¡Descarga BLOQUE III DISSENYS y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
DISSENYS
LONGITUDINALS
En el bloc 2 ens he centrat en estudis transversals per tant en l’impacte d’intervencions, tractaments, l’efecte de variables, però en un moment determinat.
Els dissenys longitudinals ens aporten, als estudis anteriors, la informació del període de temps seqüencials, no tan sols l’efectivitat sinó també com es desenvolupa al llarg d’un temps determinat.
A la nostra àrea, són molt importants els dissenys longitudinals ja que l’impacte d’un tractament no l’avaluem en un moment determinat sinó quant temps durarà aproximadament l’efecte del tractament. En porta més elements per valorar l’eficàcia del tractament.
Podem analitzar:
- Presència de tendències : si tendeix a incrementar-se, disminuir, amb el temps.
- Efecte Immediat o retard d’una intervenció : si després de l’aplicació hi ha un efecte o si al cap d’un temps. No detectable en un disseny transversal.
- Reversible o irreversible : si es manté en el temps o si després d’un temps torna als valors inicials.
- Existència de nivells asimptòtics
- Efectes cíclics : si hi ha efectes que es repeteixen cíclicament en temps determinats.
També es pot definir com el registre de determinades variables per una o unes unitats d’observació en diferents moments o ocasions, al menys 3-4 moments de registre després del tractament.
DISSENYS DE SÈRIES
TEMPORALS/ QUASI-
EXPERIMENTALS
LONGITUDINALS
Dissenys experimentals i quasi-experimentals
Denominación Aspectos básicos Clasificación Diseños experimentales clásicos o estadísticos
- Criterios de formación de grupos
- Número de variables independientes y dependientes
- Etc.
- Grupos aleatorizados
- Grupos homogéneos
- Medidas repetidas
- Diseños de replicación intra-sujeto, n=1 o de caso único (diseño experimental longitudinal) seguimiento de un sujeto a lo largo de periodos amplios de tiempo) Diseños cuasi- experimentales
- Grupos “naturales”
- Elementos parciales de control:
- Grupo control
- VD no equivalente
- Retirada de tratamiento, etc.
- Transversales
- Series temporales (diseños cuasi- experimentales transversales) tienen muchas características parecidas a los diseños cuasi-experimentales transversales.
Tenen moltes característiques comunes als dissenys quasi-experimentals transversals. Els dissenys de replicació intra-subjecte (n=1/cas únic) serien els dissenys experimentals en longitudinals.
Característiques generals
- Treballem amb grups ja formats (naturals) com en qualsevol quasi-experimental. Aquesta utilització és més habitual en recerca aplicada (clínic, intervenció psicosocial, escolar, organitzacions, RRHH) ja que com ens hem d’adaptar al mitja on es dona la recerca no permet modificar característiques del subjecte. Te semblances amb els dissenys de replicació intra-subjecte (però sempre treballant amb grups naturals).
- Dissenys de sèries de temps amb grup control no equivalent : el problema pràctic de la seva estructura que en aplicada pot ser contraproduent és que deixem a un grup sense tractar (pacients sense tractar i pacients tractats) és una negligència. Poden ser pacients en llistes d’espera o placebo. Hi ha la possibilitat de fer replicacions asincròniques.
- Disseny de sèries de temps amb variable dependent no equivalent :
- Disseny de sèries de temps amb retirada de tractament
- Disseny de sèries de temps amb replicacions múltiples : introducció i retirada de tractament repetitiu.
- Disseny de sèries de temps amb replicacions asincóniques : aplicar els tractaments a tots el grups però en moments temporals diferents (ex: hospital 1: al 3º mes; H2: al 5º més). En hospitals els grups no tractats fan de grup control. Tenim el recurs de grup control i l’avantatge és que tots han rebut el tractament.
Dissenys longitudinals: casos principals
Simple de sèrie de temps
Un sol grup experimental sense grup control. Es registra certa variable dependent en diferents períodes d’observació, s’aplica una intervenció o tractament i es segueix registrant la variable en altres ocasions.
L’esquema pretén ser genèric grup+registre(pre)+tractament+registre(post). Aquí podríem afinar més:
R1 fins R2 són registres pre-test. Aquests dissenys ens permeten especificar quins són aquests registres pre-test (ex: R 5 registre 5º dia). “x” és el tractament. R (^) p+1 seria el registre posterior al tractament.
El registre pre-test ens permet veure la tendència del tractament (línia base), aquesta tendència pot ser una línia base estacionaria, estable, creixent, decreixent, inestable. La idea és que puguem projectar sobre els registres la tendència per poder comparar-la amb els registres que es prenen despres d’haver introduït el tractament i veure si ha hagut o no canvis.
És important distingir entre estable i estacionari:
Estable : la tendència que marquen les dades està clarament definida. Ex: tenir un increment constant i estable de la VD. Ens interessa que el registre sigui estable.
- Estacionari : estable al llarg del temps
Les variacions cícliques, per exemple també poden ser estables.
Com podem apreciar si hi ha efecte del tractament?. En resultarà difícil veure si hi ha efectes en el subjecte.
Hi ha nomenclatures convencionals, per exemple, sabem que quan són variables dependents s’acostumen a nombrar amb les primeres lletres de l’abecedari i en majúscula.
Com podem apreciar si hi ha efectes del tractament? Ens resulta difícil veure si hi ha efectes en el subjecte. Al no tenir grup control de vegades no estem segurs de les relacions de causalitat del tractament respecte als canvis. No tenim quasi validesa interna (és el disseny dins de les sèries de temps que menys validesa interna te), però ho intentem compensar amb els registres. Els registres múltiples poden ajudar a minimitzar l’efecte de variables de confusió d’acció puntual.
La línia base ésestable, però no estacionariaperò estacional (sempre en els mateixos mesos). Després de la reforma s’ha incrementat aquest delictes, però pot ser que la llei consideri delicte conductes que prèviament a la llei no es considerava; pot ser que la llei empari molt més les víctimes quan denuncien aquest casos (llei menys permissives); el que és segur és que la llei ha augmentat un increment considerable, ha passat d’una línia base cíclica però ha passat a una cíclica d’increment progressiu. Es manté que en estiu hi ha més que en hivern.
l’accidentalitat en les franges horàries concretes. Es tenia registre en horaris laborables ( un total de 66), als 67 s’introdueix el tractament i es continua registrant.
Si el tractament va enfocat a reduir l’accidentalitat en les franges horàries concretes i en llocs determinats, les dades ens confirmen que l’accidentalitat es va reduir en aquestes franges horàries i en aquests sectors, mentre que es van mantenir iguals en altres moments (hores laborables) i hores punta de més tràfic. Es registra el mateix grup de subjectes però en dos circumstàncies i moments diferents. S’observa que la campanya va ser efectiva pel seu objectiu, però no va afectar als accidents en altres moments i llocs.
La VD no equivalent seria el registre d’accidents en horaris laborables. La campanya d’aquests controls es va produir igual i es va registrat igual en el 66 i 67, el que de certa manera ens fa de pre- test. Suposem que la campanya ha sigut efectiva. Si només haguem tingut la VD sense la no equivalent, el que es podria deduir és que en el moment d’introduir el tractament (ens pot portar a pensar) que hi ha hagut un element extern que ens hagi afectat als resultats, es pot descartar ja que tenim la VD no equivalent.Tenim altres configuracions:
Disseny de Retirada del tractament i retirada de tractament repetit
Diseño con retirada de tratamiento Diseño de tratamiento repetido
Exp R 1 R 2………R pX R p+1 R p+2 ………R q X
R q+1………R r
Exp R 1 R 2………R pX R p+1 Rp+2………
Rq X Rq+1………R rX R r+1………Rs
- MAteixa lógica que elscorrespondentsdissenystransversals.
- Implica una posible reversibilitat al estat original, quan es torna a aplicar el tractament i es modifica la conducta ens proporciona evidències de la sevaefectivitat
Retirar el tractament per tornar a introduir-lo. Es suposa que si es retira el tractament, la conducta tornaria al seu estat original, per tant, implica una possible reversibilitat a l’estat original, quan es torna a aplicar el tractament i es modifica la conducta ens dóna evidències de la seva efectivitat.
Podem veure un estudi que tractava d’avaluar la incidència de les intervencions en les urgències hospitalàries en les que es va introduir un equip multidisciplicar que feien la criba de subjectes.
Aquest equip avaluava l’estat del pacient i decidir si era un cas que requeria l’admissió en urgències o no. Havia un psicòleg en l’equip, aquesta inclusió del psicòleg el que va mostrar és una disminució de casos que van entrar en urgències (relacionades amb trastorns més psicològics).
Durant els anys 89-90 es registren els ingressos d’urgència. Després s’aplica la intervenció (equip interdisciplinari que fan la criba) i es veu com disminueix el nombre d’admissions, es treu l’equip i es veu un augment d’admissions.
Dissenys amb replicacions asincròniques
Soluciona un dels problemes dels dissenys de retirada: tenim grup control no equivalent (per tant tenim dos grups). Aquesta estructura consisteix en que tenim un grup control no equivalent (tenim 2 grups) i aquests dos grups rebran tots ells el tractament/intervenció però el rebran en moments temporals diferents. A fi d’efecte que al final de l’estudi hagin rebut el tractament tots els grups, però com l’han rebut en moments temporals diferents, quan un grup rep el tractament l’altre fa de control. La variable dependent és sempre la mateixa.
Exp R 1 R 2………R pX R p+1 R p+2 ………R q
Exp Rq+1 ………………......R rX R r+1 R r+2………R s
- Dos grupos experimentales reciben el tratamiento en momentos diferentes, de forma que cuando uno de los grupos recibe el tratamiento, el otro sirve de control
- Con retiradas e reintroducciones de tratamiento se puede repetir el esquema, alternando el carácter de experimental y control entre los dos grupos
És com si, en l’exemple anterior, hi haguessin dos hospitals i en un dels hospitals s’aplica la intervenció (equip multi-disciplinar) i en l’altre no. En un primer moment l’hospital 1 tindria una disminució d’admissions i l’altre no, i després el 1 segueix amb disminució i l’altre es veu com disminueix.
Un altre exemple, en EEUU s’avaluava el moment d’arribada de la televisió i el nombre de delictes contra la propietat.Es veu que quan s’introdueix la televisió augmenten els crims contra la propietat fins a igualar-se. Es fa evident que aquesta introducció de la televisió ha sigut un fet que incrementa els crims.
fiabilitat d’aquests registres. El punt crucial és el registrament riguròs de la conducta del subjecte (amb els requisits que siguin necessaris).
- Podrem generalitzar aquests efectes de les intervencions des d’una perspectiva de la metodologia experimental. Es generalitza per la regularitat de la conducta que observem. No es treballa des d’una perspectiva idiogràfica sinó que a partir del cas particular i de la comprovació de que aquest cas es repeteix en altres subjectes es pot establir un model general/teoria. L’evidència de la replicabilitat del fenomen ens porta a la generalització de les seves característiques.
- Recerca aplicada : a pesar de que els tractaments són de caràcter individual podem generalitzar la seva efectivitat per acumulació d’evidències al tractar diferents subjectes que no considerem com un grup ja que cadascun es tractarà amb un disseny diferent, però podrem generalitzar l’efecte.
LIMITACION O DIFICULTATS
- Habitualment no és fàcil obtenir sèries llargues de dades. Pensem que la línia base són els registres previs al tractament, a més registres més facilitat per tenir el registre basal, però clínicament i èticament no te sentit (ex: 6 mesos de registre encara que pateixi el pacient).
- No és possible obtenir sèries quan les variables dependents no admeten registres continuats i repetits. Hi ha efectes evolutius/maduratius que fan que no podem registrar la conducta, per exemple, ens podríem trobar en el cas de la deshabituació al tabac, no podem tenir a un subjecte registrant 6 mesos el seu consum sinó que estarem 2 setmanes, no seria ètic ni plausible registrar-lo durant més temps.
- Necessitat d’establiment potent de la fiabilitat del registre de les VD. És a dir, per exemple que el subjecte registri sempre els cigarrets que es fuma al llarg del dia.
- Poden haver efectes reactius, per exemple en línies bases en tractaments de deshabituació ja pot produir un efecte placebo (no em fumo un i per tant no l’anoto), serà un efecte temporal, però ja queda un efecte reactiu en el registre, per exemple en l’autobservació ja seria una motivació per no fer tant aquella conducta a analitzar.
- Dificultats de control en situacions naturals.
DECISIONS BÀSIQUES
Pensem que aquesta estructura que pretén ser sòlida ha de ser clarament definida prèviament a l’estudi, seria ideal planificar quants moments d’observació tindrem, el moment del tractament, els registres previs, l’espai temporal entre registres, etc... són decisions que hem de tractar abans. Els dissenys quasi-experimentalspermeten una modificació d’aquests criteris ja que l’estructura metodològica no presenta uns criteris estrictes tan estrictes, (en aquest cas sí que són estrictes ja que
necessitem una validesa interna elevada), per tant l’estructura plantejada inicialment ha de ser una estructura ben pensada i adequada al cas concret, que és flexible previ a la seva aplicació i posteriorment és rígida i inamovible:
- Nombre de fases de cada tipus (línia base i intervenció): sempre que tinguem una fase sense aplicació del tractament serà línia base (lògicament són al principi de l’estudi, però no sempre és així ja que es pot donar després del tractament, o en fase de retirada del tractament). Registre de la conducta sense tractament.Fase de tractament és quan s’aplica el tractament.
- Establir criteris per tal de decidir el moment de la intervenció : el més adequat és aplicar-lo quan la línia base és estable (quan ho podem assumir), perquè la línia base estable és el millor terme de contrast per després avaluar el efecte del tractament.
- Nombre de registres per fase : quant temps registrarem.
- Intervals entre registres : sensibilitat al canvi. Tenen que ser els més adequats respecte a una qüestió que és la sensibilitat dels registres, si jo dic que el nombre de cigarrets fumats diàriament és més sensible que si registrem els cigarrets fumats en un mesos.
LINIES QUE ES REGISTREN
LINIA BASE PER A UN SUBJECTE
Tenim un pacient, 10 dies de registres. Estem al voltant de paquet !/2 de cigarrets diaris, per exemple. Sembla una línia base relativament estable (difícilment el subjecte fumarà el mateix nombre al dia).
LINIA BASE PER A DOS SUBJECTES
Podríem tenir més de 1 subjecte a la gràfica.
CLASSIFICACIÓ DELS DISSENYS DE
REPLICACIÓ INTRA-SUBJECTE
Hi ha dos tipus de criteris, el tipus de comparació entre fases i la possibilitat de que hi hagi reversibilitat o no del tractament.
Tipus de comparació entre fases
Un criteri que ens permetrà classificar en un disseny o un altre serà el tipus de comparació que farem, per exemple, nosaltres el que fem és comprar la línia base amb una línia de tractament, en aquest cas el que es fa es una comparació entre fases. Però be, el que es pot fer és intra sèries o inter sèries.
Intra : comparem bases dins d’una mateixa sèrie de dades: no més tenim una sèrie de dades, per exemple, un subjecte que registra la seva conducta durant 20 dies, per això es intra sèries, comparem la fase inicial i la de tractament.
Entre-sèries : tenim més d’un registre de dades, per exemple, dos pacients, o dues conductes d’un mateix subjecte. Cada registre conductual és una sèrie. Podem fer dues comparacions, intra-sèries (dins del mateix subjecte) i entre sèries comprar els dos subjectes o les dues fases d’un mateix subjecte ( conductes).
reversibilitat del tractament
Un altre criteri per diferenciar els grups n=1 és si hi ha reversibilitat conductual o no (quan hi ha una retirada de tractament). En funció d’això tenim:
- Dissenys n=1 d’estructura simple : només hi ha comparacions intra-sèries i pot haver-hi reversibilitat conductual.
- Dissenys n=1 d’estructura complexa : no només ens trobem amb comparacions intra-sèries sinó també amb comparacions entre-sèries i pot haver reversibilitat conductual. El criteri diferencial és la comparació intra i entre-sèries.
La reversibilitat es donarà sempre que hi hagi retirada de tractament (comú en estructura simple, i en algun cas d’estructura complexa).
ESTRUCTURA SIMPLE Pensem que podem tenir moltes variants possibles. Hi ha algunes molt prototípiques i altres que serien matisacions de la bàsica inicial.
- Disseny A – B : El cas més senzill (el més simple) és en el que comparem 2 fases, la inicial i la de tractament. Aquest disseny és pròpiament quasi experimental , no te suficient fonament la possibilitat de determinar la efectivitat del tractament, no és experimental ja que no ens permet assegurar que el canvi produït és degut al tractament, no te reversibilitat conductual. Per tant, esta en n=1 però estrictament s’hauria de considerar quasi- experimental, però tan sols per la seva validesa ja que no treballem amb grups naturals.
- Disseny A – B – A : després de l’aplicació del tractament hi ha una retirada del mateix. Aquesta fase de retirada del tractament és un dels arguments més crucials per augmentar la validesa interna d’aquest tipus d’estructures, ja que hi ha reversibilitat conductual (argument molt potent per avaluar l’eficàcia del tractament). No ètic en tractaments mèdics. - Variants : A – B –A – B; etc...
- Dissenys B – A – B : es comença amb fase d’intervenció (B), després hi ha una línia base i es torna a aplicar el tractament. En clínica és quan hi ha una urgència de tractament, per exemple, però bàsicament sol ser quan hi ha una urgència de tractament. - Variants : etc.
- Diferents nivells quantitativament diferenciats d’un mateix tractament: A – B – A – B’... La diferència entre B i B’ és quantitativa, per exemple: B = 1 sessió; B’ = dues sessions.
- Tractaments múltiples: tractaments amb diferents qualitativament. A – B – A – C ... s’apliquen diferents tractaments qualitativament diferents.
- Disseny Interactiu: s’apliquen tractaments qualitativament diferents però en alguna de les fases es donen simultàniament dos tractaments. A – B – A – C – BC..
En cada canvi de fase tan sols pot haver una única modificació de condició (ex: A – B però no BC directament, és a dir, he de comprovar els efectes independentment i després veure l’efecte conjunt ja que sinó no podrem diferenciar a que es deguda l’eficàcia del tractament, és a dir, si és per B o per C o pel solapament BC). S’aplica BC després de C per evitar efectes nocius en la anàlisis, a més les comparacions es fan entre fases de tractaments, en resum, si veig l’efecte de B (efectiu) C (algo efectiu) i en BC el que veiem aquí seria com afecta la introducció de les dues a la conducta, primer i després C i veure si millora, empitjora o es igual.
- Canvi de criteri: aproximacions successives en funció d’augmentar els requisits necessaris per a que un subjecte se li apliqui un tractament, o fer cada vegada més restrictius els criteris, A – B1 – B2 – B3.
ESTRUCTURA COMPLEXA
Línia base estable i no estacionària
Línia base inestable
INSPECCIÓ VISUAL DE GRÀFIQUES
Habitualment, l’efectivitat del tractament s’avalua mitjançant una inspecció visual dels gràfics, no és necessari pràcticament cap tipus d’anàlisi estadístic; això reflecteix l’origen clínic d’aquest tipus de dissenys. És un anàlisi més lax, ja que les proves estadístiques impliquen unes condicions d’aplicació molt complicats per aquest tipus de dissenys. La inspecció gràfica, però, exigeix cers requisits:
- Estabilitat de línia base : és un factor important i decisiu per interpretar els resultats.
- Variabilitat intra-fases : quanta més variabilitat més dificultat per interpretar els resultats.
- Variabilitat entre-fases : criteris bàsics per valorar l’eficàcia de les intervencions.
Solapament entre fases adjacent s: per exemple, quan un tractament te un efecte retardat i es solapa amb la línia base que li precedeix, o perquè després d’haver aplicat un tractament i tornar a la línia base encara es noti la influència del tractament.
- Canvis de tendència : quan tenim una línia base i després el tractament, s’aprecia una línia base estable ascendent. Els canvis de tendència i de nivell es poden donar de manera simultània.
Canvis de nivell : un subjecte que tenia una conducta basal pràcticament estacionaria i que a l’hora de la intervenció ens ha canviat de nivell passant a altre més elevat. Els canvis de nivell s’aprecien en el primer moment del registre després d’haver aplicat el tractament. Per exemple: en la línia base un subjecte puntua 5 de mitjana i després del tractament, en el primer registre, puntua 9; s0ha produït un canvi de nivell. En aquest cas, si retiréssim el tractament i el subjecte tornès al nivell basal, es contarà com altre evidència a favor de l’efectivitat del tractament.
- Comparació entre fases similars.
- Canvis de variabilitat : tenim una línia base inestable i durant la fase de tractament, la variabilitat ha disminuït, és menys inestable.
L’efectivitat dels resultats sempre la podrem veure a l’examinar els gràfics de fases adjacents. Per exemple, per veure si hi ha hagut reversibilitat de la conducta.
Hi ha uns conceptes que es podrien assimilar, al menys de manera teòrica /conceptual, en el anàlisi de dades de dissenys longitudinals experimentals i quasi-experimentals. Les variabilitats intra-fase (variabilitat de l conducta del subjecte al que no tractament) ho podem assimilar a una variabilitat intra, aleatòria, que pot ser deguda a molts factors fruits de la conducta natural d’un seubjecte. La variabilitat entre-fases seria similiar a una variabilitat entre grups no intragrups per tant una variabilitat sistemàtica, deguda a una aplicació del tractament. Seguint aquesta similitud, tenim un raonament dels dissenys estàtics, si la itnra és reduïda (poca) el registre es mante constant tot això ens permet detectar efectes del tractament. FALTA ALGO. Els conceptes de intra i entre assimilats als dissenys _____ transversals?:
- Intragrups intra-fases:
- Entregrups entre fases:
A nivell conceptual, a nivell estadístic són diferents, ja que les CA són diferents.
Exemple de dades
Nota: les següents gràfiques han sigut obtingudes a partir de dades reals publicades en revistes d’investigació. S’inclouen únicament gràfics amb dos fases adjacents, la primera de línia base i la segona d’intervenció. No s’especifica la naturalesa de la intervenció introduïda ni la variable dependent registrada.
Gràfiques de dades (1)
Dissenys d’estructura simple
Disseny A – B
Es tracta d’un disseny dèbil ja que no pot assegurar l’efecte del tractament. Aquest disseny adoleix de control estricte per poder determinar l’efectivitat del tractament, per tanta, te un caràcter quasi- experimental, ja que te dèficits de control que no permeten classificar-lo com experimental (no hi ha reversibilitat conductual, i no hi ha terme de control que ens permeti suplir aquest dèficit de la retirada del tractament).
Disseny A – B – A
Es pròpiament experimental, afegeix una línia base després del tractament. Ens aporta la constatació de la reversibilitat conductual, que es el criteri bàsic d’aquest tipus de conducta. En el cas que ens ocupa, de la gràfica, si nomes tinguéssim les fases A i B que segons aquestes dadesens permetrien una certa conclusió de l’efectivitat del tractament: la línia base es estable, estacionaria pot ser, hi ha variabilitat normal, esta en un registre entre 9 i 15 i es manté durant els dies de registre, quepermet detectar el
registre basal del subjecte, a partir del 12º dia la fase B si que hi ha un canvi de tendència clar en que es produeix un augment progressiu, la tendència és augmentar aquesta conducta del subjecte fins els 23º dia, es retira el tractament, a la fase nova A s’observa un canvi de tendència ja que hi ha una fase decreixent. Al 30º dia, el nivell de la conducta del subjecte ha tornat al seu estat original. Si ens haguessin quedat amb A i B tindríem poc suport per dir que els canvis han sigut pel tractament. Hi ha alternatives per justificar aquest canvi, per exemple l’efecte placebo. Al haver una fase de tractament, es constata que no era un efecte placebo (es seguiria mantenint) sinó que era un efecte de la intervenció (s’ha esvaït de manera progressiva l’efecte).
Disseny B – A – B
En alguns cassos podem tenir una estructura, o un disseny en el que hi ha necessitat per qüestions clíniques d’introduir el tractament de manera immediata (crisis que requereixen una intervenció ràpida i no podem registrar una línia base), seria aquest disseny.
Es necessita una retirada de tractament per tenir arguments de la reversibilitat conductual, i posteriorment tornem a la fase d’intervenció per veure els efectes del tractament quan es tornen a implantar.
Disseny A – B – A – B
Te l’avantatge sobre el A – B – A que acabem amb una frase de tractament (que ens pot resultar convenient acabar amb una fase de tractament, seria un efecte positiu).
Veiem una línia base amb una tendència decreixen no gaire important, un canvi de tendència al aplicar la fase de tractament, després hi ha un canvi decreixent que mostra una clara presència de l’efectivitat del tractament ja que torna a nivells previs al tractament... etc., fins a una estabilització al final de les sessions. A més sessions a- B més arguments per justificar l’efectivitat.
Disseny A – B – A – B’
Quan tenim diversos nivells d’un mateix tractament (augmentem les dosis si estem parlant de psicofàrmacs, intensifiquem els reforços, etc.)
A aquesta gràfica primer sembla que hi ha efectivitat del tractament B, sembla que hi ha un canvi de nivell, després una reversibilitat ja que torna a nivells previs al tractament, i es repeteix, en B’ sembla que no produeix canvis superiors als que produïa B, no s’aprecien efectivitats diferents. Hi ha solapament entre la B i la A perquè es manté l’efecte del
