BLOC I
TRANSPARÈNCIES: APRENENTATGE HUMÀ I PRÀCTIQUES EDUCATIVES
1. ESPECIFICITAT DE L’APRENENTATGE HUMÀ
- Amb l’aprenentatge adquirim coneixements que potencien diverses capacitats (capacitat
d’actuar de forma autònoma, interactuar amb grups heterogenis, comprendre i usar la
informació), aprenem els processos psicològics superiors (llei de doble Formació, Vygotsky).
- Per aprendre ens hem d’implicar en activitats i situacions socialment significatives amb
d’altres. De manera implícita i explícita, per processos d’associació i processos de
reestructuració.
- Participació guiada: estableix un pont entre les habilitats conegudes i les necessàries. Es
transfereix la responsabilitat a l’aprenent i aquest adquireix més autonomia. Requereix la
participació activa de tots els participants.
• El paper dels altres és imprescindible ja que aquests es converteixen en els mediadors.
A més, intervenen activament en el coneixement i valoració que fem de nosaltres
mateixos (autoconcepte i autoestima).
• Aprenem en diversos contextos i a través de diversos mitjans pràctiques educatives
(família, centres educatius, comunitat, mitjans de comunicació, internet i xarxes
socials...).
2. PRÀCTIQUES EDUCATIVES: CARACTERITZACIÓ
- Què és el que fa que una pràctica educativa realment promogui l’aprenentatge i el
desenvolupament? (Bronfrenbrenner, 1985).
• Sistemes organitzats d’activitats, rols i relacions interpersonals, emmarcats en un
escenari físic en el que participen les persones en desenvolupament (microsistemes).
• Pràctiques educatives fan possible que els nens observin, participin i s’incorporin a rols,
activitats i relacions progressivament més complexos, amb d’altres i autònomament.
• Zona de desenvolupament proper: distància que hi ha entre allò que una persona pot fer
per ella mateixa (desenvolupament real) i allò que pot fer quan rep l’ajut d’una persona
més capaç (desenvolupament potencial).
• El que mou el desenvolupament és el propi nen. Això implica invertir la concepció
clàssica de l’aprenentatge.
- Tipus de pràctiques educatives:
• Educació familiar
• Escolarització
• Educació professional
• School education
2.2 Pràctiques educatives familiars
- La família com a sistema. Diversitat d’estructures familiars.
- Funcions de la família
- Pautes educatives parentals: grau de control, ambient comunicatiu, nivell de maduresa, exigit,
afecte
- Estils de criança: autoritari, permissiu, democràtic
3. OBJECTE D’ESTUDI DE LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ
- Estudia com les persones aprenen i es desenvolupen per la seva participació en situacions
educatives. S’aproxima al seu objecte d’estudi amb els instruments conceptuals i metodològics
de la Psicologia, i elabora nous coneixements.
- El seu objecte d’estudi són els processos de canvi comportamental que es produeixen en les
persones com a conseqüències de la seva participació en situacions educatives.
- La finalitat és contribuir a incrementar el coneixement psicològic sobre els processos
cognitius, emocionals i relacionals implicats en l’aprenentatge així com comprendre millor les
pràctiques educatives i poder optimitzar-les.
- Dimensions:
• Dimensió teorico-explicativa: elabora sistemes conceptuals, teories per descriure els
processos de canvi vinculats a l’aprenentatge.
