Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Bloc A1 evolutiva, Apuntes de Psicología del Desarrollo

Asignatura: Psicologia Evolutiva II, Profesor: Marta Padrós, Carrera: Psicologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 29/03/2016

mpexp
mpexp 🇪🇸

4

(6)

5 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
A1: MARC ECOLÒGIC
Contextos de socialització: La família
TEORIA SISTÈMICA
Hi ha una persona en desenvolupament que esta en diferents microsistemes (espais on interactua
el subjecte directament i es desenvolupa). Son sistemes, per exemple, la família, escola, amics,
etc.
Cronosistema: Moment històric en el que es produeix aquest
desenvolupament.
Macrosistema: Marc cultural on es duu a terme aquest
desenvolupament. Inclou normes, cultura, etc. Marcarà el que
pot i no pot fer el subjecte i el seu voltant.
Exosistema: El subjecte no es desenvolupa directament, però
si persones que influeixen directament en el subjecte. Ex:
feina dels pares.
Mesosistema: Relació entre sistemes. Ex: relació entre la
família i l’escola.
Microsistema: On es desenvolupa el subjecte.
LA FAMÍLIA
CONTEXTOS DE SOCIALITZACIÓ: LA FAMÍLIA
La família és el microsistema principal on es desenvolupa el nen/a durant la socialització
primària. Hi ha diferents tipus de família:
Monoparentals: un adult amb els fills
Homosexuals: amb fills biològics o adoptats
Reconstituïdes: pares amb fills d’unions anteriors que formen una nova família
Famílies adoptives
Famílies acollidores
ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA FAMILIAR
Organització: Estil de relació entre les parts d’un sistema. Determina la seva identitat. En les
famílies hi ha una sèrie de regles que no es negocien de manera explícita, però que regulen la
manera en que s’ha de comportar cada membre -> Ens permeten tenir un control i regularan de
manera implícita l’organització. L’experiència que tenim del nostre sistema no es que estigui
regulat per regles, sinó que ho vivim de forma natural. Aquestes regles donen lloc a una
organització de cadascun dels sistemes familiars. Moltes vegades la funció del terapeuta és fer
explicites aquestes regles implícites.
La família és una organització autopoiètica (es crea si mateix): Tot i les pertorbacions que rep
de l’entorn, acaben recuperant-se i d’aquesta manera mantenen el sistema. Es a dir, pateix
BLOC A:
PSICOLOGIA EVOLUTIVA II
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Bloc A1 evolutiva y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!

A1: MARC ECOLÒGIC

Contextos de socialització: La família

TEORIA SISTÈMICA

Hi ha una persona en desenvolupament que esta en diferents microsistemes (espais on interactua el subjecte directament i es desenvolupa). Son sistemes, per exemple, la família, escola, amics, etc.

Cronosistema: Moment històric en el que es produeix aquest desenvolupament. Macrosistema: Marc cultural on es duu a terme aquest desenvolupament. Inclou normes, cultura, etc. Marcarà el que pot i no pot fer el subjecte i el seu voltant. Exosistema: El subjecte no es desenvolupa directament, però si persones que influeixen directament en el subjecte. Ex: feina dels pares. Mesosistema: Relació entre sistemes. Ex: relació entre la família i l’escola.

Microsistema: On es desenvolupa el subjecte.

LA FAMÍLIA

CONTEXTOS DE SOCIALITZACIÓ: LA FAMÍLIA

La família és el microsistema principal on es desenvolupa el nen/a durant la socialització primària. Hi ha diferents tipus de família:

• Monoparentals: un adult amb els fills

• Homosexuals: amb fills biològics o adoptats

• Reconstituïdes: pares amb fills d’unions anteriors que formen una nova família

• Famílies adoptives

• Famílies acollidores

ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA FAMILIAR

Organització: Estil de relació entre les parts d’un sistema. Determina la seva identitat. En les famílies hi ha una sèrie de regles que no es negocien de manera explícita, però que regulen la manera en que s’ha de comportar cada membre -> Ens permeten tenir un control i regularan de manera implícita l’organització. L’experiència que tenim del nostre sistema no es que estigui regulat per regles, sinó que ho vivim de forma natural. Aquestes regles donen lloc a una organització de cadascun dels sistemes familiars. Moltes vegades la funció del terapeuta és fer explicites aquestes regles implícites.

La família és una organització autopoiètica (es crea si mateix): Tot i les pertorbacions que rep de l’entorn, acaben recuperant-se i d’aquesta manera mantenen el sistema. Es a dir, pateix

PSICOLOGIA EVOLUTIVA II

canvis constants però busquen la tendència a la homeòstasi (a la estabilitat), s’adapten sense perdre la seva identitat. Ex: en una família hi ha pertorbacions -> tenir un fill, quan es mor algun membre, etc. Totes aquestes pertorbacions suposes una reestructuració del sistema.

Plasticitat estructural: Capacitat d’un sistema per modificar la seva estructura i acoblar-se a altres. Adaptar-se a les pertorbacions depèn de la magnitud i qualitat d’aquestes, però sobretot de l’estat del sistema familiar en el moment de ser pertorbat. L’estructura del sistema és la que dóna el contingut de la resposta a la pertorbació.

Hi ha jerarquia (diferents nivells d’autoritat) i subsistemes (separats per fronteres simbòliques. Hi ha un límit de rols i funcions molt definits) Ex: subsistema dels pares, els pares tenen uns rols determinats de criança. Normalment està molt definit que poden fer els pares i que no, però podríem trobar una família en que la filla gran s’encarregui de tasques que hauria de fer la mare.

Subsistemes: Els límits entre subsistemes són importants, podem trobar límits molts marcats o límits molt difusos:

  • Famílies aglutinades: amb límits molt difusos -> famílies on es fàcil sentir-se sol. Tenen un excessiu sentit de pertinència i abandonament d’autonomia. Conseqüència: L’estrès d’un membre repercuteix en tots
  • Famílies deslligades: amb límits molt separats, molt autònoms però amb dificultats de resposta. Límits molt rígids. Tenen un excessiu sentit d’independència i absència de sentit de lleialtat i pertinença. Conseqüència: No es demana ajuda si es necessita.

FASES EVOLUTIVES DE LA FAMÍLIA (Haley, 1973)

En cada fase del cicle vital familiar es produeixen moments de “crisis” (transicions ecològiques) que són tant possibilitats de creixement com font de tensions o estrès. En cada una d’aquestes fases existeixen unes tasques o fets crítics a resoldre.

El seu significat està inserit en el context socio-històric-cultural. Com a transició ecològica. Cicle vital de la família (Haley): Adequació als nous rols.

1. Constitució de la família

  • Mutua adaptació
  • Reconstrucció de les relacions familiars amb les famílies extenses
  • Reconstrucció de les relacions socials: amics, barri, feina.

2. Naixement del primer fill

2.1. Durant l’embaràs

  • Desig real o no de tenir un fill. Tenim desig real de tenir el fill o no?
  • Representacions que els futurs pares es fan sobre el seu futur fill

PSICOLOGIA EVOLUTIVA II

5. Adolescència dels fills : Un altre exemple de pertorbació del sistema -

> s’ha de reorganitzar.

  • Reestructuració de les relacions de parella
  • Acceptació de l’adolescència per part dels pares i per part de la família extensa
  • Relació amb l’educació formal: fracàs escolar i expectatives de futur.

6. Partida dels fills

  • Reestructuració de les relacions de parella. Moltes vegades la parella estava organitzada segons les relacions que tenien amb els fills
  • Creació d’un nou sistema_. Pot ser els fills tenen parella, etc._
  • Creació de relacions entre el nou sistema i la família d’origen
  • Reestructuració del sistema fraternal

ESTILS EDUCATIUS FAMILIARS (Macoby y Martin, 1983) (Baumrind, 1971)

Estil democràtic:

  • Alt nivell d’afecte, comunicació, control i exigències
  • Actitud dialogant i sensible a les possibilitats de cada nen
  • Normes coherents i no rígides

PSICOLOGIA EVOLUTIVA II

Alt control i disciplina

DEMOCRÀT

IC

AUTORITA

RI

Alt afecte i bona comunicació

Baix afecte i comunicació pobre

INDIFEREN

T

PERMISSIUBaix control i disciplina

  • Per exercir control -> Tècniques inductives (de manera raonada)
  • Animació dels pares cap als fills, per assumir metes assequibles (ZDP)
    • Conseqüències: (Les més desitjables en la nostra cultura) Alta autoestima, seguretat cap a noves situacions, persistència en les tasques que s’emprenen, alta competència social, alt autocontrol, interiorització dels valors socials i morals.

Estil autoritari:

  • Alt nivell de control i exigències, i baix nivell d’afecte i comunicació
  • No acostumen a expressar obertament el seu afecte als fills
  • No pensen en els interessos i necessitats dels fills
  • Control: pràctiques coercitives (càstig o amenaça)
  • Normes rígides imposades per una afirmació de poder
    • Conseqüències: Baixa autoestima, poc autocontrol, es mostren obedients i submisos quan el control és extern, poc hàbils en les relacions socials, poden presentar conductes agressives en absència de control extern.

Estil permissiu:

  • Alt nivell d’afecte i comunicació, i absència de control i exigències
  • Són els interessos i desitjos del nen el que semblen dirigir les interaccions adult-nen
  • Pares poc propensos a establir normes, plantejar exigències o exercir control sobre la conducta dels fills
  • Tracten d’adaptar-se a les necessitats dels nens sense demanar-lis esforços
    • Conseqüències: Immadurs, incapaços de controlar els seus impulsos, poc persistents en les tasques, a primera vista: els més alegres i vitals

Estil indiferent/negligent:

  • Baix nivell d’afecte i comunicació, i absència de control i exigències
  • Pares amb poca implicació en les tasques de criança i educació
  • Relacions fredes i distants
  • Poca sensibilitat a les necessitats dels nens
  • Absència de normes i exigències, però en ocasions exerceixen control excessiu, no justificat i incoherent.

PSICOLOGIA EVOLUTIVA II