¡Descarga Comentari de text Ball Robat y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!
Comentari de text
Introducció
Aquest fragment pertany a l’obra de Joan Oliver Ball Robat, escrita entre l’abril i finals de 1954.
L’obra s’emmarca en l’etapa que comença després de la Guerra Civil. És una època difícil tant per l’autor com pel teatre català en general. Les obres d’aquesta etapa continuen plantejant una crítica social, però ara des d’una perspectiva més amarga.
Ball robat és un aprofundit estudi de les deteriorades relacions de tres matrimonis burgesos que porten deu anys casats.
El fragment que he, de comentar pertany al primer acte , apareixent Cugat i Mercè. En el parlament del text sol apareix una confessió de Mercè a Cugat.
Nucli
Contingut
El títol de l’obra és simbòlic ja que fa referencia a un ball en què els balladors poden prendre la balladora de qualsevol company i ballar-hi sense que aquest pugui protestar.
El tema del fragment és la confessió de la Mercè cap a Cugat.
En aquest diàleg/ monòleg el que passa és que la Mercè li confessa a Cugat que estima a l’ Oleguer i que el problema que té és que està confosa i li demana ajuda a ell.
L’estructura d’aquest fragment de l’obra té dues parts:
La primera part ens descriu el que fa Mercè i com és troba, que li passa i ens va fent una petita introducció que quan s’acaba ja comença la confessió de la Mercè.
La segona part tracta del monòleg de Mercè en el que li és sincera al seu marit, li demana ajuda, diu que està confosa i que no sap que fer.
Com ja he esmentat anteriorment els personatges que apareixen en el fragment són la Mercè i el Cugat.
En Cugat possible alter ego de l’autor, és un intel·lectual llibresc i pacifista, creu que no hi ha cap treball ni art que valgui el que val la vida, i pensa que l’egoisme és el que fa que l’individu avanci i evolucioni. També creu que el sentit de la vida només s’experimenta en el dolor i que l’home no podrà assolir mai la felicitat perquè és “ l’única bèstia infeliç de la creació”.
La Mercè és una dona rica , de bona família i desordenada. Va casar-se amb Cugat perquè pensava que aquest triomfaria en el món de l’escriptura. La Mercè volia la glòria de l’escriptor i és va casar amb Cugat en contra dels desitjos de la seva família.
Pel que fa al temps intern de l’obra , Joan Oliver condensa en una jornada, el dimecres 19 de juny, l’acció dels tres actes i afegeix l’epíleg la nit de l’endemà passat, entrada de l’estiu, 21 de juny.
L’acció del segon acte s’esdevé vint minuts després d’acabar-se l’anterior.
L’acció succeeix al dormitori de la Mercè i del Cugat.
El punt de vista narratiu es manifesta en les acotacions on s’especifica què fan i què senten els personatges; és, per tant, un narrador omniscient el que domina tota l’obra.
Forma
a. Tècniques narratives:
La tècnica dramàtica elegida per l’autor és basa en el diàleg / monòleg :
El to de sinceritat en el que la Mercè li diu a Cugat que estima l’Oleguer i encara que no intervé Cugat també està present escoltant-la ( es fa l’adormit ).
Oliver empra un català acurat, amb un grau d’espontaneïtat, però cal tenir en compte que aquesta espontaneïtat és fictícia ja que és un registre literari expressat en una modalitat col·loquial.
Pel que fa a la sintaxi, primer intenta conversar amb el Cugat però aquest es fa l’adormit i després ja és un monòleg de la Mercè cap a Cugat.
En el monòleg sol apreciem l’actitud de la Mercè que porta la veu cantant perquè el Cugat es fa l’adormit i no diu ni una paraula; tot i així Cugat l’escolta.
