Tècniques de Treball EMMA CUNILL DRET M5
COMENTARI CRÍTIC
El text a analitzar, es tracta d’una llei (text jurídic), font de dret vigent, el títol de la qual
és: “Ley Orgánica 9/1983, de 15 de julio, reguladora del derecho de reunión”. Presenta
una estructura articulada, organitzada en capítols (denominats per número i títol) i
articles; a part d’aquesta organització també disposa d’apartat de Disposició Adicional,
Disposició Final, Disposició Transitòria i l’apartat de Juan Carlos I, Rey de España. Al
ser una Llei Orgànica, reconeixem com a principal autor la “Jefatura Del Estado” o
Govern Central. El text va destinat a tots els Espanyols, particulars i autoritats. Tot i que
entenem que la datació original de la Llei Orgánica és el 15 de juliol de 1983,
posteriorment s’han efectuat modificacions en aquesta llei, la última constatada, data
del 28 de juliol del 2011. Per concloure, podem assignar com a lloc de realització de la
Llei, Madrid, ja que és allà on es troba el Govern Central, aquesta concretament la
localitzarem: “al Palacio de la Zarzuela”. Atenent al context, ens situem en una etapa
complicada, estem en procés de transisió (fi de la dictadura franquista) i acabem de
passar les eleccions del 79 i d’aprobar la nova i vigent Constitució espanyola. També se
li afegeix l’agreujament de la situación económica degut a la forta crisi del petroli.
Analitzant el contingut i la temática de la llei establerta, ens adonem que tracta un dels
drets fonamentals, concretament el dret de reunió.
Com ja he citat anteriorment, distingirem entre quatre capítols i tres disposicions. El
primer capítol ens introdueix l’àmbit d’aplicació de la llei. Ens explica el concepte de
reunió establert per la llei (“concurrencia concertada y temporal de más de 20 personas,
con finalidad determinada”). Com a terme important, ens destaca la idea que les
reunions seràn permeses sempre que es trobin dins dels límits infranquejables de la llei.
Aquesta llei al·ludirà a que el dret de reunió no necessiti autorització prèvia, matitzant
els casos de reunions a l’aire lliure i manifestacions en espais públics, on es necessitarà
un avís previ de l’acte a l’autoritat governamental corresponent, però no requereix
autorització. En el segon capítol (disposicions generals), s’aclara qui i amb quins
requisits es poden efectuar aquestes reunions; nomès tindràn el privilegi de convocar i
promoure les reunions els civils espanyols que trobin el ple exercici dels seus drets civils;
i tota reunió serà independent de les institucions de l’estat sempre i quan no causi danys
