¡Descarga bloc A evolutiva y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
EVOLUTIVA II
BLOC A: EL MARC ECOLÒGIC
BLOC A1:
CONTEXTOS DE SOCIALITZACIÓ: LA FAMÍLIA
FAMÍLIA:
➔Sistema en el que s’inscriuen la majoria de les pràctiques en les que el nen participa
➔Marc de socialització primària.
Organització i estructura familia
- Organització : Estil de relació entre les parts d'un sistema. Determina la seva identitat.
Famílies com organització autopoiètica ➔Canvis constants.
➔Tendència a homoestasis : mantenir-se estable.
➔S'adapta sense perdre la seva identitat.
● Plasticitat estructural : Capacitat d'un sistema per modificar la seva estructura i acoplar-se a altres. ●Adaptar-se a les pertorbacions depèn de la magnitud i qualitat d'aquestes, però sobretot de l'estat del sistema familiar en el moment de ser pertorbat. L'estructura del sistema és la que dóna el contingut de la resposta a la pertorbació.
Organització
- Jerarquia : Distints nivells d'autoritat.
- Subsistemes : Separats per fronteres simbòliques
- Importància dels límits entre subsistemes:
- Famílies aglutinades : Excessiu sentit de pertinència. Abandonament autonomia. Estrès d'un membre repercuteix en tots. Límits excessivament difossos. Autonomia escassa. Individus molt subjectes al magma familiar
- Famílies deslligades : Excessiu sentit d'independència. Absència de sentit de lleialtat i pertinença. No es demana ajuda si se necessita. Els límits són massa rígids, la comunicació és difícil.
Fases evolutives de la família (Haley, 1973)
En cada fase del cicle vital familiar es produeixen moments de “crisis” que són tant possibilitats de creixement com font de tensions o estrès. En cada una d'aquestes fases existeixen unes tasques o fets crítics a resoldre.
Cicle vital de la família ➔El seu significat està inserit en el context sociohistòric-cultural. ➔Transició ecològica. Adequació als nous rols.
1. Constitució de la família
Mútua adaptació. Reconstrucció de les relacions familiars amb les famílies extenses. S’han de definir els límits (ex: els sogres han de tenir clau?) Reconstrucció de les relacions socials: o Amics. o Barri. o Feina.
2. Naixement del primer fill
2.1. Durant l'embaràs: Desig real o no de tenir un fill. Representacions que els futurs pares es fan sobre el seu futur fill. Utilització del futur fill com salvaguarda per resoldre problemes de parella.
2.2. Naixement del primer fill Adequació dels rols: afegint el rol parental. Percepció dels seus rols com competents. Percepció de la família extensa de la seva adequació als nous rols. Restitució dels ritmes diaris: acoblament amb el recent nascut. Confiança en el recent nascut i en ells mateixos com pares.
3. El naixement d'altres fills Reestructuració familiar: Combinació de les noves necessitats amb les anteriors. Gelosia entre germans. Adaptació del nou membre a la dinàmica familiar. Reestructuració de los ritmes diaris. Hi ha demandes diferents per part del fill gran i del petit (demana més atenció) 4. Escolarització dels fills Qüestionament dels rols parentals en l'àmbit social. Qüestionament de les seves funcions cap als seus fills. Adequació entre les pautes educatives dels pares i les de la escola: coincidència o no de valors i criteris.
Socialització
o Maternitat i paternitat.
— El significat de la paternitat sempre està inserit en el context socio-històric-cultural del subjecte. A més, es considera una transició ecològica en sí, tant pels qui adquireixen la maternitat o paternitat, tant per als propis fills. — Haley va enunciar la maternitat i parentalitat com un component del cicle vital de la família , i com tal, implica una adequació als nous rols per qui en són partícips. — En la socialització es consideren competències parentals les capacitats pràctiques dels pares per a cuidar, protegir i educar als fills i assegurar-les el seu desenvolupament. — S’ha de tenir en compte que la parentalitat biològica (ser pares biològics de la criatura) a vegades es diferencia de la parentalitat social (ser pares de manera socialment concebuda). Per exemple, en casos d’adopció. — Haley considera que en cada fase del cicle vital familiar es produeixen moments de crisi que són alhora possibilitats de creixement o situacions d’estrés. En cadascuna d’elles es donen unes tasques o fets crítics a resoldre. — Aquest “moments de crisis” són: ▫ Constitució de la parella: mútua adaptació, reconstrucció de les relacions amb les famílies extenses, i reconstrucció de les relacions socials (amics, barri, treball...) ▫ Naixement del primer fill: En l’embaràs: desig real o no de tenir fills, les representacions que els futurs pares es fan del seu fill, i la utilització del futur fill com a salvaguarda per a resoldre problemes de parella. El naixement: adequació de rols (afegint el rol parental), percepció dels seus rols com a competents i de la família extensa de la seva adequació als nous rols, restitució dels ritmes diaris: acoblament amb el nadó, confiança en el nadó i en sí mateixos com a pares, etc.
Capacitats parentals bàsiques (Barudy, 1998) 1.Capacitat de vincular-se als fills. 2.Empatia. 3.Models de criança. 4.Capacitat de participar en xarxes socials i d'utilitzar els recursos comunitaris.
1. Capacitat de vincular-se als fills Recursos emotius, cognitius i conductuals que els pares posseeixen per vincular-se als seus fills: vincular-se afectivament responent a les seves necessitats. No nom´s establir vincles nen-pares, sinó fer que el nen tingui la capacitat per establir relacions en un futur. 2. Empatia Capacitat de percebre les vivències internes dels fills a través de la comprensió de les seves manifestacions emocionals i gestuals amb les que manifesten les seves necessitats.
3. Models de criança Principalment es transmeten de generació a generació, com a fenòmens culturals.
Impliquen les formes de percebre i comprendre les necessitats dels nens i les respostes que es donen.
- Capacitat de participar en xarxes socials Capacitat de demanar, aportar i rebre ajuda de xarxes familiars, socials i/o institucionals.
Com aquestes xarxes comunitàries s'estan utilitzant en contextos de crisis?
PALACIOS
Funcions familiars en relacio als fills:
- Assegurar la seva supervivencia, el seu creixament i la seva socialitzacio en les conductes basiques de comunicacio (comunicacio, dialeg i sombolitzacio).
- Aportar un clima d'afecte i recolzament.
- Aportar estimulacio per que puguin relacionar-se amb el seu entorn.
- Presa de decisions respecte a l'obertura vers altres contextos educatius.
Funcions parentals (Barudy, 1998) Nutrient. Socialitzadora. Educativa.
FUNCIÓ NUTRIENT
Ofereix les aportacions materials, afectives, socials, ètiques i culturals que permeten els processos de maduració biològica, psicològica i social.
Dificultats: Es pot veure limitada per les condicions contextuals (Ex: pobresa, riquesa, consum de drogues, ...) Històries prèvies.
FUNCIÓ SOCIALITZADORA
Contribueix a la construcció de la identitat. La manera en que els pares senten, pensen o fan i la forma en què ho comuniquen té un impacte significatiu en els fills.
3 components de l'autoconcepte: Cognitius, afectius i conductuals. Profundament influïda pel moment socio-històric i per la cultura. És el procés que li permet convertir-se en membre d'un grup social més ampli.
FUNCIÓ EDUCATIVA
Educar és un procés relacional. 4 continguts bàsics:
5. Eficàcia Gestos i comportaments que garanteixen les cures i la criança. Depèn dels models de criança de referència. 6. Coherència Oferir un sentit coherent a les actuacions. La coherència dels pares permet que els nens atorguin sentit als seus comportaments. Concordança entre el que es diu i el que es fa.
ESTILS EDUCATIUS FAMILIARS (Maccoby y Martin, 1983) (Baumrind, 1971)
Estil democràtic
Nivells alts d'afecte, comunicació, control i exigències. Actitud dialogant i sensible a les possibilitats de cada nen. Normes coherents i no rígides. Per exercir control --> Tècniques inductives (de manera raonada). Animació dels pares cap als fills, per assumir metes asequibles (ZDP).
Estil democràtic: conseqüències (Les més desitjables en la nostra cultura).
- Alta autoestima.
- Seguretat cap a noves situacions.
- Persistència en les tasques que s'emprenen.
- Alta competència social.
- Alt autocontrol.
- Interiorització dels valors socials i morals.
Estil autoritari
Nivells alts de control i exigències. Baixos en afecte i comunicació. No acostumen a expressar obertament el seu afecte als fills No pensen en els interessos i necessitats dels seus fills Control: pràctiques coercitives (càstig o amenaça) Normes rígides imposades per una afirmació de poder.
Estil autoritari: conseqüències
- Baixa autoestima
- Autocontrol escàs
- Es mostren obedients i submisos quan el control és extern
- Poc hàbils en les relacions socials
- Poden presentar conductes agressives en absència de control extern.
Estil permissiu
Nivells alts d’afecte i comunicació i absència de control i exigències. Son els interessos i desitjos del nen el que semblen dirigir les interaccions adult-nen. Pares poc propensos a establir normes, plantejar exigències o exercir control sobre la conducta dels fills. Tracten d’adaptar-se a les necessitats dels nen sense demanar-lis esforços.
Estil permissiu: conseqüències
- A primera vista: els més alegres i vitals.
- Immadurs.
- Incapaços de controlar els seus impulsos.
- Poc persistents en les tasques.
Estil indiferent / negligent
Nivells baixos d’afecte i comunicació i absència de control i exigències. Pares amb poca implicació en les tasques de criança i educació Relacions fredes i distants Poca sensibilitat a les necessitats dels nens Absència de normes i exigències, però en ocasions exerceixen control excessiu, no justificat i incoherent.
Estil indiferent / negligent: conseqüències
- Presenten problemes d'identitat
- Baixa autoestima
- No acostumen a acatar les normes
- Poc sensibles a les necessitats dels altres
- Nens especialment vulnerables, i propensos a experimentar conflictes personals i socials.
Reflexions sobre estils educatius familiars ➔És constant en el temps? ➔Sempre utilitzem el mateix estil educatiu, independentment de la persona o de la situació? ➔Estil educatiu compartit o diferent entre els diferents agents socialitzadors?
Noves tipologies de famílies ➔Monoparentals: un adult amb els fills.
➔Homosexuals: amb fills biològics o adoptats. ➔Reconstituïdes: pares amb fills d’unions anteriors que formen una nova família. ➔Famílies acollidores
BRONFENBRENNER
o Urie Bronfenbrenner: aquesta autor va ser el creador de la teoria ecològica, inspirada en un principi en la sistèmica. — Segons Bronfenbrenner, el desenvolupament de les persones està ubicat en àmbits (settings). Cadascun d’aquest és caracteritza per desenvolupar activitats, relacions i rols. — També va definir la transició ecològica , que es dona cada vegada que la persona entra en un nou àmbit, i implica noves activitats, noves relacions i nous rols.
Ta ecologica inspirada en la sistemica. Desenvolupament de les persones ubicat en ambits (settings), que desenvolupen: activitats relacions rols
Transicio ecologica: cada vegada que la persona entra en un nou ambit, implica noves activitats, noves relacions i nous rols.
Tipus de sist: macrosistema : economia, lleis, cultura, ideologia social... microsistema : cada un dels sist en què la persona participa mesosistema : relacions entre els diferents macrosistemes exosistemes : no te una participacio directa pero influeix el microsistema (p.ex feina dels pares, influeix en les hores que poden passar amb el fill)
— Per altra banda, els canvis legislatius que es donen a Espanya es consideren part del macrosistema , i amplien el que és considerat família amb el reconeixement legal de les parelles de fet i el dret de les parelles homosexuals a contraure matrimoni. En definitiva, formen noves tipologies de famílies : ▫ Monoparentals: un adult amb els fills. ▫ Homosexuals: amb els fills biològics o adoptats. ▫ Reconstituïdes: pares amb fills d’unions anteriors que formen una nova família. ▫ Famílies acollidores i adoptives. — Hi ha varis exemples de microsistemes que pot tenir un nen, però els més habituals acostumen a ser l’escola, les activitats extraescolars, la família, i els amics. — A més, seguint aquest exemple, els mesosistemes seran les relacions que es formaran entre aquests mateixos microsistemes (Ex: relació entre la família i els amics del nen). — En quan a exosistemes , aquests podrien ser, per exemple, el treball del pare (que afectarà a la família i a l’escola), el seu superior a la feina (que igualment afectarà als microsistemes), etc.
Paternitat i maternitat:
- Significat inserit en el context socio-historic-cultural
- Transicio ecologica.
- Cicle vital de la familia (Haley): adequacio als nous rols
- Competencies parentals: capacitats practiques dels pares per cuidar, protegir i educar els fills, assegurant el seu desenvolupament.
- Parentalitat biologica no sempre igual que parentalitat social
BLOC A2:
CONTEXTOS DE SOCIALITZACIÓ: ESCOLA, AMICS, TIC
Canvis històrics En societats tradicionals les famílies formen part directa de les activitats per les que els infants s’introdueixen, via aprenentatge guiat, en les pràctiques per les que s’endinsen en les habilitats i ús d’eines pròpies de les seves formes de vida.
A partir del segle XX l’escolarització dels infants s’estén a tota la població i es professionalitza cada vegada més. La tasca pedagògica es va especialitzant i es fa cada cop més complexa, els mestres ensenyen matèries i mètodes allunyats de l’experiència directa dels pares.
Aquestes “influències separades” suposen l’expectativa de que els pares han de responsabilitzar-se de l’educació, i els Mestres de la instrucció.
Socialització i escolarització
El procés socialització es dona en 2 eixos:
- vertical: relacions educatives jeràrquiques (mestres- alumnes)
- horitzontal: relacions entre iguals
Alhora permet als nens iniciar-se en nous rols socials.
L’escola és una institució en la que els seus membres participen en un conjunt de pràctiques socials que són coherents amb els significats de la cultura dominant a la que pertany.
L’escola, entesa com activitat, promou una particular forma de relació i comprensió del món. Pràctiques com la lectura i l’escriptura no són tan sols habilitats a adquirir, sinó vehicles de socialització en una forma de pensar en el món i pensar-se a sí mateixos
Les pràctiques educatives estan plenes de significats culturals, des de l’organització del temps i de l’espai fins a allò que es permès o no.
Fomenta també aptituds mentals i actituds socials.
Socialitza creant hàbits i formes d’actuar.
Socialitza la ment: dona forma i contingut a tot el domini de coneixements útils. Tots aquests processos són instruments de mediació semiòtica.
Les fases evolutives de la família. L’escolarització (Haley) o Qüestionament dels rols parentals en l’àmbit social o Qüestionament de les funcions en relació als seus fills
Microsistema: amics
- Etapes desenvolupament de les relacions d’amistat i dels grups a) Primera infància: mostren interaccions socials passatgeres b) Edat escolar primerenca: hi ha elecció dels amics en base a la similitud (edat, gènere i comportament). Molt lligada al joc. c) Edat escolar mitja i pre-adolescència: cooperació i ajuda mútua. Relació de confiança recíproca. Comparteixen similituds. d) Adolescència: relacions amb els companys guanyen en importància, intensitat i estabilitat.
-Les amistats i el grups es presenten així com pràctiques socials i vehicles per compartir significats
Socialització i tecnologies
Els canvis històrics es relacionen amb canvis en les tecnologies i amb canvis en els processos evolutius. El desenvolupament històric de les eines reflexa en cada moment i lloc característiques del desenvolupament cognitiu i social. Les tecnologies de la comunicació contribueixen així en les metes i formes del desenvolupament de les persones i es poden considerar eines de socialització. El desenvolupament és en gran mesura l’apropiació de les eines (materials i simbòliques) de la cultura en la que la persona opera. Les eines transformen l’activitat humana i defineixen trajectòries evolutives dels subjectes, les habilitats dels quals s’adapten a les eines en ús i a les pràctiques generades per elles. El desenvolupament s’orienta en un entorn poblat d’eines, i es dirigeix necessàriament al seu domini.
➔Les tecnologies pròpies de cada moment històric contribueixen a promoure metes col·lectives, relacions socials, pràctiques quotidianes i expectatives de comportament diferents
Socialització i tecnologies. Canvis Històrics
En les societats tradicionals les relacions socials es circumscrivien bàsicament a l’espai i el temps immediat. El món i les relacions que es donaven eren més estables i per tant més previsibles. La variabilitat en els processos de socialització eren mínimes.
La proliferació de les TIC està configurant noves estructures socials i formes d’organització en les que es desafien els límits espai- temporals tradicionals. Les noves tecnologies permeten augmentar contínuament la quantitat i varietat de les relacions que establim. Es creen noves formes de relació que comporten noves formes de socialització.
Creen comunitats: generen sociabilitat i xarxes de relacions humanes, basades en interessos individuals i en afinitats personals. La sostenibilitat d’aquestes comunitats està lligada a tasques o interessos comuns conjunts.
No provoquen aïllament, sinó que quanta més xarxa social física, més s’utilitza Internet i quant més s’utilitza Internet més es reforça la xarxa física
Característiques TIC i Xarxa Social
En la mesura que els nens i adolescents accedeixen a l’ús d’Internet, s’incrementen les seves possibilitats de participació en nous àmbits i l’accés a noves fonts de significats. Trenca els límits de la comunitat física, ampliant els microsistemes i la complexa relació entre ells. Als reptes que suposa la relació entre família, l’escola i el grup d’amics s’afegeix ara el de les relacions amb un número il·limitat de sistemes virtuals, cadascú d’ells generador de la seva pròpia microcultura. No provoquen aïllament, sinó que quanta més xarxa social física té, més s’utilitza Internet i quant més s’utilitza Internet més es reforça la xarxa física que té.
Característiques TIC. Participació
Wegner defneix un procés que anomena de Participació perifèrica legítima. El nou participant, que es mou de la perifèria de la comunitat al centre, arribarà a ser més actiu i a estar més compromès, a sentir-se més identificat amb la comunitat.
L’èxit de les comunitats virtuals es relaciona amb que els participants transiten d’una activitat fronterera, un espai on convergeixen agents amb diferents metes que es poden aconseguir compartim eines, a una microcultura.
El desenvolupament de cada participant adquireix un nou context de pràctiques
Característiques TIC. Noves formes comunicatives
En la comunicació online, sincrònica, la seva velocitat porta a un major desenvolupament de formes d’expressió de les emocions.
Aquest tipus de comunicació, més utilitzada per adolescents i joves, mitjançant el xat i els missatges en plataformes socials o whatsapp usats de forma sincrònica, esta subjecta a processos d’innovació en l’ús del llenguatge.
El seu domini suposa ser partícip d’específiques formes de microcultura
