¡Descarga carta presentacio y más Apuntes en PDF de Música solo en Docsity!
Metodes pac 1 uoc
By huembe | Studymode.com Mètodes d’investigació en educació PAC 1, Anàlisi de la investigació del professor Antoni Sans | |Gemma González Méndez
|1.- Estàs d’acord amb l’autor –SOLUCIONARI- quan diu que és un disseny quasiexperimental? Per què? que li caldria per ser un | |disseny experimental? | |M. Álvarez (1991) |
Al solucionari del mòdul ens comenta el següent:
M.Álvarez (1991)
Disseny:
“Tot i que l’informe classifica el disseny com a experimental, hem d’entendre que es refereix al seu enfocament experimental. De fet, seguint la nostra terminologia, diríem que és quasiexperimental (no es trien els subjectes a l’atzar, sinó que es treballa amb grups de subjectes ja formats). En conclusió, creiem que es tracta d’un disseny pretest-posttest amb grup de control no equivalent.” Tal i com indica el propi informe, trobem que seria un disseny experimental de pretest- postest amb un grup de control, però al analitzar les característiques de la investigació podríem dir que es tracta d’un disseny quasiexperimental ja que no compleix característiques bàsiques d’un dissenys experimental com ara, que els grups siguin escollits de manera aleatòria. L’autor classifica l’experiment de quasiexpermental perquè es treballa amb grups de subjectes ja formats, son grups d’estudi constituïts, sense haver-hi una assignació aleatòria dels subjectes. Per a que sigui un experiment experimental, hauríem de poder contrastar l’existència de causalitat entre una variable i el fenomen que produeix. Un experiment experimental implica un control, una manipulació i unregistre estricte de les variables implicades en l’experiment per a l’estudi. Per garantir aquest tipus d’experiment, han d’haver-hi unes condicions que s’han de complir entre dos fenòmens exemple A i B per a que puguem inferir que existeix una relació de causa – efecte entre ells. Al experiment mostra que el grup experimental i de control, s’han escollit al atzar entre els diferents grups del nivell sol·licitat, però, aquests, estan constituïts per grups ja formats amb anterioritat, per lo tant, les persones dels grups no han sigut escollides al atzar. Manca argumentació!
|2.- Analitza i justifica les amenaces a la validesa interna que es dedueixen de la investigació. |
Les amenaces a la validesa interna del estudi d’Antoni Sans “Experimentación de un vocabulario básico y funcional para trabajar la fonética” poden ser: Historia, En aquest estudi podem dir que la historia no afecta a la validesa interna del experiment ja que es dona en un curs (1987-88), no en una sèrie d’anys. L’estudi no determina les característiques de les famílies dels alumnes de les diferents escoles ni els nivells culturals. Per tant, podem dir que no existeixen esdeveniments amb els que no comptàvem que poden afectar al resultat durant la investigació.
D’altra banda, durant la investigació, simultàniament, es donen més activitats amb altres grups de nens amb característiques diferents als grup inicial. Selecció, La selecció dels dos grups va ser escollida al atzar dintre d’uns grups ja formats a les diferents escoles a la ciutat de Barcelona (per tant no va ser d’una manera aleatòria ja que els alumnes, encara que van ser escollits al atzar, ja pertanyien a una mateixa escola de grups ja formats). El grup en el que es basa l’experiment,està constituït d’un petit grup d’alumnes amb deficiències auditives tant catalanoparlants com castellanoparlants, com en distints nivells escolars (E.G.B., F.P. i Educació Especial) integrats en diverses escoles. Es van agafar 14 nens i joves d’edats distintes i de trets diferencials, encara que, en un primer moment, no hi hagueren diferencies significatives ni entre ells, ni entre les famílies de les quals provenen. Al experiment s’escullen a subjectes responen a nois/es amb dislalies de tipus auditiu, essent difícil controlar variables estranyes com el nivell socio-economic i cultural dels centres, la zona on estan ubicades les escoles, les relacions familiars, amb el barri, trets del joves con la intel·ligència, les ganes o la motivació, absències etc. Una segona activitat va constar de fer uns vídeos on es treballava amb nens amb síndrome de Down, un nen amb dislalia de tercer d’E.G.B. a un centre públic, un nen de 10 anys castellà parlant amb sordesa profunda i un altre amb les mateixes característiques a un centre de Formació professional. Finalment, a l’anàlisi de la semàntica visual, es va agafar una mostra d’alumnes més àmplia sense handicaps aparents d’escoles ordinàries, dividint-se en dos grups, un de castellà parlant format per tres escoles (dos públiques i una privada-concertada) on majoritàriament les famílies eren de parla castellana, i altre grup format per nens de nou a deu anys d’una mateixa escola. Regressió estadística, Els participants dels diferents grups no s’han escollit en base a cap puntuació, el primer i el segon grup poden semblar-se ja que presenten deficiències auditives, excepte que al segon grup s’incorpora un nen amb Síndrome de Down, i al tercer son nens d’una escola ordinària sense handicaps aparents, toti així, cada grups, entre ells son similars de manera que no afecta al impacte del que es pretén avaluar controlant així la regressió estadística. Testing, Durant aquesta investigació es controla aquest apartat ja que simultàniament es fan tres activitats a tres grups diferents, així com la prova del mateix material. Instrumentació, La investigació comenta les proves utilitzades amb els tres grups comprovant el seu resultat satisfactori arrel d’utilitzar les fitxes del nou material. Durant les diferents sessions, l’equip de logopedas va mantenir reunions periòdiques de posada en comú d’observacions i valoracions respecte a la seva experiència personal deixant poc marge a errors en general. Mortalitat, Veient que la investigació s’ha donat en el transcurs d’un curs i no en una sèrie d’anys, aquest factor, podríem dir, que no ens danya la validesa interna de la investigació ja que aparentment no consta la desaparició de cap alumne durant les diferents activitats o cap investigador. Maduració, En aquesta investigació, no té molta rellevància essent controlada, ja que la investigació es dona en un mateix curs escolar, no es una investigació especialment llarga en durada de temps en cap dels tres grups experimentats. Difusió del tractament, Durant la investigació, en la manipulació de les diferents fitxes, es comenta que els alumnes fan una selecció més ràpida de les paraules mes adequades, que els hi facilita a nivell
mostra més observacions realitzades ( pretest i postest) i més dades per analitzar. Les diferents dades obtingudes es registraran en fitxes on es determini la persona, el grup i les diferents observacions realitzades pretest i postest. D’igual manera que al experiment en el que ens basem, farem servir l’anàlisi de covariança, intentant discernir en si les variacions a la variable dependent coincideixen sistemàticament amb els canvis en la variable independent. En quant a la validesa interna, veurem si poden presentar amenaces posant especial atenció a: Testing, Podríem dir que seria difícil controlar l’aprenentatge dels diversos estudiants al contestar els test com a conseqüència a la repetició reiterada sobre com s’administren els mateixos. Maduració, S’hauran de fer diverses observacions abans i després de la intervenció ja que la maduració pot ser un tret que guanya pes en un disseny com aquest. Al allargar en el temps molt més l’estudi, podríem valorar com a variable estranya aquest tret de la personalitat de les persones. No es podria controlar entre la maduració de la persona o l’impacte del tractament al estudiar els efectes del experiment. On són les fases del disseny?? Fixa’t en els apunts!!
|4.- Planteja un anàlisi de cohorts a partir de la investigació d’Antoni Sans (1990). |
Sobre la investigació d’Antoni Sans, “Experimentación de un vocabulario básico y funcional para trabajar la fonética” plantejarem un anàlisi de cohorts. Aquest anàlisi es basa en que els individus comparteixin algun tipus d’esdeveniment vital isignificatiu durant un mateix període de temps. Sobre l’experiment, ens podríem basar en que durant el curs de 1987-88 un grup de logopedas van elaborar un material didàctic amb una metodologia de fitxes pràctiques, on els alumnes amb dislalies de tipus auditives van avançar en el seu desenvolupament potenciant la seva normalització a l’escola ordinària i en la seva vida personal i professional. Partim del anàlisi que es va fer tal i com es mostra al experiment, donant com a bo el material i el posarem en pràctica durant aquest anàlisi. Aquest anàlisi es basarà en la observació de diferents persones amb dèficits auditius semblants i en la utilització del material didàctic elaborat per les diferents logopedas durant diferents anys, potenciant així la seva normalització. Es realitzaran cinc observacions durant cinc anys, on el període entre cada any d’observació serà de 10 anys. Els subjectes observats seran diferents a cada any, per lo tant, es passaran les diferents fitxes i s’observaran els resultats, si estimulen o no la seva capacitat auditiva. L’edat de les persones observades estaran basades en grups de 10 a 14 anys, de 15 a 19, de 20 a 24, de 25 a 29 i de 30 a 34 anys. |Edat | | | | | | |de les persones |1988 |1998 |2008 |2018 |2028 | |10-14 |%? |%? |%? |%? |%? | | |(110 individus) |(127 individus) |(156 individus) |(146 individus) |(139 individus) | |15-19 |%? |% ?|%? |%? |%? | | |(160 individus) |(154 individus) |(171 individus) |(144 individus) |(191 individus) | |20-24 |%? |%? |%? |%? |%? | | |(174 individus) |(142 individus) |(132 individus) |(187 individus) |(125 individus) | |25-29 |%? |%? |%? |%? |%? | | |(151 individus) |(154 individus) |(136 individus) |(119 individus) |(155 individus) | |30-34 |%? |%? |%? |%? |%? | | |(143 individus) |(112 individus) |(123 individus) |(135 individus) |(187 individus) |
Els subjectes observats son diferents a cada any. L‘estudi va durar des de 1988 fins el 2028.
A les diferents files analitzarem l’evolució del percentatge al posar en pràctica el material didàctic veient amb les connotacions que pertoquin, el canvi de època, si afecta o no. A les diferents columnes veurem per edats com funciona el material didàctic en qüestió. Diagonalment, (línies rosades) podrem veure l’evolució tenint en compte el canvi d’edat i època en subjectes de característiques semblants. També podrem fer comparacions amb les altres línies en diagonal.
Es demanava molt més que això! Fixa’t en els apunts! Manquen les etapes! És una PAC on manca molta informació, però sé que ho pots fer molt millor!! Ànim amb les següents!! Fco
