respecte el dictamen professional ja establert al reflectir en l’informe tot el conjunt de dades respecte la situació.
FACTORS A CONSIDERAR
- L’informe social serà redactat únicament per TS/AS que coneguin el cas i que puguin respondre pel seu contingut.
- Els professionals exposen la seva valoració de la situació basada en dades objectives, emeten un diagnòstic social i realitzen una proposta per comunicar-la a un altre professional (sigui o no TS)
- L’informe social sempre s’ha de sostenir en una història social; en cas d’elaborar l’informe en situació d’urgència en la que no hi hagi història social prèvia, caldrà obrir-ne una
QUALITATS TÈCNIQUES
- L’informe ha d’anar signat per un TS • Cal que respecti una estructura adequada que permeti ordenar, abstreure i emmagatzemar la informació que conté.
- Cal que utilitzi un llenguatge i nomenclatura adequats a l’àrea que documenta.
- Cal utilitzar la terminologia professional pròpia de l’àmbit utilitzant, a la vegada, un vocabulari senzill i evitant els eufemismes i termes que puguin provocar confusió i/o dobles interpretacions.
- Cal que reflecteixi fiabilitat en les dades, que eviti xifres aproximades, puntualitzacions incorrectes, ...
- Precisió en els termes emprats
- Claredat expositiva: fil conductor clarament identificable
- Argumentació didàctica: omissió d’anècdotes, situacions personals,
RECOMANACIONS PER A LA REDACCIÓ
- Concret, precís i veraç.
- Objectiu, clar i inequívoc (tothom que el llegeixi ha d’entendre el mateix).
- No és una elucubració.
- No s’inclouran judicis de valor ni interpretacions.
- Utilitzar un llenguatge clar i tècnic emprant expressions pròpies del lèxic professional però que no esdevinguin una trava per a la transmissió de dades
- Evitar l’ús de sigles si no s’especifica el seu significat
- No utilitzar la primera personal del temps verbals.
ALGUNES RECOMANACIONS
- Cal definir el motiu de la seva elaboració.
- Parteix de fets comprovats i informacions contrastades per al seu disseny i complimentació
- Cal citar les fonts d’informació i, en cas d’incloure dades no observades, cal utilitzar fórmules similars a: “segons manifesta ...” o “segons l’informe ...”.
- A més de descriure la situació, cal incloure un component analític i una proposta d’intervenció.
REDACCIÓ DE DOCUMENTS D’ÀMBIT SOCIAL
INFORMES:
CONCEPTE
Document de gestió bàsic per al funcionament de les organitzacions ja que serveix per orientar les decisions.
S’acostumen a redactar per encàrrec dels superiors com a part de la tasca professional.
És un text amb una estructura definida i consolidada que presenta i analitza dades i que proposa solucions per orientar una actuació.
Acostuma a jugar un paper fonamental en l’acceptació d’idees; és per això que cal que tingui un bon plantejament.
CARACTERÍSTIQUES
- Oportú: ha d’estar relacionat amb la necessitat que el genera.
- Orientat als resultats: el lector espera la descripció de fets i problemes però també de propostes i solucions. Cal incloure: o recomanacions específiques. o solucions orientades als resultats o descripció dels passos a seguir
- Estructurat: cal claredat en la presentació dels continguts, organitzats en apartats, amb títols, resums i encapçalaments. S’hi ha de poder accedir fàcilment a les conclusions i recomanacions.
- Cal destacar les idees clau.
- Concís: cal redactar-los en un estil funcional i limitar els detalls, tot seleccionant els punts més significatius. S’ha d’evitar la informació irrellevant i els comentaris valoratius.
- Apropiat: cal adaptar l’informe a la situació que el genera, adaptant els continguts a l’interès del lector i presentant dades rellevants.
- Persuasiu: cal incloure arguments convincents que fonamentin les conclusions.
- Constructiu: cal adoptar una visió positiva i evitar la crítica destructiva. És important incloure punts positius i deixar cert marge d’actuació.
- Fàcil de llegir: per facilitar i agilitzar la lectura cal que inclogui: o índex i resum. o formats professionals o apartats breus, clars i amb títol
ALGUNES CONSIDERACIONS
Una redacció eficaç és aquella que ens permet llegir un document, entendre’l i memoritzar el seu contingut amb el mínim esforç.
La lectura de documents en el context professional, per exigències de la situació, disposa d’un temps limitat i d’un moment determinat i cal entendre’l, identificar-ne les prioritats i memoritzar les idees principals per poder implementar les accions pertinents.
Cal una redacció que sigui fàcil de llegir i s’ha de poder entendre en una primera lectura, del contrari està mal escrit.
TRETS DE REDACCIÓ
prosa poc llegible
Paraules tècniques, Termes subjectius, Frases llargues (amb incisos i subordinacions). Frases en passiva i gerundis. Absència d’elements connectius.
prosa llegible
Paraules conegudes i concretes. Llenguatge objectiu. Frases curtes. Ordre sintàctic lògic o neutre (subjecte+verb+compl) Ús de connectors.
ETAPES EN LA REDACCIÓ DE DOCUMENTS
1-. Analitzar la situació: Concretar els objectius, Analitzar els interessos i necessitats del lector, Documentar-se
2-. Decidir el contingut: Decidir l’extensió i Redactar els apartats. Distribuir la informació en les parts. Dissenyar recursos bàsics (gràfics, taules, fotografies, ...)
3-. Redactar el text: Recollir la informació a partir de diferents fonts • Seleccionar la informació en funció dels objectius i dels interessos del lector
4-. Presentació: Normes d’identitat corporativa. Tipografia. Elaboració de l’índex. Disseny de la pàgina
PARTS DE L’INFORME
1-. Part Preliminar: títol, autos i data; resum (si és un document extens) índex (i llista de figures i taules)
2-. Part Central (cos): introducció : Metodologia, Resultats, Limitacions, Conclusions, Recomanacions, Presentació del problema, Antecedents, Objectius de la investigació, Definició de conceptes clau, Conclusions i Itinerari de lectura
document d'una certa permanència – i, per tant, de compromís per a l'autor– que s'atribueixen generalment als textos escrits tramesos per altres mitjans tradicionals.
DEU PASSOS PER A ELABORAR MISSATGES DE CORREU ELECTRÒNIC
- Triar un bon títol identificador per al missatge: un o dos mots o bé una frase molt breu.
- Escriure una salutació adequada al nivell de formalitat de la situació.
- Tenir sempre en compte el punt de vista de la persona destinatària.
- Fer unes notes breus o un guió amb la informació o les dades que voleu transmetre.
- Redactar el missatge pensant primer en el contingut.
- Revisar el contingut del primer esborrany:
- diu tot allò que ha de dir i només allò que ha de dir?
- Revisar la forma del text:
- Tractament, concordança verbal, correcció lingüística... Hi ha mots difícils d'entendre? Les frases són massa complicades
- Escriure un comiat adequat al missatge i a la salutació.
- Fer una lectura atenta del missatge, pensant en la persona que el rebrà.
- Verificar les dades de la transmissió.
ACTA
És la relació escrita de tot el que ha esdevingut, s’ha parlat i acordat en el desenvolupament d’una reunió prèviament convocada. Equival a la certificació del tractat a la reunió o junta
L’emissió de l’acta proporciona el testimoni oficial d’un fet.
ESTRUCTURA FORMAL
- Tipus de Reunió: lloc, data i hora
- Assistència (Indicar nom, cognoms i càrrec) o Assistents o Absents
- Ordre del dia o Relació de punts que seran tractats i debatuts a la sessió
- Desenvolupament de la sessió o S’indicaran les deliberacions al respecte dels punts de l’ordre del dia, les opinions dels qui intervenen
- Acords presos
- Temes pendents
TEXT ARGUMENTATIU
L’argumentació és una habilitat cognitiva essencial i una manera de funcionar en la nostra cultura i societat. És important saber articular les diferents idees defensant els arguments per a la solució o explicació del que es proposa. L’argument intel·lectual consta, al menys, de dues parts:
- la premissa (són les dades o fets que expliquen o condicionen la conclusió)
- la conclusió.
ESTRUCTURA
- Plantejament: és l’exposició de la tesi o afirmació que es pretén defensar.
- Desenvolupament: és la presentació, amb ordre i claredat dels arguments necessaris per defensar la tesi. S’hi diferencien les premisses (són els fonaments de la tesi anterior, o bé nous fonaments per a la tesi que s’exposa i les demostracions i justificacions que s’aporten per sustentar la tesi o fer canviar d’idea a l’interlocutor)
- Conclusió: és la síntesi o reafirmació de la tesi argumentada.
MANERES DE JUSTIFICAR
- Establint relacions de causa-conseqüència entre els fets o entre els fets i la conclusió.
- Citació d’autoritats àmpliament acceptades.
- Justificar la tesi pel guany que se’n deriva o se’n pot derivar.
- Exemplificar a partir de la tesi o viceversa, extraient conseqüències de diversos exemples.
- Comparar o establir analogies o metàfores.
ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ
EMISSOR / RECEPTOR
EMISSOR:
- Té un objectiu que el porta a iniciar la comunicació
- Codifica els missatges que genera
- Té una representació prèvia del receptor que condiciona la seva forma de comunicar-se
RECEPTOR
- Rep i descodifica el missatge
- Pot constituir-se en emissor per donar feedback al seu interlocutor
- Té una representació de l’emissor que pot variar després de la recepció del missatge
MISSATGES O CONTINGUTS
- Són complexes i multidimensionals
- Cal tenir present el context situacional (Goffman, 1971)
CODIS: PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS (LLENGUATGE, IMATGES,
TECNOLOGIES…)
Codi: Forma en la què s’estructuren els símbols o els missatges, que queden traduïts o convertits en un llenguatge comprensible pel receptor
- Tots els codis estan conformats per un repertori més o menys ampli d’unitats
- Les unitats dels codis tenen significat, es refereixen a quelcom diferent d’elles mateixes
- Tots els codis son transmissibles per mitjà d’un canal de comunicació
- Els codis impliquen un acord implícit o explícit entre els usuaris respecte al seu ús
CANALS
Mitjà a través del qual s’emeten i es reben els missatges
Jerarquia de canals (Fernández-Dols, 1998):
- Comunicació : o Canal vocal (Parla) o Canal no vocal (Escriptura, signes, Morse…)
- Comunicació-informació : o Canal vocal (Accentuació, entonació, To…) o Canal no vocal (Il·lustracions, Emblemes…
- Informació : o Paralinguistica o Normes d’Interacció, Expressió
CONTEXTOS SOCIALS / REFERENTS
Conjunt de circumstancies en què es produeix el missatge que permeten la seva correcta comprensió.
- Espai-temporals
- Cultura de l’emissor i el receptor
- Context situacional específic
- Característiques específiques de l’emissor i el receptor: o Biològiques i físiques (edat biològica, limitació física, etc) o Socio-econòmiques (ètnia, gènere, edat, etc)
PROCESSOS COMUNICATIUS
- Augmenta el nombre de persones
- Els missatges es fan més generals
- Creix la distància física i emocional
- És necessària una tecnologia i una organització més complexa
- Les tècniques de comunicació utilitzades són diferents
FUNCIONS DE LA COMUNICACIÓ
- Intercanvi d’informació; Negociació; Control; Desenvolupament de la pròpia identitat
(Algunes) Funcions de la comunicació de masses (Lazarsfeld i Merton)
Interpersonal Grupal De masses
Percepció de l’actitud de l’altre
- Por a causar una impressió que no respon a la nostra autoimatge
- Por al canvi
BARRERES EN LA COMUNICACIÓ:
- De tipus humà i personal i relacionats amb la interacció (incomunicació, autocensura, supersticions, atenció i percepció selectives…)
- Derivats del propi missatge (doble sentit, jocs verbals, incorreccions en la construcció,…)
- D’origen psicosocial (demandes simultànies o contradictòries, conflictes grupals, desinformació, censura, …)
DES DE LA POSICIÓ DE L’EMISSOR:
- No organitzar el pensament abans de parlar
- Expressar-se de forma imprecisa i no comprensible
- Introduir massa idees en un judici
- No apreciar la falta de feedback
DES DE LA POSICIÓ DEL RECEPTOR:
- No prestar la deguda atenció
- Estar pensant en la resposta abans d’acabar d’escoltar
- Fixar-se més en els detalls que en el sentit global del missatge
- Intentar encaixar-ho tot en els propis esquemes mentals sense veure ni comprendre l’altre.
L’EMPATIA
- L’estat mental en què un mateix s’identifica o es sent amb el mateix estat d’ànim d’una altra persona o grup.
- Ens permet desenvolupar expectatives respecte a com es comportarà o es sentirà una altra persona
- “Intel·ligència emocional”:
«La conciencia de uno mismo es la facultad sobre la que se erige la empatía, puesto que, cuanto más abiertos nos hallemos a nuestras propias emociones, mayor será nuestra destreza en la comprensión de los sentimientos de los demás» Goleman, Daniel (1996). Inteligencia emocional (4a ed. edición). Barcelona: Kairos, p. 162).
AXIOMES DE LA COMUNICACIÓ HUMANA
Segons Watzlawick, hi ha cinc axiomes en teoria de la comunicació humana. Es
consideren axiomes perquè el seu compliment és indefectible; en altres termes,
reflecteixen condicions de fet en la comunicació humana, que mai es troben absents.
En altres paraules: el compliment d'aquests axiomes no pot, per lògica, no verificar-se.
És impossible no comunicar-se : Tot comportament és una forma de comunicació.
Com que no hi ha forma contrària al comportament («no comportament» o
«anticomportament»), tampoc no existeix la «no comunicació».
La impossibilitat de no comunicar
- En qualsevol situació d’interacció tota conducta té valor de missatge i la no- conducta no existeix
- Podem acceptar, rebutjar o desqualificar la comunicació
- La persona pot defensar-se de la comunicació de l’altre per mitjà de la desqualificació: Autocontradicciones Incongruències Canvis de tema Tangencialitzacions Oracions incompletes Malentesos Interpretacions literals de la metàfora Interpretació metafòrica de las expressions literals.
Tota comunicació té un nivell de contingut i un nivell de relació, de tal manera
que l'últim classifica al primer, i és, per tant, una metacomunicació: Això vol dir
que tota comunicació té, a més del significat de les paraules, més informació sobre com
el que parla vol ser entès i que li entenguin, així com, la persona receptora entendrà el
missatge; i com el primer veu la seva relació amb el receptor de la informació. Per
exemple, el comunicador diu: «Cuida't molt». El nivell de contingut en aquest cas podria
ser evitar que passi alguna cosa dolenta i el nivell de relació seria d'amistat-
paternalista.
