PAULA%BELÉN%PÉREZ%CHÁVEZ%
%
1%
COMENTARI CRÍTIC
Aquest text es titula Ley Orgánica 7/1980, de 5 de julio, de Libertad Religiosa. Es
tracta d’una font de dret, vigent, ja que es presenta el text consolidat. L’estructura
d’aquest es articulada. Comprèn vuit capítols seguits de dues disposicions transitòries,
una derogatòria i una final. L’autor d’aquesta llei, com podem veure a començament
del text, són les Corts Generals, i va destinada a tots els ciutadans. Va estar aprovada
el 5 de juliol del 1980 a la seu de les Corts Generals, publicada al Butlletí Oficial de
l’Estat i entrada en vigor als 20 dies de la publicació.
El context a Espanya, es el fi de la dictadura franquista (1939 – 1975). Durant els
primers anys de la Espanya post-franquista, va sorgir un nou moviment contracultural
el qual es va prolongar fins el final dels anys vuitanta. Aquest es l’anomenat “Movida
Madrileña”, el qual va deixar un gran legat cultural donat al seu caràcter innovador,
liberalitzador i modern que va trencar amb el tradicionalisme de la societat franquista.
Tal i com explica l’article primer, aquesta llei pretén garantir un dret fonamental: la
llibertat religiosa. El qual es reconegut en la constitució i no podrà ser motiu de
desigualtat ni discriminació. Corresponentment, a l’article segon es citen diferents
drets de tota persona respecte a la religió, un dels quals és la lliure participació en els
actes de cultes i celebració de diferents rituals.
Els únics límits de la llibertat religiosa, com aclareix l’article tercer, es la protecció de la
llibertat de la resta d’individus. També queda exclosa qualsevol activitat que no sigui
relacionada a la religió; “estudi i experimentació dels fenòmens psíquics o
parapsicològics o la difusió de valors humanístics o espiritualistes o altres fins
anàlogues.
Qualsevol institució religiosa haurà d’estar inscrita en el Registre públic, on hi constarà
un “document feaent en el qual constin sa fundació o establiment a Espanya,
expressió dels seus fins religiosos, denominació i més dades d’identificació, règim en
funcionament i òrgans representatius, amb expressió de les seves facultats i dels
requisits per la seva vàlida designació”.
