¡Descarga apunts bloc 1 documentació y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
BLOC 1: LA DOCUMENTACIÓ I LA INFORMACIÓ
ESCRITA.
ARTICLES BEGOÑA ROMAN (impresos).
LLEI ORGÀNICA DE PROTECCIÓ DE DADES (res).
ÈTICA I DOCUMENTACIÓ. REGISTRE DE LA INFORMACIÓ.
En aquest apartat hi podrem veure alguns dilemes ètics respecte al registre de la informació:
- Què registrem o hauríem de registrar? Les dades imprescindibles que ens permetin identificar, situar i abordar l’usuari i la seva problemàtica, els mecanismes d’intervenció i les dades que ens facilitin el seguiment del cas.
- On registrem? En els expedients personals, informes a tercers (quan són necessaris) i en la documentació de sol·licitud de recurs quan la intervenció professional ho requereixi. Cal garantir que aquesta documentació quedi guardada lluny de l’abast de terceres persones.
- Per què registrem? Per tenir constància de les situacions concretes amb les especificitats de cada cas, per poder marcar els objectius d’intervenció i fer-ne el seguiment.
- (^) Qui pot tenir accés als nostres registres? Només qui el TS, en l’exercici responsable de la seva professió, cregui convenient i altres membres de l’equip interdisciplinari que intervenen en el cas.
- Quina informació demanem o hem de demanar? Aquella que clarifica la situació que presenta l’usuari i que ens permet orientar-la adequadament.
- Qui és el propietari d’aquesta informació? Només l’usuari. Això obliga al professional a notificar-li quan se’n faci ús, especificant perquè i l’abast d’aquesta utilització.
- Quin ús es fa d’aquesta informació? Només aquell que és absolutament indispensable per aconseguir l’objectiu de la demanda i per a l’anàlisi de la situació.
- Com es traspassa aquesta informació? Per escrit, amb el màxim d’objectivitat possible i només al professional que pot ajudar a resoldre la situació que presenta l’usuari. Caldrà informar a l’usuari d’aquest traspàs d’informació.
- Qui ens pot demanar informació? Els nostres superiors, les institucions que, pel fet de ser dispensadores de recursos específics, així ho requereixin. També els jutges en exercici de la seva professió.
- Quina mena d’informació estem obligats a demanar? El mínim imprescindible que cada situació requereixi, assegurant-nos que tenim l’autorització de l’interessat. Mai hem de donar informació sense que l’usuari ho sàpiga, a excepció de les situacions que impliquin un risc per a tercers.
L’ÈTICA I EL TREBALL SOCIAL.
PRINCIPI ÈTIC PROFESSIONAL:
Salvaguardar el dret de l’usuari a una relació de confiança, intimitat i confidencialitat, així com a l’ús responsable de la informació o dades que només ha de realitzar-se en funció d’un servei professional, mantenint a l’usuari informat de la seva necessitat i utilització. No es divulgarà informació sense el coneixement i consentiment previ del client o usuari, excepte si aquest no és responsable o es pot perjudicar greument a altres persones. L’usuari té accés als expedients de treball social que el concerten.
PRINCIPIS GENERALS:
- Dignitat de la persona: tot ésser humà té un valor (independentment del seu origen, edat, sexe i creences, i del lloc que ocupa en la societat on viu) i és mereixedor de l’ajut professional específic.
- Acceptació, no discriminació: el TS, en la seva activitat professional, posa el seu treball al servei de les persones, els grups o comunitats i els accepta tal i com són, sense que això vulgui dir acceptar tota mena de conductes.
- Autodeterminació: tot ésser humà té dret a prendre les seves pròpies decisions i que aquestes li siguin respectades, mentre no interfereixi en el dret dels altres. Per tant, el TS informa als usuaris de les possibilitats i límits de la seva intervenció, també de les seves conseqüències i dels recursos disponibles.
- Intimitat de la persona, confidencialitat: tot ésser humà té dret a la seva pròpia intimitat i que el TS faci un ús responsable de la informació. La confidencialitat és una característica essencial de les relacions que s’estableixen entre el TS i l’usuari.
El TS té el deure de guardar secret de totes les dades que conegui de l’usuari.
- Participació: tots els éssers humans pertanyen a una comunitat concreta; per tant, tenen dret a participar en la seva organització i han de poder cercar els mitjans adequats per tal de solucionar els problemes que els afecten en l’organització de la vida individual i social.
- Responsabilitat i competència: el TS té el deure de posar els seus coneixements i la seva competència professional al servei del treball que li ha estat encomanat, i d’utilitzar de manera justa i sense fer privilegis, els recursos que li ofereix la societat.
- Drets humans: el TS ha de respectar els drets fonamentals dels individus i els grups reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, així com els altres acords internacionals que en deriven.
SECRET PROFESSIONAL:
El secret professional és un valor i una garantia per a la professió, és un deure del TS i un dret de l’usuari, ja que aquest ha de tenir la certesa que es respectarà la seva intimitat.
El secret professional continua després de la finalització de la prestació del servei professional, per tant, la interrupció de la relació professional o la mort de l’usuari no eximeix el TS del deure de guardar-lo.
No es poden donar a conèixer dades de la persona usuària i clienta sense la seva autorització, llevat que aquesta no sigui responsable dels seus actes. La informació demanada al professional a efectes estadístics ha de ser facilitada sense les dades identificatives dels usuaris.
- No jutjar amb simpatia els informes d’altres col·legues que defensen les mateixes tesis de qui rep l’informe.
- Cal evitar interpretacions superficials per evitar estigmes.
- Cal ser prudents per evitar errors.
- L’accés als registres ha d’estar protegit, ja sigui sota clau o bé per mitjà de claus d’accés.
Cal tenir en compte que...
- Sempre ha d’haver un objectiu professional que justifiqui una informació.
- (^) L’usuari ha d’autoritzar al TS perquè aquest pugui emetre qualsevol informe o documentació que siguin estrictament necessaris per a la resolució de la situació de necessitat plantejada.
- L’usuari ha de conèixer a qui s’adreça la informació, per a què serà utilitzada i les conseqüències (positives o negatives) que aquesta comportarà: cal assegurar-se que l’explicació al client es fa en termes entenedors.
- Qualsevol informació que es doni a tercers, sempre es farà amb el coneixement de la persona interessada.
DOCUMENTS D’ÚS QUOTIDIÀ: CORREU, ACTA I TEXT
ARGUMENTATIU.
CORREU ELECTRÒNIC:
El correu electrònic és un canal de comunicació molt àgil perquè permet transmetre qualsevol escrit a un destinatari de manera gairebé instantània. Probablement aquesta immediatesa ha fet que els missatges electrònics sovint s’elaborin de manera ràpida i poc acurada, com si no tinguessin les propietats de document d’una certa permanència que s’atribueix generalment als textos escrits tramesos per altres mitjans tradicionals.
A continuació podrem veure els deus passos per poder elaborar missatges de correu electrònic:
- Triar un bon títol identificador pel missatge: un o dos mots o bé una frase breu.
- Escriure una salutació adequada al nivell de formalitat de la situació.
- (^) Tenir sempre en compte el punt de vista de la persona destinatària.
- Fer unes notes breus o un guió amb la informació o les dades que voleu transmetre.
- Redactar el missatge pensant primer en el contingut.
- Revisar el contingut del primer esborrany: diu tot allò que ha de dir i només allò que ha de dir?
- Revisar la forma del text: tractament, concordança verbal, correcció lingüística... hi ha mots difícils d’entendre? Les frases són massa complicades?
- Escriure un comiat adequat al missatge i a la salutació.
- Fer una lectura atenta del missatge, pensant en la persona que el rebrà.
- Verificar les dades de la transmissió.
ACTA:
Una acta és la relació escrita de tot el que ha esdevingut, s’ha parlat i acordat en el desenvolupament d’una reunió prèviament convocada. Equival a la certificació del tractat a la reunió o junta. L’emissió de l’acta proporciona el testimoni oficial d’un fet.
L’acta té una estructura formal que és la següent:
- Tipus de reunió: lloc, data i hora.
- Assistència (indicar nom, cognoms i càrrec): assistents i absents.
- Ordre del dia: relació de punts que seran tractats i debatuts a la sessió.
- Desenvolupament de la sessió: s’indicaran les deliberacions al respecte dels punts de l’ordre del dia, les opinions dels qui intervenen.
- Acords presos.
- (^) Temes pendents.
TEXT ARGUMENTATIU:
L’argumentació és una habilitat cognitiva essencial i una manera de funcionar el la nostra cultura i societat. És important saber articular les diferents idees defensant els arguments per a la solució o explicació del que es proposa. L’argument intel·lectual consta, al menys, de dues parts:
- La premissa (són dades o fets que expliquen o condicionen la conclusió).
- La conclusió.
L’estructura d’un text argumentatiu és la següent:
- Plantejament: és l’exposició de la tesi o afirmació que es pretén defensar.
- Desenvolupament: és la presentació dels arguments necessaris per defensar la tesi. S’hi diferencien les premisses.
- Conclusió: és la síntesi o reafirmació de la tesi argumentada.
Hi ha diferents maneres de justificar un text argumentatiu:
- Establint relacions de causa – conseqüència entre els fets o entre els fets i la conclusió.
- Citació d’autoritats àmpliament acceptades.
- Justificar la tesi pel guany que se’n deriva o se’n pot derivar.
- Formats professionals.
- Apartats breus, clars i amb títol.
Algunes consideracions:
Una redacció eficaç és aquella que ens permet llegir un document, entendre’l i memoritzar el seu contingut amb el mínim esforç.
La lectura de documents en el context professional, per exigències de la situació, disposa d’un temps limitat i d’un moment determinat i cal entendre’l, identificar-ne les prioritats i memoritzar les idees principals per poder implementar les accions pertinents.
Cal una redacció que sigui fàcil de llegir i s’ha de poder entendre en una primera lectura, del contrari està mal escrit.
Trets de redacció:
PROSA POC LLEGIBLE PROSA LLEGIBLE Paraules tècniques Paraules conegudes i concretes Termes subjectius Llenguatge objectiu Frases llargues (amb incisos i subordinacions) Frases curtes Frases en passiva i gerundis Ordre sintàctic lògic o neutre (subjecte+verb +complements) Absència d’elements connectius Ús de connectors
Etapes en la redacció de documents:
- (^) Analitzar la situació:
- Concretar els objectius.
- Analitzar els interessos i necessitats del lector.
- Documentar-se.
- Decidir el contingut:
- Recollir la informació a partir de diferents fonts.
- Seleccionar la informació en funció dels objectius i dels interessos del lector.
- Redactar el text:
- Decidir l’extensió i redactar els apartats.
- Distribuir la informació en les parts.
- (^) Dissenyar recursos bàsics (gràfics, taules, fotografies, ...).
- Presentació:
- Normes d’identitat corporativa.
- Tipografia.
- Elaboració de l’índex.
- Disseny de la pàgina.
Parts de l’informe:
- Part preliminar: títol, autors i data / resum (si és un document extens) /índex (i llista de figures i taules).
- Part central (cos): introducció (presentació del problema, antecedents, objectius de la investigació, definició de conceptes clau, conclusions i itinerari de lectura), metodologia, resultats, limitacions, conclusions i recomanacions.
- Part final: annexos i apèndixs.
Recomanacions per la presentació de l’informe:
- Les dades estan organitzades en apartats i subapartats? Facilita la lectura selectiva del document.
- L’ordre dels apartats és lògic? S’adapta a les necessitats del lector? Facilita el seguiment de la lectura del document.
- Cada apartat té un epígraf? Permet identificar el tema fàcilment.
- Els apartats són manegables? Els curts són més clars que els llargs.
Recomanacions per adaptar els escrits als lectors:
- Identificar el lector del document.
- Utilitzar un llenguatge objectiu i concret.
- Ometre informació supèrflua i redundant.
- Destacar la informació rellevant.
- Ordenar la informació de forma estratègica en funció del propòsit.
- Explicar les idees complexes.
Recomanacions per redactar paràgrafs:
- (^) Cada paràgraf ha de tenir una idea clau que encapçali la resta d’idees.
- Evitar paràgrafs massa llargs (+ de 20 línies) i massa curts (- de 3 línies).
- Ordenar de forma lògica les idees de cada paràgraf.
- Utilitzar connectors al principi dels paràgrafs i per unir frases relacionades.
Recomanacions per a la confecció de llistes:
- Nous horitzons de les competències del TS en les institucions actuals.
- Mantenir viva la funció d’ajuda a les persones i al seu entorn per mitjà del registre d’activitats.
- Fer front a demandes judicials.
Sistematització:
- Aporta visió global als problemes.
- Interrelació entre les problemàtiques ateses i les variables que puguin intervenir.
- Producció científica i documental ordenada.
- (^) Evita la duplicitat d’intervencions.
- Evita esforços excessius per formular solucions i la compartimentació d’aquestes.
- Evita inseguretat professional davant d’altres professions.
Algunes causes de la dispersió de la documentació en treball social:
- Soledat del TS per a la programació i organització de la tasca diària.
- Es desenvolupa atenent a les necessitats percebudes pel professional.
- La manca de protocols per a l’ús de la documentació.
- Manca d’hàbit del TS per a l’elaboració del coneixement i documentació conjunta.
- La sensació de pèrdua d’identitat que suposa el fet de canviar de suports documentals.
DOCUMENT.
Concepte:
Un document és un diploma, carta, relació o escrit que informa respecte algun fet, principalment històric. És un escrit on s’inclouen dades fidedignes o susceptibles d’ésser utilitzades per demostrar quelcom.
El tractament dels fets:
Un FET és quelcom demostrable, si aquest fet es dóna en un entorn històric s’anomena ESDEVENIMENT. Si aquest esdeveniment està emmarcat en un espai i temps concret es converteix en una DADA. Les dades elaborades pels TS i convertides en conclusions probables reben el nom d’HIPÒTESIS.
DADES.
Per a l’ús i aplicació efectiu de les dades calen tècniques específiques que permetin trobar, manipular i utilitzar aquestes dades. En el Treball Social hi ha tres camps d’aplicació de dades:
La pràctica burocràtica :
La pràctica burocràtica és l’elaboració de documentació pràctica que sigui revisable periòdicament en funció de les necessitats i dels serveis per tal que facilitin les relacions amb els usuaris.
Viure en una societat canviant, implica haver-se d’adaptar; per aconseguir-ho cal adequar els mètodes i els instruments de treball a les necessitats de cada moment; cal ser professionals reflexius i analítics.
La base per a la investigació :
A partir de les dades s’estableixen hipòtesis prèvies que cal verificar o falsejar. Per aconseguir- ho s’ha d’abordar el procés d’investigació des de la realitat que ens ha de permetre arribar al coneixement.
1-. La investigació no és necessària en Serveis Socials.
2-. La investigació esdevé imprescindible en el Treball Social per:
- Descobrir les conseqüències de les intervencions a llarg termini.
- Descobrir l’origen dels problemes a que s’ha de fer front.
Metodologies:
1-. Adquisició de coneixement gràcies a l’experiència prèvia: està determinat per les capacitats personals; pot presentar biaixos de subjectivisme; es fa difícil la generalització i la comparació de situacions i contextos.
2-. Adquisició de coneixement seguint procediments científics (és la més òptima per a l’obtenció de coneixement vàlid): la documentació i els mitjans d’obtenció i transmissió d’aquesta esdevenen un pas decisiu en el procés científic.
Moments de contacte entre la investigació social i els serveis socials:
- Adquisició de documents adequats previs al plantejament i al desenvolupament dels serveis socials.
- Disseny, anàlisi i millora dels instruments necessaris en el desenvolupament dels serveis socials que possibiliten un feed-back continuat.
- Investigació avaluativa de programes i subprogrames específics (s’aplicaran els procediments científics al camp de la implementació dels programes socials).
Sistemes d’informació :
Els sistemes d’informació són sistemes que ens ajuden a recollir i tractar dades perquè classifiquen, ordenen, emmagatzemen, processen i permeten recuperar-les amb un llenguatge i nomenclatura homologada de l’àmbit.
Aquestes dades estan relacionades amb activitats diàries, planificacions i avaluacions. També amb usuaris, programes i personal.
Les finalitats d’aquests sistemes d’informació són:
- Planificació i desenvolupament de polítiques.
- Presa de decisions.
INFORME SOCIAL.
Concepte:
L’informe social és el dictamen tècnic que esdevé ‘instrument documental que únicament pot elaborar i signar el TS. El seu contingut deriva de l’estudi, per mitjà de l’observació i l’entrevista, on queda reflectida en síntesi la situació objecte, la valoració, el dictamen tècnic i la proposta d’intervenció professional.
És el document on es descriu el conjunt de dades socials sobre el procés seguit per una persona, família, nucli relacional o situació concreta, legitimant l’existència d’una necessitat. Esdevé una exposició total o parcial d’una situació on només el TS exposa la seva valoració, emet el seu diagnòstic social i realitza la seva proposta per ser comunicada a un altre professional (també es pot realitzar a petició de l’usuari).
És un document d’ús exclusiu dels TS que ha d’esdevenir un document útil i àgil que informi i ajudi a comunicar la màxima informació del cas en el qual s’intervé.
Objectius:
- Donar a conèixer l’existència i les característiques d’una situació social determinada per tal de pal·liar-la o modificar-la.
- Aportar informació per al dictamen professional.
- Obtenir recursos socials ja establerts.
- Promoure recursos socials.
- Facilitar informació a un altre TS.
- Reflexionar respecte el dictamen professional ja establert al reflectir en l’informe tot el conjunt de dades respecte la situació.
Factors a considerar:
- L’informe social serà redactat únicament per TS que coneguin el cas i que puguin respondre pel seu contingut.
- Els professionals exposen la seva valoració de la situació basada en dades objectives, emeten un diagnòstic social i realitzen una proposta per comunicar-la a un altre professional (sigui o no TS).
- L’informe social sempre s’ha de sostenir en una història social; en cas d’elaborar l’informe en situació d’urgència en la que no hi hagi història social prèvia, caldrà obrir- ne una.
Qualitats tècniques:
- L’informe ha d’anar signat per un TS.
- Cal que respecti una estructura adequada que permeti ordenar, abstreure i emmagatzemar la informació que conté.
- Cal que utilitzi un llenguatge i nomenclatura adequats a l’àrea que documenta.
- Cal utilitzar la terminologia professional pròpia de l’àmbit utilitzant, a la vegada, un vocabulari senzill i evitant els eufemismes i termes que puguin provocar confusió i/o dobles interpretacions.
- Cal que reflecteixi fiabilitat en les dades, que eviti xifres aproximades, puntuacions incorrectes, etc.
- Precisió en els termes emprats.
- Claredat expositiva: fil conductor clarament identificable.
- Argumentació didàctica: omissió d’anècdotes, situacions personals.
Recomanacions per a la redacció:
Un informe social ha de ser concret, precís i veraç. També ha de ser objectiu, clar i inequívoc (tothom que el llegeixi ha d’entendre el mateix). No es poden incloure judicis de valor ni interpretacions i s’ha d’utilitzar un llenguatge clar i tècnic emprant expressions pròpies del lèxic professional però que no esdevinguin una trava per a la transmissió de dades. S’ha d’evitar l’ús de sigles si no s’especifica el seu significat i no utilitzar la primera persona dels temps verbals.
Algunes recomanacions:
- Cal definir el motiu de la seva elaboració.
- Parteix de fets comprovats i informacions contrastades per al seu disseny i complimentació.
- Cal citar les fonts d’informació i, en cas d’incloure dades no observades, cal utilitzar formules similars a: “segons manifesta...” o “segons l’informe...”.
- A més de descriure la situació, cal incloure un component analític i una proposta d’intervenció.
- Cal ser objectiu i veraç en l’anàlisi: s’han de presentar els aspectes negatius a resoldre però també els recursos i possibilitats de canvi de les persones.
- Cal redactar l’informe amb la màxima proximitat a la data de l’entrevista o de seguiment del cas.
Elements essencials:
Les dades que s’inclouen en un informe social són seleccionades per a cada informe en concret, atenent a la finalitat d’aquest; amb tot, els elements essencials que ha d’incloure són:
- Dades d’identificació del professional que envia l’informe.
- Motiu de l’informe.
- Dades d’identificació de l’usuari (i del representant legal, si s’escau).
- Antecedents.
