¡Descarga taula psico bloc 6 y más Ejercicios en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!
TAULA DE DESENVOLUPAMENT 6 – 12 ANYS FITES EVOLUTIVES
SUBÀMBITS EDUCACIÓ
INFANTIL
(final etapa)
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
CICLE INICIAL CICLE MITJÀ CICLE SUPERIOR
M
O
T
O
R
- Motricitat fina i gruixuda .2 Orientació espacial i esquema corporal .3 Percepció sensorial i lateralitat
Aquesta etapa es caracteritza per la discriminació perceptiva acompanyada d’una gran explosió motriu Locomocions: Lateralitat: No està consolidada però té una tendència a fer servir més una mà que l’altra. Inici de la independència segmentària. Esquema corporal: L’infant es capaç de dirigir la seva atenció a la totalitat del seu cos i sobre els diferents segments. To muscular: Domini progressiu del to muscular Equilibri : pot caminar sobre una barra d’equilibri i muntar en bicicleta. Es pot quedar en equilibri sobre un sol peu i de puntetes un temps breu. Temps: el temps és subjectiu, vinculat als cicles del dia i de les setmanes. Pot realitzar
Domini de la motricitat fina Esquema corporal: El nen es capaç de fer una representació el seu cos en moviment (l’esquema d’acció, element dinàmic de l’esquema corporal). Lateralitat: Definida, primer sobre si mateix i posteriorment sobre la resta i els objectes Espai i temps: espai racional (representació). Iniciació a l’ús de referents externs ex. Hores del dia. Capacitats físiques bàsiques : es produeix un augment progressiu de la força i de la resistència física. El joc és motor no social, però a través del joc el nen aprèn a controlar els seus impulsos i desitjos, alhora que compleix les regles.
Locomoció: Millora progressiva de les destreses. Estructuració i automatització de les seqüències motrius. Esquema corporal: Domini del cos i gran independència de les seves accions. Consciència de les seves possibilitats i de les característiques personals. Espai i temps: Orientació a l’espai i al temps ajudats per recursos externs: calendari, rellotge, coordenades. Abstracció del concepte temps. Inici de les activitats esportives d’equip
Presenten un total domini motriu. Gran desenvolupament de l’agilitat, destresa i habilitats. Capacitats físiques bàsiques: forta resistència física i millora de la velocitat. Espai i temps: abstracció del concepte de temps.
seqüències gràfiques i ordenar-les. Espai : Encara en relació amb el seu propi cos. És capaç d’orientar-se i orientar els objectes en diferents posicions. Coordinacions: millora la coordinació oculo-manual C O M U N I C A
TI
U
Llenguatg e oral:
Forma: Fonètica/ fonologia Morfosintaxi
Ús:
Pragmàtica Cap.
Metalingüística
Contingut: Semàntica
Llenguatg e escrit
Pot realitzar seqüències fonètiques relativament complicades, per la qual cosa comencen a aparèixer en el seu vocabulari paraules de difícil articulació.
Hi ha un augment de l’atenció auditiva i una millora de la discriminació auditiva que li permet realitzar embarbussaments, endevinalles,
Semàntica : 4 anys aprox. 1500 paraula – 5 anys aprox. 2000 paraules
La capacitat expressiva oral s’ha anat enfortint de forma significativa. L’augment considerable de vocabulari li permet
Als 6 anys el desenvolupament fonètic s’ha completat (encara poden presentar alguna dificultat en l’articulació dels sons més difícils)
Desenvolupen el funcionalment el llenguatge, influint de forma determinant en l’estructuració del pensament
Mantenen llargues converses amb ells mateixos i
Semàntica : 6 anys aprox. 2500 paraula
Inici del llenguatge escrit (ortografia natural)
Comprenen el sentit de paraules abstractes i de nexes complexos, fan servir diferents tipus de conjuncions: però, sinó, mentre, fins que, ja que, per tal que, ...
Progressen en el seu domini de la lectura, escriptura i càlcul. Encara mostren dificultats amb l’ortografia arbitrària (convencional).
El llenguatge serveis per conèixer el món que els envolta, té una funció social de comunicació i d’intercanvi amb la resta, serveix per organitzar, analitzar, recordar informació, planificar, ... En la lectura poden resoldre dubtes
Domini del llenguatge verbal complint funcions: cognitives, comunicatives i autoreguladores. Els permet organitzar adequadament el seu pensament i les seves emocions.
Li agrada discutir aguditzant el seu sentit crític.
Poden raonar sobre l’ús i la funcionalitat del llenguatge: Metalingüística.
Gran capacitat d’imitació de la parla dels adults
C O G N IT I U
- Pensament lògic: Operacions concretes i formals
- Altres operacions mentals (memòria, atenció...)
- Teoria de la Ment
Teoria de Piaget Es troben en l’etapa preoperacional que es caracteritza per l’aparició de la funció simbòlica. És un pensament que va molt més enllà dels sentit malgrat tot no tenen capacitat de resoldre problemes de forma lògica, pensament intuïtiu. Aquesta etapa es caracteritza per una certes limitacions en el pensament infantil:
- Animisme
- Egocentrisme
- Dificultats per diferenciar entre l’aparença i la realitat.
- Centració del pensament
- No conservació (matèria, líquids, ...)
- Irreversibilitat Memòria i Atenció Identifica activitats passades i futures i es capaç de fer un relat temporal. Anomena els dies de
Teoria de Piaget Es troben a l’etapa de les operacions concretes, el que suposa la necessitat de manipulació. Identifiquen i fan servir símbols i signes, el que els permet aprendre i incorporar codis convencionals. Son conscients de la permanència d’objecte, de les qualitats dels mateixos i dels canvis. Fet que ens permet treballar nocions físiques i matemàtiques sobre processos cíclics. Els seu pensament és sincrètic i analògic, sense anàlisi ni deducció, fan servir la intuïció. Van superant l’egocentrisme de la etapa anterior i adquirint, de forma progressiva, un pensament causal. Memòria i Atenció Progressen en la capacitat d’atenció i observació (gran
Teoria de Piaget Continuen a l’etapa de les operacions concretes i, per tant, continuen lligats a la manipulació. Desapareix l’egocentrisme i es vinculen amb al realitat exterior. Poden fer servir amb facilitat símbols en substitució de coses ex: gràfics, dibuixos, ... Representen la realitat Comencen a fer reflexions sistemàtiques sobre activitats, ordenen, classifiquen, comparen, ... Deixen enrere el seu pensament animista i fantàstic on els personatges dels contes poden ser real. Entren en un pensament causal natural en el que les acciones tenen conseqüències, els fenòmens naturals tenen causa i diferencien el món món natural del fictici. Memòria i Atenció
Teoria de Piaget A final del cicle accedeixen a l’etapa d’operacions formals el que suposa la possibilitat de fer servir conceptes sense la necessitat de la manipulació directa. Abstraccions. En aquest període de transició el pensament lògic encara està limitat per la concreció. És un bon moment per iniciar el treball autònom i autoregulat. Són capaços de generalitzar els aprenentatges adquirits i relacionar-los amb situacions diferents a la seva realitat. Realitzen deduccions lògiques senzilles Elaboren coneixements sistemàtics, poden dur a terme experimentacions senzilles. Pensament causal. Memòria i Atenció La seva capacitat d’atenció i de memòria
les setmana i les rutines. S’encorda de petites tasques i/o encàrrecs d’un dia per l’altra. Teoria de la Ment Les emocions es contextualitzen i son conscients de l’ajust entre el que desitgen i el que aconsegueixen. A finals de l’etapa de l’educació infantil apareix la verdadera teoria de la ment.
curiositat intel·lectual període del per què?) Memòria limitada Teoria de la Ment El pensament és un flux continu de l’activitat mental interna.
Poden començar a memoritzar amb facilitat ex. Taules de multiplicar, regles ortogràfiques, ... L’atenció encara no és molt constant i depèn de diferències individuals però en general els costa mantenir l’atenció i concentrar-se. Teoria de la Ment Fan suposicions reals dels pensament dels altres i tenen una major consciència dels propis.
és major. Teoria de la Ment Comencen a ser capaços de “pensar que tu estàs pensant que jo estic pensant ...”
A
F
E
C
TI
U
S
O
C
IA
L
Desenvolu pament moral.
Autoconce pte/Identitat
- Des. emocional
- Rel. interpersonals
- Des.psicos exual / identitat gènere
Apareixen noves emocions com: por, frustració, ira curiositat, ... Experimenten sentiments d’orgull i de vergonya
Comença a reconèixer els seus errors i els seus límits respecte als altres
Descobreix la diferència entre les sexes coma criteri irreversible de diferenciació entre nois i noies (la identitat sexual es basa en un concepte biològic) Tenen interès per
Disposen d’hàbits necessaris per desenvolupar-se bàsicament en al vida social.
Entenen i respecten les normes de convivència. Disminueixen els atacs de còlera i es pot raonar amb ells.
Amplien el seu procés de socialització : són capaços de relacionar- se i escoltar a altres persones, poden cooperar en el treball, ...
Van evolucionant a l’autonomia moral. Té
Es van independitzant dels adults i cada cop son més autònoms en els jocs, les relacions amb els iguals i en l’enfrontament i resolució de petits problemes.
El grup d’iguals comença a ser un referent en el qual sentir-se identificat. El companyeris-me és típic en aquest cicle i la pertinença al grup.
Va prenent consciència de les seves capacitats i debilitats, ajusta la imatge i es capaç de percebre les diferencies
Continua independitzant-se dels adults. El grup d’iguals és especialment rellevant així com els lligams d’amistat.
Desenvolupen el seu autoconcepte personal i acadèmic.
Diferencien els seus interessos, necessitats, gustos personals, ...
Interioritza les normes del grup i les prioritza respecte a les de la família i l’escola. Es va emancipant del món familiar.
