¡Descarga BLOC 3: La disfèmia y más Apuntes en PDF de Derecho Privado Internacional solo en Docsity!
BLOC 3: La disfèmia
Definició:
A. Alteracions de la fluïdesa i organització temporal de la parla, inapropiades per l’edat de l’individu i per a les habilitats dels llenguatge, que persisteixen en el temps, i es caracteritzen per una marcada i freqüent aparició d’un (o més) de les següents manifestacions.
- Repeticions de sons i síl·labes
- Prolongacions de sons de consonants o vocals
- Paraules fragmentades(p.ex. pauses dins d’una paraula)
- Bloquejos audibles o silenciosos (pauses a la parla)
- Circumloquis (substitucions de paraules per evitar paraules problemàtiques)
- Paraules produïdes amb un excés de tensió física
- Repeticions de paraules monosil·làbiques (p.ex. “Jo-jo-jo el veig”)
B. Les alteracions causen ansietat al parlar o limitacions en la comunicació eficaç que interfereix de forma aïllada o de forma combinada en la participació social, en el rendiment acadèmic o laboral.
C. L’inici dels símptomes es produeix en les primeres fases del desenvolupament. (Nota: Els cassos d’inici tardà es diagnostiques com a Trastorn de la fluència d’inici en la vida adulta).
D. Les dificultats no són atribuïbles a dèficits sensorials o motors de la parla, ni a una lesió neurològica (ex. ictus, tumor, traumatisme), o una altra afecció mèdica i no s’explica millor per altre trastorn mental.
La fluïdesa. Factors determinants:
- Velocitat a la que parlem 5 síl·labes x segon.
- Suavitat esforç que faig per parlar
- Ritme síl·labes tòniques i àtones, elements prosòdics
- (^) Continuïtat fer pauses per respirar o marcar el significat, ells fan pauses al mig d’una paraula.
Trastorns de la fluïdesa de la parla:
Característiques:
- Afecta a l’1% de la població escolar
- És més freqüent en homes
- Gran variabilitat en temps i forma
- Aparició:
Evolució del trastorn: Fenomen complex de naturalesa multidimensiona/multifactorial
Component V-M : actes de parla es produeix uns comportaments de bloquejos motors de la laringe, respiratori. Comportament comunicatiu : amb experiencies negatives busquen maneres perque la relació sigui el millor possilbe. Adaptar-se que tartamudeja i els altres s’han d’adaptar i tarden més acaba les frases i pot haver ruptures comunicatives. Component cognitiu : creences que les persones tenen (intrapersonal)sobre les capacitats, problemática i capacitat de solucionar-ho i resposta. Baixa autoestima, inseguretat. Intents de solució – quan nota que tartamudeja fa coses x solucionar-ho i els crea inseguretat Component emocional : emocions que apareixen, enfadat, vergonaya, inferioritat, incompetent Pode apareixer ansietat, augment de la sudoració i del ritme cardiac.
Característiques:
Fernández-Zúñiga3, identifica una sèrie de conductes associades:
- Força al parlar conducta verbal
- Ansietat conducta emocional
- Conductes d’evitació conducta emocional
- (^) Pensaments i sentiments negatius conducta emocional i cognitiu
- Sentiments negatius conducta emocional i cognitiu
- Relacions socials alterades conducta comunicativa
Salgado- destaca els trets nuclears i associats de la disfèmia. Etiologia: no hi ha una causa única és variable
Fernández- Zúñiga3 identifica les teories explicatives plantejades al llarg de la història i les agrupa en: si considero que la disfèmia és un trastorn psicològic no el tractaré jo el derivaré al psicòleg.
- Neurofisiològiques Activació d’àrees de la percepció auditiva. Programació motriu
- Retroalimentació auditiva deixen de tartamudejar quan hi ha una alteració de retroalimentació (les persones sense disfèmia tartamudegen)
- Control motor
- Genètica es pensa que pot haver una predisposició genètica, no hereditària hi ha uns gens identificats.
- Psicològiques resposta emocional a un problema vital conflicte neuròtic “conflicte intern” - Psicoanalítiques - Psicosocials actuació dels pares i l’entorn el desenvolupament de la difluència Ex. pares molt exigents
- Lingüístiques teories que intenten associar a un tipus de paraules. Ex; paraules + llargues, però no va tenir èxit. No es pot determinar perquè és variable.
Disfèmic No disfèmic Major activació de l’hemisferi dret
Activació dels dos hemisferis, però menys el dret
- Factors predisponents associats a:
- una base genètica
- algun aspecte fisiològic resposta fisiològica a diverses situacions
- el temperament la manera de ser
- aspectes psicosocials: Excessiva exigència, actitud negativa de l’entorn, poca habilitat social, etc. Tot influeix
- Factors desencadenants , associats, normalment a esdeveniments concrets viscuts de forma traumàtica. Hi ha un moment que es fan conscient del problema
Santacreu i Froján4 plantegen, en aquest quadre, la gènesi del patró de parla disfèmic.
Conductes utilitzades per a no quequejar:
- (^) Què fan algunes persones (nens i adults) per a no quequejar?
- No aturar-se parlen molt ràpid i fan les pauses quan no tenen aire
- Esforçar-se per a no dir una paraula o per dir-la bé
- Repetir la síl·laba o paraula anterior per corregir-se
Tipus de disfluència Repeticions de frases Interjeccions Revisions Vacil·lacions
Repeticions intraparaula Prolongacions Bloquejos amb tensió
No. Unitats repetides Menys de 2 2 o més Temps entre repeticions
Llarg entre síl·labes repetides Curt entre síl·labes repetides
Moviments associats Absents o poc freqüents Poc evidents
Moviments laterals dels ulls Parpelleig Altres: cara, coll... Agrupació disfluències
Repartides en el discurs Vàries al voltant d’una síl·laba o paraula Evolució Disminueixen les disfluències Augmenten les disfluències Repeticions més ràpides Augmenta la tensió i l’esforç Generalització a altres situacions Adaptat de Salgado
Exploració:
Per a Salgado cal diferenciar:
- Avaluació diagnòstica
- Determinar el diagnòstic: si existeix o no un problema de disfèmia
- Decidir el tipus de tractament més adequat
- Avaluació funcional
- Recollir dades i dur a terme l’anàlisi funcional de les conductes observades
- Avaluar els recursos del pacient
- Elaborar una teoria individualitzada sobre la disfèmia presentada pel pacient
- Orientar la planificació del tractament
Comparación entre hesitación ( titubeo) y tartamudez. Aspectos generales:
Exploració nens més grans, adolescents i adults: Dades de l’anamnesi
- Història del problema
- Inici: aparició, dificultats inicials, actitud dels pares i professors.
- Desenvolupament i evolució del trastorn: variacions, períodes de fluïdesa.
- Factors de predisposició: antecedents familiars, factors orgànics, altres problemes de llenguatge i parla.
- (^) Tractaments anteriors: primer diagnòstic, tractaments.
Altres problemes associats: evolució del llenguatge, problemes de llenguatge i parla, habilitats socials, conseqüències funcionals de la disfluència.
- Respostes psicofisiològiques
- Tensió muscular
- Moviments espasmòdics, afectació de les possibilitats d’expressió.
- Respiració
- Tipus
- Temps d’espiració
- Utilització d’aire residual
- Parla en inspiració
- Alteració coordinació fonorespiratòria
- Variables cognitives. Creences i expectatives
- Sobre el quequeig i el seu tractament
- Sobre el perquè del quequeig i la importància de la parla fluida
- Variables cognitives. Avaluació de situacions socials problemàtiques
- Quan i com evita parlar
- Estratègies facilitadores d’un patró de parla fluid
Esca la de sever itat de la disfl uènc
TÈCNIQUES COGNITIVES
a. Tècniques de control de les respostes psicofisilògiques excés de tensió, bloquejos...
- (^) Deixar de parlar quan aparegui el quequeig
- Parlar només en relaxació
- Parlar només en espiració
- Mirar a la cara de l’interlocutor
- Parlar no centrant l’atenció en la parla sinó en el contingut buscar temes d’interès o complexes per centrar-se amb el contingut.
- Parlar sense esforç muscular
b. Canvi en la percepció de sí mateix , les situacions a les que s’ha d’enfrontar
- Identificar les situacions d’estrès i afrontar-les treballar-les representar situacions
- Modificar la percepció de sí mateix i del seu quequeig
- Dessensibilització sistemàtica
- Entrenament en habilitats socials
- Tècniques cognitives
Tècniques de relaxació i expressió corporal relaxar però no tota l’estona i depèn de la persona si ve tensa. Objectius
- Incorporar una expressió corporal adequada, que afavoreixi el llenguatge i eviti els hàbits gestuals perniciosos tals com: tics, gestos de camuflatge, inhibició corporal. Gestos comunicatius i no gestos per incorporar les paraules
- Reduir l’actitud tònica i tensa al parlar, suggerint l’ús de gests eloqüents amb les mans i/o braços que acompanyin l’expressió verbal
- Aconseguir la relaxació dels músculs del cap, la cara i el coll que participen activament o indirecte tant en la comunicació verbal i no verbal.
- Disminuir la tensió corporal local o general i augmentar l’amplitud dels moviments del cap i el coll durant l’acte de parla.
Tècniques de respiració Determinar
- (^) Competència respiratòria: com entra l’aire als pulmons?
- Eficàcia respiratòria: com s’expulsa l’aire a l’exterior?
- Coordinació fonorespiratoria: què passa amb l’aire inspirat a l’acte de parla?
Objectius
- Afavorir la inspiració y ventilació pulmonar
- Aconseguir una respiració costo-abdominal
- Adequar el ritme d’entrada de l’aire
- Organitzar les pauses pre-inspiratories per a evitar l’ús de l’aire residual
- Substituir el bloqueig fonorespiratori a partir del control de l’aire espirat
- (^) Augmentar el temps d’espiració permetre que el temps d’espiració sigui variable
- Controlar el fre de l’aire espirat
- Aplicar els models de respiració apresos a la fonació i a la parla Genera tensió i tancament laringi en una respiració alta.
Tècniques de ritme i control del flux Objectius
- Disminuir la velocitat d’emissió de la parla
- Disminuir la parla aprosòdica o la prosòdia inadequada
- (^) Disminuir l’articulació defectuosa poc precís en la seva parla Exercicis
- Amb metrònom (vigilar perquè es robotitza la parla): imaginar un gest com O ∞
- Monosíl·labs amb significat: pa, mar, sol, pot, gos, no, tres, peu
- Paraules bisíl·labes, trisíl·labes
- Frases
- Textos amb sons sords i oclusius
Tendència a parlar poc a poc i és perd l’habilitat del llenguatge i pot generar patrons de conductes verbals, treballar augmentar lèxic i relacions complexes de significat.
Tècniques d’associació Objectius
- Posar en marxa tots els mecanismes neuropsicològics que entren en joc en la producció del llenguatge. - L’associació fa referència a la vehiculització verbal d’una idea - L’estímul que genera la mateixa pot ser visual o auditiu.
- Afavorir la incorporació de paraules noves
- Desenvolupar la capacitat de transformar les idees en paraules Exercicis
- (^) Descriure, enumerar, enumerar paraules que comencin per..., que acabin per...,
- Amb una / dues / tres paraula fer una frase
- Comentar noticies
- Semblances i diferències
- Definicions de paraules
- Acabar frases
- Confecció de textos
- Sinònims, antònims
- Inventar-se una història amb 3 paraules de referència
- Contestar a preguntes: com? per què? a on?
- (^) Buscar paraules al diccionari i introduir-les a una frase
Pautes de conducta per al disfèmic
- Parlar amb calma, sense precipitació
- Posar en pràctica l’auto-observació de la parla quan és fluïda
- No evitar la quequesa sistemàticament
- No desviar la mirada de l’interlocutor
- Anar eliminant moviments paràsits
- Utilitzar una gesticulació harmònica
- (^) Observar i definir el que passa al quequejar
- Anar eliminant l’ús de sinònims
- Parlar amb més entonació i menys esforç
- No economitzar l’expressió verb
UNA PROPOSTA D’INTERVENCIÓ (Guitar B.)
APRENENTATGE i generalització DE LA FUÏDESA CONTROLADA
- Explorant la disfèmia
- Comprendre el quequeig
- (^) Apropar-se i explorar junts el quequeig
- Capturar i sostenir veure com quequejo
- Quequeig amb por reduïda
- Sostenir, acceptar i alliberar
- Aprenentatge del quequeig voluntari
- (^) Quequeig amb por reduïda a la vida quotidiana
- Aprenentatge de la fluïdesa controlada
- Número flexible de paraules
- Fer pauses
- (^) Inicis fàcils
- Contactes lleugers inici suau
