COMENTARI BALL ROBAT
Joan Oliver i Sallarès, que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, (Sabadell 1899 -
Barcelona 1986) és considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura
catalana.
Neix l’any 1899 en el si d’una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca. Fou el
quart d’onze germans, dels quals en fou l’únic supervivent. D’aquí pren el pseudònim amb el
qual signarà l’obra poètica: Pere Quart. Estudià Dret. Durant la Guerra Civil es compromet
políticament amb el bàndol republicà. Es nomenat president de l’Associació d’Escriptors
Catalans i Cap de Publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat.
A més és cofundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de
la lletra de l’himne de l’exèrcit popular català. Tot això significa una ruptura definitiva amb
el seu passat burgès i el naixement d’un fort compromís polític, ètic i social. En aquest
context crea l’Oda a Barcelona (de clara tendència nacionalista i revolucionària) i l’obra
teatral La fam (on es plantegen els problemes de la revolució).
El 1946, el règim franquista la representació d’obres en català i es limitaren a acceptar
únicament la reposició d’obres d’una determinada tradició teatral. El teatre era un dels pocs
espais d’expressió pública per a la llengua.
Ball robat és una comèdia dramàtica de Joan Oliver que mostra el fracàs del matrimoni de
tres parelles d’amics, totes tres de classe benestant. L'obra, estrenada l'any 1958, tenia un
precedent en el relat Escena d'alcova, del mateix Oliver. Tota l'acció se situa pocs dies abans
de la celebració del desè aniversari d'aquests tres matrimonis d'amics, que es van casar
plegats el mateix dia. Poc a poc descobrirem que les tres parelles (Mercè/Cugat,
Eulàlia/Oleguer i Núria/Oriol) són absolutament infelices. I a cadascun dels tres actes
assistim al dubte de si no haguessin estat millor triant el membre d'una altra de les parelles.
La disposició triangular queda palesa en la distribució espacial en tres àmbits d'intimitat del
matrimoni de filiació burgesa: el dormitori de la parella Cugat-Mercè (acte 1), la saleta d'estar
del matrimoni Oleguer-Eulàlia (acte 2) i la sala amb terrassa del duo Oriol-Núria (acte 3). Els
tres espais corresponen a l'àmbit del domus, la seu de la familia i espai d'institucionalització
del matrimoni.
L'obra se seqüencialitza linealment en tres períodes temporals succesius: la nit i després d'una
el·lipsi que es marca amb un enfosquiment de l'escena, les primeres hores del matí d'un dia
del final de la primavera, el dimecres 19 de juny( acte 1), vint minuts després (acte2), i una
mica més tard (acte 3). Els personatges fan referència tot sovint a un temps psicològic, els
deus anys passats en convivència, una dècada que pesa com una llosa sobre els fracassos dels
matrimonis repectius.
