¡Descarga BLOC C. SIMBOLITZACIÓ I JOC y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
JOC I REPRESENTACIÓ
El sorgiment del joc
- El joc sorgeix després que s'hagin format les coordinacions sensoriomotrius.
- El desenvolupament de les coordinacions ull-mà perfecciona l'acte d'agafar objectes, en interacció amb l'adult.
Evolució:
- Palmades amb l'objecte
- Nous moviments amb l'objecte, accions repetitives cada vegada més variades. (Cops, fer sonar, col·locar sobre un altre objecte, empènyer, colpejar dos objectes, etc.)
- Moviments en cadena, moviments diferenciats
El nen es forma representacions sobre les qualitats dels objectes, i del possible resultat de les accions amb ells (però encara explora el resultat de les accions manipulatives)
Mediació de l’adult en l’adquisició del símbol
En els objectes no estan indicats directament els usos socials de la seva utilització i no poden ser descoberts pel nen, de forma independent, en el curs de la manipulació.
L’ADULT ensenyarà la funcionalitat i l’ús del objecte. El nen començarà a incorporar en els sistemes de coneixement la finalitat dels objectes. Piaget en diu assimilació.
En el transcurs de la formació de les accions amb els objectes ...
- El nen assimila l'esquema general de la acció amb l'objecte, relacionada amb la seva
significació social. (Forquilla, serveix per dinar)
- Té lloc l'adaptació de les operacions aïllades a la forma física de l'objecte i a les
condicions d'execució de l'acció amb aquest (bolígraf fa veure com si fos una forquilla)
JOC SIMBÒLIC
- Fase. Trobar objectes similars al objecte real (forquilla de joguina, semblada a la real)
- Fase. No necessita al final la joguina, i utilitza per exemple, un bolígraf i fa veure que és una forquilla. Es a dir, fa “com si” el significat atorgat fos el real
Primer necessiten contacte directe amb l’objecte, i poc a poc va buidant de significat i pot jugar sense l’objecte. Per exemple, un objecte real de telèfon al final acaba fent-se amb la ma.
Nivells de transferència
- Generalització de l’acció (peinar-se con peine verdadero, a la muñeca..)
- Separació de l’esquema d’acció amb respecte l’objecte. (peinar- se con un palito)
Al llarg del joc, un mateix objecte pot representar diferents elements (un pal pot ser una cullera, un llapis, una pinta..)
La denominació del objecte serà pinta en el cas que faci servir el pal com a pinta.
TEORIA DEL JOC JEAN PIAGET
Relacionada amb la seva teoria del desenvolupament de la intel·ligència.
Dos processos:
- Assimilació: el nen transforma la informació que rep i aquesta passa a formar part del seu coneixement. Digereix la informació
- Acomodació: el nen realitza ajustos al món extern per assimilar la informació.
- Suscita una representació en l’individu
- Reorganitza la representació interna
- Accions simbòliques lligades al context real
- Capacitat de jugar ja no amb l’objecte present, sinó amb el seu significat i la seva representació
- Supleix amb la seva imaginació (representació), cosa que no fa l’objecte
- Planificació: L'estabilitat del significat que atorga a les joguines, als objectes, permet una planificació més complexa. ( pot fer veure que va en un cotxe, juga una estona, el cotxe es desplaça, etc ...)
- Acorda l'estabilitat dels significats amb altres nens: convencionalitat
- La introducció de material no figuratiu és progressiva. ( Boles de paper en lloc de menjar, en el joc de menjars ...)
Elaboració progressiva del símbol (objectes, plans i rols)
Objectes
- Es reté, s'abstreu algun aspecte de l'objecte simbòlic, aspecte vinculant. Es facilita així la seva descontextualització.
- Una sola joguina, diferents accions i significats.
Exemple: cadira :
- Exploració de les possibilitats d'acció sobre ella: esquemes d'acció.
- La cadira es converteix en una casa o en un cavall: transformació del significat de l'objecte, d'acord amb les necessitats del joc
Plans
- Simple exploració o esquemes d'acció
- Es representa contextos i altres aspectes. És capaç de jugar tenint en compte aspectes no visibles o no presents en l'objecte
- S'estableixen seqüències, guions ...
Rols
- Es retenen aquells aspectes, característiques del personatge que es representa, entre d'altres possibles.
- A l'aspecte seleccionat és al que se li atorga significat.
- Pot ser un significat subjectiu o convencional.
- Jugar amb la representació, amb el possible, amb la qual que no hi és, però podria estar.
- Manipular la realitat present en funció de les representacions d'objectes no presents.
- Exterioritzar un aspecte de la representació mitjançant un símbol (gest, objecte, etc.) genera noves exploracions, noves representacions.
Metarrepresentació: Ficció y realitat (Leslie)
El sistema cognitiu humà no es limita a representar la realitat. És a més capaç de representar les seves representacions de la realitat.
- Això genera el concepte mateix de realitat com una cosa contraposat a les seves representacions.
- Li permet prendre una representació i manejar-la com un objecte d'acció o coneixement.
El joc de ficció consisteix a jugar amb aquesta metarrepresentació
El mecanisme metarrepresentacional permet tenir present que els que participen en el joc no estan confosos sinó fingint. Sembla que conjuminen aparença i realitat , Però mantenen la distinció.
És possible que el joc simbòlic, segons Leslie pugui prendre’s com el moment mateix en què per al nen sorgeix la distinció entre realitat i representació, i que aquest joc sigui possible en la mesura que aquesta distinció es mantingui en la ment del nen. Encara que també es reflecteix en la seva conducta.
Lo cognitiu i emocional (Rosario Ortega)
El plaer que les coses siguin, a més de com són, com ens agradaria que fossin, suposa un binomi cognitiu - emocional que fa del joc un model únic per a l'exploració i l'aprenentatge de sabers lligats a les intencions i interessos dels humans.
L'articulació del que és conegut i el nou, el imaginat, bé assegurat tot això sota el marc de tranquil·litat emocional que proporciona la consciència que només és un joc.
S'articulen les iniciatives pròpies amb les intencions i l'estat d'ànim dels altres. Això és l'entramat humà des del qual es construeix no només el coneixement, sinó la identitat personal i social.
Característiques del joc (PIAGET)
- És una activitat que té el fi en si mateixa: No es tracta de aconseguir objectius aliens a l'activitat, l'activitat resulta plaent a si mateixa. (Exemple: en contraposició a la feina)
- Alliberament dels conflictes : El joc ignora els conflictes o els resol. (P.e. si a un nen no li agrada un menjar, es la dóna a un ninot i aquest "s'ho menja "sense problemes)
- Sobremotivació: Convertir una activitat ordinària en joc permet obtenir motivació suplementària per realitzar-la (P.e. dificultats per menjar, la cullera es converteix en un avió)
Funcions Joc Ficció (Susanna Millar)
■ Exploració: Sentiments i emocions
■ Repetició: Davant esdeveniments que han espantat o excitat al nen. La repetició, en una situació de control per part de l'infant, disminueix l'impacte de les reaccions fortes.
■ Joc compensatori : El nen repeteix els esdeveniments no en la forma que van ocórrer sinó en la manera que a ell li hagués agradat que passés.
■ (^) Assaig o aclariment : Reproducció d'una acció passada o una situació poc clara (Un viatge a Itàlia amb avió, com funciona el exèrcit)
Bruner
- El subjecte explora propietats dels materials i instruments sense un objectiu aparent.
- El nen pot concentrar-se en realitzar l'activitat, i es fixa les seves pròpies metes en funció de les seves possibilitats.
- El joc fa possible que el nen experimenti amb conductes complexes sense la pressió d'haver de assolir un objectiu, i per tant s'evita la frustració (Faci el que faci, "no passa res")
- "És un mitjà de minimitzar les conseqüències de les pròpies accions i, per tant, d'aprendre en una situació menys arriscada "
Quina utilitat té en psicologia i psicopedagogia?
Observació de l'ús d'objectes, capacitat de canvi de significats, funcions = flexibilitat
