Cas 1 Trastorn de pànic i agorafòbia
Pacient de 31 anys, home, casat. Enginyer de professió. Fa tres anys va néixer el seu
fill. Poc després va trencar l'empresa on treballava i el van acomiadar. Es va decidir a
preparar oposicions, durant una època estigué estudiant 14 hores diàries, durant dos
anys. Els tres mesos immediats a l'examen els va passar fora de casa, a la ciutat on
opositava.
Finalitzada l'oposició, quan es disposava a prendre transport públic per tornar a la seva
casa, va experimentar, de sobte, dolor al pit, ofec, palpitacions ... Va pensar que era un
l'infart. Va prendre un taxi i es va dirigir al servei d'urgència d'un hospital, on, després
explorar-lo, li van diagnosticar un trastorn per estrès. El pacient es va tranquil·litzar i
se'n va anar cap a casa. Fa d'això 10 mesos.
"Ja aquí, al meu poble i a casa meva, diu, 4 o 5 dies després, vaig començar a pensar-ho
i ja vaig començar a estar malament. Cada vegada ho pensava més. Em van entrar
moltes pors. Em feia mal el pit, el cor, els braços, però ara de manera més continuada.
em costa dormir 2 hores i em desvetllo amb molta facilitat. Dormo 3-4 hores diàries.
Tinc sensació de nàusees, rigidesa muscular, i sobretot mareig i atordiment. No em
concentro i amb prou feines puc seguir el treball. Volia fer un màster, però he hagut de
deixar els estudis. M'ha entrat una por horrorosa a la mort, a perdre el domini del cos i
de la ment".
Des de fa nou mesos pren Alprazolam tres vegades al dia (0,75 mg - 0,50 mg - 0,50
mg), sota prescripció i control regular d'un neuropsiquiatre.
En el transcurs d'aquest període de temps s'ha fet 3 revisions mèdiques generals i
consultat puntualment amb diversos especialistes, sense que se li apreciï cap anomalia.
Ha deixat de fumar.
Ha desenvolupat diverses fòbies: transports públics, espais tancats i oberts, conducció
del propi cotxe, ... Situacions que evita fins on li és possible. Amb la finalitat de
preservar-se, dins del que cap, ha pres diverses precaucions: Es pren el pols al canell o
al coll diverses vegades al dia per controlar la taxa cardíaca i anticipar-se així a
qualsevol eventualitat produïda.
Llegeix el suplement de salut del diari i consulta en una enciclopèdia mèdica que ha
comprat per tractar d'entendre el que li passa i posar-se en guàrdia si alguna cosa
coincidís "amb la seva", d'aquí que passi part del dia "escoltant-" i avaluant les
molèsties que es nota i la seva evolució. Aquestes observacions li serveixen també per
decidir si farà o no alguna cosa prevista: si al disposar-se a fer-les nota l'aparició o
intensificació d'alguna molèstia, el pren com a avanç de com es va a trobar i en
conseqüència decideix i prevé, sempre posant-se en el pitjor dels casos. Si, per exemple,
ha de desplaçar-se amb el cotxe, i finalment es decideix a fer-ho, ho fa per circuits
pròxims a hospitals o clíniques, tenint present en cada moment les direccions a prendre,
per si es produís algun infart o accident intern. En aquest mateix sentit prefereix circular
per la dreta, enganxat a la vorera, per si hagués de parar. Evita autopistes, per no tenir la
possibilitat de sortida immediata i, les retencions, que poguessin bloquejar-li.
Té moltes vegades la sensació que alguna cosa està a punt de passar, i una certa
sensació d'estranyesa respecte de si i el que l'envolta. Per si de cas el "accident" fora
