¡Descarga Apunts bloc educació y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
BLOC 3: El sistema educatiu
- CLASSIFICACIÓ DE RECURSOS (DOCUMENTO GUARDADO)
- (^) EAP (DOCUMENTO GUARDADO)
- EDUCACIÓ CRÍTICA
“En todas las sociedades existe un sistema pedagógico estructurado destinado a reproducir los
habitus 1 que corresponden con los intereses de las clases dominantes. Toda acción pedagógica
se define por su función de imponer formas de explicar y entender el entorno e imponerlas como
legítimas” 2. Siguiendo con el autor, “el trabajo pedagógico escolar se estructurará e impartirá de
forma diferencial de acuerdo a la clase social de origen de los individuos. Para los que provienen
de los sectores dominantes, la educación escolar tendrá el sentido de una reeducación, para los
que pertenecen a los sectores dominados, será de deculturación”.
Enlazando con esta primera idea expuesta, el análisis de Simone 3 es de utilidad para introducir
consideraciones más concretas sobre el modelo de sistema educativo: “Con la instauración de
las sociedades democráticas, y con la consolidación de los medios de comunicación de masas,
el grupo de personas dotadas de conocimientos se ha hecho cada vez mas numeroso, de forma
que la difusión del conocimiento se ha ido haciendo gradualmente más amplia y rápida. Si en la
Alta Edad media hacían falta años para que una zona marginal de Europa estuviese informada
de la coronación o de la muerte de un emperador, en la Europa de los años cincuenta del siglo
XX bastaba un día (a través de los periódicos o incluso algunas horas (a través de la radio) para
que una noticia de este tipo se difundieses. En la actualidad, medios todavía mas rápidos nos
ponen en condiciones de poder saber lo que pasa en la otra parte del mundo en el mismo
momento en que esta sucediendo. Sin embargo, a pesar de todo esto hay una infinidad de otros
conocimientos que actualmente siguen sin estar disponibles”.
Para poder acercarnos a la realidad, sigo con el planteamiento el ejemplo del modelo educativo
español introducido al inicio del apartado. Modelo ampliamente criticado por profesores de
1 El concepto de habitus de Bourdieu: “esquema de percepciones y categorizaciones con que aprehendemos la realidad es producto de la coacción ejercida por las estructuras objetivas sobre la subjetividad” con la que comprendemos el mundo y nos relacionamos con él y en él. La formulación de los habitus va unida a la posición que ocupa cada agente en el espacio social o en los distintos campos en los que participa. En Bourdieu, Questions de sociologie , 1984. [Consulta internet] 2 Bourdieu, P, 1989. op cit. [Consulta internet] 3 Simone, R. La tercera fase , 2000. págs. 76-77.
primaria y secundaria por ser un modelo anticuado y no adaptado a la realidad. Su crítica se construye a partir de la consideración que el modelo educativo está encaminado a crear trabajadores para un mercado laboral de la España postindustrial olvidando los nuevos imperativos de la sociedad de la información y la comunicación –en la línea de lo introducido por Simone-. Pero más allá de la adecuación del sistema al momento social y laboral, esta división inicial permite crear individuos programados para ocupar puestos de trabajo establecidos. En cierto modo se etiqueta a cada ciudadano para su posterior identificación y ubicación en la esfera adecuada. Así, “a través de la relación entre la educación y la estructura ocupacional, la ciudadanía opera como un instrumento de estratificación social” 4.
4.1.1. Apuntes para una propuesta educativa
Dado el auge de formas educativas vinculadas al ejercicio de la creatividad, al aprendizaje de la flexibilidad y a formas de expresión subjetivas, me parece relevante hacer la siguiente consideración. Es cierto que las prácticas rutinarias no parecen dar al individuo una sensación de estar insertado en una narración histórica más amplia, pero si lo estructuran y lo dotan de experiencia y perfeccionamiento en la tarea que desarrollan (SENNETT, 2000) 5. Una educación
en la creatividad y el sentido común debería encontrar el equilibrio entre rutina y flexibilidad.
Morin 6 nos dice que “la educación ha de contribuir a la autoformación de la persona -aprender y
asumir la condición humana, aprender a vivir- y enseñar a ser ciudadano”. Un ciudadano que, en una democracia, se define por la solidaridad y la responsabilidad. Para ello, él propone las siguientes características como rasgos esenciales de la misión de enseñar:
- Dar una cultura que permita distinguir, contextualizar, globalizar, afrontar los problemas multidimensionales, globales y fundamentales.
- (^) Preparar las mentes para responder a los retos que plantea el conocimiento humano y la complejidad creciente de los problemas.
4 Marshall, op. cit, pág. 334. 5 Sennett, R. La corrosión del carácter , 2000. págs. 32-46. 6 Morin, E. La tête bien faite , 2000. pág. 79.
El autor pone el énfasis en el poder emancipador de una educación adecuada al contexto actual,
capaz de enfrentarse a temas silenciados y de tratarlos de forma humana. “El ámbito docente no
debería encerrarse en si mismo como una ciudadela asediada por la expansión de la cultura
mediática, exterior a la escuela,… El conocimiento de esta cultura es necesario para entender no
solamente los procesos multiformes de industrialización y de súper comercialización cultural si no
también lo que los contenidos de los medios de comunicación traducen y traicionan de las
aspiraciones y obsesiones propias de nuestro ‘espíritu de la época’. En este sentido, en vez de
ignorarlas mientras los alumnos se alimentan de ellas, los enseñantes deberían de (…) hablar de
las aspiraciones, de los miedos y obsesiones de nuestras vidas” 8. Es decir, que apuesta
fuertemente por una educación y una cultura del no silenciamiento, en los términos del
comentario de Simone sobre los conocimientos no disponibles. Precisamente el cambio pasa por
hacer de esos conocimientos algo visible, dúctil y abierto a reflexión y debate común.
En ésta línea opina que la reforma del pensamiento es una necesidad histórica clave. Piensa
que, en la actualidad, somos víctimas de dos tipos de pensamiento cerrado que obstaculizan la
aparición de los discursos no silenciadores: por un lado, el de la tecnociencia burocratizada, que
corta el tejido complejo de la realidad; y otro, el pensamiento cada vez más replegado sobre la
etnia o la nación. Estos elementos, tal como los apuntados anteriormente por Sennett, deberán
tenerse en cuenta para la formulación de un modelo y un programa educativos.
4. RECURSOS EDUCATIVOS (PRESENTACIÓN POWE POINT)
8 Morin, E. op. cit. pág. 131.
5. FUNCIONS TS
3.5 El Treball Social en l’àmbit educatiu. Presencia. Funcions del Treballador Social.
FUNCIONS
TREBALLADORS /ES SOCIALS EAPS EDUCADORS/ES SOCIALS UBASP
F 0B 7 Depenen del Departament d’ Educació de la Generalitat. F 0B 7Figura de Sector ( treballen a més d’ un municipi ) F 0B 7 Prioritza la seva actuació amb plans de treball específics als centres educatius amb especials necessitats tot i que ofereix els seus serveis a tota la zona F 0B 7 Treballen amb necessitats educatives especials d’ alumnes amb necessitats socials.
F 0B 7Funcions: F 0D E Detecció i valoració de necessitats educatives especials. F 0D E Pla de treball i intervenció en la qüestió escolar tant amb el menor, la família, el context... F 0D E Assessoren al centre, l’ alumne i les famílies. No ofereixen recursos externs al Departament d’ Educació. F 0D EAvaluació continuada F 0D E Participació a Comissions Socials de centre com a espai de coordinació, seguiment i intervenció amb alumnes amb necessitats educatives especials i de risc social.
F 0B 7 Depenen de l’ Administració Local i la xarxa de serveis socials. F 0B 7Figura municipal. F 0B 7 Ofereix el seus serveis als centres educatius del seu municipi.
F 0B 7 Treballen amb situacions de risc de ciutadans amb necessitats socials
F 0B 7Funcions: F 0D E Detecció i valoració-diagnòstic de situacions sociofamiliars. F 0D E Pla de treball i intervenció en les qüestions sociofamiliars ( economia, habitatge, escola, salut...) en el seu context. F 0D E Poden oferir recursos econòmics i altres tramitacions.
F 0D EAvaluació continuada F 0D EBeques de menjador i/o llibres. F 0D E Participació a Comissions Socials de centre com a
EL TREBALLADOR SOCIAL DE L’ EAP.
L’ OBJECTIU principal de la intervenció del treballador social de l’ EAP és l’ atenció de l’ alumnat amb necessitats educatives específiques derivades d’ una situació social i/o cultural desfavorida o d’ una disminució, les seves famílies , el centre educatiu i el sector per tal que el desenvolupament educatiu de l’ alumne sigui el més adequat. Podem resumir les FINALITATS del treballador social en aquests punts: · Avaluació i seguiment de l’ alumnat amb necessitats educatives específiques derivades d’ una situació social i/o cultural desfavorida o d’ una disminució. · Informació i Orientació a les seves famílies. · Suport a la tasca docent en la relació família - escola. · Treball de sector. El treball social com a bloc d’ intervenció es defineix en 3 grans ÀMBITS d’ atenció: · L’ alumnat i les seves famílies. · Els centres docents d’ Educació Infantil i Primària, Secundària i Educació Especial. · El sector. Les TASQUES definides per a cadascun d’ aquests àmbits són: · L’ alumnat i les seves famílies.
- Valoració sociofamiliars i seguiment de l’ alumnat amb n.e.e.
- Elaboració d’ informes tècnics
- Orientació ,informació ,derivació i acompanyament a les famílies relativa als serveis i recursos comunitaris necessaris per a l' atenció a les necessitats dels alumnes i les seves famílies.
- Col·laborar en la sol·licitud i tramitació de beques i ajuts per l’ alumnat amb n.e.e., en els aspectes pertinents com a EAP. · Centres docents.
- Traspàs d’ informació i col·laboració amb els centres en les actuacions i seguiment dels alumnes amb n.e.e.
- Treball en la relació família - escola.
- Informació i orientació als centres docents dels recursos a l’ abast al sector.
- Participació en programes específics ( Absentisme,...)
- Participació a comissions ( CAD, social...) ( veure doc. Comissions Socials )
· Sector.
- Atenció a la població ( consulta externa )
- Coordinació amb els diferents serveis externs ( serveis socials, EAIA...)
- Recollida, difusió i actualització de la informació relativa als recursos del sector.
- Participació a la Comissió d’ escolarització, si s’ escau.
- Col·laboració amb el professional del LIC en l’ elaboració del pla d’ acollida per l’ alumnat immigrant.
- Participació en diferents programes ( Absentisme, comunitaris...)
Cal entendre la figura del treballador social a l’ EAP com un element d’ interdisciplinarietat que pretén aportar el punt de vista social i familiar a la tasca d’ assessorament i orientació psicopedagògica que realitza des del nostre servei. Tanmateix procura aportar la complexitat social a l’ estructura de l’ escola, detectant i atenent les situacions socials que incideixen en l’ aprenentatge. De la mateixa manera pot participar en el disseny, planificació i aplicació de diferents programes que potenciïn la prevenció, sensibilització o actuació de diferents situacions a nivell de sector, col·laborant en la coordinació amb els diferents recursos externs al centre escolar. En definitiva, una figura que pretén aportar la seva tasca a la millora dels factors socials i familiars que incideixen en el procés d’ aprenentatge de l’ alumnat amb n.e.e.
• L’ INFORME SCD
L’ informe SCD ( Situació Social i /o Cultural Desfavorida ) acredita que l’ alumne té necessitats educatives específiques derivades d’ una situació Social i/o Cultural Desfavorida. És a dir, que el seu context social, familiar, econòmic i cultural incideixen o poden incidir negativament en el procés d’ aprenentatge de l’ alumne/a. Per a la seva realització és necessària una entrevista de valoració socio familiar i altres coordinacions amb serveis que realitzin seguiment o intervinguin en les situacions plantejades i una coordinació amb el professorat o tutor de l’ alumne per conèixer el seu procés d’ aprenentatge i evolució al centre.
- INDICADORS PER DETECTAR NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIFIQUES DERIVADES DE SITUACIONS CULTURALS I SOCIALS DESFAVORIDES PER L’ALUMNAT DE NOVA INCORPORACIÓ AL SISTEMA EDUCATIU (cal tenir dos dels tres indicadors)
- Coneixement de les dues llengües oficials: Desconeixement de la llengua catalana i castellana - Desconeixement de la llengua catalana i dificultats greus de comunicació en la llengua castellana
- Dificultats socio-econòmiques greus: Permís de residència i treball (no hi ha cap membre de la unitat familiar que tingui regularitzada la seva situació legal) Veure si presenten NIE o passaport. Situació laboral : Atur – PIRMI - Pensionistes (discapacitat o malaltia) - Contracte precari temporal Habitatge: Compartit ( més d’una família convivint, rellogats,…) demanar certificat de convivència - Condicions d’habitabilitat (insalubre, barraquisme,...)
- Altres mancances socio-familiars i/o culturals greus: Irregularitats en l’escolarització: Dèficit d’escolarització (dos o més cursos sense escolaritzar) – Absentisme - Canvis freqüents d’escola Situacions familiars que puguin comportar greus dificultats: - Monoparental – Nombrosa - Menors que conviuen amb d’altres familiars que no són els pares - Famílies en procés de reagrupament familiar - Discapacitat o malaltia greu d’algun membre de la unitat familiar - Alumnes tutelats per la DGAIA ( en centre d’acollida o en família ) Cas en situació de risc social (EAIA, Serveis Social, Casa d’acollida de dones).
- (^) Moments d’elaboració de l’informe SCD. · A l’ inici de l’ escolarització: Alumnes que al·leguin , en el moment de la preinscripció, necessitats educatives específiques i per als quals el president de la Comissió d’ escolarització demani
