¡Descarga Bloque A Evolutiva 2 y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
Psicologia Evolutiva II:
Bloc A1: Marc ecològic. Contextos de socialització: La família
Microsistema: diferents espais on actua el subjecte en desenvolupament i on es desenvolupa. Es a dir que, es l’entorn on el nen participa i es desenvolupa (família, escola...)
Mesosistema: relació dels diferents sistemes on es relaciona el nen (família- escola). En el cas dels adolescents, el mesosistema més comú és família-amics. Es busca un equilibri entre aquests.
Exosistema: entorn on el subjecte no participa activament, però les persones del seu voltant si que hi participen. Un exemple es el treballs dels pares, ja que si aquesta va malament, això afectarà a l’ambient de casa.
Macrosistema: es la societat en general que afecta a la persona, però que aquest no pot controlar. Com pot ser la llei, la societat on viu, la cultura. El marc legislatiu i cultural on participa la persona en desenvolupament.
Cronosistema: moment històric, situa el moment històric concret on succeeixen el moment del desenvolupament.
Transició ecològica: pertorbacions que provoquen canvis en les famílies, comporten uns canvis de rols. Per exemple el naixement del primer fill es la major transició ecològica que hi ha, que es canvia el rol de parella per el de pares. El casar-se també comporta una important transició ecològica. Una crisis de parella es una pertorbació que pot ser provoqui una transició ecològica.
- La família:
Es el principal microsistema on es desenvolupa el nen. La tipologia de família a anat variant amb el temps, actualment aquestes poden ser:
- Monoparentals: un únic adult amb els fills
- Homosexuals: adults del mateix sexe amb fills biològics o adoptats.
- Reconstituïdes: pares amb fills d’unions anteriors que formen una nova família.
- Famílies d’acollida: son de custodia temporal.
- Famílies adoptives.
- Organització i estructura familiar:
La família te una organització concreta, on els diferents membres tenen una relació i comunicació. L’estil de relació entre les parts del sistema, determinarà la seva identitat.
- Organització autopoiètica : la organització provoca canvis considerats pertorbacions, aquests desestabilitza el sistema, i la homeòstasis busca un equilibri per mantenir una estabilitat, es el reajustament, i s’adapta sense perdre la seva identitat, el seu rol. Llavors es considera autopoiètica, per que esta en canvi constant.
- Plasticitat estructural : es la capacitat d’un sistema per modificar la seva estructura i acoplar-se a altres, es a dir que, adaptar-nos a la nova situació. Adaptar-se a les pertorbacions depèn de la magnitud i qualitat d’aquestes, però sobretot de l’estat del sistema familiar en el moment de ser pertorbat. L’estructura del sistema es la que dona el contingut de la resposta a la pertorbació.
Dins de la organització, aquesta es troba estructurada per:
- Jerarquia: son diferents nivells d’autoritat. Normalment els pares son la màxima autoritat.
- Subsistemes: separats per fronteres simbòliques. Estan relacionats amb els rols que prenen cada membre de la família. Podem trobar el subsistema de pares i el subsistema de fills, aquests es vinculen a la jerarquia.
Dins de cada subsistema, trobem uns límits que son importants respectar per que aquests subsistemes funcionin. Tant si es respecten com si no podem trobar:
- Famílies aglutinades: excessiu sentit de pertinència. Hi ha un abandonament de l’autonomia, el que provoca l’estrès d’un membre de la família repercuteixi en tots. Tothom participa el tot, es dona quan els límits son difusos, ja que provoca també que tots els subsistemes siguin difusos.
- Famílies deslligades: hi ha un excés del sentit de la independència, amb absència del sentit de lleialtat i pertinença. La conseqüència que provoca es que no es demanarà ajuda si es necessita.
- Fases evolutives de la família (Haley, 1973):
En cada fase del cicle vital, totes les famílies pateixen crisis provocades per les pertorbacions, aquestes son tant possibilitats de creixement com font de tensions o estrès. En cada una d’aquestes fases existeixen unes tasques crítiques que s’han de resoldre, aquestes provoquen canvis de etapes, que s’anomenen transició ecològica.
- Constitució de la família: mútua adaptació quan et vas a viure amb la parella per exemple. Reconstrucció de les relacions familiars amb les famílies extenses, es a dir, tant amb la família per part de ell com de ella. Hi ha una reconstrucció de la vida social, canvi de barri, els amics.
- Estil democràtic: hi ha nivells elevats d’afecte, comunicació, control i exigència, hi ha una actitud dialogant i sensible a les possibilitats de cada nen, amb normes coherents i no rígides. Per poder exercir control s’utilitzen tècniques inductives, de forma raonada. Hi ha una bona comunicació i bona disciplina, animació dels pares cap als fills, per assumir metes assequibles.
Les seves conseqüències, es tenir una alta autoestima, seguretat cap a noves situacions, persistència en les tasques que s’emprenen, alta competència social i autocontrol, interiorització dels valors socials i morals.
- Estil autoritari: nivells elevats de control i exigències, baixos nivells d’afecte i comunicació, no acostumen a expressar obertament el seu afecte als fills i no pensen en els interessos i necessitats dels seus fills, sobre control i practiques coercitives (càstig o amenaça), hi ha normes rígides imposades per una afirmació de poder. Hi ha una elevada disciplina i límits molt marcats.
Les seves conseqüències, es tenir una baixa autoestima, autocontrol escàs, i es mostren obedients i submissió quan el control es extern, hi ha pocs hàbits en les relacions socials, poden presentar conductes agressives en absència de control extern.
- Estil permissiu: nivells alts d’efecte i comunicació i absència de control i exigències, els interessos i desitjos del nen el que semblen dirigir les interaccions adult-nen. Els pares son poc propensos a establir normes, plantejar exigències o exercir control sobre la conducta dels fills. Tracten d’adaptar-se a les necessitats del nen sense demanar-li esforços.
Les seves conseqüències, es que a primera vista son més alegres i vitals, però poden ser immadurs, incapaços de controlar els seus impulsos. Son poc persistents en les tasques.
- Estil indiferent/negligent: nivells baixos d’afecte i comunicació i absència de control i exigències, els pares tenen poca implicació en les tasques de criança i educació. Les relacions son fredes i son distants, hi ha poca sensibilitat a les necessitats dels nens. Trobem una absència de normes i exigències, però en ocasions exerceix control excessiu, no justificat i incoherent.
Les seves conseqüències, poden presentar problemes d’identitat i baixa autoestima, no acostumen a complir normes, son poc sensibles a les necessitats dels altres i els nens son especialment vulnerables i propensos a experimentar conflictes personals i socials.
Bloc A2: Marc ecològic. Parentalitat i relació, família i altres sistemes.
Parentalitat: condició de pare/mare, així com el desenvolupament del rol que implica, les activitats desenvolupades pels pares i mares per tenir cura i educar els seus fills, alhora que promoure’n la seva socialització. No depèn de l’estructura o composició familiar, sinó que te més a veure amb les actituds i la forma d’interaccionar en les relacions paterno/materno-filials. Es a dir que te més relació amb les actituds i la forma d’interaccionar entre els components de la família.
La parentalitzacio , es quan els límits es tornen difusos, i el fill pot passar a formar part del subsistema de parella (mare o pare que expliqui els seus problemes de parella al seu fill), o que agafi responsabilitats que han de tenir els pares però que no compleixen, com per exemple cuidar dels seus germans com si fos el seu pare o mare.
- Funció nutrients: ofereix les aportacions materials, afectives, socials, ètiques i culturals que permeten els processos de maduració biològica, psicològica i social. Es poden presentar dificultats com la limitació per les condicions contextuals, com per exemple la pobresa, o riquesa...
- Funció socialitzadora: contribueix a la construcció de la identitat. La manera en que els pares senten, pensen o fan i la forma en que ho comuniquen te un impacte significatiu sobre els fills. Hi ha 3 components principals de l’autoconcepte, que son el cognitiu, afectiu, i conductuals. Esta profundament influït per moment sociohistòric i per la cultura que manté la família. Es el procés en el qual se li permet convertir-se en un membre d’un grup social més ampli, es a dir, iniciació del grup d’amics.
- Funció educativa: l’educació es un procés relacional. Te 4 continguts basics que son: - l’afecte - la comunicació - el recolzament dels pares en els processos de desenvolupament - control
Hi ha dos estils educatius que son, el de parentalitat ben tractant i del mal tractant.
- Estil educatiu de la parentalitat del ben tractant: esta centrat en els necessitats dels nens, considerats subjectes de drets. Les característiques d’aquest estil educatiu son:
■ disponibilitat múltiple , els nens necessiten diferents espais relacionals com afectius, íntims, lúdics i d’aprenentatge.
■ estabilitat, oferir al nen continuïtat, a llarg termini, de relacions que assegurin cura i protecció, esta relacionat amb la disponibilitat.
■ accessibilitat , l’adult a d’estar visible per al nen, ja que això implica presencia i disponibilitat. Els pares son visibles pels fill i aquets ho son pels pares.
■ perspicàcia , la capacitat de percebre i mostrar alegria i satisfacció pels canvis amb els que els fills mostren progressos en el seu desenvolupament. Els pares son els observadors participants dels processos de desenvolupament dels fills, hi ha d’elogiar el que aconsegueixen i ajudar-los en les dificultats.
■ eficàcia , gestos i comportaments que garanteixin les cures i la criança. Això depèn dels models de criança de referencia.
■ coherència , oferir un sentit coherent a les actuacions, la coherència dels pares permet que els nens atorguin sentit as seus comportaments. Ha d’haver-hi concordança entre el que es diu i el que es fa.
- Socialització i escolarització :
Els procés de socialització es dona en dos eixos, en el vertical, les relacions educatives jeràrquiques (mestre-alumne), en el horitzontal, les relacions entre iguals (amics).
Alhora permet als nens iniciar-se en nous rols socials. L’escola es una institució en la que els seus membres participen en un conjunt de practiques social que son coherents amb els significats de la cultura dominant a la que pertany. L’escola promou una particular forma de relació i comprensió del mon.
Les practiques educatives estan plenes de significats culturals des de l’organització del tems i de l’espai fins a allò que es permès o no. Fomenta també aptituds mentals i actituds socials. Socialitza creant hàbits i formes d’actuar i socialitza la ments, dona forma i contingut a tot el domini de coneixements útils.
- Mesosistema família-escola:
Les semblances fonamentals, son que els objectius educatius estan relacionats amb el concepte d’home o dona, meta de la socialització, hi ha responsabilitats atribuïdes a cada agent, i els tipus d’activitats i relació entre els membres de cada microsistema.
Les diferencies en les creences que pares i mestres tenen sobre les etapes evolutives i l’educació, constaten que les diferencies porten a desenvolupar diferents maneres d’interacció entre l’adult i l’infant que poden donar lloc a conflictes. Les mares tendeixen a reivindicar principis directius i les mestres es mostren més flexibles. Les mestres valoren més qüestions referides a la socialització i al desenvolupament personal les famílies valoren més objectius relacionats amb l’èxit acadèmic i l’obediència.
Les discrepàncies son més grans en el cas de famílies de nivell sociocultural més baix o que pertanyin a minories ètniques i culturals. La comunicació es més fluida amb famílies de nivell sociocultural mitja o alt, ja que comparteixen més els objectius educatius de l’escola, s’estableixen relacions de confiança mútua i reconeixen el valor i el sentit dels canals de comunicació, col·laboren més fàcilment.
- Microsistema: amics:
