DOÑATE REDOLAR, SANTIAGO-2A
ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA-BLOC 2
''POBLES RITUS I TRADICIONS''
A l'Edat Mitjana Europa era un gran territori caracteriztat pels boscos i l'agricultura
representava la base de l'economia i en les seues activitats es basava la producció de la
riquesa. En realitat es tracta d'una continuitat del passat, de l'època romana, i el cos social
que posseix la terra és el que menys ha camviat amb el pas a l'època medieval. Els
pagesos, els colons, treballaven la terra del senyor a canvi d'una part de la collita i patien
una situació de semiesclavatge. A banda dels senyors feudals, altra institució serà
posseïdora de terres, l'Esglèsia. Els monestirs reberen a mode donació terres i béns i este
fou un factor important per al seu posterior desenvolupament i la seua importància i
influència en la vida medieval.
A partir del segle XI va tindre lloc la revolució agrària, caracteritzada per l'ús de més
espais per a ser conrreats, del regadiu o de noves tèniques de treball. A més, els dos
posseïdors de la terra, els feudals i l'Esglèsia, monopolitzaren els molins, emprats per a
tasques agricoles. Ja al XIII va canviar un poc el sistema d'explotació de la terra i
aparegueren els primers contractes d'arrendament.
La intensa feïna diària era trencada el diumenge, dia en el que es cel·lebraven
festejos fortament relacionats amb el paganisme. Bona part de la població practicava el
sincretisme, la barreja de la doctrina cristiana amb pràctiques i ritus pagans. Ja al segle
XIV es donaren periodes de vertadera crisi degut a les males collites i la fam.
''AMOR CORTÉS, CAVALLERS I TORNEJOS''
La violència exercida pels senyors i per l'host feudal és emprada per l'Esglèsia, amb
la fi d'aturar una miqueta la violenta situació, per transformar una part dels guerrers i
convertir-los en cavallers al servei de l'Esglèsia, els bellatores, els que feien la guerra. La
formació d'un cavaller escomençava des de petit, era encomanat a un senyor, sent
doncell, després passarà a ser escuder d'un cavaller i en darrer terme serà nomenat
cavaller, donant lloc al contracte feudo-vassallàtic amb el seu senyor.
Es desenvolupa, sobretot al sud de França, la idea de l'amor cortés, per la qual un
cavaller sent amor cap a una dama o doncella, la qual el correspón o no, més que un
amor formal es tracta d'un amor que portarà patiment al cavaller. Els tornejos, combats
entre cavallers muntats o cos a cos eren un aparador, ja que eren presenciats per moltes
doncelles. Per als cavallers la tasca més important era la guerra, de la forma que
aconseguien botí i terres. L'Esglèsia orientà eixa violència cap als infidels, els musulmans,
donant lloc a les Croades, de manera que eixa violència que es patia a Europa es
traslladava fora del continent a altres espais.
