COMENTARI BALL ROBAT
L’esperit existencial que Joan Oliver projecta a l’obra publicada Ball robat rau a
haver aconseguit infondre en una forma característica de la comèdia burgesa.
Tot i pertànyer al moviment post noucentista, és un autor desclassat ja que no
s’adscriu a cap moviment.
L’obra, crítica les inquietuds morals i ètiques de la burgesia liberal de la post
guerra, juntament amb una caracterització social i personal. Oliver que
col·laborà en l’assoliment del català fabià, es respectuós amb la gramàtica
normativa. Com exhibeix en el text, podem notar l’ús de punts suspensius en
un to col·loquial: “ Acosta’t més…Perdona’m…” de manera que generen una
llengua tant espontània com adequada.
Ball robat és una comèdia dramàtica on l’autor mostra el fracàs del matrimoni
de tres parelles d’amics, totes tres de classe benestant. L’obra estrenada l’any
1958, tenia un precedent en el relat Escena d’alcova, del mateix Oliver. Tota
l’acció se situa pocs dies abans de la celebració de les noses de níquel
d’aquests tres matrimoni. A poc a poc descobrirem que les tres parelles (Mercè
/ Cugat, Eulàlia / Oleguer i Núria / Oriol) són des del punt de vista conjugal,
absolutament infelices. I a cadascun dels tres actes assistim al dubte de si no
haguessin estat millor triant el membre d’una altre parella.
Evidenciem un diàleg on hi apareix Cugat, un intel·lectual llibresc que mostra
l’alter ego de l’autor i Oleguer, un advocat brillant. En aquest predomina la
presència de monòlegs amb rèplica “ … llegir-la, sí! I per què no viure-la?
Covards!” tècniques típiques del dramaturg Txèkhov.
Al llarg de l’obra hi ha una certa oposició entre Cugat i Oleguer: l’ intel·lectual
fracàs del primer contrasta amb el triomfant pragmatisme i seguretat del segon.
D’altre banda, dins de la parella Oleguer- Eulàlia, la dona, tot i sentir-se
allunyada del marit i una mica gelosa de les seves suposades infidelitats, es
refugia en el propi benestar i cura dels fills.
