



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Psicologia Evolutiva II, Profesor: Marta Padrós, Carrera: Psicologia, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Hi ha una persona en desenvolupament que esta en diferents microsistemes (espais on interactua el subjecte directament i es desenvolupa). Son sistemes, per exemple, la família, escola, amics, etc.
Cronosistema: Moment històric en el que es produeix aquest desenvolupament. Macrosistema: Marc cultural on es duu a terme aquest desenvolupament. Inclou normes, cultura, etc. Marcarà el que pot i no pot fer el subjecte i el seu voltant. Exosistema: El subjecte no es desenvolupa directament, però si persones que influeixen directament en el subjecte. Ex: feina dels pares. Mesosistema: Relació entre sistemes. Ex: relació entre la família i l’escola.
La família és el microsistema principal on es desenvolupa el nen/a durant la socialització primària. Hi ha diferents tipus de família:
Organització: Estil de relació entre les parts d’un sistema. Determina la seva identitat. En les famílies hi ha una sèrie de regles que no es negocien de manera explícita, però que regulen la manera en que s’ha de comportar cada membre -> Ens permeten tenir un control i regularan de manera implícita l’organització. L’experiència que tenim del nostre sistema no es que estigui regulat per regles, sinó que ho vivim de forma natural. Aquestes regles donen lloc a una organització de cadascun dels sistemes familiars. Moltes vegades la funció del terapeuta és fer explicites aquestes regles implícites.
La família és una organització autopoiètica (es crea si mateix): Tot i les pertorbacions que rep de l’entorn, acaben recuperant-se i d’aquesta manera mantenen el sistema. Es a dir, pateix
canvis constants però busquen la tendència a la homeòstasi (a la estabilitat), s’adapten sense perdre la seva identitat. Ex: en una família hi ha pertorbacions -> tenir un fill, quan es mor algun membre, etc. Totes aquestes pertorbacions suposes una reestructuració del sistema.
Plasticitat estructural: Capacitat d’un sistema per modificar la seva estructura i acoblar-se a altres. Adaptar-se a les pertorbacions depèn de la magnitud i qualitat d’aquestes, però sobretot de l’estat del sistema familiar en el moment de ser pertorbat. L’estructura del sistema és la que dóna el contingut de la resposta a la pertorbació.
Hi ha jerarquia (diferents nivells d’autoritat) i subsistemes (separats per fronteres simbòliques. Hi ha un límit de rols i funcions molt definits) Ex: subsistema dels pares, els pares tenen uns rols determinats de criança. Normalment està molt definit que poden fer els pares i que no, però podríem trobar una família en que la filla gran s’encarregui de tasques que hauria de fer la mare.
Subsistemes: Els límits entre subsistemes són importants, podem trobar límits molts marcats o límits molt difusos:
En cada fase del cicle vital familiar es produeixen moments de “crisis” (transicions ecològiques) que són tant possibilitats de creixement com font de tensions o estrès. En cada una d’aquestes fases existeixen unes tasques o fets crítics a resoldre.
El seu significat està inserit en el context socio-històric-cultural. Com a transició ecològica. Cicle vital de la família (Haley): Adequació als nous rols.
> s’ha de reorganitzar.
ESTILS EDUCATIUS FAMILIARS (Macoby y Martin, 1983) (Baumrind, 1971)
Estil democràtic:
Alt control i disciplina
Alt afecte i bona comunicació
Baix afecte i comunicació pobre
Estil autoritari:
Estil permissiu:
Estil indiferent/negligent: